GUILLEM BARTOLÍ BALAÑÁ
Ficats dins l’any 2022 i amb ganes de poder celebrar un nou Concurs de castells, després d’haver de suspendre el del 2020 pel coronavirus. Pels volts de Sant Joan del 2021 la Colla Vella va organitzar un debat casteller al seu local social sobre els concursos, basant-se principalment en les puntuacions del 3 i 4de10 amb folre i manilles i el 2de8 i 4de9 sense folre. El moderador va ser Carles Cortès i els ponents eren l’Esther Roca per l’organització, l’Albert Martínez per la Colla Vella i els periodistes Joan Beumala i Carles Esteve. Entre el públic també hi assistiren el cap de colla i el president dels Castellers de Vilafranca, els companys Sisco Benet i Carles Mata.
Després que cadascun dels participants exposés els seus punts de vista amb les puntuals matisacions, tant a taula com al públic s’acceptà per unanimitat que el més prudent i lògic seria donar els mateixos punts a tots quatre castells, ja que es poden fer moltes observacions, però ningú té una certesa real ni objectiva. Sempre prima els interessos personals per damunt de tot.
Reprenent el fil d’aquest debat casteller i els interessos que despertà això de les puntuacions (sobretot aquestes quatre estructures) m’interessa comentar uns fets que s’han produït aquests últims concursos, per a que els lectors i afeccionats als castells que ho llegeixin vegin si és lògic i coherent el que ha fet el Consell Assessor al variar les puntuacions d’aquests quatre castells en cada moment que ho ha fet i amb el domini que les colles punteres en tenien d’ells, sobretot els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, les dues úniques colles que s’han disputat els dotze últims.
El Concurs del 1996 va ser el primer en què es va puntuar el 3de10 amb folre i manilles, puntuació que es va mantenir per damunt del 2de8 i el 4de9 sense folre fins al Concurs del 2016, o sigui, onze concursos seguits durant vint anys. També haig de dir, perquè tothom ha de saber-ho, que al Concurs del 2000 tots tres castells es van carregar.
Des del 1996 –si exceptuem el Concurs del 2000 guanyat per la Colla Vella– els Castellers de Vilafranca dominaven l’actualitat castellera en tots els àmbits (per això guanyaven els concursos); només cal veure que fins a finals del 2014 havien fet dotze castells de 10, deu carregats i dos descarregats. Per contra, la Colla Vella solament n’havia carregat dos. Com es pot veure, el 3de10fm tenia preferència. Què va passar a partir d’aquí? Doncs, que la Colla Vella agafava posicions (els Castellers de Vilafranca no en perdien) i el 2016 ja van fer set de castells de 10, entre carregats i descarregats, i per la diada de Santa Úrsula descarregaven el 3 i 4 de 10 amb folre i manilles, a més del 4de9 sense folre.
Tinc el convenciment que alguns membres del Consell Assessor del Concurs de Tarragona, aquell mateix dia a la plaça del Blat se’ls encengueren totes les alarmes i ràpidament posaren fil a l’agulla per aturar l’envestida de la Colla Vella per al següent Concurs. Quina era la manera més fàcil d’aturar-ho amb les bases que disposaven i els castells que dominaven les dues colles? Canviar les puntuacions i donar-ne més al que s’anomenen nets que als de 10 pisos. Si bé en aquells moments la Colla Vella ja dominava el 4de9 sense folre com ningú, amb el 2de8 sense folre no podia competir amb els Castellers de Vilafranca. Mentre aquests en tenien 11 de carregats i 6 descarregats, la Colla Vella només n’havia carregat 6 i cap descarregat. Com es pot suposar, no hi havia color.
Amb aquest panorama la jugadeta del Consell Assessor no podia fallar i havia de sortir rodó, en benefici d’uns i en detriment d’altres. Però la calculada estratègica no va funcionar, ja que a partir del 29 de juliol del 2018, la Colla Vella també es va fer seu el 2de8 sense folre i ajuntant-lo amb el 4de9 sense folre descarregats i el 3de10 amb folre i manilles carregat, retornaren a la ciutat de Valls i a les vitrines del local del Portal Nou l’anhelat Concurs de Tarragona. Després d’aquest resultat, què ha fet novament el Consell Assessor de cara al proper Concurs? Doncs, els ha faltat temps per tornar a canviar les puntuacions dels quatre castells mencionats, posant una altra vegada per damunt el de 10 en detriment dels nets.
