Diumenge 6 d’octubre de 2024, passen pocs minuts de les 17 hores a la TAP. Els Castellers de Vilafranca acaben de carregar el 4de10 amb folre i manilles en cinquena ronda –més de sis hores després d’haver descarregat el 3de10fm–, que amplia en 620 punts la diferència de 530 que ja tenien amb la Colla Vella, segona classificada. Només hi ha una opció per a que els rosats se situïn en primer lloc i recuperin el títol que van guanyar el 2018: coronar el 3de9 sense folre. Aquest és el castell que abans de començar la ronda comuniquen al jurat.

Fa més de set hores que l’excessivament llarg Concurs ha començat; hi ha castellers que porten més de vuit hores drets. El cansament és evident i palpable a tot arreu, fins i tot entre aquells considerat de ferro i que aguanten l’inaguantable (en aquestes circumstàncies, els Verds acaben d’encarar-se al 4de10fm coronat). La Vella ha estat assajant el 3de9sf. Divendres i diumenge anterior el van pujar fins a dosos al Portal Nou. Però estem parlant del 3de9sf, el castell mai descarregat, que s’ha enlairat 17 cops amunt i al qual només dues vegades se li ha fet l’aleta. És a dir, és una construcció que sempre que ha anat amunt –si més no, fins ara– ha caigut. Si cau després de ser carregat, el trofeu de primers classificats tornarà al Portal Nou… però haurà caigut, i els rosats (com els verds i els vermells) ja ho han fet en tres ocasions en aquest Concurs, dues en castells carregats i una altra en intent. Un balanç excessiu avui en dia per a qualsevol colla i d’una manera especial per als qui van patir en primera persona l’impacte de la diada de Sant Fèlix.

L’anunci intern de la Vella que atacarà el 3de9sf és abans que els Verds s’encarin al 4de10fm. Es tracta d’una manera d’aportar més pressió als vilafranquins davant el repte d’enfrontar-se a un castell que no assoleixen des de fa vuit anys. L’estratègia és un element clau en el Concurs. Poc després de comunicar internament que provarà el 3de9sf, la Vella canvia, però, al 2de8sf (una colla pot canviar de castell si l’speaker no l’ha anunciat a la plaça). Amb aquest castell només guanyen si els Verds no carreguen el 4de10fm.

La decisió. Però els vilafranquins no fallen i fan l’aleta per segon cop en la diada a un castell de 10. En aquell moment la Vella només té una opció, que és tornar a l’aposta inicial del 3de9sf. Si el carreguen, guanyen. Però tant si el carreguen com si no, tot indica que el més probable és que caiguin per quarta vegada en aquest Concurs. I això, a més de les conseqüències mai desitjades que impliquen totes les caigudes suposaria una possible hipoteca a la projecció que pot tenir el 3 net en les properes tres setmanes, fins arribar a Santa Úrsula amb més avals. És en aquest moment quan el cap de colla dels rosats, Manel Urbano, puja a la grada de la TAP per adreçar-se als seus castelleres i els hi transmet que “hi ha números per poder anar a la cinquena ronda, però aquests números van darrera de persones… persones molt petites”. No li cal afegir gaire més. La parròquia del Portal Nou, entesa en castells com poques, assenteix majoritàriament amb el cap. Com sempre, la Colla Vella ha estat lluitant fins al final; hi ha arribat a la cinquena ronda amb opcions de guanyar. Però guanyar també és saber renunciar en el moment necessari.

Els assaigs de 3de9 sense folre al Portal Nou han progressat i evolucionat satisfactòriament. La prova de divendres passat, ja al final de tot, va mostrar solidesa i bones mides, però col·locar l’aixecador i fer passar l’enxaneta en aquest castell és molt més que simplement fer pujar els dos components més petits. És amb els dosos quan comença de veritat la construcció. Les tres setmanes que resten fins Santa Úrsula permeten millorar-lo i guanyar opcions d’enfrontar-s’hi amb majors garanties, fins i tot també de dominar-lo fins al final.

La decisió de Manel Urbano no va ser gens fàcil. Per a un cap de colla de la Vella, renunciar a un castell que han estat assajant i que els pot donar la victòria, és, aparentment, anar en contra de la història de la seva colla. Però el món casteller d’avui –també a la Colla Vella– és força diferent al de vint anys enrere, quan ja vivíem l’època actual derivada del boom dels noranta i l’arribada de la gamma extra. Al Concurs del 2002, per exemple, la Vella va provar a la desesperada en la cinquena ronda un 2de9 sense manilles –que no havia assajat amb mínimes garanties– després d’haver intentat el 2de8sf. Dos anys després va fer el mateix amb el 3de9sf, en el qual no s’hi van acabar de col·locar els sisens. Fins i tot, més recentment, el 2016, va provar en quarta i cinquena ronda –després de dues caigudes– un 3de9sf que probablement no estava millor que aquest 2024. La primera va quedar en intent, la segona va ser tirada avall per evitar la caiguda. Tres setmanes després, els rosats farien la millor actuació amb tres castells de la història.

Les decisions. La decisió de Manel Urbano, però, és la mateixa que va prendre Pere Rico el 2022, quan la Colla Joves, després de tres caigudes també, va renunciar a un 3de9sf que havia coronat tres anys abans i que els hagués donat la victòria. O la de Toni Bach el 2018, quan els Castellers de Vilafranca tenien opcions de guanyar tornant a provar el 4de10fm que havien intentat en tercera ronda i descarregat dos anys abans (el documental Tocant el cel, dirigit per Toni Comas i produït per La Xarxa el 2019, recull amb precisió el moment i context d’aquesta decisió i l’abisme al que s’enfronta un cap de colla a l’hora d’escollir).

Enguany, però, l’exteriorització del seny ha quedat més palesa, no únicament per l’empremta que ha generat la diada la Sant Fèlix, sinó també perquè el discurs de Manel Urbano va ser visible a plaça i recollit per les càmeres. I ha generat, com acostuma a passar en tots els moments crucials del món casteller, una certa polèmica entre components dels Verds i de la Vella. Al Figarot hi predomina la sensació que se n’ha fet un gra massa quan es tracta d’episodis ja viscuts. Al Portal Nou, les veus apunten que els Verds no accepten quan no guanyen en valors (el mateix Manel Urbano ha manifestat a la Revista Castells “només faltaria que hagi de demanar perdó per parlar amb la nostra colla). Castells en estat pur, també entre amics.

El cert és que guanyar és l’ambició de qualsevol cap de colla del moment actual de la Vella, de la Joves o dels Verds, però avui en dia el seny preval més que anys enrere i això sí que és una victòria de tothom.