Actualització: La Mia torna a casa (dimecres 4 de setembre, 17h)

El casc va fer la seva funció, els processos duts a terme per la colla van ser els correctes i, fins i tot, la caiguda no va ser, aparentment, de les de major impacte directe per a un membre de la canalla, ja que no hi va haver despenjament. La lesió de la Mia –que evoluciona favorablement, ja a planta, a l’Hospital de Sant Joan de Déu després de la caiguda del 4de9sf carregat de la Colla Vella a la Diada de Sant Fèlix– va ser, segons les primeres avaluacions a càrrec dels responsables mèdics i científics i altres experts, un cúmul de fatalitats gens habituals i aïllades. A l’espera de culminar els informes, tot apunta que va ser un d’aquells casos únics entre un milió. Allò que no pot passar mai, però que un dia passa. I per aquest motiu, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) està duent a terme un exhaustiu treball d’anàlisi per avaluar el procés de la caiguda, l’impacte que va rebre la petita aixecadora i el funcionament de tots els elements de protecció.

La Junta de la CCCC es va reunir ahir al vespre a Sant Cugat amb caràcter ordinari, però amb el punt de la caiguda de Sant Fèlix com a tema principal i gairebé únic. Tant el president de l’organisme, Carles Cortés, com l’ex-president i membre de la Junta, Joan Ibarra, van exposar les actuacions dutes a terme, tant des d’un punt de vista social com mèdic i científic. En el primer punt, destaca la bona feina comunicativa que està realitzant l’organisme per explicar, amb transparència i dades objectives, tant la lesió produïda com les mesures de prevenció que aplica el món casteller en la seva pràctica de manera constant, creixent i rigorosa, des que ara fa 18 anys va entrar en funcionament el casc de la canalla.

Els informes mèdics. Paral·lelament, la CCCC està realitzant un complet informe per avaluar les causes i les conseqüències de la lesió i valorar quines possibles mesures es podrien arribar a estudiar per evitar un altre cas. L’assessora mèdica de la CCCC, la doctora Sílvia Simó, ha realitzat un primer informe preliminar per posar en context els fets. Ara està duent a terme un treball ampli i amb profunditat per arribar al detall i obtenir respostes a les preguntes plantejades.

En aquesta línia, la comissió mèdica i científica de la CCCC està visionant les desenes de vídeos que disposa al seu abast per treure’n conclusions més precises. També està analitzant els primers informes mèdics rebuts, tant de l’Hospital de Sant Joan de Déu com l’elaborat per professionals de la Colla Vella. Els falta rebre l’informe de la Creu Roja, que és l’equip que va atendre la Mia a plaça. De la suma d’informes, dels visionats dels vídeos i de l’anàlisi del casc acabaran d’elaborar el seu dossier.

La CCCC compartirà amb totes les colles els resultats mèdics i científics, respectant en tot moment, la privacitat de la Mia i la seva família. En la reunió d’ahir, es va posar de relleu la determinació per aportar respostes a les colles, davant possibles dubtes i interrogants que hagin pogut sortir arran la lesió.

Fake news sobre la caiguda i la lesió:

Fins que no es disposi de l’informe exhaustiu de la CCCC resulta precipitat treure’n conclusions precises. Amb tot, sí que hi ha alguns comentaris i (falses) tesis que han circulat en els darrers dies –algunes des del primer moment de la caiguda, ja a plaça– que resulta convenient contrarrestar o, directament, neutralitzar en tractar-se de conclusions errònies i sense cap base. N’hem detallat algunes.

“El casc es va trencar”. El casc no es va trencar ni presenta cap deformació evident, ni tampoc està esberlat. El dispositiu va fer –si més no, pel que es coneix– les seves funcions de protecció per a les quals està pensat i dissenyat. Des del moment que li van treure a la Mia, la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC) en va fer la custòdia, per poder-lo enviar a l’empresa fabricant, NZI, per a que, tot i no tenir aparentment desperfectes, realitzi una anàlisi científica. Abans també l’avaluarà l’assessora mèdica de la CCCC, Sílvia Simó. Que NZI estudiï els efectes en el casc de determinades caigudes és una pràctica habitual, amb l’objectiu d’efectuar seguiment i millores per part de l’empresa.

