Ara fa dos anys, poc abans que esclatés la pandèmia, Jordi Andreu va analitzar les causes per les quals les colles punteres tenen més facilitats per algunes construccions que d’altres. Vam publicar l’article en l’Anuari Castells 2020 i ara l’editem al web amb un nou titular adaptat al context. Un bon document d’anàlisi tècnica.

Molts cops ens preguntem perquè a una colla se li dóna millor un determinat castell o estructura que una altra, perquè d’un any a l’altre han aconseguit o han perdut un castell que fins llavors dominaven, perquè alguna colla no pot amb castells a priori inferiors que d’altres que sí assoleixen i el perquè d’altres contradiccions d’aquest estil. Des de les dinàmiques internes pròpies de cada colla, des de les característiques dels seus castellers, des de les motivacions diverses i d’altres qüestions en poden ser les causants i en aquest article intentarem esclarir-ne les principals causes, sense que cap d’elles en sigui l’única i principal i esperant també que la realitat desmenteixi algunes de les teories exposades… que per això són castells.

D’entrada i sols tirant de memòria i reafirmat per alguna dada, allò de dir que és necessari dominar la tècnica de les manilles per fer els castells de 10, queda totalment desmentit. Per posar exemples fàcils, els Castellers de Vilafranca grans i únics dominadors durant molts anys del 2de9fm i del pde8fm, van estar anys i panys estavellant-se contra el 3de10fm, amb evidents problemes estructurals des de la base. Era una colla que dominava les manilles, però amb això no n’hi havia prou per al castell de 10 pisos. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, que l’any 2016 es va prodigar amb els castells de 10, sols va carregar un 2de9fm en un sol intent i un parell de pilars de 8 descarregats; per tant, i contràriament a l’exemple dels verds, va aconseguir els castells de 10 sense constància en les manilles. Els Minyons de Terrassa, per la seva part, sí que eren regulars en els castells amb manilles quan van assolir per primera vegada el doblet de 10 pisos. La Colla Joves dels Xiquets de Valls ha pogut assolir el pilar de 8, però, en canvi, no se n’ha en sortit –ni tan sols intentat– el 2de9fm en els últims dos anys. La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona va assolir el 3de10fm sense gran regularitat descarregant el pilar de 8 i sense el 2de9fm en els seus registres.

Per tant, amb aquests primers exemples amb resultats de tot tipus, sembla clar que dominar castells amb manilles ajuda a assolir-ne més; és evident, però no crec que sigui pas per dominar aquesta tècnica, que per si sola no la denominaria pas així, sinó per d’altres circumstàncies molt més rellevants. Si una colla pot freqüentar el 2 i el pilar emmanillat, es pressuposa que té molts castellers i conseqüentment podrà assajar millor els castells de 10 i millor ho tindrà quan els vulgui intentar. No ho farà pas mot més pel fet que ja faci altres castells emmanillats, perquè com hem vist anteriorment no hi ha una relació molt directa de causa efecte entre ells mateixos.

Així doncs, centraria la qüestió en cada castell individualment, del perquè a una colla li costa més i a una altra menys. Un cas molt flagrant i amb una relativament fàcil explicació seria la dels de Vilafranca, vers el castell amb agulla i el 5 portat a l’extrem en els 9 pisos. L’explicació és que per als verds, amb un bon domini del pilar des de mitjans dels 90, arribar al castell amb agulla els era més senzill que embrancar-se en el 5, sense ser-ne tampoc abans gaire dominadors. A més, hi afegim com a fet gairebé principal que el 4 amb agulla tenia i té uns quants punts més que el 5 i, de cara al Concurs, això els donava un avantatge respecte la Vella, amb més domini sobre el 5. Els verds no volien deixar escapar aquest petit avantatge. A efectes pràctics, en una actuació, fer una tripleta amb el 5 i amb el 4 amb l’agulla no se li dóna gaire diferència; fins i tot, es pot considerar un empat tècnic, però en els anys de màxima igualtat del Concurs, qualsevol diferència per petita que sigui pot resultar decisiva.

