Totes les bones històries –o si més no, les històries més suculentes– tenen algun gir en el tram final, quan sembla que està tot encarrilat. La de la cessió dels drets d’imatge, després de quatre mesos de diferències, tensions i negociacions, també ha tingut el seu gir. En realitat, però, ha estat més de formes que de fons, ja que l’acord estava clar des de feia una setmana, com ja va avançar la Revista Castells. Però en la litúrgia castellera –aquella que va més enllà d’alçar construccions a plaça–, les formes, la gesticulació i la retòrica tenen una importància vital, especialment quan el resultat no és el desitjat. En els castells, el relat té també una importància cabdal.

La (penúltima) crisi. Els Castellers de Vilafranca van decidir en reunió de Junta Directiva, dimecres de la setmana passada, signar l’acord de cessió dels drets proposat per la Junta de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya. Va ser més una decisió a contracor que per convenciment. Com també va ser, però en situacions totalment oposades, les decisions dels Minyons de Terrassa i la Colla Joves. Totes tres van coincidir a subratllar que signaven per “responsabilitat” i per evitar que el món casteller es quedés sense la proposta de retransmissions en els termes en què s’ha celebrat en els darrers anys (si no hi hagués hagut acord, hi hauria hagut retransmissions igualment, però amb menys recursos i, per tant, amb menor qualitat i impacte).

Dilluns al matí, els Verds van emetre un comunicat en què anunciaven el que havien decidit cinc dies abans: que signarien l’acord, “després de fer innumerables concessions”. En el comunicat apuntaven el principal punt que els havia allunyat en la negociació: “vam defensar des del primer moment que si s’estava produint la compra dels drets d’imatge per part de l’operador, aquesta havia de revertir, de manera justa i proporcional, en aquelles colles que han contribuït directament a fer possible aquest acord i els ingressos derivats”.

El document acceptat pels Verds era el que havien rebut uns dies abans. Establia els paràmetres de la cessió de drets en els termes en que s’ha fet en els darrers anys, però no entrava en els detalls del repartiment dels 140.000 euros que La Xarxa aportarà a la CCCC a canvi de la cessió dels drets per poder fer les retransmissions. Aquesta ha estat la mare dels ous, ja que els Verds, d’una banda, i els Minyons i la Joves, d’una altra, han mantingut posicions allunyades i difícilment compatibles durant aquests quatre mesos. Totes tres, però, han acabat trobant un punt mig, en molt bona part gràcies a l’habilitat negociadora mostrada pel president de la Coordinadora, Albert Torres.

Els 140.000 euros que aportarà La Xarxa es repartiran, tal com vam avançar la setmana passada, en 40.000 per a la CCCC i 100.000 per al nou Fons Social de Salut, Seguretat i Cooperació; és a dir, en actuacions en aquesta matèria per part de les colles i de manera ponderada als seus nivells. Les colles de 10 rebran al voltant de 9.000 euros i la resta es repartiran entre les colles de 9 (3.200 euros), les de 8 (1.500), les 7 (500) i les 6 (310). Per rebre aquestes quantitats, les colles hauran de justificar despeses en la compra de cascs i altres aspectes en matèria de seguretat i prevenció: sessions mèdiques, instal·lació de xarxes d’assaig, protectors bucals…

La distribució dels 140.000 va quedar acordada fa dues setmanes i s’ajustava bastant a la primera proposta elaborada per la CCCC, el 13 de juny, després de la reunió de les colles del G-5 a Nulles el dia 7, que va permetre començar a trobar vies de contacte i rebaixar les tensions dels mesos anteriors. A partir de la proposta inicial, la CCCC va introduir un canvi lleuger demanat pels vilafranquins, que sempre havien defensat la ponderació segons els nivells i la preferència per a les colles que atrauen més audiència.

Els dos documents. Dilluns, un cop els Castellers de Vilafranca van acceptar signar la cessió, la CCCC va enviar a les colles el document. En el punt cinquè hi havia una diferència respecte al que havien estat treballant, ja que detallava que la CCCC rebria 40.000 dels 140.000 euros aportats per La Xarxa. En l’anterior document, aquest detall no figurava (veieu infogràfic de sobre). Aquest afegit no va agradar els representats dels Verds, ja que consideraven que es tractava d’un document diferent al que havien decidit aprovat. I certament, el document era diferent i en la primera versió no figurava el detall, però també és cert que en les converses prèvies que van dur a l’acord ja s’havia establert que en el repartiment es destinaria 40.000 euros a la CCCC.

