Formar part de l’alineació d’un pilar deixa empremta. A partir del 1995, any en què es carrega el primer pilar de 8 amb folre i manilles de l’època moderna, han aparegut noms propis en diferents posicions que s’hi han deixat la pell. Els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, els Capgrossos de Mataró, els Minyons de Terrassa i els Marrecs de Salt són algunes de les agrupacions que han aportat ADN al pilar gran. La Revista Castells ha reunit nou cares -entre segons, terços i quarts naturals de pilar de 6– per parlar de l’evolució que ha tingut la construcció i  exposar quines són les qualitats necessàries per anar-hi.

Constància i sacrifici. Marcos Montes és un dels mestres dels pilars del segle XX. Aquest veterà casteller, natural de Talavera de la Reina, va tenir un paper important als Bordegassos de Vilanova durant la dècada dels noranta i primera del nou segle. Ha tingut l’honor de parar el pilar de 6 a segons i el de 7 amb folre al terç. Montes recorda amb nostàlgia la fermesa i seguretat en què van completar-ne un de 7 pisos –aguantat gairebé amb manilles– l’any 1999 a Igualada. El domini aclaparador, a partir de l’establiment de dos dies setmanals d’assaig específic, va deixar bocabadades a moltes colles. Tothom s’emmirallava per tenir la mateixa eficàcia.

Tot i exhibir amb autoritat el pilar de 7 folrat, els de la camisa groc terrós no podien optar al de 8 amb folre i manilles. Montes afirma que no tenien el quòrum suficient de massa social. Per aquest motiu, va sorgir la idea d’assajar el de 7 sense folre. La preparació va ser amb dues xarxes. A pesar que mai se’l van plantejar treure a plaça, sí que n’havien fet proves a l’antic local de la Peixateria Vella o la Masia Cabanyes, acompanyats de gent d’altres colles.

Explosió tarragonina. La diada de Santa de Tecla de l’any 1997 va veure descarregar el pilar de 7 amb folre per dues colles d’una mateixa ciutat. La Jove i els Xiquets es van encarregar de fer vibrar l’afició de la plaça de la Font. De primera mà, Jordi Sentís, dels liles, i Quico Pino, dels ratllats, guarden més d’un record d’aquella rivalitat.

Sentís, que havia carregat d’aixecador el primer pilar de 6 al Concurs de Castells del 1984, sosté que el frec a frec amb els Xiquets es va portar amb molta intensitat. Ell mateix assegura que, com a component del pis de quarts del de 7, és on ha pogut treballar amb més comoditat. En canvi, aturar les batzegades del pilar de 8 amb folre i manilles al quint li ha suposat més respecte per una pressió d’alçada.

Sentís, que va ser cap de colla de la Jove entre el 2011 i el 2013, va finalitzar la seva etapa de pilaner al 2019. En l’actualitat, se’ls mira des d’una altra perspectiva. Els gaudeix amb la satisfacció que els equips tècnics han sabut suplir amb mèrit la posició que va ocupar. Creu que els grans pilars tenen camí, gràcies al paper de seguretat que ha donat la xarxa d’assaig als locals, una eina que ha permès que s’hi destini més temps a preparar-los i amb major eficiència. Sentís, però, no s’atreveix a dir si el món casteller veurà abans descarregar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals o carregar el pilar de 7 sense folre.

A la posició de quart natural dels Xiquets, Pino acumula a les esquenes uns quants èxits. El primer pilar de 6 carregat per Santa Tecla del 1995 el recorda com un punt d’inflexió. Eren una colla amb efectius limitats, però el fet d’anar-hi i la confiança que es va aportar a la canalla va permetre que se’l fessin seu. El mateix any, a Terrassa, van carregar el de 7. La cirereta es va cloure vint anys després –coincidint amb la millor època de la colla– al primer diumenge de Festes amb l’aleta de l’únic de 8 amb folre i manilles que tenen al palmarès.

Als seus 64 anys, Pino, que encara es veuria en cor de tornar a pujar, afirma que una persona que vulgui pujar en un pilar superior ha de saber combinar la força física i mental. Sobre el moment de l’estructura a la seva colla afegeix que hi ha una bona collita de gent jove per plantejar una alineació amb garanties. Per aquesta raó, està disposat a ajudar en el que calgui perquè pugui tornar a les places a curt termini.

