La guerra dels drets ha tornat ja de de ple al món casteller i tot indica que no es resoldrà en breu… si realment es resol, ja que les postures actuals són de màxims i estan allunyades. És un conflicte amb un doble escenari diferenciat, però explícitament vinculat. D’una banda, hi ha la cessió dels drets, que les colles han d’efectuar a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i aquesta ho ha de fer a La Xarxa. Sense drets cedits, no hi ha retransmissions de diades per televisió. I, d’altra banda, hi ha el patrocini que La Xarxa té des de fa set anys amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, que està al marge de la cessió de drets, però que ha irromput de manera intrínseca com un element condicionant per a la cessió.

El conflicte té actualment tres vèrtexs, a més d’un quart que n’està al marge, si més no ara. El triple vèrtex és, d’una banda, la Junta de la CCCC; d’una altra, els Verds i la Vella, i en tercer lloc, nou de les deu restants colles de 9. El quart agent, que té bones relacions amb tots els altres, és La Xarxa, que ara s’ho mira des de fora, però que, tard o d’hora, haurà d’acabar intervenint si els tres vèrtexs no troben un acord, que es preveu més que difícil. La manca d’acord i sense intervenció externa per buscar una solució suposaria que el 2025 no hi hauria la retransmissió de les diades castelleres.

L’esclat del conflicte, ara fa una setmana, arran el reportatge publicat per la Revista Castells, ha provocat que la situació de tensió amagada que es vivia en les darreres setmanes entre les diferents parts hagi adquirit dimensió pública i, sobretot, hagi extremat més les posicions inicials. El conflicte entre colles, amb la Junta de la CCCC pel mig, ja és públic i notori.

La cessió de drets. L’any passat va acabar l’acord de Cessió de la gestió dels drets d’imatge i executant (el contracte utilitza aquesta terminologia excessivament tècnica i rebuscada per a referir-se a les colles i els castellers). Aquest acord detalla la cessió dels drets d’imatge de les colles a la CCCC i l’han de signar individualment cadascuna de les colles (en aquest cas, els seus presidents). L’any passat també va finalitzar el conveni de quatre anys de durada de la Coordinadora amb La Xarxa, mitjançant el qual l’operadora televisiva rebia els drets que les colles havien cedit a aquest a organisme, que actuava com a interlocutora i representant de totes elles. Qualsevol cadena televisiva, sigui pública o privada, necessita la cessió dels drets d’imatge per efectuar retransmissions. No pot emetre cap diada sense rebre la cessió de drets.

Per tant, de cara a aquest 2025 resulta imprescindible la cessió dels drets. Primer, les colles han de cedir-los a la Coordinadora i, a continuació, aquest organisme ho farà a La Xarxa. L’operadora ha demanat que totes les cessions arribin per una mateixa via i de manera conjunta. Si més no, aquest és l’escenari actual.

La proposta que ha elaborat la Junta de la CCCC per a la cessió dels drets segueix la pauta de la darrera (de 2021), però conté alguns canvis rellevants, que resten capacitat de decisió a les colles en benefici de la Coordinadora. Els canvis de la proposta actual, que les colles van rebre a finals de novembre passat, dona ple poder a la CCCC per a decidir en aspectes que fina ara corresponia a les colles (vegeu infogràfic de resum). Així és, per exemple, en les actuacions no incloses en la llista de la trentena de diades que emet La Xarxa. Fins ara, la colla decidia si volia explotar-les amb un tercer; amb la proposta de document, la decisió és de la CCCC. Igual succeeix en la cessió a tercers d’imatges per part de La Xarxa, on les colles perden capacitat per vetar-ho.

La pèrdua de sobirania de les colles també es manifesta en altres punts de la proposta com l’àmbit territorial de les retransmissions de La Xarxa. Fins ara, corresponia als territoris de parla catalana. Per tant, si una colla, en un viatge a l’estranger decidia cedir als drets a un altre operador –i obtenir un possible rendiment– estava capacitada per fer-ho. Ara, la cessió de drets és per a diades celebrades en qualsevol punt del planeta.

Tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Vella s’hi han oposat a la proposta del document de cessió de drets del 2025. Els Verds han decidit que no la signaran i estan preparant un correu a la Junta de la CCCC, que preveuen enviar aquesta setmana, on argumenten la seva oposició als canvis exposats, així com al context en què s’està produint el procés.