Aquests 40.000 euros de la Coordinadora no són nous. Formen part del seu pressupost des dels primers contractes de cessió de drets, a mitjans de la dècada anterior. Cada any, l’operadora ha fet aquesta aportació, que va destinada al pressupost global de l’ens. L’únic any que la CCCC no va rebre aquest quantitat, tot i estar pactada, va ser el 2019, quan la cessió dels drets es va fer a la cooperativa Som, que va acabar renunciant-hi l’any següent en veure’s superada per la dimensió i complexitat de les retransmissions.

Els Castellers de Vilafranca. Que els Verds posin objeccions a qualsevol aspecte dedicat a reforçar la Coordinadora no és nou, ni de bon tros. Al Figarot es considera que la CCCC hauria de gestionar l’assegurança i poca cosa més i, com a mínim, des de 2008 han mantingut una relació de tensió (en ocasions, continguda; en altres, més explícita) amb l’ens i, especialment, el seu aparell gerencial. Per aquest motiu, quan van rebre la proposta final de cessió de drets, on apareixia de manera explícita els 40.000 euros a la CCCC, van posar el fre de mà. En anteriors contractes, aquesta referència no apareixia de manera tan explícita.

Durant aquesta setmana, els presidents dels Castellers de Vilafranca, Ernest Gallart, i de la CCCC, Albert Torres, han estat intercanviant-se contínuament missatges, alguns dels quals pujats de to, per la inclusió de la referència al finançament de la CCCC. Els Verds al·legaven que no van ser avisats d’un canvi que per a ells és de notable importància, ja que el que voldrien és dotar dels recursos mínims la CCCC en benefici de les colles. Torres sostenia que el repartiment ja havia estat aclarit en les anteriors converses.

Tot i la tensió d’aquests dies, les intencions dels Verds era signar el document, però també controlar el relat (el relat, un altre cop). És a dir, que no fos el que digués la Coordinadora. Per aquest motiu ahir van llençar l’avís que el canvi de document dificultava la signatura. El missatge va generar nervis a la CCCC, que va redactar, fins i tot, un document molt dur amb els vilafranquins i que havien de publicar si no hi havia una reconducció de les relacions. Els Verds van rebre pressions per terra, mar i aire, la més importat de les quals que perillava l’aportació del principal patrocinador del món casteller, Estrella Damm, si no hi havia acord en la cessió de drets. (L’aportació de Damm cobreix una tercera part dels 600.000 que costa l’assegurança). Tampoc va ser menor la crítica implícita que van efectuar els Capgrossos de Mataró –una de les colles més amigues dels de Cal Figarot– si la seva negativa impedia la retransmissió de Les Santes.

Ahir, en una jornada intensa, Gallart i Torres van acabar acostant posicions. Va sorgir damunt la taula la possibilitat de fer un comunicat conjunt, que finalment va ser descartat per la Junta de la CCCC davant l’oposició que hagués generat en l’altre extrem (Minyons i Joves). Ja de matinada, se’n van anar a dormir amb el convenciment que els Verds signarien… De fet, que els Verds signarien estava bastant clar des de dimecres de la setmana passada. Tot això d’ahir va ser foc d’encenalls i els efectes del relat, si bé a Vilafranca hauran de valorar si la jugada els va sortir bé.

Al Figarot aquest conflicte ha generat un profund malestar, especialment amb els Minyons de Terrassa i la Colla Joves, que van ser les colles que van liderar l’oposició a que La Xarxa no renovés el contracte de patrocini amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, vigent des de 2017 i pel qual rebien 50.000 euros anuals (els primers anys van ser 40.000). Els Verds han considerat aquesta operació –que va rebre el suport de la resta de colles de 9, excepte els Xiquets de Tarragona– com un míssil. Tot i que és cert és que La Xarxa havia previst no renovar l’acord de patrocini –impulsat pels antics gestors de l’operadora– des d’abans de la campanya dels Minyons i la Joves.

Els Minyons de Terrassa. No és cap novetat, però en aquest conflicte s’ha visibilitzat com mai que els Verds i els Minyons viuen en galàxies diferents i que, més enllà de fer grans castells, hi comparteixen poques coses. Si més no, els models són, no diferents, sinó contraposats.

