No es pot negar que aquesta Santa Úrsula ha tingut tots els elements que li són propis: espectacle i grans castells, sobretot, i també rivalitat, de la ben entesa i de la mal entesa. La d’enguany ha estat una muntanya russa d’emocions, que ha generat molts contrastos, habituals en una diada en què les colles acostumen a anar al límit i no sempre les coses surten bé. Grandeses i misèries d’una diada que, si no existís, caldria que s’inventés. La Santa Úrsula d’enguany mereix anàlisis des de molts punts de vista, més encara si tenim en compte que ha suposat el final de la temporada de la represa a Valls després de l’aturada de la pandèmia, un element clau del context que cal tenir en compte d’entrada.

Guanyar i perdre. L’ambient previ Santa Úrsula feia pensar que la diada s’havia de decantar en favor de la Joves de Valls. Després de la seva millor actuació històrica al Concurs de Castells i d’uns assajos prometedors, la Joves desbordava confiança i veien a la mà l’objectiu de descarregar tot el que al Concurs va quedar pendent. I, és clar, veien la possibilitat de vèncer el duel amb la Colla Vella que, al contrari que ells, semblava que arribaven a Santa Úrsula amb una dosi elevada de falta de confiança, després d’una temporada irregular i, sobretot, d’un Concurs decebedor. Fins i tot, el sorteig de l’ordre d’actuació va somriure a la Joves, perquè li va permetre sortir primera i, per tant, marcar el ritme de l’actuació.

A la Joves, la sortida amb el 4de9 desfolrat era clara, i els va sortir rodona. A la Vella, en canvi, el castell de sortida no estava clar, i totes les opcions tenien pros i contres. Potser si al Concurs no els hagués passat el que els va passar amb el 2de8sf, el castell de sortida hauria estat aquest. Però el record de la TAP era molt recent i aconsellava una alternativa. El 4de9fp va ser l’opció triada, enmig d’un notable escepticisme entre un elevat nombre de camises rosades, que no ho veien clar. I si la Vella havia entrat a plaça amb una dosi de confiança baixa, després del 4de9fp i de com es va defensar, l’estat d’ànim es va capgirar com un mitjó: la Vella es començava a veure capaç de tot. A la Joves ja van veure aquí que potser sí que guanyarien, però que la victòria no seria una allisada a l’estil d’un 5 a 0 futbolístic.

I al final de la segona ronda, les cares dels castellers ja reflectien quin acabaria sent el resultat final: expressions de decepció a la Joves, i de franca alegria a la Vella. A la Joves els va fallar el castell que potser més s’estimen, el 2de8 sense folre. No hi comptaven, els va agafar per sorpresa, a ells, i al públic, que quan va veure llàgrimes als ulls de la canalla quan era sobre la pinya per encarar el castell ja va témer com podia acabar tot plegat. El gran objectiu de descarregar el que el Concurs havia deixat pendent se n’anava en orris. A la Vella, en canvi, el 2de8sf els sortia brodat i, amb la descarregada, ja es veien vencedors de la pugna.

Quedava la tercera ronda, que portava nova decepció a la Joves per no poder descarregar el 5de9f, i a la Vella per no haver pogut tornar a fer-li l’aleta a un 3de9sf molt solvent. La canalla mana i és qui fa els castells. Conclusió: la Joves havia fet una temporada força regular, i va perdre Santa Úrsula. La Vella havia fet una temporada estranya, i va guanyar Santa Úrsula. No és nou que això passi a Valls, tot i que potser estàvem acostumats que fos al revés.

Protocol. És obvi que l’aturada de l’actuació durant una hora per la necessitat de múltiples atencions sanitàries per la caiguda d’un castell, fa que ens hàgim de qüestionar si el desplegament sanitari i el protocol de l’actuació són els adequats. No és tant el sistema de rondes vallenc (quan s’ha volgut obrir el meló del debat, les colles l’han tancat de seguida), sinó el desplegament logístic d’una diada que ha de ser considerada d’alt risc pels castells que s’hi fan.

El problema és més complicat del que pot semblar, per les dimensions de tot el que hi ha a la plaça del Blat, on tot és petit, excepte els castells que s’hi fan, i la distribució d’espais resulta especialment complexa. No és el primer cop que s’obre aquest debat, i ara sorgeix una nova oportunitat per abordar-lo amb serenitat i realisme. El fòrum de la Comissió Xiquets de Valls pot tenir un paper important en aquest sentit.

Incidents. Santa Úrsula també va tenir les seves misèries. Els periodistes tenim un problema quan de versions d’un fet que creiem que hem d’explicar (més encara quan ha calgut la presència visible de la Guàrdia Urbana i dels Mossos) en tenim tantes com testimonis presencials hi ha del fet en qüestió, i no disposem (almenys fins al moment d’escriure) de cap versió oficial. Ras i curt: quan la Vella iniciava el seu intent de 3de9sf, i enmig del silenci del públic de les grans ocasions, algú amb camisa de l’altra colla va fer algun crit des de la barra dels porxos de ca Segarra. A prop hi havia un grup d’aficionats d’una colla castellera de fora, que li van recriminar el que estava fent, per la falta de respecte que suposava, i qui havia fet el crit (algú amb nom i cognoms, no la colla, ni de bon tros), got en mà, s’hi va tornar, i ja hi som. Res de greu, però sí molt visible des de la plaça. Això de les barres tan a prop de les pinyes és un altre problema que algun dia caldrà abordar.

Tampoc són un bon exemple de rivalitat ben entesa les acusacions creuades sobre l’ús de les assistències sanitàries per frenar l’actuació dels uns, i de pressions per accelerar l’assistència als lesionats dels altres. Com les barres, els comptes anònims de Twitter també fan molt de mal al món casteller (i a la política, i als esports, i a l’economia…).

Grans castells, grans pinyes. Santa Úrsula ha regalat al món casteller tres grans castells de gamma extra que, per ara, només han signat els Xiquets de Valls: el 4de9sf descarregat per la Joves, i el 2de8sf i el 4de9fp descarregats per la Vella. No és mal balanç en unes colles que enguany, per falta de camises als assajos, no han pogut abordar com caldria els grans castells emmanillats, a excepció del pilar de 8 de les dues colles i el 2de9fm de la Vella. Aquí hi trobem, probablement, el gran repte de les dues colles de cara a l’any que ve, el de recuperar el pols social que permeti afrontar grans objectius més enllà dels castells nets. I cal dir que una de les grans notícies de la Santa Úrsula d’enguany han estat les pinyes. La de la Vella, com les de les grans ocasions. I la de la Joves, d’una dimensió com poques vegades s’havia vist. A la Joves hi ha hagut enguany un bon flux d’entrada de gent jove que, si la colla sap aprofitar, li ha de permetre gestionar el futur sobre la base del creixement.

S’ha viscut, doncs, una diada de Santa Úrsula intensa, marcada pel ritme de l’actuació. Per a alguns, una decepció. Per a d’altres, tot en ordre després d’una temporada estranya.

Llegiu més:
Un espai massa petit per a una diada tan gran (26 d’octubre de 2022)
Anàlisi de la durada de Santa Úrsula (25 d’octubre de 2022)
Santa Úrsula d’alegries i desencisos (23 d’octubre de 2022)