Des de primera hora del matí es respirava ambient festiu a Vilafranca del Penedès. Passejant per la capital de l’Alt Penedès abans de l’anada a Ofici es podia observar una jornada de Sant Fèlix com les d’abans: esmorzars d’experts castellers sense camisa a un conegut local del carrer de la Palma; els treballadors de la Xarxa fent un cafè al Coro, el bar del fons la plaça de la Vila, o interessants xerrades entre el president de la Coordinadora i casteller de la Colla Vella, Joan Ibarra, i el president dels Castellers de Vilafranca, Carles Mata.
Per qualsevol racó del centre vilafranquí podies trobar-te petites reunions entre membres de les colles castelleres on, per fi, hi predominaven les cares alegres, els cops a l’esquena i les abraçades: un grapat d’ells es tornaven a veure després de tres anys, sobretot els més veterans. A l’entrada de la Basílica de Santa Maria les camises dels Verds, abans que entressin les colles, eren clara majoria. Els castellers vilafranquins passaven una estona tranquil·la amb la família, o discutien entre ells si el castell de sortida havia de ser el 4de9 amb folre i agulla, que havien deixat en intent diumenge a l’Arboç, o el 5de9 amb folre, que van descarregar dissabte al Catllar. Hi podies observar cares conegudes com les dels expresidents dels Verds, Miquel Ferret o Joan Badell, o l’ex-cap de colla vilafranquí, Toni Bach.
Un cop acabada l’Anada a Ofici i després dels pilars de les quatre colles participants i els Xicots davant del Monument casteller, era el moment d’un esmorzar ràpid i cap a plaça hi falta gent. Mentre el públic esperava l’entrada dels Minyons, els Castellers de Vilafranca, la Joves i la Vella, l’speaker ha anunciat l’entrada de la Moixiganga de Sitges i la Banda de Vilanova. Penedès al poder… Aquesta última ha estat l’encarregada d’interpretar Els Segadors.
A la plaça de la Vila hi destacava el gran gruix de samarretes de colles d’arreu del país, que s’han desplaçat a la capital de l’Alt Penedès ben equipats amb neveres, plenes d’aigua i cervesa per hidratar-se i atenuar l’efecte de la forta calor, i ventalls. Pels no tan previsors, un partit polític s’han encarregat de repartir-ne, per promocionar el seu candidat a l’Alcaldia de Vilafranca. A la plaça s’hi respirava ambient casteller i el nivell de gent era semblant al d’altres anys: era difícil moure’s en les primeres rondes, però un cop els vilafranquins han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles t’hi podies passejar sense massa dificultats. Això sí, bona part de la gent haurà vist la diada des del seu mòbil, com el que escriu aquesta crònica.
Un cop finalitzada la diada, la festa ha anat per barris: ambient de festa a la pinya de la Joves i dels Verds (amb arenga inclosa del cap de colla Sisco Benet), certa decepció a la pinya de la Vella, i neutralitat entre els malves, que s’han limitat a seguir el pla establert i intentar no caure: objectiu assolit.
Després ha arribat el moment d’eixugar-se la suor, canviar-se de samarreta i agafar forces, sobretot pels castellers de les colles foranes. La Colla Vella ho ha fet, com és habitual, al restaurant Ca N’Ayxelà, als Monjos. Curiosament, a la mateixa població penedesenca també ha dinat la colla rival, la Joves, al restaurant que antigament assistien els Minyons: Casa Paco, en un ambient festiu i de celebració. Els terrassencs han optat per un càtering a l’escola pública Pau Boada. Alguns d’ells tornaran a Valls i Terrassa, i d’altres continuaran de festa per Vilafranca: els Minyons tenen programat el darrer autocar a dos quarts de quatre de la matinada. La nit promet.
La crònica de la diada. Llegiu aquí.