La Vella també ha comunicat aquesta setmana la seva oposició en dos dels canvis: l’ampliació de la territorialització a àmbit mundial i la supressió que sigui la colla qui decideixi com vol explotar les diades no incloses en la llista oficial.

La Junta exposarà el document de proposta de cessió de drets en l’assemblea prevista per al 15 de març vinent. Abans, però, haurà de decidir si incorpora les esmenes que presentin verds i rosats o si opta per portar-ho votació amb el previsible vot en contra d’aquestes dues colles.

El conveni de patrocini. L’altre punt que ha tensat –i força– la relació entre colles és el patrocini que els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella tenen amb La Xarxa des de 2017 i que va acabar l’any passat. Gràcies a aquest acord les dues colles perceben 50.000 euros anuals cadascuna, no per la cessió de drets –que està inclosa en l’acord de la CCCC amb l’operadora–, sinó per altres contraprestacions, com publicitat o una diada organitzada per La Xarxa en recinte tancat, que, de fet, no s’ha arribat a produir.

Nou colles de 9 (totes les altres, excepte els Xiquets de Tarragona) han signat un document, que considera aquests patrocinis com “intolerables”. Dirigents d’aquestes nou colles es van reunir dimarts telemàticament amb la Junta de la CCCC per exposa’ls-hi el seu plantejament. Tres colles van portar la veu cantant, dues de les quals són les impulsores de la carta: Minyons de Terrassa i Colles Joves. L’altra són els Xiquets de Reus. Totes tres van manifestar taxativament a la Junta de la CCCC la seva oposició a signar la cessió de drets, si verds i rosats tanquen un acord de patrocini amb La Xarxa. Altres colles també es van alinear amb aquestes tesis. A més de Minyons, Joves i Reus, les altres sis colles que han signat són Jove, Capgrossos, Moixiganguers, Nens, Barcelona i Sants.

Tot i que el grup 9 de 9 es manté ferm en les tesis –i reclamen conjuntament que si hi ha cap contracte de patrocini sigui global per a totes les colles i no únicament dues–, alguns dels signants han començat a relativitzar plantejaments. Per exemple, els Capgrossos ha subratllat que ells el que pretenen és demanar “transparència” i que la CCCC informi al detall dels acords d’altres colles.

Reacció verda i rosada. Tant a Cal Figarot com al Portal Nou han causat malestar que colles “amigues” hagin signat aquest document. Els Verds han trucat als Capgrossos i als Moixiganguers, totes dues participants a la Diada de Tots Sants i amb qui mantenen excel·lent sintonia. Entre la parròquia vilafranquina no ha caigut gens bé el posicionament d’aquestes dues colles (als Xiquets de Tarragona els hi ha anat molt bé trobar-se en una situació de relativa transitorietat per estar-ne al marge). Entre els dirigents de la Vella tampoc ha agradat el paper dels Xiquets de Reus, habituals de la Diada dels Pagesos organitzada pels rosats.

De la reunió de dimarts va sorgir l’acord que la CCCC convocarà els representants dels Castellers de Vilafranca i de la Colla Vella per a informa’ls-hi del plantejament de les 9 de 9. Tant una colla com l’altra estan a l’espera que siguin els altres els qui facin moviments, però ja han començat a articular una estratègia, sinó conjunta, sí acordada. Ahir mateix els dirigents de les dues colles hi van estar parlant, intercanviant-se informació i impressions i exposant punts en comú.

Entre les dues colles hi ha una sensació de sentir-se agredits i reivindiquen les seves respectives capacitats per moure’s i obtenir les millors prestacions per a cadascuna d’elles. Consideren que la cessió dels drets i el document de patrocini són dues iniciatives al marge i no vinculades. Les expressions utilitzades a l’avinguda del General Prim de Vilafranca i a l’avinguda de Tarragona de Valls són les mateixes: “ni mengen, ni deixen menjar”. Que entre les colles impulsores de la carta hi hagi els Minyons (per als vilafranquins) i la Joves (per als rosats) no és gratuït i ho posen de seguida en context de la rivalitat entre aquestes colles.

La Vella celebrarà assemblea divendres 8 de març. Aquest punt no és en l’ordre del dia, però previsiblement hi apareixerà en les intervencions, ja que entre els seus components s’està imposant la tesi de no cedir terreny. La Junta que encapçala Xavi Pons no ha inclòs en el Pressupost del 2025 la partida dels 50.000 euros pel patrocini i fins fa uns dies estava força estesa l’acceptació de la renúncia per les dificultats que preveien en la renovació. Però en la darrera setmana, arran la carta de les 9 de 9, les veus que demanen treballar la renovació s’han multiplicat, tant per una qüestió d’orgull, com pràctica: “que no estigui en el Pressupost no vol dir que no pugui estar-hi”.

