Els aficionats als castells dels darrers trenta anys sempre podran explicar, d’aquí a un temps a qui els escolti, que van viure la gloriosa època en què els Castellers de Vilafranca van trencar les bases del que s’havia fet en els dos segles anteriors. En els llibres d’Història sempre constarà que en la darreria del segle XX i, com a mínim, els primers 25 anys del segle XXI, la colla de Vilafranca no únicament va escriure algunes de les millors pàgines castelleres, sinó que va imprimir als castells un mètode de lluita, resistència i caràcter invencible com no s’havia vist mai. Avui, com en tantes altres ocasions, ho han demostrat amb una actuació històrica, que demostra la seva condició de colla guanyadora.

Portaven quatre construccions prèmium en cartera i les han tret totes. N’han descarregat tres (4de9sf, 3de10fm, 4de10fm) i una altra ha quedat en intent (9de9f, en segona ronda) i les han acompanyat del pde8fm. El conjunt de l’actuació és, junt amb la de Santa Úrsula del 2019 de la Colla Vella (4de9sf, 3de9sf carregat, 2de8sf, pde8fm), la millor de tots els temps. Més enllà de punts –que poc importen en exhibicions d’aquest nivell estratosfèric–, si l’actuació d’avui es compta amb la nova puntuació del Concurs, que va entrar en vigor el passat 1 de setembre, és la segona millor de la Història. Si es comptés amb la puntuació anterior al canvi, hagués estat la primera. El realment important, però, és que és una demostració de talent, lluita, fe i caràcter guanyador que mereix tots els honors.

La màquina verda, amb tot a punt. Vist des de fora, no era agosarat afirmar que els Castellers de Vilafranca arribaven a Tots Sants amb dubtes. De de Tarragona, fa un mes i mig, només havien descarregat gamma extra a la Mercè, i les caigudes registrades entre Sant Fèlix i el Mercadal havien passat factura i, sobretot, havien mostrat algunes debilitats. Vist des de dins –si més no, des del nucli que segueix amb atenció els assaigs del Figarot–, Tots Sants estava cridat a ser una actuació històrica. L’evolució dels assaigs –especialment les dues últimes setmanes, un cop havien recuperat alguns dels lesionats– indicaven senyals de millora i, fins i tot, de fortalesa. Per aquest motiu, l’alta aposta de l’equip d’Àngel Grau per Tots Sants, amb quatre prèmium, es veia amb certa distància des de fora, però amb accentuat convenciment des del bell mig. I tenien raó aquests últims.

De les moltes notes a destacar de l’actuació dels Verds el que ha passat en la primera ronda és una de les més rellevants. Sortir a la vallenca, de 4de9 sense folre, podia generar interrogants, però el resultat de les últimes proves havia mostrat confiança plena, en un castell que no descarregaven des de feia sis anys i que en tot aquest temps només havien coronat un cop (Concurs 2022), malgrat fer-lo sencer a assaig, amb xarxa, dues vegades.

El castell total ha pujat ferm i amb determinació i, malgrat que una rengla patia una significativa diferència d’alçada al quint (tot i anar a la part alta de la plaça), s’ha mantingut estable en tota la seva ascensió. Ha tingut una sacsejada quan entraven els dosos, però ha conservat posició i la serenor suficient per acabar d’executar-se pis per pis, tant per carregar-lo com després descarregar-lo.

Amb l’èxit del 4de9sf –i la moral, de nou, pels núvols– els Verds s’han enfrontat al 9de9 amb folre, potser de les quatre construccions que portaven en cartera, la que tenien més ganes de descarregar, al no haver-se aconseguit mai fins ara. El castell ha pujat amb el lògic moviment que acompanya una estructura mastodòntica com aquesta, però amb els dosos col·locats no s’ha aconseguit parar, si més no, a totes les quatre part de la que està composada. Una de les rengles del 3 estava castigada ja en aquells moments i ha impedit a la seva torre poder treballar amb comoditat. Quan la ràpida enxaneta anava a fer la segona aleta, s’ha trencat.

Vist el vist avui i al Mercadal, així com el registre de 9de9f dels darrers dos anys, potser la seva col·locació en la part més alta de la taula del Concurs no és cap error, com algunes veus havien reiterat. Descarregar aquest monstre requereix molts requisits, no únicament gent. I això que avui els Verds s’hi han enfrontat –a diferència de les anteriors ocasions– quan encara estaven frescos; és a dir, sense castells de 10 en les rondes anteriors.

