Si els castells són sensacions -que junt amb els resultats ho són– el retorn de Sant Fèlix ha quedat, més o menys, en aquests termes: uns Castellers de Vilafranca pletòrics, que han tornat a exhibir el seu enorme potencial i la seva condició de líders; una Colla Joves feliç, que ha tret profit de nou a la genialitat que la distingeix i ha aconseguit fer l’aleta a dues construccions de gamma extra; una Colla Vella que ha estat capaç de mostrar les possibilitats del 2de8sf, però que se’n va amb un gust agredolç, i uns Minyons de Terrassa que, a hores d’ara, van a un altre ritme, amb uns castells ben fets, però necessitats de més recursos per anar més enllà.

La diada ha deixat set construccions de gamma extra, de les quals només dues descarregades. Es tracta, per una banda, d’una dada que il·lustra l’espectacular recuperació i progressió del món casteller després de l’aturada forçada de dos anys, però, per altra, que els castells –com dèiem abans d’ahir– són difícils i, quan són superiors als bàsics de 9, resulten extraordinàriament complicats. El percentatge de caigudes ha estat elevat i això trenca la línia dels anys anteriors, però també posa de manifest que les possibilitats de millora –que n’hi haurà segur– són evidents. La segona dada global de l’actuació és que més de la meitat d’aquests set gamma extra han estat de color verd. També els dos completats.

Els Castellers de Vilafranca han presentat ambició, han exhibit potencial i han demostrat que la feina ben feta dóna resultats. Han plantat, com aquell qui no vol la cosa, quatre gamma extra i se’n van a la processó amb els rostres alegres en senyal de doble satisfacció: pel resultats dels castells i perquè avui –com en els vells temps– només s’han batut contra ells mateixos.

A primera hora del matí, mentre els castellers es començaven a agrupar en l’anada a Ofici, la conversa girava sobre quin seria el castell de sortida dels Verds, també entre els components de la colla. Les apostes prioritzaven el 5de9f, sense descartar el 4de9fa. Finalment, Siscu Benet –enigmàtic, calculador i precís– ha optat per l’opció més forta: el 3de10 amb folre i manilles.

Sortir de 3de10 en una temporada en què, fins al moment, només has descarregat tres construccions amb manilles, una de les quals al límit, hagués pogut semblar aventurat. Però el cas és que ha estat, probablement, una de les decisions més encertades de la diada. El principal objectiu de l’actuació per als Verds era el castell de 10 i anant-hi encara frescos, tot i els riscos evidents que suposa enfrontar-se a una construcció d’aquestes dimensions, les opcions per aplanar el camí cap a la victòria resultaven convincents.

El 3de10 ha pujat amb un treball compacte del folre i les manilles. En tots dos nivells, els seus components han pogut treballar amb la mecànica apresa i les garanties suficients per oferir benzina al tronc. El castell s’ha coronat bé, però amb la canalla dalt, el calfred s’ha encomanat en diferents pisos i ha acabat provocant la caiguda un cop carregat.

En segona ronda han atacat un 5de9 amb folre dels que fan afició. Tothom sabia que el passeig del Catllar seria difícil que es tornés a repetir i més amb un castell pesat com és aquest 5, especialment a la rengla. Però la suma de treball, fe i convicció permet que construccions elèctriques com aquestes acabin descarregant-se.

A continuació, han abordat la torre de 9 amb folre i manilles, que ha cedit quan els sisens ja baixaven. La batalla al folre i les manilles no ha donat més gas en un castell en què a l’enxaneta li ha costat decidir-se a pujar, però que, quan ha arriat amunt l’ha executat amb decisió. El pilar de 8 amb folre i manilles ha culminat una exhibició brillant, que deixa els Verds amb reptes pendents, però amb una part significativa del camí ja fet i, sobretot, amb la seva encomiable moral de victòria intacta.

El recorregut de la Colla Vella avui il·lustra el moment que viu la colla. És capaç d’exhibir les seves extraordinàries capacitats amb aparent facilitat, però té diverses carpetes per resoldre. Una d’elles és el treball amb manilles –com, de fet, ja li va passar els anys 2018 i 19, en què va ser líder gràcies, sobretot, als desfolrats–. No era fàcil per a Albert Martínez decidir de què sortien i l’aposta del 2de9fm no ha sortit gens bé.