Devoció al pilar. Llàtzer Magrinyà porta trenta anys a la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el 1998 va debutar a l’alineació d’un pilar superior. Ho va fer en una carambola a l’antiga plaça de Braus de Tarragona. L’estrena no va ser en un pilar de 6, sinó en un de 8 amb folre i manilles. Les circumstàncies d’aquell Concurs de Castells –amb una primera caiguda del pilar emmanillat i la lesió del sisè titular– va obligar l’equip tècnic a tirar de la calculadora per superar als Castellers de Vilafranca i havent fet el 4de9fp encarar-se al de 8 amb canvis substancials en l’estrictura.

Al llarg dels més de vint anys de trajectòria pilanera, Magrinyà ha tingut l’honor de parar el pilar de 6 al terç i al quart; el de 7 amb folre al quart i al quint, i el de 8 amb folre i manilles al quint i a sisens. La diferència més abismal l’ha notat al de 8 pisos perquè en l’actualitat el de 6 i 7 el completen sencer a l’assaig gràcies a la seguretat que ofereix la xarxa.

El 1995, coincidint amb l’any de la seva entrada, la Colla Vella va veure la necessitat de posar un dia específic d’assaig de pilar amb l’objectiu d’ampliar la gamma. Va ser un pas important que els va permetre afrontar el 4de8 amb el pilar i el 4de9 amb folre i el pilar.

Magrinyà té moltes ganes de seguir fent pilars grans amb els del Portal Nou. Tot i això, assegura que no tindria cap problema si n’arribés un altre que li seguís els passos. La seva filosofia com a pilaner es basa en la motivació i el desig. També confessa que per culminar una gran actuació s’ha de rematar la feina amb un pilar de mèrit. Però en cap cas, insisteix, “se’ls hi ha de perdre el respecte”.

En relació al pilar de 9 amb folre, manilles i puntals o el de 7 sense folre, dos espadats que han treballat al local, creu que hi ha més possibilitats d’aconseguir descarregar el 9 pel fet que el de 7 net necessita terços més grossos.

Experiència en més d’una colla. Ignasi Pérez Xaio ha viscut dues èpoques pilaneres daurades en dues colles diferents. La primera incursió va ser l’any 2000 a la Colla Castellera de Figueres formant part de l’alineació de quatre pilars de 6 carregats. Tres anys més tard, va aterrar als Castellers de Vilafranca. Fins al 2019, ha pogut parar l’espadat de 6 a segons i al terç, així co, el de 7 amb folre i el de 8 amb folre i manilles en les respectives posicions.

La comoditat, encara que n’ha fet menys, l’ha sentit al quint del pilar de 8. En canvi, al quart, tot i que tampoc ha sofert en excés, s’ha notat una mica més deslligat. En Xaio és conscient que, a pesar dels canvis que s’han hagut de fer al llarg dels anys, la continuïtat de pilars superiors no ha quedat trencada als Verds. Només van trobar més dificultats per trobar-hi estabilitat l’any 2009, coincidint amb la marxa per feina del Fèlix Miret als Estats Units, en què només van poder carregar el de 8. A més, destaca que un cop una nova generació de components està preparada –com va succeir al 2022– s’ha de pensar en un relleu.

Els vilafranquins són els únics que han aconseguit fer l’aleta al pilar de 9 amb folre, manilles i puntals i tenen clar que si són capaços de mantenir la constància de les darreres temporades tindran moltes opcions de descarregar-lo. En canvi, Pérez apunta que el  treball del pilar de 7 sense folre es reserva a colles que no tenen tantes camises.

Tot i tenir només 24 anys, Nerea Moreno ha lluït les camises dels Xics de Granollers, els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. Als Verds, entre el 2008 i el 2015, va poder fer d’aixecadora al pilar de 8 amb folre i manilles, al de 7 amb folre i al 6. També va pujar al quart al de 6. A partir del 2016, ha estat quart de pilar de 6, quint de pilar de 7 folrat i ha pujat a sisens al pilar de 8 emmanillat.

