El camí fins a l’insòlit –o, com a mínim, mai vist en aquest segle i l’anterior– 3de9 sense folre va començar de maneres ben diferents. El 1996 els Minyons de Terrassa van començar a jugar amb l’estructura del 3 i el 4 nets per acabar invertint més esforços i portar a plaça el darrer (el 1994 s’havien quedat a les portes de carregar el 4). Uns anys més tard, la Colla Joves Xiquets de Valls, en un doble intent, el va provar a Vila-rodona, però no van arribar a col·locar els dosos. És segurament l’esperit i el record d’aquell any 2000 el que ha fet que la Joves no abandoni mai del tot el somni d’assolir aquest castell. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, per la seva banda, en un moment d’èpica i amb només un assaig sobre el 3de8 net, va agafar la calculadora i el va provar a l’última ronda del Concurs de Castells 2004 (va caure amb sisens). Un any més tard, gràcies a la inèrcia i l’experiència sobre la torre de 8 sense folre, els Castellers de Vilafranca van començar a somiar a afegir una rengla a l’estructura i, per Tots Sants, van portar l’intent més seriós que veuríem fins el moment i que hem guardat a la retina els últims deu anys: dosos col·locats i amb l’entrada de la canalla, el castell cau.

Mentre el treball sobre el 2de8sf continuava a gran velocitat i el 2010 es comença descarregar el que es considera com la bèstia indomable, en els assaigs segueixen apareixent proves sobre el 3de9sf. La incorporació de les xarxes i el domini sobre l’estructura de dos, fa que les colles inverteixin més hores a buscar l’aleta al castell. Ens situem ja als anys 2016-2017, quan la Colla Vella prova d’endur-se el triomf del Concurs de Castells 2016 fent l’aleta al 3de9sf, un castell que amb les passes de l’aixecador acaba caient, però esdevé una clara demostració que torna a ser a l’abast.

En aquests dos últims anys hem pogut observar de prop com s’ha treballat l’estructura, no només les vegades que s’ha portat a plaça, sinó com s’ha assajat. El 3de8 net ja era protagonista als assaigs, però ha estat amb el castell complet on hem vist les grans proves: aixecador col·locat i enxaneta als dosos, autèntiques barbaritats que s’han fet amb el coixí de la xarxa. Només la Joves s’ha atrevit a treure l’assaig del castell més enllà de la xarxa i, segurament, també ha fet que és notés la seva confiança sobre l’estructura, ja que aquesta colla entre agost (Sant Fèlix) i finals de setembre, a causa de les nombroses baixes derivades d’una caiguda, no el va poder assajar o, com a mínim, mantenir amb una alineació definida.

La Colla Vella, per la seva banda, la temporada 2019 va concentrar els seus objectius sobre altres castells. Cap a finals de temporada i ja passat Sant Fèlix, va començar a jugar amb l’estructura, però sense definir una alineació. A mesura que es va apropar Santa Úrsula vam veure dues estructures que es van assajar en paral·lel, potser buscant el millor encaix o potser imaginant que el castell pogués arribar en una tercera ronda després d’alguna caiguda i poder tenir suficients peces preparades per seguir-lo plantejant.

Com s’ha ideat aquesta estructura? Quins secrets guarda? I com és cadascuna de les seves parts?

LA PINYA
Com en tot castell nou, en els 3de9sf vistos el 2019 per la Colla Vella i l Colla Joves hi va haver una nova enginyeria sobre la seva estructura. El castell va buscar encaixar els segons i les mides de la millor manera possibles. La Joves, que és la que més cops s’ha enfrontat a aquest castell a plaça, va modificar el nucli central i va passar de posar quatre o cinc agulles a només tres, fent que així se solucionés un dels problemes que els presentava l’estructura quan la van provar l’any 2018, obert per baix i massa tancat pels pisos superiors.