Al Figarot, els 50.000 euros procedents de La Xarxa sí que estan en el Pressupost del 2025. La carta de les 9 de 9 ha encès els ànims entre els components dels Castellers de Vilafranca. Estan acostumats a sentir les crítiques de manera constant, però poques coses donen més energia als vilafranquins que saber-se assenyalats per anar-hi al capdavant, no únicament en fites castelleres, sinó també en model organitzatiu, d’esponsorització i projecció.

Als Verds, fa anys que està implantada la sensació que la CCCC –de la qual en formen part, com totes les colles– no és un aliada. Ara, però comença predominar un estat d’opinió que considera la Coordinadora –o, en aquest cas, la Junta– directament com un rival. Fins ara, la posició era que l’organisme s’havia de dedicar a gestionar l’assegurança mèdica del món casteller. Ara, ja ni això. Atenció als propers moviments…

Falta de visió. Ara fa un any, la Coordinadora va estrenar Junta Directiva, amb tres anys de mandat i canvi de presidència anual. El primer president ha estat Carles Cortès, en representació de la Joves, i el mes vinent serà substituït per Albert Torras, dels Xiquets del Serrallo. A la Junta, però, no hi ha unitat d’acció i les mirades i contramirades són distants entre alguns dels seus membres i el conjunt de l’aparell.

Només dues de les colles del G-5 hi estan presents: Colla Joves i Colla Vella. Tant la Jove de Tarragona com els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca no hi participen. Els dos primers, per iniciativa pròpia, però els vilafranquins perquè no van ser acceptats, fa un any, quan van manifestar la seva predisposició a tornar a l’òrgan de representació de la CCCC. Els van enviar un temps al Purgatori per demostrar que són bons jans. És a dir, els hi van llençar un míssil invisible, que qualsevol mirada llarga hauria imaginat que tindria retorn. En un any que calia buscar més aproximacions que mai, com succeeix quan cal renovar els drets, la majoria va optar per deixar la part amb qui hi ha més diferències –i que, de retruc, és la primera colla del món casteller– al marge i ferida. Estava escrit que no aniria bé…

I ara, què? A hores d’ara, les postures entre les parts estan molt allunyades i no admeten cap entesa, llevat que algunes –o totes– comencin a cedir. Els fets dels últims dies han revifat un conflicte que no estava solucionat, però sí adormit. I la manca de mà esquerra en el procés d’aproximació a la Vella i, sobretot, els Verds ha suposat que el despertar hagi estat agitat. Si cap de les parts no cedeix en els seus plantejaments serà el moment de buscar fórmules imaginatives que obrin ponts. Si, tot i així, no se’n troben, el 2025 no hi haurà retransmissions televisives de les diades castelleres.

La Xarxa espera. Mentre les diferències del món casteller tornen a aflorar després d’anys amagades, La Xarxa manté intacta seva posició: la cessió dels drets de les colles els ha d’arribar de manera unitària; és a dir, en aquest cas per part de la CCCC (llevat que no es trobés una fórmula alternativa). L’operadora s’ho mira ara des de fora, però atenta a tots els moviments que s’estan produint, ja que poden acabar suposant que la pilota caigui la seva teulada si volen continuar mantenint la decidida –i encertada– aposta dels últims anys pels castells. Per a l’operadora de la Diputació de Barcelona, els castells formen part de la seva carta de presentació i ha estat una fórmula d’èxit acceptada per tothom.

Articles relacionats:
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1)
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
La guerra dels drets (Episodi XIX: The Godfather)
La guerra dels drets (Episodi XVIII: El senyor dels anells)
La guerra dels drets (Episodi XVII: A l’est de l’Edèn)
La guerra dels drets (Episodi XVI: Kill BIll)
La guerra dels drets (Episodi XV: Borgen)
La guerra dels drets (Episodi XIV: Mad Max)
La guerra dels drets (Episodi XIII: Reservoir Dogs)
La guerra dels drets d’imatge (Temps de pau)
La guerra dels drets d’imatge (Episiodi XII: Continuarà…)
La guerra dels drets d’image (Episodi XI: Nissaga de poder)
La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)
La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)
La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)
La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)
La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)
La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)
La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)
La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)
La guerra dels drets d’image (Episodi II)
La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)
La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo