La temporada passada va ser la del 2de8 sense folre. Tres colles li van poder fer l’aleta i una altra el va descarregar a l’assaig, encara que després no el va assolir a plaça. Hores d’assaig, de comprovar les mides i buscar l’alineació perfecta per lluir després davant del públic de plaça. Tot i que pot semblar plenament sota control, les colles que el van assolir són conscients que un castell d’aquestes característiques no és flor d’un dia i que avui hi és i demà pot desaparèixer.
La Revista Castells va convocar sis protagonistes del 2de8 sense folre de les tres colles que el van asolir la temporada passada: Jaume Martí, segon de la Colla Joves Xiquets de Valls; Jordi Cusidó, segon de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; Carles Mata, terç dels Castellers de Vilafranca; Zoraida Pedrosa, quint de la Colla Joves Xiquets de Valls; Joan Portaz, dos de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; i Mar Vicente, aixecadora dels Castellers de Vilafranca. Tots ells van ser, amb més o menys encert, els protagonistes del castell del 2018. La Revista Castells va parlar amb ells per conèixer el compromís, el sacrifici, l’habilitat i la compenetració que es van trobar a l’hora d’assajar el dos.
Segons amb edats diferents a les colles vallenques. Jordi Cusidó va ser el segon titular del 2de8 sense folre de la Colla Vella. Va poder formar part de l’alineació que va permetre a l’agrupació rosada descarregar aquesta construcció per primera vegada a la seva història. Anteriorment, ja l’havia parat en aquesta posició. Al Concurs de Castells del 2004 va fer dos intents a segons amb César Torrijos. Deu anys després, també a la competició tarragonina, el va carregar fent parella al mateix pis amb Albert Cortés.
El Cusidó de Vallmoll, que és com l’anomena la colla, entén que la funció de qualsevol segon és transmetre la solidesa de la pinya al pis de terços i mantenir la mida per facilitar la feina d’aquests. També remarca que és molt important l’equilibri de les mans, la compensació i que hi hagi una bona entesa amb l’altre segon.
A la Colla Vella van assajar el 2de8 sense folre tres dies a la setmana, pràcticament des de començament de curs. Primer el van fer a terra i després lligat dalt a la pinya. Com a component del pis de segons assegura que per afrontar-lo amb garanties la seva força física i mental sempre ha d’estar al 100%. També reconeix que sense la xarxa seria impossible descarregar-lo sencer a l’assaig i tampoc no es podria preparar en dies específics.
La clau perquè la Vella descarreguès el 2de8 desfolrat va ser el treball que es va fer més enllà de la darrera temporada. La feina de rebost d’anys anteriors va servir per trobar les peces adequades a cada lloc i per aprendre a treballar-lo amb mides diferents. A més, la tasca amb la canalla va servir per aconseguir una excel·lència al pom de dalt, que va venir partir del 4de9 sense folre, construcció que la colla domina com mai cap altra colla ho havia fet abans.
Amb vint anys menys, a la Colla Joves hi ha un segon que també té experimentat el 2de8 sense folre. És Jaume Martí. Des de fa tres temporades el para en aquesta posició al costat de Miki Díaz. El mateix Martí explica que fer-lo a segons és molt exigent físicament per les batzegades fortes que li toca aturar.
Per a ell formar part de l’alineació del 2 vermell no ha estat cap sacrifici. Ho veu com un privilegi i un motiu de gran orgull. És conscient que la compenetració és vital. Ha hagut de conèixer la manera de treballar de totes les persones amb qui està en contacte al castell, a sota, al davant i a les mans. Martí creu que la Joves ho ha aconseguit amb molt d’assaig i amb un diàleg fluid entre tots els companys. També hi ha entrat el plus d’amistat i complicitat de tots els integrants, situació que ha fet que fos més senzill encarar-lo, tot i algunes situacions de tensió.
Martí també afirma que li ha calgut molta preparació física per afrontar aquesta construcció. El seu pla d’entrenament és exigent. Practica CrossFit i a la mateixa colla tenen un preparador físic que els ha planificat una sèrie d’exercicis per mantenir la forma. El Jaume creu que per pujar en aquests castells tan exigents, i amb el ritme d’assaigs que demanen, és bàsic i imprescindible preparar-se físicament, tant per poder assolir-los com per evitar lesions.
