Temps de tardor, temps de castells universitaris. Per això sempre és necessari fer un clam aferrissat per reclamar el reconeixement que es mereixen aquestes colles. Són formacions que tenen dues temporades, de setembre a desembre i de febrer a juny, i en qüestió de pocs mesos han d’engegar la maquinària. Les colles universitàries són molt més cícliques i han de traspassar any darrere any metodologies, tarannàs i filosofies a un ritme molt més exigent que les convencionals per mantenir el nivell o superar-lo. Només cal mirar les xarxes socials de cada colla on veus assajos de gamma alta de set, castells de vuit, folres i, ja temps més ençà, manilles.
Els castells universitaris són tota una oportunitat per experimentar posicions i, com qui diu, començar de zero per després obrir-te portes a la colla convencional, on potser has de lluitar i guanyar-te la confiança amb més insistència per tenir una posició o càrrec que t’atregui.
Sovint se les associa a grans festes, castells despullats i molta “germanor”, li direm. És ben cert i alguna que altra polèmica coneguda derivada d’aquestes situacions n’hi ha hagut. No cal recordar-ho, tots hem sigut joves. Però molt a banda d’això, poc es reconeix el gran paper que fan les colles universitàries pel món casteller.
Alguns dels actuals caps de colla s’han atrevit a capitanejar la colla convencional després de passar un llarg temps per la universitària o, fins i tot, també s’hi han col·locat al capdavant. També es veuen moltes cares conegudes pel món estudiantil a tronc i folres o tenen algun càrrec a junta directiva o la tècnica.
A més, les colles universitàries també són un pont de reclam per a noves camises que mai han fet castells. Carn fresca per les colles convencionals i projectar el seu futur.
Vinguin de convencionals o s’hagin endinsat al món casteller a través de la universitat, només cal anar a una diada per entendre tot plegat. L’emoció que arriben a sentir els castellers universitaris quan han d’afrontar-se a un 5de7 o un 2de7f, ja sigui perquè van de baixos, d’escaletes, de crosses, de quarts o d’enxanetes. Per molts d’ells, fins i tot quan ja estan a alguna convencional, la colla universitària és la que més els ha aportat i omplert durant la seva trajectòria castellera.