A més d’aquesta qüestió puntual, el cert és que tècnicament els de Vilafranca van trobar els mecanismes perfectes per dominar en solitari durant molts anys el 4de9fa. Això feia que encara que diferents parts del castell es renovessin, els castellers sabien fer entendre perfectament les necessitats del castell. Coneixien els moviments, les inèrcies i els punts més crítics per poder-lo controlar en cada moment.

Un cas similar el podem trobar en la Vella i el 5de9f. Van ser els primers a descarregar-lo el 1996 i aquell treball els va servir per conèixer-lo fins arribar al punt de descarregar-ne algun de manera realment inversemblant quan semblava ja tot perdut. I és que la confiança sobre un castell pot arribar a sobrepassar la seva preparació tècnica.

La Vella, amb experiència en trobar fórmules per obtenir nous castells (van ser els primers en descarregar tant aquest 5de9f el 1996, com el 2de9fm el 1994) no se’n sortia amb el 4de9fa. Sí que tenia bon control sobre el pilar i sobre el 4de8a, però no acabava de trobar el punt necessari per dominar el de 9. El van descarregar el 2002 i 2004, però el següent el trobem deu anys més tard, el 2014. Per què els ha costat tant a la Vella fer-se’l seu? De causes n’hi poden haver moltes i diverses, però en un primer moment, i de manera bastant òbvia, seria perquè no van saber trobar els mecanismes tècnics per resoldre les parts més dificultoses del castell.

Molts cops es considera que tenint la gent necessària per fer un castell ja és suficient, però en aquests i en molts altres casos es demostra que no. No n’hi prou solament en tenir molta gent i assajar molt el castell. Sinó el que es necessita també és assajar-lo bé i saber-li trobar aquells punts claus per resoldre’l satisfactòriament i encertar tota aquesta combinació de factors.

Un cas similar respecte el 5 i 4 amb l’agulla, el podem trobar en els Minyons de Terrassa. Regularment, han fet el 2de9fm i, certament, quan han reunit la gent necessària i el seu nivell era l’adequat, han sabut resoldre el castell de 10. Van ser els primers a descarregar-lo i durant molts anys els únics en tenir-lo al seu historial. Avesats a innovar amb la manera de fer els castells van ser els primers a carregar el 3de9fa el 2008, però no el van poder descarregar fins el 2016, quan ja havien completat abans el castells de 10. Un cas curiós apareix en els mateixos Minyons i el 4 amb agulla. Dominadors del pilar i del 4de8a, en el de 9 pisos encara avui en dia no han aconseguit descarregar-lo, acumulant sis castells carregats entre 2001 i 2002.

Ara bé, potser un cas molt paradigmàtic dels terrassencs és la seva història amb el 4de9sf. Van ser els primers a descarregar-lo, en van sumar set en quatre anys (tres descarregats i quatre carregats) però des del 2002 el castell no ha tornat a aparèixer en els seus registres. Perquè amb els castells de 10 i el 3 amb l’agulla se’n surten i amb el 4 amb l’agulla no? Com en el cas anterior, alguna cosa no deuen poder fer bé en la tècnica d’aquest 4 amb l’agulla; en canvi, sí poden inventar-se qüestions tècniques en castells fets per ells per primera vegada en la història.

