Els pilars de 5 per sota no són gaire freqüents, però hi ha colles que l’incorporen com un recurs habitual al seu repertori. En alguns casos manté una relació amb el treball del 3de7 aixecat per sota i en d’altres és una opció espectacular per tancar les diades. A Esparreguera li han agafat la mida i entre l’any passat i aquest ja en porten deu –cinc són d’enguany–. Mentrestant, el pilar de 6 per sota segueix sent cosa del passat o dels Falcons.

Alçar pilars de 4 per baix és molt habitual, però, no tant l’espadat de 5 per sota –menys encara el de 6 que segueix sent una raresa–. En el que va de segle s’han alçat 15.000 pilars de 5 de forma convencional i tan sols 300 per sota. La dada de l’any passat també indica aquesta gran diferència: un miler de convencionals i tan sols 15 de baix. El pilar de 5 per sota requereix un assaig específic i que els que coneixen la mecànica de l’aixecada siguin presents a les actuacions –en el pilar de 5 convencional la dependència és menor–. Com a facilitat, l’alçat per baix –si també és baixat  per sota–, pot utilitzar un enxaneta no tan destre i de petita talla.  El menys habitual és aixecar-lo per sota i baixar-lo per darrera –com la resta de castells aixecats per sota–. Aquest sistema, pujat per sota i baixar normal, el van fer servir els Bous de La Bisbal fa dues temporades i hi ha qui defensa que seria la forma més ortodoxa, castellerament parlant.

Els falcons, les muixerangues i la majoria de colles castelleres baixen els pilars per sota tal com han pujat: d’entre elles els Falcons de Vilafranca són la única agrupació que fa construccions humanes que han sabut descarregar el pilar de 6 pujat i baixat per sota.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat l’única colla castellera que ha carregat el pilar de 6 alçat per baix –en cinc ocasions als anys 80 del segle XX–. Joan Francesc Rosich el va parar de segon amb la Colla Vella i ha comentat que en aquell temps, en els dos primers coronats per Sant Joan a Valls i a La Bisbal, va haver certa polèmica sobre si el baix estava completament aixecat o no: és per això que el que van carregar a Vilafranca per Sant Fèlix del 1982 el van mantenir una estona coronat, segons Rosich va ser el que va presentar més opcions de ser descarregat de tots els que va fer però el van mantenir a dalt per demostrar que l’havien coronat correctament. Segons han comentat, aquests pilars per sota, els haguessin baixat també per sota. El vetarà casteller vallenc ha recordat que el pilar aixecat per sota no l’assajaven especialment i que el pilar de 5 net a l’assaig, de cara al de 6, el parava agenollat “llavors no hi havia xarxa i així amb poques mans, vuit o deu, podíem assajar-lo”. Rosich també ha comentat que els enxanetes d’abans no eren tan petits com els d’ara i això actualment és un avantatge. En aquests sentit veu possible el pilar de 7 sense folre i troba un avenç que l’enxaneta i l’aixecador puguin tenir gairebé la mateixa mida.

En els darrers anys el pilar de 5 per sota l’han fet mitja dotzena de colles castelleres. Els Castellers d’Esparreguera i els Castellers de Lleida el van fer en cinc ocasions l’any passat. També el van coronar un cop els Castellers de Paris. Enguany, els d’Esparreguera n’han completat quatre i carregat un més i els de Lleida n’han fet un. Es dóna la circumstancia que els montserratins no n’han fet cap de convencional i tots els pilars de 5 del 2018 han estat per sota o dins del 4de7 amb l’agulla –n’han fet quatre–.

En el que va se segle XXI els Marrecs de Salt són la colla amb més Pde5s, amb 70 descarregats, tot i que no el fan des del 2009 –els van fer tots en cinc anys–. Els Castellers de la Sagrada Família, els Castellers de Sant Cugat i els Castellers del Poble Sec també l’han utilitzat sovint i no és casual que hagin estat colles que han dominat el 3de7 aixecat per sota. Tot això, no van sempre lligats el pilar per sota i el castell per sota: els Sagals d’Osona són la colla amb més 3de7 per sota –73 descarregats al segle XXI– i l’únic 4de7 per sota i en canvi amb tan sols tres Pde5s.

El pilar per sota requereix dedicació i de moment té una recompensa estètica: no passa desapercebut a la tanda de pilars i és dels més aplaudits pel públic neòfit. A nivell de valoració segueixen sense tenir puntuació i el pilar de 6 aixecat per sota continua estan en el calaix de sastre de les grans colles: pendent de ser descarregat.

JORDINA ARMILLA

Foto 1: Pilar de 6 per sota carregat per la Colla Vella, l’any 1982 a la Bisbal

Foto 2: Joan Francesc Rosich, segon del pilar de 6 per baix de la Colla Vella

Articles relacionats:

El lluïment del pilar per sota

El ventall falconer i el pilar per sota casteller

El pilar més capriciós: angúnies i èxits

El pilar que obre finestres

I per acabar: el pilar de 5 de rigor

El pilar de 5 com a repte