Però casualment, i per a més inri (el Consell Assessor ho sap de sobres), ara resulta que les últimes temporades que s’ha actuat (2018 i 2019) els Castellers de Vilafranca continuen dominant els castells de 10 (si més no, el 3), però els costa molt més els nets (del 4de9 n’han descarregat un i del 2de8 només dos de carregats). Per contra, la Colla Vella no falla amb els nets, però te moltes dificultats amb els de 10 pisos (amb el mateix temps només n’ha carregat un). En aquestes dates, crec que no s’ha de ser massa intel·ligent (però tampoc ingenu) per adonar-se’n de les prioritats interessades de la majoria d’aquest Consell Assessor del Concurs de Tarragona.
Tot això que he explicat, i que estic convençut que molts aficionats desconeixien, no són invencions d’un fanàtic de la Colla Vella que té enveja als Castellers de Vilafranca i veu fantasmes per tot. Són fets reals i criticables i que no s’haurien de produir pel bon desenvolupament dels concursos de castells.
Aquesta crítica no va dirigida als representants de les colles que formen part del Consell Assessor, ja que entenc (no ho comparteixo, però ho entenc) que defensin el que millor convé a la seva colla i, per aquest motiu, trobo d’una noblesa exquisida la proposta del cap de colla de la Colla Vella, Albert Martínez (membre del Consell Assessor) de proposar idèntica puntuació a tots quatre castells. Fóra una manera de no donar privilegis a cap colla determinada.
Amb tot, si bé he dit que no critico els representants de les colles per les seves defenses, no vull estar-me de dir que trobo un xic desproporcionat i no massa encertat que castellers que fins fa poc defensaven que un 2de8 sense folre (sobretot si es descarregava) era l’essència de finor i filigrana de la castellística, ara que el fan les colles rivals el situïn en puntuació a la cua dels quatre. O que una colla que només ha descarregat un d’aquests monstres i n’ha carregat un altre, sense haver provat cap dels dos restants, el seu representant al Consell Assessor doni la màxima puntuació al castell que la seva colla ha completat. Si més no, ho trobo poc seriós.
Sempre he estat crític al veure com canviaven les puntuacions sense un criteri rigorós, i més ara amb aquests quatre castells, fins i tot quan el canvi beneficiava la meva colla, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Però sempre he defensat la igualtat de punts per aquests monstres que són el 3 i el 4 de 10 amb folre i manilles i el 2de8 i el 4de9 sense folre. Només cal repassar articles que he publicat anteriorment.
Retrocedint en el temps, una altra jugadeta és la que es va fer al Concurs del 2000 amb les puntuacions. Fins l’any 1998 no s’havien fet cap d’aquests grans castells, però aquella temporada els Castellers de Vilafranca van carregar el 3de10amb folre i manilles, abans de finalitzar-la, i la Colla Joves Xiquets de Valls, va carregar l’any 1999 el 4de9 sense folre. La Colla Vella no en tenia cap i si havia descarregat el 3de8 aixecat per baix, en un Concurs no servia per decantar el resultat. Al Concurs del 2000, al 4de9 sense folre li donaren 660 punts més si es carregava i 680 si es descarregava i al 3de10fm, 720 i 740 més, respectivament. Aquell Patronat de Castells de Tarragona (així és com s’anomenava) vetllava de manera igualitària per totes les colles? Jutgin vostès mateixos. El que va passar és que qui va fer el 3de10 amb folre i manilles va ser la Colla Vella i es va emportar el Concurs.
Perquè ningú em malentengui diré que sempre he reconegut que tots els concursos guanyats pels Castellers de Vilafranca, en cap ni un, els ha fet falta l’ajuda de cap mena, ja que han estat uns dignes campions (aquí si que els envejava de veritat) que han sabut guanyar-ho amb el seu treball. Però aquest reconeixement no és incompatible per denunciar aquestes incongruències que fa any rere any el Consell Assessor del Concurs de Tarragona, que, si més no, demostra una parcialitat per unes colles determinades que si fins avui no ha fet decantar els resultats pel primer lloc, sí que pot fer-ho en un futur.
