Aquest diumenge 14 de febrer se celebren unes eleccions al Parlament de Catalunya d’allò més anormals. Malgrat l’ajornament inicial al 30 de maig per la situació d’alerta sanitària que viu el país, el Tribunal Superior de Justícia decidia el passat 15 de gener tirar-les endavant en la data fixada. De fet, els actuals comicis s’han hagut de convocar anticipadament a causa de la inhabilitació la tardor passada del president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central per no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya de les eleccions generals del 28 d’abril del 2019.

Si les eleccions tinguessin lloc en un context de normalitat, diumenge hi hauria castells a Barcelona amb la diada de la Festa Major d’hivern de Santa Eulàlia. No obstant, les mesures restrictives actuals no permetran veure en acció, a la plaça de Sant Jaume, a les vuit colles de la capital catalana.

Les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia a Espanya i el restabliment de la Generalitat van tenir lloc el 20 de març de 1980. Al ser dia laborable (dijous), aquella data no es té constància de cap actuació.

Les eleccions del 29 d’abril de 1984 van coincidir amb tres actuacions. Els Castellers de Barcelona es van anotar el 3de7 a l’Hospitalet de Llobregat. Els Xicots de Vilafranca i la desapareguda Jove de Vilanova alçaven construccions de 6 a Lavern i Montcada i Reixac respectivament.

Valls va ser l’única població que va organitzar una actuació en la convocatòria electoral del 29 de maig de 1988. El dia en què Jordi Pujol tornava aconseguir la presidència a la Generalitat per tercera vegada a la història va coincidir amb la presentació oficial dels Xicots de Valls. En la primera actuació, la formació vallenca ja extingida s’anotava el 3de6, el 4de6 i el 2de6.

Quatre anys més tard, les eleccions tornaven a finals d’hivern. A les del 15 de març de 1992 només es recull una actuació d’inici de temporada dels Castellers de Barcelona amb la clàssica de 7 al Parc del Clot.

El 19 de novembre de 1995 s’havia de celebrar la diada dels Minyons de Terrassa. La coincidència amb la cita electoral, però, va fer que els malves la traslladessin

al diumenge posterior. Tot i això, poblacions, com Igualada o Esplugues de Llobregat, sí que van escoltar el so de les gralles.

L’abundància d’aletes es van veure en les eleccions del 17 d’octubre de 1999. A Mataró, els Minyons de Terrassa carregaven el pilar de 8 amb folre i manilles i descarregaven els dos castells de bàsics de 9. Els Capgrossos també feien un intent de torre de 8 amb folre i manilles. A la mateixa hora, si bé es va acabar suspenent per les inclemències meteorològiques al principi de la segona ronda, la fira de Santa Teresa del Vendrell veia el 3de9 amb folre carregat de la Colla Joves Xiquets de Valls com a fita més destacada. De les altres sis diades que es van portar a terme, també cal remarcar les torres de 8 folrades dels Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Vilafranca a Sants i Montserrat respectivament. A més, la Colla Jove Xiquets de Tarragona també carregava la mateixa estructura en la diada d’aniversari.

El penúltim cap de setmana d’activitat regular del 2003 va coincidir amb jornada d’urnes. Eren les primeres en què Jordi Pujol va decidir no presentar-se a la reelecció. El 16 de novembre, diumenge previ a la diada dels Minyons de Terrassa, l’actuació més destacada tenia lloc al barri barceloní de Gràcia amb un intent desmuntat de 4de8 de la colla local, la torre de 8 amb folre carregada dels Castellers de Sants i el 3de8 dels Xics de Granollers com a màximes fites. També es van alçar construccions a Baó, Rubí, Sant Cugat del Vallès, el Vendrell, Tarragona i Montblanc.

Al 2006, les manilles tornarien en un embat electoral. L’1 de novembre (dimecres), els Castellers de Vilafranca es van lluir per Tots Sants amb un pòquer de gamma extra: 4de9 amb folre i l’agulla, 5de9 amb folre, torre de 9 amb folre i manilles i pilar de 8 amb folre i manilles. El mateix dia en què els catalans van escollir un nou tripartit a la Generalitat també va servir perquè els Capgrossos de Mataró es retrobessin amb el castell de 9 després de la mort de Mariona Galindo. La tercera colla a la capital de l’Alt Penedès van ser els Castellers de Sants, els quals es van anotar la torre de 8 amb folre com a millor castell.

Les eleccions del 28 de novembre del 2010 van coincidir amb la cloenda de temporada dels Castellers de Sants a la festa major del barri de Sant Andreu del Palomar. Els borinots s’acomiadaven de les places amb castells de 7 pisos. A la mateixa diada, la Colla Jove de l’Hospitalet bastia la clàssica de 7.

Dos anys després, unes noves eleccions arribaven de manera anticipada a Catalunya. Van ser el 25 de novembre de 2012 amb actuacions menors dels Sagals d’Osona i la Colla Castellera de Figueres a Oristià i Sant Sadurní de l’Heura respectivament.

Al 2015, el govern presidit per Artur Mas decidia convocar unes eleccions plebiscitàries pel 27 de setembre. Algues actuacions, previstes per aquell mateix diumenge, com per exemple la Mercè, es van celebrar la setmana anterior. Tot i la importància del moment, el país va tenir una desena d’actuacions. La més destacada va ser la de la Fira de Sant Miquel a Lleida amb el 3de9 amb folre descarregat de la Colla Joves Xiquets de Valls com a construcció sostre.

Finalment, les del 21 de desembre del 2017, convocades per Mariano Rajoy després d’haver dissolt el Parlament de Catalunya per la DUI del 27 d’octubre, al ser en dia laborable i fora de temporada fa que no hi hagi registrada cap diada.