Esperit lluitador… i guanyador. Caure d’un 9de9 amb folre i apuntar a fer la millor actuació de la Història podria semblar exagerat o, fins i tot, il·lús. Però no per als Castellers de Vilafranca. La caiguda ha estat suau –només s’ha hagut de canviar una noia a sisens del 4de10fm– i això ha permès encarar el 3de10 amb folre i manilles, al qual se li tenia moltes ganes després dels desmuntats de Sant Fèlix i l’intent de Tarragona. Els canvis aplicats han funcionat, però també el convenciment que aquest castell –que els Verds han dominat en els darrers dotze anys– no es podia escapar, com havia pogut semblar. El colós ha pujat compacte i rodó i s’ha pogut coronar amb suficiència. A la descarregada, tothom ha mantingut posició i s’ha culminat amb plena fermesa.

Amb el desfolrat i el de 10 a la butxaca, els Verds han apuntat a l’altre castell de 10. Això només ho pot fer una colla que, òbviament, està en condicions tècniques d’afrontar-ho, però també dotada d’una mentalitat guanyadora. Les mides inicials eren bones (semblaven, fins i tot, millors en un primer peu desmuntat, amb quints col·locats), però de seguida hi ha hagut una rengla que ha quedat lluny. Faltava un munt i tot indicava que hi hauria lluita. I així ha estat, hi ha hagut molta batalla, però també un mestratge per part al folre, les manilles i el tronc, amb un terç havent de salvar quasi tot el castell abocat al màxim per evitar que es perdés del tot. Ha estat una altra demostració d’esforç i lluita.

El pilar de 8 amb folre i manilles ha culminat la gesta. És el segon que fan aquesta setmana, ja que dimecres el van fer sencer a assaig amb la xarxa, però és el primer superior al de 6 que fan un cop recuperada la quart (del de 6), lesionada a Tarragona. És a dir, hi ha arribat sense haver de fer el de 7 folrat.

Els dos castells de 10 i el 4de9sf descarregats situen aquesta actuació com la segona en què es descarreguen tres prèmium. L’anterior va ser de la Vella per la Santa Úrsula de 2016, amb els tres mateixos castells, però sense pilar final. A més –i això és el que aporta major dimensió a la fita– suposa que la colla es torna a fer amb el domini dels de 10 i desfolrats alhora, com no succeïa des del 2019. (Veieu en aquest article les nou vegades anteriors en que això ha passat).

Bons castells dels Capgrossos, però resultat insuficient. Avui feia quinze anys que els Capgrossos van estrenar la gamma extra; va ser al Tot Sants de 2010 amb la torre de 9 amb folre i manilles. Aquesta construcció no figurava en la seva agenda, però les intencions prèvies sí que eren portar el 5de9 amb folre. Ja han sortit de Mataró, però, sabent que no ho farien, ja que va ser descartat després del darrer assaig. La colla, però, voldria fer-lo diumenge vinent en plaça pròpia si aconsegueixen reunir prou gent.

Els de la camisa blava han passejat la tripleta màgica amb total comoditat i facilitat, tres castells ben executats, que en cap moment han ofert resistència i que demostren que estan capacitats per aspirar a més, si sumen prou múscul.

Moixiganguers grans. Els Moixigangues –una de les colles que millor il·lustren la capacitat de projecció i creixement– s’han estrenat avui en el cartell de Tots Sants, amb una exhibició de grandesa. Venien al màxim, amb el 3 i el 4de9 amb folre i sense descartar atacar les manilles de la torre de 9 en tercera ronda. Han complert només una part del seu programa, però han demostrat enormes capacitats.

Han obert de 4de9f, el tercer de l’any i el millor de tots tres. Ferm i decidit, s’ha completat amb garanties, mantenint les mides i posicions. Han abordat a continuació el 3de9f –que no havien provat enguany– i en una primera ocasió l’han desmuntat al perdre centralitat. Hi han tornat i quan l’enxaneta era a punt de coronar-lo ha marxat, gairebé sense avisar.

Tot i la caiguda, no s’han amagat i han plantat una sòlida torre de 8 amb folre marca de la casa i un 5de8 que demostra perquè estan entre les grans.

Decepció matalassera. Els Xiquets de Tarragona tenien ganes de demostrar a Vilafranca que són una colla gran, malgrat el calvari que estan passant enguany amb uns resultats molt per sota de les seves opcions. Però avui tampoc ha pogut ser. Han abordat el 4de9 amb folre en dues ocasions i en totes dues s’ha desmuntat després d’ensenyar algunes debilitat que han impedit compactar-lo. Han firmat tres castells de 8: el 7 inicial i el 3 i el 4 per acabar.

Diada de Tots Sants (Vilafranca)
Capgrossos de Mataró: 3de9f, 4de9f, 5de8
Castellers de Vilafranca: 4de9sf, (i)9de9f, 3de10fm, 4de10fm, pde8fm
Moixiganguers d’Igualada: 4de9f, (id)3de9f, (i)3de9f, tde8f, 5de8
Xiquets de Tarragona: 7de8, (id)4de9f, (id)4de9f, 4de8, 3de8