Els Castellers de Vilafranca tenen més amenaçat que mai el tron que han ocupat amb relativa comoditat durant una quinzena d’anys. Però als verds els va aquesta situació. Competitius fins la medul·la com són, els vilafranquins actualment pateixen més que mai –ja que veuen que no sempre surten guanyant: ja no tenen la millor actuació de tots els temps, ni amb pilar ni sense–, però en gaudeixen com no ho havien fet fins ara. Són castells en estat pur i amb emoció al límit.
El principal mèrit dels actuals Castellers de Vilafranca és que durant anys han mantingut la motivació dels seus components sense que ningú no els fes ombra. Ara que tenen dues colles al mateix nivell, han de prémer el gas encara més a fons. I no és el mateix motivar la gent quan vénen llençats i poden avançar que quan han estat còmodament sols dalt i veuen com els arriben per darrere a tota velocitat.
La temporada passada va ser un any extremadament complicat per als Castellers de Vilafranca. La nova condició de la Vella i els Minyons els deixava necessitats de nous recursos per afrontar el difícil repte de mantenir-se dalt. Però probablement no hi ha ningú a la colla com Toni Bach per liderar un moment d’aquesta transcendència. Bach tenia clar que l’única manera de mantenir la condició de “ser els millors” (una frase que al Figarot té una importància superior que en altres punts del país) era sent encara millors. Per aquest motiu, va dissenyar una temporada en què tot arribava abans per fer-ne més i obrir noves portes. Els 3de10fm de Vilanova i l’Arboç van resultar crucials perquè van demostrar que el sostre era superable: amb mitja temporada per complir, hi havia camp per córrer. I fins i tot per prendre als rivals alguns dels trofeus que lluïen de manera exclusiva a les seves vitrines, com el 3de8 per sota.
L’èxit del primer any de Bach com a cap de colla li treu pressió per al seu segon curs –en el qual, a més, les altres dues colles renoven dirigents, amb el risc que això sempre implica–. Els verds comencen avui a assajar i ho fan directament amb tres cites setmanals. Tot està acuradament dissenyat i els responsables tècnics han posat dates a cada fita, des de les més bàsiques fins les més difícils. Els verds aprofitaran per marcar terreny des del principi. En el seu full de ruta més ambiciós figuren assaltar noves fronteres. La torre de 9 sense manilles –tot i els interrogants de si podrà conservar l’alineació de la torre– i el 4de10sm –per treure suc d’un 4de9sf al que se li preveu recorregut– són dues de les vies que poden traçar els del Penedès. Però en la seva ruta, ja no van sols. Al costat hi ha dues màquines tan potents com la seva.
SANTI TERRAZA
Foto 1: Els Castellers de Vilafranca descarregant el 3de10fm al darrer Sant Fèlix (Foto: Clàudia Sauret)
Articles relacionats:
La temporada més gran… i més difícil dels verds