Moreno descriu que el pilar com l’estructura més difícil i fràgil del món casteller. També assegura que és un privilegi haver-lo gaudit en dues colles diferents. De l’etapa de Vilafranca es queda que com a canalla no existeix tant la responsabilitat, sinó que entra més en joc el factor psicològic. En canvi, a la Joves –amb menys experiència a l’hora d’afrontar un pilar de mèrit– ha notat que s’ha de transmetre confiança als de dalt.

A curt termini, Moreno pensa que la Joves té capacitat d’esprémer encara més la qualitat del pilar. Fins i tot, pot aparèixer en escena el de 7 sense folre. Pel que fa el de 9 amb folre, manilles i puntals , creu que es pot dissenyar si aconsegueixen disposar d’una massa social àmplia a l’assaig.

Solvència. Durant la temporada 2024, els Minyons de Terrassa van renovar el pilar per dalt. Als pisos inferiors, s’hi ha mantingut Oriol Viñas, que el va defensar des de la posició de segon. El jove egarenc, de 33 anys, forma part de la colla al 2011. Dos anys després, es va estrenar en un pilar de 6 a Sants. També ha fet de terç al de 7 amb folre i quart al de 8 amb folre i manilles.

Viñas destaca que a l’hora d’afrontar tots els pilars sempre hi ha hagut una estratègia consensuada i compenetració amb la resta d’integrants. Dels dos terços naturals que ha tingut sobre les seves espatlles, posa en valor la bona connexió que hi va haver amb el Bru Brusom.

Un cop resolts l’any passat els problemes de canalla, Viñas creu que els Minyons podran treballar més d’hora l’estrena del pilar de 6. Un avançament que els obre moltes portes a recuperar el de 7 i el de 8 pisos.

Cap a l’evolució. El canvi de components al pilar superior també s’ha fet evident als Capgrossos de Mataró. Uns relleus que han donat empenta en l’última temporada amb l’espadat de 7 folrat descarregat a Terrassa. Es tracta d’una nova etapa en què Albert Busquets Busi, segon natural fins abans de la Covid-19, no hi ha estat. Tot i això, el Busi ha marcat una generació. Entre el 2010 i el 2019, va fer l’aleta al de 6 (48 descarregats i 10 carregats), al de 7 amb folre (17 descarregats i 3 carregats) i al de 8 amb folre i manilles (3 carregats).

Quan ja han passat cinc anys del seu darrer pilar, Busquets assegura que les sensacions amb el 6 i el de 7 pisos són molt diferents. En el primer cas, apunta que les batzegades són més seques, però que hi ha més capacitat de defensa. Pel que fa al segon indica que hi ha moviments més suaus, però s’ha de tenir en compte la força de les mans. Ja al de 8 assegura que s’hi ha d’arribar amb les manilles dominades, fet que no es produïa a la colla en aquella època.

Sobre el fet que les colles es plantegin anar més enllà del de 8 pisos, el casteller dels de la camisa blau marí afirma que s’ha de treballar amb dues xarxes a l’assaig i elaborar estudis científics per determinar fins a quin punt és segur un determinat espadat.

Una dona al terç. La plaça Major de Vic va ser testimoni el 7 de juliol del 2024 del segon pilar de 6 de la història dels Marrecs de Salt. A banda de la xifra numèrica, s’ha de fer esment que la Iruna Rigau, que va ser cap de colla entre el 2017 i el 2019, es va convertir en la primera dona en completar-lo al terç. Ho fer compartint l’experiència amb la Meritxell, que ja havia acumulat experiència anterior als pilars de Minyons de Terrassa.

Un cop haver-ne descarregat tres i carregat un, Rigau assegura que moltes més dones podrien ocupar aquesta posició. A més, no s’oblida que el món universitari li va donar l’oportunitat de transmetre una acció similar amb un pis menys.

Els de la camisa blau Ter –amb menys recorregut pilaner que les colles grans– són conscients que encara tenen camí per aprendre. Un dels objectius del nou curs ha de ser revalidar el de 6 i descarregar el 4de8 amb l’agulla. Pel que fa al pilar de 7 amb folre els queda una mica més lluny per qüestions de pes.

Articles relacionats:
El Pom de Baix: Pilaners (4 de novembre de 2025)
L’era més gran dels pilars més grans (4 de setembre de 2025)
Quan el cel es va tenyir de verd (ara fa 30 anys) (27 d’agost de 2025)