IniciPortada9de9 amb folre: utopia o realitat?

9de9 amb folre: utopia o realitat?

-

Assaig de 9de9f de la Jove de Tarragona el setembre del 2018 a la plaça Verdaguer. F. Agustí Forné

Els Castellers de Vilafranca han assolit una nova frontera castellera, amb el pilar de 9 amb folre i manilles i puntals. Fa quatre anys, s’especulava amb un nou ‘monstre’: el 9de9 amb folre. La Colla Vella i la Jove de Tarragona el tenien en ment i el van amb certa regularitat als respectius locals. Recuperem aquest article de Yasmina Armesto, que es va publicar a l’Anuari 2019.

Com es dissenya un castell que no s’ha fet mai? Quins són els condicionants per assajar-lo i portar-lo a plaça? Després de sobrevolar els assaigs de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona durant tot el 2018, el misteriós 9de9f va desaparèixer de manera sigil·losa i gairebé per sorpresa, quan tot just alguns començaven a pensar que era factible. Realment és factible aquest castell?

El dia en què el monstre va entrar a l’assaig. La primera vegada que es va treballar amb intensitat el 9de9 amb folre va ser l’any 2016 de la mà de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, des de la pinya. La tècnica de la Jove va programar un assaig que aplegués molta gent per poder fer grans proves per encarar els reptes de Santa Tecla i el Concurs d’aquell any; com el 3de9 amb folre i l’agulla que va descarregar a la TAP o el 3de10 amb folre i manilles que finalment completarien al Vendrell.

Va ser la prova d’una estructura desconeguda per als liles i per al món casteller; una prova que estava fora de tots els plans i travesses; una prova de castell inèdit: el 9de9 amb folre.

Si s’analitza no és estrany que les colles castelleres d’arreu del país i independentment de la seva categoria, incloguin proves de futuribles castells que, més enllà de veure’n les possibilitats reals de portar-los a plaça, serveixen per trencar la monotonia i la rutina dels assaigs, que cada cop són més rigorosos i més exigents.

Per això va aparèixer el 9de9f en aquell assaig de la Jove, que es va fer fora del local, a la plaça Verdaguer. De fet, tot i l’emoció d’aquell primer contacte, de seguida es va catalogar com un simple divertimento, segons el mateix cap de colla, Aleix Bordas. I és molt sa fer aquest exercici en un context tan intens i exigent.

La veritat és que la pinya era força enrevessada i amb algunes posicions un pèl estrafolàries, tot sigui dit. Tanmateix, va ser una prova que va despertar la curiositat i va aixecar els dubtes del món casteller sobre una estructura que, avui en dia, segueix sent un dels castells inèdits en el seu significat més ampli. Mai cap colla ha intentat el 9de9f a plaça. I això col·loca aquest castell en el selecte grup dels mítics inèdits: castells que s’han assajat amb una certa intencionalitat, però que segueixen sent invisibles a plaça. Tot i això, la motivació que suposen els converteix en reptes encara més excitants.

Aquella foto que algú va fer al 9de9f fins a quarts a l’assaig de la Jove ràpidament va saltar a les xarxes, va córrer entre whatsapps i va encendre totes les sospites. Era el 9de9 amb folre un castell possible?

De sobte, alguns van girar la seva atenció cap a aquell castell i van començar a fer les seves apostes sobre quines colles podrien afrontar una estructura com aquesta, si se la proposessin.

Immediatament, una altra colla capdavantera i potent es va oferir com a candidata: la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Manel Urbano estava al capdavant dels rosats, quan van voler veure’n les mides i el van assajar per sorpresa a finals de la temporada 2016.

Aquell 2016, la Vella va oferir un dels millors recitals castellers de la història a la diada de Santa Úrsula, convertint-se en la primera colla que descarregava en una mateixa actuació, dos castells de 10 acompanyats d’un castell desfolrat (3de10fm, 4de10fm, 4de9sf).

Doncs bé, va ser precisament en l’assaig previ d’una Santa Úrsula que ja ha quedat per a la història, en què  els rosats van assajar per primer cop el 9de9 amb folre. Tot i que el folre que va pujar en aquella prova era molt minso, hi van poder col·locar sisens. Acabava el 2016 sí, però s’escrivia un nou capítol en la recentment estrenada trajectòria del 9de9f.

