L’assegurança durant el Concurs ha provocat l’enèsima topada entre la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i els Castellers de Vilafranca. Aquest cop la polèmica ha arribat per la cobertura de l’assegurança en les persones que facin pinya amb una colla i no en siguin membres. Com acostuma a passar sempre que hi ha una polèmica entre els Verds i la CCCC, les lectures i interpretacions de l’origen i les causes varien depenent dels ulls en què es mirin.

El passat dimarts, la Coordinadora va fer una publicació a les xarxes socials sobre els protocols de la cobertura de l’assegurança durant el Concurs, en què, entre d’altres missatges, explicitava que “els castellers amb samarreta no estan coberts per l’assegurança sanitària de la CCCC”. La mateixa publicació apuntava que aquestes persones –que nodreixen les pinyes de les diferents colles participants per tancar els últims cordons i ampliar d’aquesta manera la seva base– “sí estan coberts per la pòlissa de responsabilitat civil” contractada per la CCCC. És a dir, si alguna d’aquestes persones pren mal sí que rep una cobertura d’assegurança, però que és substancialment inferior a la que tenen els castellers membres de les colles, especialment per a casos de baixa laboral i indemnitzacions.

Quatre pòlisses. La diferència de la cobertura assistencial entre castellers i persones que van amb samarreta i es col·loquen en les pinyes de les colles no és nova, ni s’ha decidit per al Concurs. La CCCC disposa des de fa anys d’aquestes dues pòlisses i altres dues més (la d’accidents i la de directius) en el seu catàleg anual d’assegurances castelleres i que li suposa un cost de 581.593 euros. Les colles en són coneixedores de les diferents variables i prestacions, ja que s’exposen tant en l’assemblea anual de la CCCC com en les sessions de prevenció o en la mateixa intranet a la que accedeixen per als casos de gestió. La diferència entre els castellers i la gent que no és castellera i que se suma a una pinya apareix de manera detallada en els diversos protocols i informes.

Els de la samarreta. Però la comunicació explícita de la CCCC en què subratllava que els de “la samarreta” (coneguts així, perquè acostumen a portar una samarreta amb el color de la colla amb la qual entren a plaça) no tenen cobertura, ha encès les alarmes –i l’enuig– en els Castellers de Vilafranca. Els Verds són la colla que acostuma a incorporar més persones amb samarretes a les seves pinyes al Concurs. La majoria són gent de Vilafranca i de la comarca que se sumen al seu peu en un dia de vital transcendència per a la colla més competitiva del panorama casteller. Altres venen des de 7.000 quilòmetres de distància per ser en la cita bianual, com la quarantena de govindes de Mumbai que arriben dimarts a Vilafranca. I encara hi ha un tercer grup de castellers de colles que no actuen diumenge, però que volen ser-hi a la TAP i entren amb la samarreta dels Verds, sigui perquè no han trobat entrada, perquè es resisteixen a pagar-la o perquè volen participar de l’experiència del Concurs al costat d’una de les colles punteres (també n’hi ha que ho fan amb les colles de Valls, la Jove, Sants o els Capgrossos, entre d’altres). De fet, aquests castellers de samarreta sí que tenen cobertura de l’assegurança convencional, en tant que són membres d’altres colles i, per tant, no entrarien en la variable del comunicat de la CCCC dels que queden exclosos.

La reacció dels Verds. La resposta dels Castellers de Vilafranca a la comunicació feta per la CCCC ha estat ràpida i, com és habitual, demostrant la capacitat de la colla per funcionar com una organització estructurada per arribar on no ho fan la resta, Ahir divendres, tres dies després de la comunicació feta per la CCCC, els de Cal Figarot van anunciar que havien contractat “de manera extraordinària” una asseguradora per cobrir les persones que acompanyin la colla amb la samarreta (és a dir, que no siguin membres dels Verds ni de cap altra colla). Aquesta mateixa setmana, la colla ha lligat les prestacions i la cobertura amb una companyia.

Els Verds van fer ahir el seu anunci de la cobertura extraordinària utilitzant el mateix estil gràfic fet servir per la CCCC quan va comunicar que els de “la samarreta” no reben la cobertura sanitària pròpia dels castellers. No era només un simple anunci, era una demostració de força organitzativa i social, però també l’evidència que les relacions entre la Coordinadora i els Castellers de Vilafranca estan marcades per la tensió. Així ha estat des del 2008.

A la Junta de la CCCC consideren que els Verds ja sabien les diferències entre cobertures, perquè són les mateixes aplicades els últims anys; a Cal Figarot hi ha la sensació que l’anunci de la CCCC no és gratuït. Res de nou, ja que el relat és similar al d’anteriors polèmiques, però, sobretot, respon a una anomalia de difícil assimilació: que la colla que ha guanyat vuit dels deu concursos del segle XXI no sigui a la Junta de la CCCC, i no pas –si més no, actualment– per voluntat pròpia. Aquesta anomalia, com es torna a posar de manifest, contribueix a generar episodis de distanciament.

En totes les actuacions. La limitació de les prestacions en la cobertura de l’assegurança mèdica per als no castellers no és únicament per al Concurs, sinó per a qualsevol actuació, com recull aquest reportatge elaborat per la Revista Castells el mes de gener passat i que es va publicar, primer a l’Anuari Castells i, posteriorment al web. És a dir, si una persona que no és membre de la colla pren mal per Santa Úrsula o Tots Sants tampoc estaria coberta en els mateixos termes que ho estan els castellers. La diferència, però, és que en cap altra actuació hi ha tanta gent amb samarreta com en el Concurs.

La pregunta que queda enlaire –o potser no tant– és si en anteriors ocasions, per exemple al darrer Concurs, hi ha hagut gent amb samarreta que ha pres mal i ha acabat entrant en les cobertures de les colles. El contracte de prestació entre l’asseguradora i la CCCC aporta noms i cognoms de les persones a assegurar cada temporada, però les singularitats de l’activitat castellera –en què les colles són espais oberts amb contínua entrada i sortida de gent– també contemplen un reduït nombre d’innominats, per si algun casteller nou –que encara no era membre de la colla a principi de temporada, quan se signa la contractació i es faciliten els noms dels assegurats– ha acabat necessitant cobertura.

Els límits de la TAP. Al marge de la polèmica però indirectament relacionada, hi plana un altre element, com és la preocupació per part de l’organització del Concurs a que l’arena s’ompli més enllà dels límits del que és recomanable. Enguany, gairebé totes les colles tenen més components propis que fa dos anys, i les previsions també apunten que la quantitat de gent amb samarreta que se sumarà a les pinyes de les colles serà superior.

Per aquest motiu, el Concurs implanta enguany una mesura destinada a evitar massificacions i controlar els accessos: tothom que entri a l’arena amb una samarreta  haurà de dur un braçalet proporcionat per les colles. És una fórmula que permet a l’organització –i a Protecció Civil, que, per raons evidents, es mira els accessos amb lupa– poder controlar les quantitats de persones que hi entren. Els Castellers de Vilafranca han sol·licitat 600 braçalets.

Amb tot, el Concurs no ha intervingut en l’anunci de la CCCC ni en la reacció dels Verds.

Articles relacionats:
El maldecap de l’assegurança castellera (26 de març de 2024)
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques (14 de març de 2024)
Els Verds continuaran fora de la Junta de la CCCC (17 de març de 2023)