El mapa casteller continua estenent-se, sobretot per Europa, però també s’han constituïts alguns projectes castellers que tot just comencen a treure el cap: la tercera colla convencional de l’illa, els Castellers de Tramuntana, que es van presentar conjuntament a mitjans de gener d’enguany a Puigpunyent. Per altra banda, el passat mes de novembre, una vintena de persones es van reunir a Olost per tirar endavant els Castellers del Lluçanès, que aquest 2025 es presentaran al públic.
Al 70% de les comarques. Fa uns mesos van aparéixer els Castellers del Lluçanès al Principat, tot i que encara no han actuat, que amplien el fet casteller a una nova comarca. L’augment registrat en els últims anys ha omplert el mapa de cada cop més comarques amb presència castellera. Hi ha 31 de les 43 comarques catalanes amb colla pròpia, als quals caldria sumar altres territoris de l’àrea lingüística catalana: les Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i l’Alguer.
La fotografia del mapa casteller ha canviat de manera radical en els darrers cinquanta anys, quan es va iniciar la primera expansió fora de la Zona Tradicional, amb l’aparició dels Castellers de Barcelona (1969). Després hi arribaria el Vallès Occidental (Terrassa, 1979) i la taca s’estendria de manera considerable a partir de la meitat dels anys noranta, amb el boom casteller, que va multiplicar per tres el nombre de colles i va obrir finestres en territoris fins aleshores verges: Girona, Lleida, Catalunya Central, el Maresme…
El darrer creixement data de començament de la dècada passada, quan es van multiplicar les colles arreu del país i es van obrir noves àrees, com les de l’Ebre, el Pirineu o altres comarques sense activitat, i l’últim ha reforçat el paper metropolità dels castells.
