Algemesí, km 0 del món muixeranguer, va ser un dels municipis més afectats per la dana del 29 d’octubre passat. La riuada va arribar a 1,70 m d’alçada i afectar 500 habitatges, 12.000 vehicles i el 45% dels seus conreus i va provocar acusades inundacions, especialment als barris del Raval i el Carrasclet. També va causar la mort de quatre persones. El món muixeranguer, com tota la població, també es va veure plenament afectat pel desbordament del Magre.

Gairebé quatre mesos després, les dues colles de muixerangues d’Algemesí, la blava i la verda, han tornat a enfaixar-se, amb la determinació de mirar endavant i provar de superar el dur impacte de la dana. Ho fan amb situacions i contextos diferents, ja que la Nova ha perdut el seu local, però totes dues amb la mateixa voluntat de mantenir-se ferms en les conviccions i fidels a la tradició.

Actuació als municipis més castigats. La Muixeranga d’Algemesí va fer divendres el seu primer assaig de la nova temporada i dissabte va realitzar una doble sortida. Va ser a Paiporta i Cataroja, els dos municipis més castigats en vides humanes per la dana, amb 45 i 25 morts, respectivament. Va ser una iniciativa de la mateixa colla, de desplaçar-se a totes dues poblacions i alçar les seves construccions en un senyal de comunió amb la gent, que encara viu consternada pels efectes de les riuades.

L’exhibició va ser especialment emotiva i els muixeranguers van ser rebuts amb forts aplaudiments per la gent dels dos municipis que es van concentrar a plaça. La blava va fer dues altes de 5, torretes, pinets i diverses figures.

La sortida a Paiporta i Cataroja es va produir l’endemà del primer assaig de la colla, als Maristes d’Algemesí, el seu lloc habitual. Va ser un assaig especial, ja que era el primer després dels tràgics fets del 29 d’octubre, que van deixar el poble –de 28.000 habitants– trist i esgotat, però amb un accentuat sentiment de solidaritat, que rebrota en cada cantonada. “Teníem moltes ganes de tornar-nos a trobar i vam poder respirar l’alegria que de ser junts de nou”, ha apuntat el mestre de la Muixeranga d’Algemesí, Marcos Castell.

Durant els darrers quatre mesos, arran la tragèdia de la dana, la Muixeranga ha actuat com un element de suport social i solidari de gran valor i efectivitat per als seus components. La colla ha recaptat diners i ha centralitzat donacions procedents de diversos punts, que han estat destinades a muixeranguers que han patit situacions econòmiques crítiques a causa de la riuada o bé a altres col·lectius.

La darrera donació va ser fa dues setmanes, amb 4.500 euros que es van destinar a veïns d’un carrer castigat per la dana, una residència, una associació i una cofradia. En aquests mesos, la Muixeranga d’Algemesí ha destinat 150.000 euros recaptats en donacions procedents de tots els punts de l’Estat.

El desbordament del Magre, el 29 d’octubre, va afectar la seva seu, situada al carrer de Santa Bàrbara, però la van recuperar en dos dies, gràcies als treballs de neteja dels seus components. Van perdre, això, sí, els ordinadors, les impressores, taules, records de diferents sortides i samarretes, que van aparèixer escampades per diversos carrers.

Sense local d’assaig. Pitjor sort va tenir la Nova Muixeranga d’Algemesí amb els efectes de la dana. La verda s’ha quedat sense local on assajar, ja que les instal·lacions que feien servir era una nau industrial cedida gratuïtament per un veí del municipi, que s’ha vist obligat a recuperar-la per treure-li rendiment econòmic, després d’haver patit importants pèrdues en la seva empresa a causa de la riuada. Això ha provocat que la colla s’hagi hagut d’espavilar per trobar un espai per assajar. Ho han fet en un gimnàs, on han començat a fer les primeres proves. Es tracta d’un espai provisional, ja que també té limitacions d’alçada i usos, però que ara els va bé per tornar a enfaixar-se.

El desastre causat per la dana és la segona crisi d’instal·lacions que ha patit la Nova en poca anys. La Covid –i l’anul·lació de l’activitat muixeranguera– els va obligar a deixar la seva seu social al centre del poble, per no poder-hi afrontar els costos. Amb tot, la colla actua amb plena decisió i determinació per continuar endavant, adaptar-se al nou context i buscar renovades solucions.

El president de la Nova, Raül Sanxis, subratlla que “la necessitat de la gent per aixecar-se i tirar endavant ha impedit que encara no haguem plorat prou el que ha passat” i afegeix “no és només el mal humà i material, sinó també l’anímic”. Per a la colla, tornar a assaig era també una necessitat de normalitat i, per aquest motiu, la ràpida reacció en trobar un espai ha permès facilitar la continuïtat a l’activitat.

La Nova va participar el passat 29 de gener en la tercera manifestació a València per demanar la dimissió del president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, per la pèssima gestió en la dana i els efectes que va tenir en el cost de vides humanes. Hi van fer altes clàssiques, que van ser rebudes amb forts aplaudiments pels assistents. “Anar a la manifestació era una decisió política, però no anar-hi també”.

Properes cites. Aquesta setmana, les dues colles es reuniran junt amb l’Ajuntament per a preparar la Trobada de Muixerangues i Castells, que se celebrarà el 14 de juny. Totes dues tenien clar que la cita s’havia de mantenir, encara que hi hagi limitació de recursos i sigui una trobada de transició.

Paral·lelament, les dues colles estan començant a dissenyar el seu calendari. La Muixeranga actuarà a Onil en les properes setmanes, també en una exhibició de caràcter solidari, mentre que la Nova ha rebut invitació per fer-ho en la cloenda de l’Any Estellés. El 4 de maig s’han programat actes commemoratius de la coronació de la Mare de Déu a Algemesí, on hi ha prevista la presència de les dues colles. La blava serà a Valls el 27 de juliol, on actuarà en els actes de les Vivendes de la Colla Vella.

Mentrestant, la població continua traient fang i buscant la normalitat. Els ajuts del Govern de l’Estat han començat a arribar (amb una transferència de 127 milions d’euros, destinats tant a particulars com empreses i institucions), però la tristesa encara continua present en cada racó.

Llegiu també:
Muixerangues i castells: alguns paral·lelismes
L’època d’or de les muixerangues