Una altra colla de gamma extra amb contradiccions, en aquest sentit, és la Joves de Valls i en aquest cas fugirem una mica dels castells més grans voluminosament parlant, també perquè encara no ha pogut fer l’aleta als de 10, sinó que anirem cap una altra variant. De tots és coneguda la categoria tècnica excepcional dels castellers de tronc de la Joves. En part també és perquè davant la impossibilitat de fer castells mastodòntics, han apostat més cap als castells sense folre, tant per gust, com per capacitat, com per necessitat, de manera que el lluïments dels seus castellers de tronc sempre ha sigut major. Aquesta circumstància però, no els ha servit per ser els primers a fer-se amb els castells nets, tot i que en el cas del 2 i el 4, sí que ho han estat a Valls, i aquest no és un detall menor, i quasi que van ser amb el 3 en la gloriosa actuació de Santa Úrsula de 2019. En canvi, però, tenint, ensenyant i demostrant aquest nivell al tronc, mai no s’han mirat el 3 aixecat per sota o per baix, que podria ser un castell on les característiques dels seus castellers a priori podria lluir en el seu màxim esplendor.

La Jove de Tarragona va ser la primera a ensenyar que el 5de9f era possible. Ara bé, va ser l’última de les grans colles a assolir-lo contra tot pronòstic, segons el que s’havia vist a mitjans dels 90, amb una Jove sòlida i atrevida. En l’època més actual la Jove ha aconseguit dominar de manera absoluta el 5de9f, però en canvi ha tingut grans dificultats en resoldre el 2de9fm, a priori el castell de gamma extra més assequible i, en canvi, sí que ha aconseguit domesticar el pilar de 8 i és la colla que més n’ha descarregat en les dues últimes temporades, juntament amb els Minyons.

Un cop repassats aquests apunts històrics, que potser serveixen per no associar els castells de la mateixa estructura o tipologia entre ells, convé aprofundir en el perquè d’algunes d’aquestes qüestions, sobretot intentant analitzar les situacions més actuals de cada colla.

Colla Vella. La Colla Vella va aconseguir dominar els castells de 10 l’any 2016. Quatre descarregats i tres més carregats (encara que el resultat sigui el mateix, tècnicament caldria valorar que d’aquests carregats, dos van ser el 4de10fm, que van caure quan sortien ja els sisens) Per tant, els vallencs van entendre les necessitats tècniques d’aquests dos castells, van saber com resoldre els punts més complicats, van saber tenir una massa social mobilitzada per poder-los assajar i portar-los a plaça amb garanties. També van tenir un tronc adequat que va saber entendre que la dificultat màxima del castell la tenien més a sota d’ells que no pas a sobre i es van saber adaptar a les mides i moviments que presenten el castells amb manilles.

Què ha passat perquè en els tres anys posteriors (2017, 18 i 19) la Vella sols sumi un castell de 10 descarregat? De ben segur que hi ha moltes causes i diverses, mai una de sola. Totes les raons que anteriorment anomenàvem i destacàvem com a virtuts, poden haver-se tornat en contra o deixar de fer-se bé per no poder-los torna a revalidar. Les colles no acostumen a assolir un castell per poc després deixar-lo de fer. Normalment s’aspira a fer-lo, coneixe’l i poder-lo descarregar com més vegades millor. Això implica també el fet de no necessitar un assaig tant específic com la primera vegada, perquè certs automatismes del castell ja es coneixen millor; sols cal un treball de manteniment per tal que aquest castell no es perdi i es pugui sovintejar, de vegades, fins i tot, amb menys efectius i assaig que la primera vegada.

Totes aquestes qüestions, però, podrien no ser així i podrien anar associades que en el gruix de la pròpia colla, un cop aconseguit tal castell, es perdi una mica la motivació per fer una construcció concreta, davant l’ingent esforç que s’ha necessitat per aconseguir-la per primera vegada. En el subconscient de la pròpia colla es pot tenir la sensació que un cop l’objectiu està aconseguit, se’n miri un altre encara per fer. Aquestes qüestions del gust per un castell dintre una colla o del fet que motivi més fer-ne uns que uns altres, també pot venir donat pel resultat que n’obtingui del mateix castell una colla rival. Si el fan més o menys fàcil o s’hi estavellen cada cop que l’intenten, pot provocar que un castell estigui més o menys ben vist dintre una colla.