“El casc estava mal posat”. No és cert. La Mia tenia el casc ben posat i lligat, amb la seva mida habitual i reglamentària. Ara mateix s’està estudiant si es podria haver bellugat mínimament durant la caiguda. És el mateix casc –com és habitual en la canalla– que fa servir per a la resta de castells, i a la Colla Vella són especialment curosos a que els casc estigui ben col·locat i lligat; un responsable de la canalla se’n cuida de fer les comprovacions prèvies abans que els més petits pugin als castells.

“La Mia es va fer mal amb la sivella del casc”. És una hipòtesi del tot improbable si abans de pujar, el casc està en bones condicions i degudament col·locat. El tancament del casc va folrat i no està en contacte directe amb la pell dels usuaris.

“Se li va incrustar una part del casc”. Aquesta informació va córrer de seguida per la plaça i, de fet, durant bona part de la tarda encara circulava per Vilafranca. No és certa de cap manera. Ni el casc es va trencar ni hi va haver cap part de l’estructura que s’incrustés en el cap de la nena.

“Duia el casc de dosos”. És una altra de les informacions incorrectes que han circulat i que tampoc és certa. La Mia portava el casc d’aixecadors i enxanetes, que és el que li pertocava per a les seves funcions. El fet que la cobertura exterior sigui lluent ha pogut fer creure a algunes persones de l’entorn casteller que era el casc de dosos, que reflecteix més que l’habitual dels més petits. Aquesta tesi falsa que ha corregut en alguns cercles castellers també ve condicionada pel fet que en les darreres Jornades de Prevenció es va comentar –no com a conclusió ni decisió– que aixecadors i enxanetes podrien acabar duent el casc dels dosos, que és menys voluminós. No hi ha hagut, però, cap decisió al respecte.

“La Mia va tenir un impacte directe amb la pinya”. No va ser cap despenjament; de fet, la Mia durant gran part de la caiguda va estar subjecta als braços dels dosos, que també van agafats entre ells. Aquesta situació, en principi, suposa un esmorteïment en la caiguda. Els responsables mèdics i científics estan analitzant diversos vídeos per a valorar de quina manera van influir els contactes amb altres components del tronc i el pom que queien.

…si el casc estava ben posat i no hi ha caiguda directa, com es va lesionar? L’impacte es va poder produir a la zona supracil·liar, que és just a sota d’on cobreix el casc. És un fet atípic i aïllat (els responsables mèdics de la CCCC no tenen constància d’un altre cas igual en els divuit anys d’utilització del casc). Els estudis que estan duent a terme estan valorant de quina manera es pot produir una lesió en aquesta part de la cara, ja que són uns pocs centímetres que no queden coberts i que, en principi, són molt rarament susceptibles d’impacte directe.

Al marge d’aquestes informacions incorrectes que van circular per plaça i el món casteller –en molt bona part sense mala intenció–, la lesió també ha motivat altres notícies amb notables errors i manca de rigor per part de mitjans generalistes. En alguns casos, van arribar a dir que la Mia havia caigut a terra. Especialment delirant, però, ha estat la campanya a les xarxes contra els castells per part d’energúmens acusadament anticatalanistes, que posa de manifest no únicament la seva ignorància i manca d’escrúpols a l’hora de mentir, sinó l’odi malaltís que pateixen.

Evolució positiva. Paral·lelament a això, la Mia continua evolucionant de manera positiva, també avui dimarts. Ahir dilluns va ser traslladada a planta des de la Unitat de Cures Intensives de Sant Joan de Déu, on hi va ser intervenida divendres a la tarda, hores després de la caiguda. Abans d’ahir, fora de càmeres, va rebre la visita de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que es va posar a disposició de la colla i la CCCC.

Articles relacionats:
La Mia surt de l’UCI i confirma la seva evolució positiva (2 de setembre de 2024)
La petita aixecadora de la Vella evoluciona favorablement, però amb cautela (31 d’agost de 2024)
Sant Fèlix amb el cor encongit (30 d’agost de 2024)
Objectiu: millorar el casc (12 de desembre de 2016)
Què podem aprendre del projecte del casc? (29 de novembre de 2016)