IniciActualitatLa Diada de Fires i la gestió dels públics

La Diada de Fires i la gestió dels públics

-

4de7 dels Xicots i 3de8 dels Verds, diumenge en tercera ronda, després d’una pausa d’una hora. (F. Fèlix Miró)

La diada de Fires de Vilafranca de diumenge va quedar deslluïda, aparentment, per la pausa de prop d’una hora entre la segona i la tercera ronda per atendre contusionats. Però en realitat el deslluïment venia d’abans, des del principi mateix, quan va començar l’actuació i la plaça era mig buida. El “mig” és per ser generosos, ja que per damunt del verd i el vermell de les camises de les colles, el color que es va imposar va ser el gris de les rajoles.

Ja fa anys que la Diada de Fires malda per recuperar un prestigi esvaït, que es posa de manifest amb l’escassa presència de públic a la plaça de la Vila. El predomini del gris no és d’aquest diumenge ni dels últims anys. De fet, el 2024 la imatge de la plaça va presentar un aspecte satisfactori. La diferència de l’any passat respecte enguany o els anteriors és que no feia sol i, per tant, el públic va ocupar l’espai central de la plaça amb més predisposició.

Aquest diumenge, la gent s’hi va concentrar sota els plataners de la plaça de Sant Joan i també sota els balcons dels edificis dels dos costats. Al bell mig hi havia una presència minsa de gent, que òbviament va ser menys en tercera ronda, passades les 14 hores i després de l’aturada. El sol no era, ni de bon tros, el d’un 30 d’agost, però sí que emprenyava prou per estar-s’hi una estona llarga al mig de la plaça. Per contra, dissabte de la setmana passada, durant l’actuació de la Mostra Internacional de Torres Humanes, la plaça de la Vila va oferir una imatge castellerament agraïda, amb nombrós públic, i que no tenia res a veure amb la de diumenge (si bé també és cert que hi havia al·licients paral·lels).

5de8 dels Castellers de Vilafranca en segona ronda, amb la majoria de públic concentrat a la plaça Sant Joan. (F. Fèlix Miró)

Entrat el maig i fins l’octubre, les diades de diumenge al migdia cada cop estan més condemnades, llevat dels casos que responen a un marc tradicional ben definit. Els recents casos de Les Santes o la Bisbal –tot i que encara és hora per treure conclusions– evidencien que el canvi a dissabte a la tarda ha estat positiu. Altres que fa més anys que ho van fer (la Diada del Pati de la Joves) o de recent creació (Diada dels Pagesos de la Vella o del Patrimoni dels Minyons) també demostren que en temps de màniga curta, les actuacions atrauen més gent a la tarda que al migdia.

Ara fa uns anys, Joan Badell com a president i Toni Bach com a cap de colla van plantejar a l’Ajuntament de Vilafranca, en tant que organitzador, passar la diada de Fires a dissabte. La resposta va ser que podia ser factible, però si es feia al recinte firal, una decisió que no agrada a les colles. A l’Ajuntament i als expositors els preocupa que una diada dissabte a la tarda a la plaça de la Vila pugui restar públic al recinte firal en el moment de més trànsit de visitants.

5de8 dels Verds dissabte de la setmana passada, amb motiu de la Mostra Internacional de Torres Humanes. (F. Fèlix Miró)

Però el problema de la Diada de Fires no és només de celebració en diumenge. Als anys noranta, la plaça tenia més públic, malgrat que el nivell era inferior (el primer castell de 9 en aquesta actuació data del 2001). Però aleshores l’actuació de Fires era la presentació oficiosa de les colles a Vilafranca (amb l’excepció de la desapareguda Diada de Sant Raimon del gener). Enguany, en canvi, tant els Verds com els Xicots ja havien actuat tres cops a Vilafranca abans de diumenge.

Les dinàmiques actuals dels calendaris de les colles –que necessiten introduir actuacions de rodatge en els primers mesos– són imprescindibles per a l’engranatge tècnic i la planificació estratègica. Però també tenen el perill de saturar en excés el calendari i dispersar els públics. Passa a Vilafranca, però també a la resta de places, siguin de la Zona Tradicional o no (a Valls, abans de Sant Joan, enguany s’han programat tres actuacions). Les colles, lògicament, no renunciaran a aquestes actuacions, ja que sense elles resultaria impossible arribar al màxim nivell més entrada la temporada, però el preu per assolir els objectius desitjats a mig i llarg termini no hauria de ser desatendre la gestió dels públics a les diades. Al cap i a la fi, fem castells per portar-los a places, si pot ser, plenes de gent.

Llegiu la crònica del cap de setmana

Articles relacionats

Més de l'autor