És clar que amb la diversificació d’objectiu i l’àmplia gamma que ha controlat la Vella aquests anys, la intensitat i la cura en l’assaig dels monstres de 10 en pot haver sortit perjudicada. Ha fet els quatre grans castells de gamma extra, més els tres castells nets, dos dels quals (el 2 i el 4) amb certa freqüència. Per tant, el fet de no arribar ni mentalment, ni físicament a l’òptima preparació dels castells de 10 pot ser-ne també una de les raons. I ja se sap, que quan en una colla els objectius que aglutinen i impliquen a més castellers –com podrien ser els castells de 10– i aquests no acaben tenint l’èxit desitjat, aquesta massa social més voluble perd la fe i les ganes fent que cada cop hi hagi menys gent per preparar-los millor, amb la qual cosa els resultats encara són pitjor. Com el peix que es mossega la cua.

Castellers de Vilafranca. Els verds han estat històricament els dominadors de la gamma més amplia de castells. Qui sap si associat al creixement de la Vella, aquests últims anys han passat per dificultats derivades d’algunes caigudes especialment fortes i doloroses, algunes d’elles en castells i en actuacions que no eren pas del primer nivell de compromís. Aquestes i altres circumstàncies han fet que alguns dels castells estrella habitualment dominats pels de Vilafranca no s’hagin pogut veure reeditats. La cosa comença a ser simptomàtica i important és en el 4de10fm i la seva torre neta, que han quedat per fer.

Pel que fa a aquesta torre de 8 sense folre, es pot entendre que en aquest castell hi ha un factor que és més determinant que en d’altres castells i és la canalla. Com tothom sap, la canalla necessita una renovació gairebé constant degut al seu creixement, i en castells d’extrema fragilitat, com el 2de8sf, un cicle de canalla amb unes mides poc aptes per a aquesta construcció, pot arribar a suposar que la colla ni tan sols se’l plantegi fins que no tingui un pom de dalt idoni.

També és cert que algun component titular del tronc no hagi pogut tenir la regularitat desitjada i entre unes coses i unes altres la torre neta ha quedat posposada fins a noves ordres a Cal Figarot. El 2 sense folre acostuma a arribar en la segona part de la temporada, un cop els primers objectius han començat a acomplir-se, cosa que el passat 2019 no va succeir.

En el cas del 4de10fm, una evident baixada del nombre de castellers, sumada a la dificultat per consolidar el 3de10fm (tres carregats durant l’estiu i un descarregat per Tot Sants), tampoc posava les coses fàcils per a que el 4 pogués entrar al repertori.

Per tant, cal centrar-se més en perquè la colla ha perdut els castells amb l’agulla, amb un 2019 especialment dolorós en el 3 amb l’agulla, amb dues caigudes en pocs dies. I també des de fa un temps en el 4 amb l’agulla, que durant anys estava únicament en els seus registres. Ara, l’últim descarregat data del juliol del 2017.

Un altre cas remarcable dels verds és la poca curiositat que han tingut sempre cap al 5de9f. La clau competitiva sempre ha estat molt important per als vilafranquins, però el cert també és que quan l’han fet, l’han fet prou bé i amb bons resultats. També podrien ser aquelles coses intangible afegides a aquesta última, que era un castell més de domini d’altres colles i tot això ajuntat ha fet que el 5 mai hagi quallat del tot a Vilafranca.

Però un dels casos pronunciats de pèrdua d’una estructura guanyadora per als Castellers de Vilafranca ha estat el 4de9fa. Durant anys van ser els únics que el feien. L’entrada en escena del 3 amb l’agulla i l’augment de nivell de les altres colles rivals que també podien fer el 4, va convertir el 3 amb l’agulla en una necessitat per verds per tal de poder-se endur una diada… o, fins i tot, un Concurs, com va passar el 2014.

