El primer casc: quan tot va començar a canviar (a millor)

Guillem Andrés i Albert Martínez, enxaneta i aixecador dels Castellers de Sants el 2005, i Laia Ortiz i Foix Jaén, enxaneta i aixecadora el 2025.

Ara fa vint anys va resultar tot un impacte, tant visual com conceptual. Però també va obrir un camí que, en aquells moments, pocs s’imaginaven que seria sense retorn. El protector experimental per a aixecadors i enxanetes –basat en els utilitzats a taekwondo–, que van adoptar el 2005 els Castellers de Sants, va ser innovador i va obrir les portes a la implantació del casc que l’any següent adoptaria el món casteller, en molt bona part, precipitat pel trist accident de Les Santes.

Els Castellers de Sants han commemorat aquest cap de setmana el vintè aniversari de l’estrena del seu casc de taekwondo. Ho han fet de manera simbòlica imprimint unes fundes per als cascos d’aixecador i enxaneta lluïts al 4de8 que van fer tant dissabte a la plaça d’Osca –en la diada de Vigílies d’Aniversari–, com el mateix diumenge a la Bonet i Muixí, que va ser el dia i lloc que vint anys abans van estrenar el dispositiu. El 14 de juny, aprofitant que actuen a la Diada del Pati de Valls, lliuraran al Museu Casteller els dos cascos de taekwondo que encara conserven del 2005.

Dues males caigudes. L’any 2000, els borinots van tenir una mala caiguda en un intent de 3de8 al Concurs, que va implicar una fractura cranial amb hematoma epidural de l’aixecadora. Aquell ensurt –que finalment no va tenir conseqüències– va animar la colla a estudiar mesures de protecció per a la canalla. En aquell moment, parlar de casc per als més petits resultava un sacrilegi per a les essències d’un món casteller que ja havia experimentat un creixement espectacular –en registres i nombre de colles– als anys noranta.

La colla va treballar possibles mesures de protecció amb la Unitat de Recerca del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, que es van concretar en el casc de taekwondo. Però la implantació no es va arribar a dur a terme, ja que si bé resultava factible per a aixecadors i enxanetes, ho era impossible –pel seu volum i dimensions– per als dosos. El projecte va quedar en la nevera.

El 2004, la colla va topar de nou amb un accident, en aquest cas un 4de8 carregat, en el que l’aixecador va sofrir una commoció cerebral. Això va ser el detonant per a que la colla acabés adoptant el dispositiu de taekwondo. Ho va fer de manera paral·lela a l’estudi que va iniciar a finals d’aquell 2004 la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) per establir mesures de protecció per a la canalla. En constatar que l’estudi de la CCCC estava marcat per la incertesa (i una certa oposició interna d’algunes colles), els Castellers de Sants van prendre la decisió –per aclaparadora majoria de l’assemblea– de fer posar el casc de taekwondo als més petits en els castells de 8.

La mesura dels de la camisa grisa va generar un accentuat debat en el món casteller. Una bona part no ho va veure bé i considerava que interferia una tradició de més de 200 anys d’història. Al mateix temps, la CCCC va continuar el seu estudi, amb la intenció de fer les primeres proves en la segona meitat de la temporada 2006; és a dir, just després de Les Santes, en què tot va canviar.

Detall dels pisos superiors d’un 4de8 dels Castellers de Sants el 2005.

Un mesura pionera. Els Castellers de Sants van ser pioners en la implantació d’una mesura que avui en dia ningú no qüestiona i que s’ha demostrat altament efectiva. L’octubre de 2006 tots els aixecadors i enxanetes del món casteller duien casc i a partir del 2009 ho farien també els dosos. Després de vint anys, la CCCC ha iniciat un altre estudi per a millorar les prestacions del dispositiu dels més petits.

La commemoració realitzada aquest cap de setmana pels borinots està carregada de simbolisme i, a més, suposa un reconeixement implícit a la colla que va obrir un camí sense retorn.

El Guillem, la Laia, l’Albert i la Foix, aquest dissabte.

Una família plenament castellera. L’aixecadora que va caure a l’intent de 3de8 al Concurs del 2000 era la Núria Andrés; l’enxaneta que va estrenar el casc de taekwondo el 2005 va ser el seu germà Guillem (l’aixecador era l’Albert Martínez, el mateix que l’any abans havia tingut l’accident del 4de8 carregat). I l’aixecadora que aquest cap de setmana ha pujat al 4de8 amb la funda commemorativa del vintè aniversari és la Foix Jaén Andrés, filla de la Laia i el Guiu –un terç de categoria dels borinots–, neboda de la Núria i el Guillem i neta del Joaquim i la Joana, tots dos amb la camisa grisa des dels inicis. La Núria, el Guillem i l’Albert continuen sent castellers actius de la colla. Tot plegat, representa un bonic exemple de com els castells constitueixen un pol vertebrador en moltes famílies que inunden les colles (a Sants, per cert, n’hi ha unes quantes i bones).