Efectivament, era una cursa. I quina cursa! Amb la màxima emoció possible i un cúmul d’explosions d’alegria, tensió, nervis i rivalitat. Castells en estat pur, com només es poden viure en el quilòmetre 0. La cursa, però, continua, perquè ara el repte és descarregar-lo. De la mateixa manera que era possible fer-li l’aleta, el 3de9 sense folre també pot ser descarregat. El treball que han realitzat en els últims mesos tant la Colla Vella com la Colla Joves ho avala. Serà molt difícil assolir-ho –de la mateixa manera que ha estat molt difícil arribar a fer-li l’aleta–, però el camí és obert.

La memorable diada de Santa Úrsula va deixar un cúmul de moments apassionants en la seva globalitat, que van girar entorn els dos 3de9 sense folre carregats per totes dues colles. L’intens treball realitzat al Portal Nou i al carrer d’en Gassó van fructificar en la imatge dels dos castells davant la façana de l’Ajuntament i l’alegria immensa de la plaça en veure aquestes històriques imatges. Res no ha estat casual. Per assolir un castell d’aquest magnitud (probablement, la construcció més somiada) es necessita la disponibilitat d’uns castellers d’enormes prestacions, una gran inversió d’hores d’assaig i la decidida determinació de totes dues colles. Sense un d’aquests tres factors, la fita no és possible.

En la cursa pel 3de9sf, totes dues colles van arribar a l’última setmana amb algunes cartes per desvetllar. La Vella va estar assajant fins el darrer dia diverses variacions en l’alineació. Els dubtes que voltaven al cap de colla, Albert Martínez, era reforçar el pis de quarts, però amb l’augment de pes que això suposava per als pisos de segons i terços. Finalment, es va decantar per l’opció lleugera i el casteller que ballava de pis, Llàtzer Magrinyà, finalment va muntar al terç. El mateix divendres anterior a la diada, Martínez va fer dues proves amb aquests canvis: una amb el castell sencer fins aixecador, amb el Llàtzer al terç, i l’altra en què va pujar al quart (la darrera de l’assaig, a dos quarts de 2 de la matinada) i que va anar fins a dosos.

La rotació de castellers que va estar efectuant Albert Martínez, però, no es va limitar només al moviment d’aquest component, sinó que es va estendre a gairebé tots els pisos. El cap de colla va estar treballant amb quatre segons, quatre terços, quatre quarts, quatre quints i quatre sisens. L’objectiu era doble: d’una banda, mantenir la motivació d’un nombre major de castellers i, d’una altra, tenir recanvis a punt, en cas que una caiguda anterior (a la mateixa diada o setmanes abans) obligués a buscar substitut.

La gran quantitat de proves que va realitzar la Vella a assaig va avalar de ple l’intent de Santa Úrsula. En la cursa per la frontera somiada: al Portal Nou van posar aixecador dues vegades al 3 sencer, van fer pujar l’enxaneta fins dalt (sens aixecador) i –la més decisiva– van posar l’aixecador amb l’enxaneta esperant-se a l’alçada de dosos. Aquesta darrera (diumenge abans de la diada) va caure quan sortien dosos i va causar la lesió d’un dels quints. En aquell moment es va evidenciar l’encert de Martínez en les rotacions.

Al carrer d’en Gassó, l’assaig del 3de9sf ha tingut dues fases. La Joves va començar abans que la Vella i es va plantar a la diada de Sant Fèlix amb el castell en cartera, però el setembre (en bona part, a causa de les baixes generades per la caiguda de Vilafranca) va haver de reduir la marxa en la intensitat i constància dels assaigs (aquell mes la Joves no va fer cap castell de 9 a plaça). En la recta final d’octubre, però, les proves van tornar a guanyar potència i dimensió, fins al darrer assaig, en què van fer pujar l’enxaneta fins dalt de tot i remuntant el dos obert (sense aixecador), amb una solidesa memorable.

Aquest assaig abans de Santa Úrsula i el que van efectuar abans de Sant Fèlix (aixecador col·locat) van representar un cop damunt la taula de la Colla Joves per reclamar el seu dret a fer-se amb el castell. Totes dues proves van evidenciar les seves sobrades capacitats per assolir la fita.

En la seva cursa pel 3de9sf, el cap de colla dels vermells, Francesc Ramon, va centrar bona part de la feina en disposar d’un tronc estable de quarts en amunt. Els darrers 3de8 a plaça ja van ser amb l’alineació del 3de9sf sense els terços i van demostrar la seva solvència.

Però a l’hora de la veritat, i en una diada com la de Santa Úrsula, el guió sovint pateix algun sotrac. Això és el que li va passar diumenge a la Joves en els seus tres assalts al castell somiat. En el primer intent va haver d’efectuar un canvi en la canalla quan la pinya ja s’estava muntant. Va pujar d’aixecadora una nena que havia fet el pilar de 7 amb folre a l’estiu, però que pràcticament no havia estat assajant els dos mesos posteriors, ja que no figurava entre el grup de canalla habitual que pujava als castells. El segon intent (el que va caure just abans de carregar-se) va ser el millor dels quatre que es van veure a la plaça del Blat diumenge. Ferm, sòlid, estable… però es va perdre també pe l’excés de durada i els sotracs que arribaven de dalt.

I en el tercer i definitiu intent és quan es va veure l’autèntic ADN de la Colla Joves. Quan semblava impossible que s’hi tornessin a enfrontar (dos quints estaven sent atesos), la colla va treure tot l’orgull acumulat i va tornar a exhibir les destacades prestacions dels seus castellers: una de les quints que era l’infermeria es va treure el collaret per pujar i l’altre quint era nou en les alineacions. L’objectiu s’ho valia.

Amb l’aleta pintada en rosat i en vermell, el focus ara es posa en determinar si tots dos castells han arribat per quedar-s’hi. La trajectòria d’assaig de totes dues colles fan pensar que sí, però l’abast i l’extrema dificultat d’aquesta construcció requereixen un nivell de dedicació i constància alt. I aquí és on s’acabarà de mesurar a quina distància hi són totes dues colles. L’horitzó el Concurs 2020 pot ser una bona carta de motivació i la glòria de veure baixar el castell somiat un anhel suficient per mantenir el nivell d’intensitat.

Fotos: Pere Toda / Vídeo: TAC 12

Llegiu més:

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi V), de Santi Terraza (26 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi IV), de Santi Terraza (24 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi III), de Santi Terraza (21 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi II), de Santi Terraza (10 d’octubre de 2019)

La cursa pel 3de9 sense folre, de Santi Terraza (3 d’octubre de 2019)

El 3de9sf al segle XIX: indicis, evidències i dubtes, de Pere Ferrando (29 d’octubre de 2019)

L’essència (i la salsa) dels castells, de Santi Terraza (28 d’octubre de 2019)

Valls venç el mite: Gloria a Santa Úrsula, de Francesc Domènech (27 d’octubre de 2019)