Els actuals Minyons estan dotats d’una força social com en el seus millors anys. La capacitat mostrada per fer-se amb Cal Reig n’és un bon exemple i il·lustra que el seu potencial torna a ser sòlid. I també el seu discurs ideològic entronca amb una línia de pensament molt definida i de la qual en fan bandera, tot i ser conscients que els pot fer perdre determinada centralitat (que no suport). En aquesta crisi, els Minyons han jugat fort i de manera intel·ligent. I han aconseguit la major part els seus objectius, que passaven per trencar el patrocini dels Verds i la Vella i sumar suports implícits per part d’altres colles.

Avui, un cop han signat la cessió dels drets, els de la camisa malva han publicat un comunicat en què subratllen que el model finalment acordat “s’allunya del nostre posicionament: creiem que els recursos [els 140.000 euros aportats per La Xarxa] s’haurien de destinar a millores col·lectives i no a beneficis individuals. Tanmateix, valorem haver arribat a un acord que garanteix estabilitat i assegura la continuïtat de les retransmissions castelleres i dels patrocinadors de la CCCC, imprescindibles per la projecció i sostenibilitat del món casteller”.

La Colla Joves. El posicionament de la Joves ha estat en tot moment contrari al patrocini que tenien Verds i Vella, tant per concepte com pel factor local, que inevitablement sempre és present a Valls, a una banda i l’altra. Per aquest motiu, quan des de Terrassa els van convidar a plantar cara –amb l’anterior Junta, encapçalada per Ian Gallart– no s’ho van pensar dos cops.

Durant tots els anys que Verds i Vella han rebut els 50.000 euros, la Joves també ha estat considerada com a “colla de 10”, segons els criteris marcats per la CCCC (en tant que tenia els desfolrats descarregats). Però en canvi, no ha cobrat res. Òbviament, això ha generat un fort malestar i emprenyament a la colla.

Amb el nou acord, la Joves, com “colla de 10” (pels desfolrats, no pel 3de10fm carregat), rebrà 9.000 euros anuals, un cop efectuï les corresponent justificacions. D’aquesta quantitat renunciarà a la meitat per destinar-la a les colles de 6 i de 7. Aquesta és la decisió que ha pres entre diverses opcions de caire social i de foment de la seguretat que havien estat valorant. Ha estat una decisió que pretén contribuir a reduir (i evidenciar) el desajust entre els extrems dels repartiments, i que li ha fet guanyar simpaties transversals entre les colles més petites. La Joves, doncs, guanyarà 4.500 euros més dels que guanyava l’any passat.

En el seu comunicat emès dilluns, els del carrer d’en Gassó van recordar que “des del primer moment, la voluntat de la colla ha estat que aquests recursos passessin per la CCCC i es destinessin a accions de prevenció i seguretat”. La principal discrepància era amb el sistema de repartiment, ja que consideraven “que tot l’import s’havia de gestionar col·lectivament”.

La Jove de Tarragona. La penúltima crisi de la CCCC i la gestió dels drets, el anys 2017-19, va causar dolor a la Jove de Tarragona, que es va veure obligada a retirar el seu representant, Jordi Grau –que era el president de l’ens– per la tensió generada. Per aquest motiu, en aquesta crisi van optar per mantenir-se en un pla discret. Des del primer moment van donar suport al plantejament dels Minyons i la Joves, però van descartar situar-se en primera línia i van prioritzar la seva tasca al Cós del Bou.

La Jove ha discrepat del repartiment dels diners entre les diferents grups de colles, per les “elevades diferències entre els extrems“ (de 9.000 a 310 euros), però, tot i els dubtes, van ser dels primers a manifestar el seu suport a l’acord.

La Colla Vella. El paper de la Colla Vella en tota aquesta crisi ha estat, probablement, el més complicat, però de ben segur és qui surt amb menys enfrontaments i amb més ponts oberts. Beneficiada pel tracte de La Xarxa en el patrocini dels 50.000, d’un bon principi va assumir que enguany ja no els podrien rebre. La Junta que encapçala Xavi Pons ja no els va posar en el pressupost.