A més, com passa en tots els nivells, tot i la seva major dificultat, el 3de9fa té l’avantatge que és més fàcil de poder-lo intentar, ja que és més fàcil de lligar i no es necessita un volum tan gran de castellers. Aquest mateix fet té com a contraproduent que en el 3 és més difícil que castellers no tan habituals hi puguin accedir, amb la qual cosa els recursos als troncs dels queden cada cop més limitats. El 2de9fm, el 3de9fa i el 3de9f enfocat cap al 3de10fm van ser les estructures més habituals dels verds en la darrera temporada; són castells on hi ha poc marge per incorporar nous castellers.

El passat 2019 va ser, certament, irregular i van basar la seva força en la torre de 9 i el pilar de 8, però els va faltar la consolidació per descarregar el 3de10fm de manera constant. Ara bé, el fruit de tot plegat es va poder veure en l’última actuació de l’any per Tots Sants, on van completar una de les millors actuacions ajuntant els dos grans castells de l’època, el 4de9sf i el 3de10fm. Caldrà veure en el futur què és el que ha estat més determinant o més casual. Si la irregularitat durant la major part de l’any, arrossegada des de 2018 amb la pèrdua hegemònica del Concurs, o la magistral exhibició amb la que van cloure el 2019.

Minyons de Terrassa. Per la seva manera de ser i d’entendre els castells, als Minyons de Terrassa els afecta poc si una estructura determinada la fan o no en funció de si una altra colla l’assoleix amb més o menys facilitat. Una prova ben evident d’aquesta qüestió és que la colla egarenca ha sabut aconseguir per primer cop fer alguns castells, després dels intents d’alguna altra colla. Han tingut la capacitat de veure intents, d’estudiar-los, de modificar el que no veien clar i, normalment, encertar-ho. Així, doncs, han estat els primers en molts castells, alguns carregats i alguns descarregats: el 2de9fm carregat, el 5de9f carregat, al 4de9sf, el 3de10fm, al 3de9fa carregat i el 4de10fm. De tots aquests castells ja s’havien vist intents previs i aquesta capacitat dels tècnics dels Minyons per saber adaptar cada construcció a les seves característiques, ha estat històricament exitosa i triomfadora.

Els dots d’adaptació dels Minyons per assolir nous reptes i trencar sostres té com a contraposició també que una de les construccions més representatives dels seus grans èxits, el 4de9 sense folre –descarregat per primer cop el 1998 a Girona– està desaparegut del repertori terrassenc des del 2001. Tot i el domini que diverses colles punteres han sabut anotar-se amb els castells desfolrats darrerament, els Minyons no han aconseguit tornar a incloure’ls en els seus registres. És cert que han aconseguit descarregar en més d’una ocasió el 2de8sf a l’assaig i amb la xarxa, però sense èxit en cap de les tres ocasions que l’han portat a plaça.

En les característiques dels perfils tècnics dels castellers dels Minyons que pujaven a finals dels 90 i inicis del 2000, quan van assolir el 4 net, hi ha sensibles diferències vers els d’ara. En aquella època hi havia castellers que podien alternar de pis en funció del castell que provessin i tant treballar agafats per les mans de folres o manilles, com sense mans al terç en castells de 8 o al quart en alguns de 9. De la mateixa manera, això propiciava que alguns altres castellers podien fer castells de 9 a quints ,però si la lleugeresa de la construcció ho requeria també el podien parar a quarts. Aquesta versatilitat segurament va ser un dels punts importants per a que els Minyons acoblessin les peces de manera perfecta per descarregar tres vegades el 4de9sf.