El laboratori dels somnis. L’estiu del 2017, el 9de9 amb folre tornava a la taula de puntuacions del Concurs de Castells a petició de la Jove de Tarragona i aprovat per la Comissió Assessora. En aquell moment, tothom va recordar aquella foto de la plaça Verdaguer i es van encendre de nou totes les sospites.  Tant la Jove com la Vella reconeixen que, malgrat incloure’l de manera puntual en algun assaig del 2017, aquell any el 9de9f no es va treballar ni de lluny com ho van fer el passat 2018. Ho admeten els caps de pinya de totes dues colles: Biel Altès (Jove de Tarragona) i Oriol Saura (Colla Vella).

El 9de9f és un castell que s’ha d’anar inventant mentre s’assagen castells de 9, de gamma extra, de 10, amb agulla i amb manilles. Assajar el 9de9 amb folre és, al cap i a la fi, dedicar-li un temps que no es pot dedicar a un altre castell. En aquest sentit, la seva presència esdevé un projecte a mitjà termini. Les dues són colles que han seguit millorant els seus registres i han ampliat i consolidat la seva gamma en les darreres temporades; per tant, l’esforç ja és majúscul, amb 9de9f o sense.

Primer assaig de 9de9f de la Jove, l’any 2016. F. Neus Baena

Per assajar i tancar la pinya de 9de9f amb seguretat, pujar-hi un folre sòlid i posar-hi quints, se’n necessiten més de 400 persones. La totalitat del folre pot estar composta per més de 100 persones, motiu pel qual, es necessita gent de pinya capaç de treballar mentre aguanten els 200 peus de tots els que hi pugen. De fet, només per quadrar el castell, calen nou baixos i nou segons de castell de 9; a més de trenta-sis crosses, divuit de les quals han de saber treballar al folre. Resumint, per fer una prova realment digna, “necessites més gent que per assajar un 3de10fm”, apunten els dos caps de pinya. En el cas dels liles, assajar aquesta estructura al màxim nivell implica fer-ho fora del local, com la plaça Verdaguer o la del teatre, a causa de la seva immensitat.

Més enllà de les xifres, Altès i Saura recorden que no només es tracta del volum de camises. Acompanyant les dimensions també calen uns mínims de qualitat. I normalment cap colla té tantes peces formades en posicions claus de pinyes i folre; o no tantes com el 9de9f requereix. Això provoca que es generi –i es va veure el 2018– un procés d’aprenentatge també en l’àmbit individual de diversos castellers que, per primera vegada, tenen funcions i posicions determinants en el castell. Amb el 9de9f hi haurà gent que es pot estrenar al folre o en posicions compromeses del nucli o portant peus.

I això és positiu perquè les colles generen planter, però també requereix paciència i confiança per part de tothom. És un castell que necessita una àmplia massa social i una gran dosi d’implicació d’un gruix destacat de camises; cosa que, en canvi, no passa amb els castells desfolrats.

Els caps de pinyes de la Jove i de la Vella també parlen dels seus experiments per trobar la fórmula màgica de la pinya. Expliquen que quan van veure les poques ocasions en les quals el volum de gent els permetia assajar el 9, van decidir esprémer totes les proves al màxim.

De fet, durant les darreres temporades, tant els equips de l’Oriol com el del Biel, han utilitzat clarament el sistema prova-error que dividien la pinya del 9d9f en seccions i en cada una hi aplicaven maneres diferents, tècniques i composicions diverses, per veure’n quina funcionava millor. D’aquesta manera obtenien molta informació de cada prova, que tot i que no era sempre positiva, resultava útil per als tècnics.

9de8 de la Jove de Tarragona al Catllar el 2018 F. Fèlix Miró

El cert és que el passat 2018, el 9de9f es va assajar més que mai. La Jove li va posar quints i comença a tenir clares algunes de les posicions més controvertides de la pinya i del folre, però encara queden altres incògnites. La Vella encara té força dubtes sobre l’encaix del folre i ha pogut assajar-lo fins a sisens. Però, en termes generals, es podria dir que algunes proves que s’han  fet a Valls i Tarragona han estat extremadament positives, mentre que d’altres han resultat absolutament desastroses. La sensació és que al 9de9 amb folre encara li falta cocció.De moment, tot indica que incloure’l en els plans d’assaig, requereix acceptar que no és un objectiu immediat, ni possiblement factible a curt termini. Però encarar-lo, assajar-lo i investigar-ne les possibilitats, ja comporta un aprenentatge i un creixement molt important.