La Colla Vella i els Castellers de Vilafranca, d’inici, sempre l’han atacat amb tres agulles. Però és la composició del primer cordó on hi ha diferències. La Joves i els verds utilitzen la fórmula d’un castell de 8, amb primers laterals i un dau alt. La Colla Vella, en canvi, per ajudar als laterals a treballar millor posen primer un dau petit; després, els laterals i, finalment, un dau alt.

La sensació és que el 3de9sf és un castell una mica més senzill de trobar-li la mida que no pas el 4de9sf. I una prova d’això és la diferència en la quantitat de peus que es desmunten d’una i altra estructura.

ELS SEGONS
Les dues colles de Valls van utilitzar el 2019 un patró molt similar a partir de l’estructura del 2de8sf, que totes dues dominen: al 3de9sf rosat i vermell, els dos segons del 2de8sf ho són els de la dreta i l’esquerra. És a la rengla on s’incorpora el nou casteller. Tant a la Colla Vella com a la Joves són segons amb cos i en el cas dels vermells, amb molta braçada (especialment dreta i esquerra).

Per la seva part, els verds feien servir també els segons que estaven fent en aquell moment la torre 8 sense folre i afegien l’entrada del nou component en aquest pis, en aquest cas a l’esquerra.

El 3de9sf és un castell complex, però sembla que la dificultat tècnica és més gran per carregar-lo sobre la rengla de la dreta (el pilar de l’enxaneta), ja que és el que constantment té més moviment. Al contrari, la rengla en la carregada té els moviments més estables i, per tant, segurament és el pilar que pateix menys. Quan les colles que fan el 3de9sf siguin més a prop de descarregar-lo, segurament els rols canviaran, però de moment no hi ha imatges que ens ensenyin aquest moment

ELS TERÇOS
Aquest pis va evolucionar el 2019, ja que en anys anteriors tant la fórmula de la Joves com la de la Vella jugava amb els terços dels 2de8sf, però també es podia llegir que aprofitaven l’estructura del 3, tant en el 3de9f com en el 3de10fm, agafant els terços i alliberant-los de mans, en la mateixa posició en la qual ja estaven acostumats a treballar aquesta estructura.

Per la seva banda, la Joves en anys anteriors també va fer servir els dos terços del 2 col·locant-los a la dreta i a la rengla. A l’esquerra hi afegien l’experiència d’un casteller veterà, que segurament estava més acostumat a anar deslligat que lligat per les mans.

El 2019, però, la formula que van emprar les dues colles –com a mínim, l’escollida per anar a plaça– va tornar a tenir els terços del 2de8sf com a protagonistes (sempre col·locats a dreta i esquerra). A més, hi van afegir un nou component a la rengla, més lleuger i més polivalent, que en anys anteriors havia provat el castell un pis per sobre. Totes dues colles segueixen aquest mateix patró.

La diferència de mida i pes entre els components d’aquest pis i el fet de no estar tan acostumats a trobar-se en aquesta estructura, podria ser un dels elements que compliqués el somni d’apropar-se a descarregar-lo.

QUARTS
Pis clau, perquè pràcticament tots el que hem observat es trenquen en l’encaix entre aquest pis i l’inferior o el superior. És, per tant, el pis que actua de guillotina i el que segurament rep més batzegades.

És un pis que s’ha transformat molt. La Joves va tirar d’envergadura i va col·locar tres homes que van fer nombrosos 3de9f en el pis de quarts durant la temporada, segurament trobant a faltar la peça del casteller que ha baixat un pis. Per això a plaça no es va poder veure cap castell de 9 amb folre per part de la Joves amb la mateixa composició de quarts dels castellers que posteriorment intentarien el 3de9sf. Només un 3de8 simulant la part superior del castell dins l’església d’Alcover.

A la Colla Vella passa una mica el mateix. Una mica més lleuger de concepció, els tres quarts no s’havien trobat amb anterioritat en cap altre castell folrat, com a mínim el 2019. En l’estructura del 2016 sí que seguien utilitzant la fórmula de simular el pis de quarts del 3de9f.