Un altre castell que van ser els primers a carregar va ser el 3de9fa. El van coronar el 2008 i el van aconseguir descarregar en dues ocasions el 2016, però des de llavors tampoc l’han pogut revalidar. Aquest domini del castell amb agulla va venir acompanyat també del doblet amb els castells de 10 que van aconseguir el 2015 i revalidar aquell 2016. Per tant, el nivell casteller d’una colla acostuma a anar de la mà d’altres grans castells per fer-se un lloc entre ells. Quan una colla assoleix més i més bons castells esdevé una conseqüència o una causa de l’augment de la tècnica dels seus castelleres. La suma del nivell tècnic humà, junt amb la bona combinació del cap de colla en motivació, tècnica, tàctica i altres factors, propicia els bons resultats.

En el cas dels Minyons es veu perfectament exemplificat, perquè tant en els anys del doblet de 10 (el 2015 i 2016 van firmar sis 3de10fm i dos 4de10fm descarregats) com en l’època en què van assolir el 4de9sf, els malves acompanyaven aquests grans castells amb la resta de gammes extres del moment: 2de9fm, 5de9f i, més esporàdicament, el pilar de 8 carregat.

Colla Joves. El cas de la Joves segurament és el més atípic d’entre les colles punteres. Les seves característiques, els seus èxits, la seva manera de focalitzar els objectius i, sobretot, els passos previs a seguir més o menys estandarditzats, poc tenen a veure amb una mínima lògica i és radicalment diferent a l’habitual. Dels casos que estem repassant en aquest article, segurament seria la colla que més alts i baixos té en qüestió de castells assolits en relació als castells perduts, però el que més crida l’atenció és l’assoliment de castells considerats molt més difícils que altres que amb prou feines porten a plaça.

La Joves és una colla de gestes en castells sense folre. Això no ve d’ara; van ser els primers a intentar tant el 4de9sf (1983) com el 2de8sf (1987). El primer, fins i tot, abans de fer qualsevol aleta en castells de 9. En aquells temps en què poc sovintejaven els castells de 9 amb folre, els castells sense folre es consideraven poc menys que impossibles. Les característiques dels seus castellers, la circumstància de no tenir gent suficient per assajar amb garanties els castells de 9 amb folre –en una situació que encara es dóna avui en dia respecte als castells de 10– van ser i són els detonants principals dels seus curiosos registres.

A tot això, i en aquest cas concret, també caldria tenir present la rivalitat vallenca. El fet que una colla domini determinats castells, pot provocar que l’altra colla –per mirar de menystenir el valor aconseguit pel rival– tiri cap un altre tipus de castell que li sigui més exclusiu i difícil d’assolir. I això val per a qualsevol de les totes dues bandes de la plaça del Blat.

Dels castells superiors al 3de9f el que més han sovintejat ha estat el 5de9f. Per trobar l’últim descarregat cal anar fins al Concurs del 2016, però, tot i no freqüentar-lo cada any, tampoc en els anys en què l’han fet l’han sovintejat gaire. Quan l’han descarregat en moltes ocasions l’han assolit amb prou solidesa. Quan fan el 5de9f, el moment de la temporada condiciona notablement la seva execució: per Sant Fèlix acostuma a tenir unes defenses estratosfèriques, mentre que al Concurs i per Santa Úrsula, la solidesa acostuma a ser més evident

Un fet sorprenent en la Joves és la poca o nul·la regularitat que ha tingut en el castell extra considerat menys difícil i que acostuma a ser la porta d’entrada a aquesta dimensió: el 2de9fm. Van estar a al cursa per ser els primers a assolir-lo, però la moneda de la Santa Úrsula del 1994 va fer que fos la Vella qui comencés l’actuació i s’anotés el primer dos emmanillat de la història. La Joves venia de carregar-lo uns dies abans al Vendrell i van tenir-lo a l’abast per completar, però el cop moral assestat per la seva rival en aquella primera ronda, va ensorrar els ànims i el va deixar en carregat de nou.