Quan va començar la temporada 2018, al Cós del Bou veien més a prop el 4de10 amb folre i manilles que el 9de9 amb folre, mentre que la Vella feia fons d’armari, aspirava als castells nets i seguia desitjant altres castells com el 3de9 amb folre i l’agulla, que encara no han pogut afegir al seu repertori. Però a mesura que avançaven els assaigs, el 9de9f anava agafant pes per davant d’altres reptes assenyalats.

A la Jove es van generar certs moments d’eufòria respecte a aquest castell inèdit. Algunes de les proves entre agost i setembre van donar ales a la possibilitat de veure un intent de l’anhelat 9de9f. Mentre això passava, la Vella també l’assajava i passejava diverses alineacions del 9de8 (7d+1c), contribuint i augmentant el misteri i els rumors.

Tant  la Jove com a la Vella van fer la temporada 2018 un màster en enginyeria castellera al llarg de la temporada i especialment en els mesos d’estiu. Però finalment cap de les dues el va ensenyar a plaça en un any on la millor aposta es pagava a la colla que el portés al Concurs de Castells.

Així doncs, què va passar amb el 9de9f a finals de la temporada 2018? Després de les diades del Catllar i l’Arboç, alguns vam començar a salivar amb l’ínfima possibilitat de veure aquest intent al Concurs.

Santa Tecla trenca el somni. Les dues tècniques reconeixien que les il·lusions podien ser moltes, però les possibilitats d’intentar-lo eren mínimes. I si n’hi havia alguna, per remota que fos, va acabar desapareixent després de la diada de Santa Tecla del Primer Diumenge de Festes. Aquell dia, un 5de9 amb folre carregat de la Jove i un intent de 4de10 amb folre i manilles de la Vella van deixar tocats a components claus dels troncs liles i rosats. Això, sumat al desgast d’altres parts del castell, els imprevistos i la necessitat de focalitzar els objectius de cara al Concurs, van fer apagar els llums del laboratori. Va ser entre meitats de setembre i el Concurs quan es va perdre la pista del 9de9f.

9de8 de la Colla Vella a Completes el 2018.

Fins i tot, els mateixos caps de pinyes asseguren que la Tarraco Arena Plaça hagués estat l’ambient òptim per provar-lo. Un monstre com aquest cal afrontar-lo amb les majors garanties possibles, perquè reconeixen que li tenen un respecte especial donat que desconeixen l’abast que pot tenir una llenya d’aquest enorme castell.

Tant a la Vella o a la Jove els hauria agradat signar el primer intent de 9de9f de la història i, per descomptat, coronar-lo i descarregar-lo.  De fet, valdria recordar els inicis amb el 5de9f: molt qüestionat al principi; intentat per primer cop per la Jove (Concurs 1994); i descarregat per primera vegada en la història per la Vella (Santa Úrsula 1996), després que els Minyons de Terrassa fossin els primers a carregar-lo (Mercè 1995). I evidentment, això li afegeix un puntet extra al pols entre aquestes dues colles per desencallar el 9de9f. Tot i això, no es pot descartar la sorpresa, i que alguna altra colla entri en la cursa per aquest inèdit.

Abans del pde9fmp, l’última vegada que es va veure que un castell inèdit millorés els registres va ser el 2015 a Terrassa, amb el primer 4de10fm de la història de la mà dels Minyons. El mateix dia que es va coronar, es descarregava. Podria succeir això amb el 9de9 amb folre? No és una estructura qualsevol; castells com aquests fan colla, generen il·lusió, formen planter i construeixen somnis. I només poder-lo intentar, ja seria tot un regal per a qualsevol de les dues formacions. De fet, si segueixen treballant en aquest nivell, i la salut del món casteller es manté, la sensació final és que tard o d’hora hi arribarà.

Articles relacionats