És un pis que ha canviat molt en els últims anys, mantenint una sola peça que ja l’havia intentat. És curiós també veure com la lleugeresa que s’utilitza al terç de la rengla no es fa al quart. En aquest pis, es posa el casteller més pesat a la rengla.

QUINTS
El que suposadament era el pis inventat, es va acabar convertint en un pis on els castellers ja estan acostumats a treballar en aquesta posició i, fins i tot, amb una mica més de pes, ja que en el cas de la Colla Vella, a l’alineació inicial tots els components realitzaven el quint. Després de les lesions és el pis que va poder tenir menys rotació, però ho van assumir a la perfecció les tres castelleres responsables d’aquesta estructura.

Pel que fa a la Joves, segurament no van estar tan acostumades a treballar juntes, ja que normalment en els castells de 9 solia haver-hi algun noi en aquest pis. El més excepcional de la Joves és el canvi forçat que van haver de fer en aquesta estructura el mateix dia de Santa Úrsula després de la primera caiguda. Dues quints prenen mal, una va poder tornar a fer el castell però l’altre no, i un d’aquells castellers a l’ombra que no acabava de trobar el seu lloc acaba entrant per sorpresa en l’alineació que farà història amb molta solvència (sobretot si es té en compte el poc assaig que va realitzar).

En l’intent dels Castellers de Vilafranca del 2005 també hi va haver un pis de noies molt lleuger, però poc acostumat a treballar juntes.

SISENS
Aquest és el pis sorpresa, el que es nodreix de futur i de canalla. Van ser els dosos que durant l’any van fer pràcticament tots els castells, acompanyats d’una sisè amb més experiència que, en el cas de la Joves, es va col·locar a la dreta, mentre que a la Colla Vella es va col·locar a l’esquerra amb unes alçades, fins i tot, perilloses. Aquesta castellera va treure més d’un cap a la resta de companys del pis.

És, per tant, un pis nou, un pis ple de novetats que, en el cas de la Vella, ja tenia experiència amb el 4de9sf. Però, tot i així, eren nens prematurs, que van assumir la responsabilitat i la dificultat d’aquest pis d’una manera sobrada.

POM DE DALT
Els més petits van ser en els dos 3de9sf de Santa Úrsula una canalla excepcional i valenta disposada a enfrontar una dimensió desconeguda. Per fer aquesta construcció han de ser nens tècnicament bons, però sobretot han de ser valents. Hi ha algun enxaneta que baixa de pis o la peculiaritat de la Colla Vella de posar dues germanes bessones.

Molts pensaran que la velocitat és un element clau, però segurament el secret d’aquest castell recau més en els tempos de tirar amunt la canalla que en la seva velocitat.
La Colla Vella, en aquest cas, va arriar la canalla amunt molt seguida, dosos i aixecador a la vegada, mentre que l’enxaneta va esperar uns segons. Va haver de pausar, fins i tot, la seva arribada perquè s’encavalcava amb els sisens. Tot molt seguit, sense deixar ni uns segons a què el castell és pogués assentar. Per un costat li va donar velocitat i li va permetre carregar-lo, però per l’altre va posar molt al límit l’estructura pel constant moviment.
La Joves, amb una canalla menudíssima i amb canvis de la primera a la segona temptativa, va fer pujar els petits aixecadors abans que els dosos i després va llençar el dosos que van acabar superant la velocitat de l’aixecador. L’enxaneta molt ràpida va ser tirada amunt quan els dosos remuntaven el pis de sisens.

En l’intent dels Castellers de Vilafranca del 2005, la canalla va pujar molt pausada: dosos, després aixecador i, finalment, enxaneta.

Caldrà, doncs, seguir treballant, tenir cura en els tempos i definir bé l’alineació per aconseguir veure el majestuós 3de9sf descarregat.