La seva irregularitat ensenya que el van descarregar el 2000 i fins el 2015 no el van tornar a completar. Això precisament en una colla que en aquests últims anys ha pogut descarregar en diverses ocasions el 2de8sf. Tot i entenent que són estructures diferents, bona part del treball del tronc es pot extrapolar a l’estructura emmanillada. Sí que se n’han en sortit en un parell d’ocasions aquest 2019 amb el pilar de 8, la qual cosa també demostra que, tot i que la massa social no és la necessària, en alguns moments la Joves sí que disposa del potencial humà i de prou qualitat tècnica per enfrontar-se a les manilles. Per tant, hi ha una feina a dues bandes, com seria aconseguir més castellers de manera regular i trobar la fórmula que sí que han trobat al pilar, per poder freqüentar més i millor el 2de9fm.

Jove de Tarragona. Els tarragonins sempre han estat una colla amb un gran nivell de solidesa de folres i manilles. De fet, la Jove és de les poques colles que pot assumir gairebé tots els seus castells en solitari. És cert que esporàdicament pot necessitar ajuts, com tothom, però és de les colles que més massa social arrossega i, en conseqüència, les execucions dels seus castells necessiten poca ajuda externa.

Aquesta gran quantitat de castellers, també a l’assaig, els ha permès sempre tenir aquest bon nivell de folre i, posteriorment, de manilles. Quan els de la camisa lila s’ha enfrontat a un nou repte, gairebé mai ha generat problemes per la seva inestabilitat a la base. Per tant, els assoliments de nous castells (5de9f, 3de9fa, 4de9fa, 2de9fm i pde8fm) els podien assumir quan el tronc estava prou rodat per enfrontar-se al repte de 9; la resta tenia prou bones garanties.

Així, cada nou castell que s’han proposat, l’han aconseguit i, en molts casos, consolidat. Arribar a les manilles els va costar una mica més que a les altres colles, doncs la comoditat que trobaven per encarar un nou folre, els era menys dificultós que assumir la nova proposta de les manilles. Ara bé, de la mateixa manera que han aconseguit uns bons peus de folres, com a bona colla puntera també han assimilat la tècnica de les tres pinyes amb un gran domini del pilar de 8. En canvi, però, no han exercit un control regular sobre el 2de9fm, al qual no li han acabat de trobar l’alineació idònia i amb suficients garanties perquè pogués ser un castell sovintejat pels liles. La consolidació del castells superiors al 3de9f –com el 5 i les construccions amb agulla– els va permetre fer el salt cap al 3de10fm i fer actuacions de primer ordre, cobejant-se amb les colles més potents del panorama casteller i convertint-se en una aspirant a qualsevol cosa.

La Jove de Tarragona va experimentar el passat 2019 un cas més accentuat que la resta de colles punteres. Hi van perdre més castells del que és habitual i van trobar problemes amb els castells que fins ara els resultaven garantia d’èxit. A més dels grans castells límit –més susceptibles d’experimentar alts i baixos en les consecucions– la Jove no va poder igualar ni acostar-se als registres anteriors ni amb el seu castell bandera, el 5de9f: cinc descarregats el 2018 i només un el 2019.

A més, pel camí també es va deixar en cartera els dos castells de 9 amb agulla, amb només un 4 carregat el 2019, mentre que el 3 resta en les caselles del 2017. El 3de10fm el van carregar dues vegades el 2018, però cap el 2019. Aquesta inestabilitat en el 5 i en el seu eix del 3 central podria ser un factor rellevant a l’hora de buscar causes del perquè no han poder revalidar el castell de 10. Això es pot donar per diferents factors, com pot ser el canvi de cap de colla amb el conseqüent temps d’assimilació de les noves maneres de fer, per algunes baixes en les estructures bàsiques o per qualsevol altre factor intangible com succeeix en totes les colles.

La Jove també ha mirat de cara al 4de9sf, que va carregar el 2017. Però, com ja s’ha exposat en altres casos, les colles necessiten temporades bones i grans castells, per poder-se enfrontar a les construccions límits en el tram final de temporada.