Sobta que una colla com la Vella cometi l’error infantil de desmuntar un peu de 2de9fm només amb els segons col·locats en una diada en què el segon inent ha d’anar necessàriament amunt. I el segon peu no estava per anar amunt. Un dels quarts estava girat ja d’entrada, amb un genoll més endavant, mentre la posició amb la seva parella empitjorava a mida que passaven els segons. Amb els dosos col·locats s’ha ordenat tirar avall i poc després ha acabat trencant-se.

Després d’un 3de9 amb folre de circumstàncies han abordat la seva gran aposta: el 2de8 sense folre, que divendres passat van descarregar a assaig. I avui han demostrat que això de divendres no va ser cap casualitat. El castell ha presentat enormes possibilitats. Ferm, equilibrat, precís… l’únic problema ha estat que la pujada de l’aixecadora ha estat massa lenta. Això ha provocat el pitjor que li pot passar a un castell tan tècnic i mil·limètric com aquest: que els dos petits coincideixin darrere dels dosos, ja que multiplica l’efecte del canvi de pes. Ja carregat i quan baixava la canalleta, s’ha trencat.

La sensació que aquest 2de8sf té corda i aviat acabarà en els dominis plens dels del Portal Nou respon no únicament a la convicció, sinó a les excel·lents formes que presenta. La Vella ha continuat amb un 4de9 amb folre sòlid i ha tancat amb el pilar de 7 amb folre compacte. N’esperaven més, però el que han fet no ha estat poc, en absolut.

A l’altra banda de la plaça, l’alegria ha dominat com mereix l’ocasió. La Joves s’ha anotat dues construccions de gamma extra en una mateixa diada. Ben és cert que totes dues han quedat carregades, però és especialment significatiu que cap de les dues siguin les desfolrades, que són les que acostumen a dominar amb major dedicació i que probablement, ho faran també enguany. Això els dóna una injecció suplementària de possibilitats per aspirar a tot.

La seva gran aposta per a avui era el 5de9 amb folre, que han abordat en segona ronda després de plantar un altre 3de9 amb folre convicent. L’extraordinari domini del 5de8 que exhibeixen aquesta temporada els ha obert la porta a pujar-lo damunt d’un folre, malgrat les dificultats que implica en recursos de gent assajar aquesta estructura. Avui a plaça han demostrat que l’aposta no només era ferma, sinó també convincent. El 3 s’ha obert excessivament de la dreta i l’esquerra respecte la rengla i això ha deixat una mida complicada per poder-lo treballar. Però l’han carregat amb suficiència i plena autoritat, abans de cedir a la baixada de l’enxaneta. Alegria a mitges, però alegria.

La següent aposta no era menor: el 4de9 amb folre, que encara no havien fet enguany. L’han executat amb garanties, conscients que el fet de ser un dels castells menors del pòquer d’avui no els havia de presentar problemes suplementaris. La confiança –a més del treball a assaig– també fa això.

I en ronda de pilars ha arribat la cirereta. Un pilar de 8 amb folre i manilles, que els mateixos pilaners han insistit en tirar (amb la complicitat generalitzada de la colla). L’espadat ha pujat molt castigat, però que la capacitat tècnica del seus components ha aconseguit salvar fins carregar-lo. Al folre s’ha patit i a les manilles s’ha aguantat com bonament s’ha pogut. La genialitat, la rauxa i els galons donen resultats en ocasions com aquestes.

Per la seva part, els Minyons s’han limitat a fer la seva actuació, prescindint dels duels particulars de la resta de la plaça. Han arribat a Vilafranca amb la gamma extra descartada: ahir van estar assajant el 2de9 amb folre i manilles amb garanties, però finalment no ha aconseguit entrar en els plans, per la necessitat de millorar els encaixos i, sobretot, de reunir més camises. Ha estat, però, l’única colla que ha descarregat tot el que ha portat a plaça, una dada que també cal subratllar.

El 3de9 amb folre ha estat el castell de sortida dels malves: finet, precís i esvelt (aquest 3 té recorregut). Han continuat amb un 4de9 amb folre sòlid i han acabat amb un 5de8 que no ha presentat cap problema. Tripleta màgica que pot tenir gust de poc, però que té un valor notable. I és que sortim de dos anys d’aturada. Potser caldria no oblidar-ho…

Veieu tots els vídeos de la diada.

La contracrònica de la diada. Llegiu aquí.