Està molt bé que les colles castelleres s’impliquin en els moviments socials. El món casteller és divers, plural i a efectes pràctics és nombrós. No sé si és per això, però sembla imprescindible que s’alcin pilars en una infinitat d’actes al llarg de l’any. Els pilars són molt vistosos i la presència de castellers aporta gent als actes, trenta o quaranta persones assegurades. Però, són els castells l’únic element de la cultura popular que ha de fer aquest paper de representació?
Sovint es fan actes commemoratius o reivindicatius amb totes les colles locals (en el cas de Vilafranca amb tres colles castelleres i els Falcons). És un gran gest i una gran estampa, però al cap de l’any són uns quants pilars i sempre són els castellers els que mostren la seva solidaritat. No és que no m’agradi, al contrari, però em genera dubtes que hagi de ser així per sistema. A més, com a graller, podem arribar a coincidir diversos grups de grallers per tocar un pilar simultani amb altres colles. Té lògica aquest esforç de convocatòria, en aquells casos on hi manca disponibilitat o s’avisa poques hores abans de l’acte? Cal que hi siguin totes les colles? Cal que totes portin grup de gralles? Cal anar-hi perquè els altres hi van? Cal anar-hi perquè els altres no hi van? Llastimosament hi ha quin pren nota.
Aprofitant l’avinentesa cal reflexionar més en això de la música i els castells. L’any passat vaig anar a tocar per una colla i vaig acabar tocant per tres colles. Dues colles, foresteres, van comparèixer sense grallers. Però aquest no és un cas excepcional. Dies abans havia anat a tocar per una altra colla, lluny de casa seva, i la colla local tampoc tenia gralles. Sembla increïble però passa.
Una colla castellera la formen tots: peu, tronc, canalla i grallers. Sense una d’aquestes parts no hi ha castells. En tot cas, com últim recurs es pot llogar gralles o fer conveni amb un grup extern: si no es compta amb gent interessada o no es té capacitat de fer escola–. I si s’acaba llogant una colla, per les colles que no disposen de grallers propis, seria prou intel·ligent que la colla local posi les gralles per totes a un preu convingut i segurament tots ens estalviarem diners i quilòmetres. Com l’ambulància “avui la poso jo i quan vinguem la poses tu”.