L’experiència d’anar de segons al terç. Carles Mata fa un bon grapat de temporades que assaja la torre de 8 sense folre a Cal Figarot. Era l’escollit per fer-la al pis de terços quan faltava algú a assaig. Finalment, el 2015 va poder fer el castell que sempre havia somiat a plaça, encara que ho va fer al pis de segons.
Mata s’ha trobat més còmode fent de terç que de segon. Afirma que són dues posicions ben diferents. Al pis de segons, assegura que va molt ben agafat amb les mans i treballa molt amb el tronc superior. En canvi, al terç s’ha hagut d’enfrontar a fer una feina més de cames i cintura, tot i que també és important agafar una bona mida de braços amb el company de pis. També considera necessari “mantenir les cames força rectes quan vas a segons perquè sinó el pes del castell et pot vèncer”.
Les diferències que s’han trobat els penedesencs entre fer-la a plaça i a la xarxa d’assaig canvien molt. A l’assaig hi han trobat una torre més fàcil, entre la seguretat que els dona comptar de suport amb la xarxa, el silenci que es fa durant la prova i la confiança dels castellers. A plaça, en canvi, el so de les gralles, els nervis i la pressió del públic poden haver condicionat el després de l’aleta. Tot i això, des de la Tècnica confien que la temporada que ve puguin resoldre els problemes del pom de dalt del 2018 per tornar-la a descarregar.
El pes d’una noia a quints. La Zoraida Pedrosa va debutar al pis de quints del 2de8 sense folre de la Colla Joves a la diada de Santa Teresa del Vendrell del 2014, any en què el va aconseguir carregar per segona vegada a la seva història. Tres temporades més tard, va tornar a pujar al que van coronar a la diada de Santa Úrsula. Finalment, el 2018 s’ha mantingut fixa a l’alineació. Aquesta jove castellera vallenca és conscient que aquesta construcció requereix una assistència rigorosa als assaigs i una concentració màxima. Per a ella és un honor poder formar part d’una estructura de màxima dificultat i agraeix a la colla que se li hagi brindat l’oportunitat.
La confiança és un factor primordial que ha ajudat a la Joves a descarregar el 2. La Zoraida afirma que “s’ha de conèixer molt bé com treballa cadascú del tronc”. També influeix la sintonia amb la persona que té davant seu i la sensació de comoditat.
Durant tres anys, els de la camisa vermella han descarregat més d’una dotzena de 2de8 sense folre a l’assaig. La clau de l’èxit ha estat que la xarxa, gràcies a la seguretat que garanteix, ha ajudat que aquest tipus de castells arribin més lluny que abans. Ha estat una situació que ha donat un grau d’optimisme més alt a la colla a l’hora d’afrontar la construcció a plaça.
El valor de la canalla. El pom de dalt del 2de8 sense folre requereix canalla lleugera i valenta. Joan Portaz de la Colla Vella el fa a dosos des de fa dues temporades. Té 10 anys i li agraden més els castells nets que els de 10 pisos. Els seus pares expliquen que el seu fill abans de pujar a l’estructura està tranquil i animat. A més, confessen que té ganes de parlar fins que s’enfila dalt a la pinya. I un cop ha baixat, com va succeir al primer que la formació rosada va descarregar a Vilallonga del Camp, es mostra feliç i content. Encara que els castells s’han de compaginar amb l’escola durant diversos mesos, per al Joan no és cap sacrifici participar en tots els assaigs.
La Mar Vicente dels Castellers de Vilafranca és més novella en la pràctica castellera. Té 6 anys i el 2018 va debutar com a aixecadora a la torre de 8 sense folre. Els seus pares expliquen que l’any 2017 ja l’estava assajant per fer-la, però a la diada de la Festa Major de la Bisbal del Penedès va prendre mal al despenjar-se el pom de dalt del 3de9 amb folre i l’agulla i es va perdre el que restava de temporada.
L’abans i el després de la torre per la Mar és molt especial. A l’hora de pujar es mostra il·lusionada i “amb unes ganes brutals”. Un cop acabat el castell, durant el 2018 li va quedar ràbia perquè després de descarregar-la sis vegades a assaig no acaba d’entendre perquè el resultat va ser diferent a plaça.
