Sortir de Twitter o quedar-s’hi (només un temps més). Aquesta és la pregunta que plana en bona part de les organitzacions, institucions, entitats, universitats i mitjans de comunicació de mitja d’Europa, després de la deriva populista i reaccionària que ha impregnat aquesta xarxa social des que Elon Musk l’ha convertit en una eina més de la seva estratègia trumpista. I també és la pregunta que plana en els equips de comunicació de la majoria de les colles castelleres.
En les darreres setmanes, hi ha hagut tres colles que han fet el pas per deixar X: la Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima ho va fer el 20 de gener; els Castellers del Poble Sec, just després de Santa Eulàlia, i els Castellers de Barcelona, divendres passat, en el marc d’una campanya contra el racisme impulsada per la colla. Els de l’Alt Maresme i els de Barcelona han deixat de publicar al compte, tot i que de moment no el suprimeixen, sinó que el deixen inactiu. Els del Poble Sec han cancel·lat el seu perfil. També ha deixat Twitter la colla universitària dels Trempats de la UPF.
La colla de la camisa blau cel va prendre la decisió en Junta per unanimitat, a finals de gener, un cop alguns castellers ho van plantejar a l’assemblea. La decisió de la colla degana de la ciutat, per la seva part, és el resultat d’un procés reflexiu intern que feia mesos que havien iniciat, fins i tot, abans de l’elecció presidencial de Donald Trump. Els barcelonins han obert compte a Bluesky, que és la xarxa a la qual s’hi estan sumant algunes de les institucions que abandonen Twitter, si bé en aquests moments resta molt de tenir l’audiència del canal de Musk. Totes dues colles, com els de l’Alt Maresme, mantenen altres vies de comunicació i difusió, que, de fet, fa temps que tenen més impacte i usuaris en que X, com el cas d’Instagram.
El pas que han fet Barcelona, Poble Sec i Alt Maresme és el que estan valorant altres colles. La incomoditat per continuar en un canal gestionat per la mà dreta de Trump és manifesta i generalitzada, a més de lògica. Els valors que encarna Musk se situen en les antípodes del món casteller i, de fet, la bilis que predomina entre una part substancial dels usuaris d’X tampoc resulta la recepta més adequada per als castells. (Si bé, tampoc estaria de més fer un parèntesi i recordar que l’apartat de les Polèmiques castelleres de l’antic Web casteller, de notable seguiment ara fa 2o anys –i amb anonimat de les intervencions–, no va resultar precisament exemplar).
Però, tot i aquesta incomoditat, entre les colles predomina una certa prudència a l’hora de fer l’abandonament. No perquè ningú confiï en cap rumb (a Twitter ja hi havies tones de bilis abans que hi arribés Musk), sinó per una qüestió purament pràctica. Les colles es mostren reticents a perdre canals de difusió per fer arribar el seu missatge al conjunt de la població més enllà de la pròpia colla. La majoria de colles van entrar a Twitter en els inicis de la xarxa, ja fa una quinzena d’anys, i acumulen un capital d’audiència substancial: els Castellers de Vilafranca tenen 22.000 seguidors –amb diferència és la colla que en té més–; la Colla Vella, més 17.000; els Minyons, prop de 15.000; la Jove de Tarragona, 13.000; la Colla Joves, 12.000, i els Capgrossos, 10.000.
En tots els casos, totes les colles han perdut en els darrers mesos impactes a Twitter, a causa dels canvis en el algoritmes –que afavoreixen continguts aliens als gustos seleccionats– i la fugida d’usuaris. Passa en el món casteller, però també entre el conjunt d’organitzacions. Però, tot i això, la bossa de seguidors acumulada és rellevant i, per tant, acaba sent un fre a les operacions per abandonar el canal.
La situació que predomina en bona part de les colles és que la presència a X ha entrat en la recta final, però encara no té data de caducitat. És a dir, existeix el convenciment que, tard o d’hora, totes les colles faran el pas per deixar-la, però es pretén allargar aquesta decisió per evitar tenir pèrdues en la difusió. Algunes veus, com el president dels Minyons, Jaume Maeso, han reclamat que la decisió sigui compartida entre el món casteller. De fet, aquest estat d’aparent contradicció (ser-hi un temps més a la xarxa per aprofitar-se de la seva difusió) és la que també predomina en altres àmbits socials, culturals o corporatius d’Europa.
En aquesta línia, les colles han començat a explorar altres canals, amb l’objectiu de preparar el terreny. Per exemple, els Minyons han obert també compte a Bluesky i els Castellers de Vilafranca, a Threads. Precisament, els Verds van haver de gestionar, ara fa dues setmanes, un atac pilotat a Twitter quan van demanar a Aliança Catalana que retirés les imatges que havia fet servir d’un castell seu sense permís en un vídeo promocional. La petició no va agradar alguns seguidors d’aquesta formació, que s’hi van llençar contra la colla amb tota mena d’insults (i desconeixement profund sobre els drets que tenen les organitzacions a l’hora d’utilitzar imatges castelleres, encara que les treguin d’una televisió pública, com era el cas). Els Verds van respondre de la millor manera: fent cas omís als comentaris, molts dels quals venien de perfils falsos.
Ja fa un cert temps, que Instagram ha esdevingut entre el conjunt de colles la principal via de comunicació externa, ja que és on tenen major difusió. I això no és aliè a que en el perfil del món casteller predominin els joves, que és un segment que ja no ha arribat a entrar a Twitter i que té en Instagram (i els més joves, en Tik Tok), la seva xarxa de referència.
Articles relacionats:
Un rànquing casteller (quantitatiu) de Twitter (11 d’octubre de 2023)
