La pandèmia que estem vivint és un desastre de grans proporcions, sobretot humanes: més d’un milió de morts i milions de persones amb greus problemes de salut a tot el món. Els efectes econòmics són també devastadors. I en l’àmbit social el daltabaix és igualment pertorbador: només cal pensar en els efectes en el món de la cultura, que van més enllà de la terrible afectació econòmica. Els castellers en som perfectament conscients, amb l’aturada total de la nostra activitat en un moment en què havíem tocat els màxims sostres històrics. Però el Sol tornarà a sortir; de fet ja ha començat a sortir. Primer serà una lleugera escalfor; després la llum potent de l’optimisme; i amb ell arribarà la represa social, econòmica i humana.

L’aturada total de l’activitat castellera d’enguany només podria tenir una continuació pitjor: que perdéssim també la temporada 2021. Qui això escriu va tenir clar des del primer moment de la pandèmia, quan alguns innocents cants de sirena encara parlaven de Concurs o de castells amb mascareta, que la temporada 2020 estava perduda. I ara tinc igual de clar que l’any vinent tornarà l’activitat castellera. I raons objectives no em falten. Perquè l’esforç mundial, en forma de frenètica recerca científica i activitat industrial per trobar remei a la malaltia, no té precedents en la història de la Humanitat. I de ben segur que aviat donarà resultats suficients per coses tan petites (en comparació) com poder fer castells i per altres tan grans com salvar milions de vides humanes i ajudar a refer l’economia. Però no solament això: esforços científics i tecnològics similars, com anar a la Lluna o connectar milions d’ordinadors (Internet), han canviat el món de maneres imprevistes i imprevisibles. Aconseguir una (o moltes) vacunes contra la Covid-19 donarà pas de ben segur a avenços que fa un any ni podíem imaginar: s’haurà avançat en molts aspectes el que hagués costat dècades d’aconseguir, i la societat podrà dir aquella vella dita que no hi ha mal que per bé no vingui.

Però podrem fer castells l’any vinent? Estic segur que sí. Les vacunes obriran camins a la reducció de l’impacte social de la malaltia. I encara que aquestes tardin a escampar els seus efectes (la logística de vacunar centenars de milions de persones no és un problema menor), els tests d’antígens, cada vegada més ràpids i més barats, permetran concentracions humanes més segures. Igual que l’esport d’elit ha pogut tornar a la competició amb tests sistemàtics abans de cada entrenament o partit, es podrà tornar a assajar castells en entorns segurs. Els castellers, vacunats i/o passats els tests d’antígens, seran els millors ambaixadors de la represa: el món veurà com homes i dones fan pinya i aixequen torres humanes pel plaer d’anar junts més amunt. I a poc a poc tornaran les actuacions; i obriran els teatres i els cinemes; i tindrem festes majors. I tornarem a pujar, tornarem a gaudir, tornarem a superar-nos. Primer serà un pilar d’homenatge a tots els que hem perdut; després un quatre de vuit per demostrar-nos que hi tornem a ser; i més enllà, el futur.