Ara fa uns dies vam dir adéu a un company de molts anys i gran casteller: Pep Bellès i Gras (1961-2024).
Membre fundador dels Minyons de Terrassa, aquell 14 de juliol del 1979, un parell de dies abans de complir els 18 anys, ja va sortir amb la seva primera faixa i el mocador al cap, en el dia de la presentació de la colla. Membre del Centre Excursionista de Terrassa i aficionat a l’escalada, des del principi ja va destacar com un casteller versàtil i compromès. Era un moment d’anar descobrint la tècnica castellera sent figura clau en tots els primers castells de 6, de 7… Com ell mateix deia: “…vas veient que estem progressant i els castells et donen més consciència de progressió quan hi ets, quan tu vas fent, escaló per escaló”. Amb el temps, va participar en posicions clau en tots els grans èxits dels Minyons, com ara els grans gamma extra dels anys 90: a quints del primer 5de9 amb folre de l’any 1995 o fent de quart al 4de9 sense folre del 1998, tots dos el primer cop que es feien al segle XX.
Casteller irònic, brillant i precís, però un tant reservat i sempre discret, també va protagonitzar anècdotes curioses que han esdevingut fets únics i molt especials en la història dels Minyons de Terrassa, com l’any 1993 presentant-se amb una sorprenent faixa blanca que va portar durant un temps, tota decorada amb dibuixos psicodèlics fets amb retoladors de colors, tip que, com ell mateix va explicar, “li desapareguessin algunes faixes als assajos”. O l’any 1998, a Mataró, quan a mig fer un espectacular 4de9 amb folre, just en el moment de l’aleta vam veure un flaix que venia des del nucli mateix del castell. Era en Pep que, des de la seva posició de crossa al folre, amb una mà es va treure una petita càmera de butxaca de la faixa (encara no hi havia les digitals), la va girar amunt , va disparar i la va tornar a amagar. Total, va fer la primera foto mai vista d’un castell de 9… des de dins. Una imatge meravellosa que, curiosament, tot i fer-la sense mirar, li va quedar ben enquadrada i força ben enfocada, cosa que no vam poder saber, evidentment, fins que li van tornar el rodet revelat. Un geni.
I com aquestes, moltes més al llarg de més de quaranta anys de compartir assajos i places, d’un company respectat, admirat i que ja forma part de la constel·lació de grans castellers que trobarem a faltar per sempre més. Pep, pit i amunt!
Primer 4de9 amb folre i agulla carregat dels Minyons de Terrassa, 21 de novembre de 1999. Després d’una bona pujada i d’haver carregat bé l’estructura del 4, la imatge de dalt de l’article és del moment de la sortida dels quints: el pilar de l’interior ja ha pujat força enrere i, de cop, la quint del pilar queda repenjada a l’espatlla del quint del darrera, en Pep Bellès, que ja amb un peu a la faixa del quart –jo mateix–, està a mig baixar. Ell, tot i ser un moment de sortida ràpida i que aquella rengla se’ns estava enfonsant, fent gala del seu temperament impassible i curós no va perdre gens la calma i, amb gran domini, es va aturar el moment just per ajudar a tornar a lloc el pilar –un breu lapse que ens van semblar etern– i, ara sí, permetent de baixar la resta del castell i que es pogués carregar aquest primer titànic 4de9 amb folre i pilar. Tot un mestre casteller.