Van defensar la parada mentre hi havia opcions (escasses) de renovar el patrocini i en el moment que van rebre la negativa, de seguida es van posicionar a favor d’un acord. En un primer moment, van interlocutar amb els Verds, amb la finalitat d’afavorir una entesa, però sempre van mantenir-se fidels als preceptes de la CCCC. De fet, un dels seus membres més rellevants (Joan Ibarra), continua a la Junta. De les colles del G-5, la Vella ha estat qui més ha apostat pel consens i per trobar un acord, encara que això impliqués assumir renúncies.

Al Portal Nou han optat per una visió intel·ligent del conflicte: buscar i propiciar enteses i fugir de l’enfrontament. La seva centralitat aquests mesos els ha evitat desgast i els ha fet guanyar posicionament.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. La CCCC ha sortit, malgrat tot, reforçada de l’actual crisi. Hi ha una opinió generalitzada que reconeix la mà esquerra que ha tingut el seu president actual, Albert Torres, per a dur a bon port un conflicte que admetia poques solucions. Al mes de maig ningú hagués donat un euro per un acord, ja que les posicions eren extremes. L’equip que ha envoltat Torres en la negociació ha sabut trobar les fórmules necessàries per a que ningú baixés del barco quan ningú hi veia port.

Amb tot, la CCCC continua en un estat complicat: de la Junta triada el març de l’any passat, han plegat dues colles (Bordegassos de Vilanova i Castellers d’Esparreguera) i dues persones en representació de dues colles que s’hi han acabat mantenint (Colla Joves i Capgrossos de Mataró). I tots quatre han plegat en disconformitat amb la gestió i els processos interns, que posen en evidència la necessitat de marcar un canvi en el funcionament.

Probablement, tot aquest conflicte no s’hagués produït –o no hagués arribat a aquests extrems– si quan el març del 2024, els nous president i cap de colla dels Castellers de Vilafranca van proposar fer foc nou i entrar a la Junta, els haguessin tingut en consideració. En canvi, les altres colles que van acabar formant la Junta van decidir enviar al purgatori la primera colla del món casteller (en registres i en capacitat d’organització). Estava cantat que aquell error de mirada curta tindria conseqüències. Durant aquests mesos les hem vistes.

La llista de les diades. Amb el “sí” de les colles del G-5 (la resta de colles del món casteller també han de signar la cessió aquests propers dies), la CCCC i La Xarxa han segellat avui l’acord. Això implica que la diada de Les Santes demà es podrà veure tal com hem vist castells en els últims anys, amb la qualitat que defineix l’equip de l’operadora, caracteritzat pel rigor i l’entrega.

I amb l’acord s’ha definit la llista de diades a retransmetre. Com en els últims anys, hi ha dues llistes: la de les diades que produeix La Xarxa (per entendre’ns, les que presentaran Carles Cortès i Aina Mallol) i la de que són de producció estricta de les TV locals (en ocasions, amb més d’una televisió i també algunes vegades amb Cortès i Mallol presentant i, per tant, l’equip de TAC 12 al darrere).

Respecte l’any passat, de la llista de La Xarxa cauen les diades de Sabadell i Tirallongues (així com la ja passada de Colles Campiones, al Vendrell) i entren les de Sants, Lleida i Xics. La Bisbal, un altre cop, queda fora.

La llista es va tancar ahir i ha estat objecte d’algun moviment que no ha estat gratuït. Per exemple, que la Junta de la CCCC hagi fet saltar la proposta de La Xarxa d’incloure la Diada del Memorial Pepe Rodríguez, de Sitges, dissabte de la setmana vinent, que finalment es farà, però en producció de Canal Blau, Penedès TV i TAC 12. No és casualitat que hagi saltat perquè els Castellers de Vilafranca han anunciat el primer castell de 10 de l’any… Som en temps de treva, però no de pau.

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 7): A prop de l’acord, però no de la pau
La guerra dels drets (T2, ep 6): Tan a prop i tan lluny
La guerra dels drets (T2, ep 5): Ni guanyadors ni perdedors
La guerra dels drets (T2, ep 4): Cobrar o no cobrar
La guerra dels drets (T2, ep 3): Sense patrocinis, però amb interrogants
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1)
Una de freda i una de calenta a la Junta de la CCCC
Els reptes (i els interrogants) de la CCCC
La CCCC entra en una nova dimensió
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
Llegiu aquí els capítols de temporades anteriors