La sensació és que es guanya en protecció, però falta un estudi científic que ho avali, tot i que les primeres dades apunten en aquesta direcció. El projecte de Soca a l’antiga –impulsat pels Castellers de Sants per a protegir els integrants del peu que no porten gent a sobre en els castells amb folre– ha iniciat un treball de dades per analitzar la seva efectivitat. Ho fa, però, en un moment en què el nombre de castells amb el peu Soca a l’antiga ha retrocedit de manera notable, no tant perquè hi hagi colles que hagin baixat del tren, sinó perquè les que l’havien adoptat han disminuït de manera pronunciada el nombre de folres en relació als anys anteriors.
La Soca a l’antiga va néixer fa quatre anys, arran de tres accidents –no greus, però sí d’un cert impacte– que els Castellers de Sants havien patit l’any anterior en caigudes pròpies i d’altres colles. La finalitat és canviar la manera de lligar els peus dels castells amb folre i que els braços tanquin per dalt, com en les construccions que no en porten. Va rebre el nom de Soca a l’antiga perquè els primers folres de la Colla Vella, ara fa cinquanta anys, es feien amb la pinya com en la resta de construccions, amb els castellers lligant per dalt; no era tant amb una finalitat d’afavorir la seguretat, sinó perquè no hi havia castellers que els haguessin viscut en el segle anterior (només alguns testimonis puntuals, que aleshores eren canalla) i, per tant, predominava un desconeixement generalitzat. (Els Nens del Vendrell, en canvi, en el seu primer pilar de 7 amb folre del 1969, així com en les construccions folrades dels anys posteriors, ja van incorporar el sistema de braços avall que ha predominat fins als temps actuals. Els Nens d’aquells anys van ser una colla innovadora en molts aspectes tant tècnics com socials).
L’objectiu dels borinots amb la Soca a l’antiga era aportar més elements de seguretat als seus castellers de la base davant una possible caiguda, especialment si l’impacte era directe i no venia rebotat del folre. La gent que portava peus a sobre tancava com sempre, mentre que a partir del segon cordó de sota del folre els braços anaven amunt. També van idear un sistema, que van anomenar formatgets, en què els components del primer cordó que no porten peus a sobre reben la protecció cervical del casteller de darrere seu (veieu imatge de sota).
Les primeres anàlisis del projecte Soca a l’antiga avalen la iniciativa. Una suma de dades i de sensacions conflueixen en la conclusió que la gent que va a la pinya d’un castell amb folre en i que no porta gent a sobre va més segura si tanca el peu amb els braços amunt que no pas avall, com es fa de manera convencional.
L’estudi de les tres primeres temporades d’aplicació (a l’espera de compilar les del 2019) indiquen que no hi va haver cap lesió potencialment perillosa entre les quatre registrades en les 24 caigudes en els castells realitzats amb aquest sistema. Cap dels quatre atesos amb comunicat van resultar susceptibles de lesions cervicals. En canvi, amb la forma convencional, es van registrar 36 caigudes, amb 24 atesos, tres dels quals de risc.
Són dades insuficients per emetre una valoració, ja que quantitativament resulten limitades i, a més requereixen una anàlisi més detallada de la casuística. Per aquest motiu, els impulsors de la iniciativa, conjuntament amb l’equip mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC), han iniciat un estudi més ampli, que permeti treure conclusions més profundes, tant quantitatives com qualitatives.
Als Castellers de Sants també aporten un valor significatiu a les sensacions dels seus components quan ajuden a tancar castells amb folre d’altres colles, en diferència a quan ho fan amb la seva. Pere Camprovín, excap de colla dels borinots i un dels caps pensants del projecte, subratlla que la diferència és substancial. “Amb els braços avall, ara predomina una sensació de desprotecció”. La mateixa colla de Sants ho va patir enguany, quan quatre components seus van necessitar atenció –sense conseqüències– per una caiguda d’una torre de 8 amb folre d’una altra colla a la que ajudaven a tancar els cordons al barri de les Corts. A la inversa, també es produeixen alguns episodis d’una certa descoordinació, com, per exemple, quan alguna colla que practica la Soca a l’antiga rep el suport de castellers d’altres colles, que acaben tancant amb el sistema convencional. Això s’ha posat de manifest enguany en alguns castells dels Capgrossos.
Els Castellers de Sants van idear el mètode de Soca a l’antiga el 2016 i el van començar aplicant al 2de8f per a, posteriorment, adaptar-lo a la resta de construccions amb folre. El 2017 s’hi van apuntar els Capgrossos de Mataró, que també el van aplicar a una construcció amb manilles, el 2de9fm i, posteriorment, van entrar els Castellers de la Vila de Gràcia, els Marrecs de Salt i els Castellers de Sant Cugat. També van fer proves a assaig els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Però totes aquestes colles han disminuït aquesta temporada el nombre de castells amb folre i, en alguns casos, fins i tot, els han hagut de deixar aparcats.
Els Castellers de Sants han fet diverses sessions explicatives per exposar el sistema a les altres colles que executen folres. La Jove de Tarragona va estar valorant la seva aplicació el 2018 i els Minyons de Terrassa també l’han estudiat enguany. De fet, la Tècnica tenia previst fer proves en els darrers assaigs de temporada, però finalment el calendari les va haver de deixar aparcades, en principi, per al 2020. L’equip mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres ha rebut la iniciativa amb bons ulls i la considera un pas endavant rellevant en ampliar les mesures de prevenció. De fet, el projecte ha estat exposat en tres edicions de la Jornada de prevencions. L’any 2017, la iniciativa va rebre el Premi Especial a la Nit de Castells.
Llegiu més:
Un canvi revolucionari per tancar els folres
Repensant els folres, 40 anys després
Protegir les posiciones de més risc
