Quim Vilafranca és el nou Premi Trajectòria, concedit dissabte passat a la Nit de Castells. Arquitecte que treballa de professor, és casteller, fundador i ex-cap de colla dels Xiquets de Reus; va formar part de la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Els Xiquets de Reus van néixer l’any 1981.
Sí, érem un nucli de gent de l’Agrupament Escolta la Mulassa, de Carrutxa, excursionistes de la Reddis, gent que ens trobàvem a la llibreria Gaudí per anar a buscar els fascicles del Món casteller i que coincidíem al bar del teatre Bràvium, i allà va sortir la idea.

Un dels problemes que teniu és que no coneixeu la tècnica dels castells.
Teníem la idea d’aficionats, d’anar a la plaça i veure castells… vam començar a donar veus i va aparèixer una sèrie de gent que tenia més idea que nosaltres. Entre tots vam anar aprenent, al final del cada assaig dels nostres, agafaven el cotxe i cap a Valls, al local de la Vella a espiar i a preguntar; ens van ajudar moltíssim.

També hi havia gent que tenia experiència en associacions, i els Xiquets de Reus es va organitzar com una associació cultural.
Érem joves, però tots teníem clar, que si volíem fer una cosa ferma i duradora, ens ho havíem de prendre molt seriosament. L’acta de fundacional de la colla parla d’això: de fer castells (evidentment), de fer ciutat, de fer comarca i fer país. Això ens ho vam prendre al peu de la lletra fins avui en dia. Vam buscar gent amb un cert pes dins del teixit associatiu cultural de la ciutat que ens pogués avalar a nivell institucional, perquè no semblés una cosa de quatre joves esbojarrats que volen tirar endavant qui-sap-què. I crec que va ser un encert. De seguida, s’hi va sumar moltíssima gent.

Els Xiquets de Reus no ens hem sabut vendre prou?
Pot ser. Potser no ens hem sabut reivindicar prou. La nostra manera de fer sempre ha sigut d’anar fent de formigueta.

Un exemple seria la incorporació de les dones.
Nosaltres no hem hagut d’incorporar la dona, perquè la dona ja hi era des del començament. No ens vam plantejar en cap moment res que no pogués fer una dona.

En aquesta idea d’entitat, una peça va ser el local. Al principi, la colla va rodar bastant.
Hi va haver moltes entitats i particulars de Reus que ens van ajudar: el teatre Bràvium, el Centre de Lectura, la fira, Cal Magrané… De seguida vam començar a buscar, pensant que un local pot donar cos a una entitat: el fet de tenir el teu lloc, de poder-te reunir, de saber que ets a casa teva. Però buscàvem coses complicades: coses molt cèntriques, amb unes certes dimensions… I ho vam poder fer amb imaginació, amb recursos propis, buscant col·laboracions i gràcies a alguna administració, gràcies a un crèdit molt tou.

Els Xiquets de Reus vam ser la primera colla que va aixecar un edifici per a fer castells. Com el vau fer?
R. En aquell moment jo encara no era arquitecte; em sembla que estava fent l’últim curs. A la colla hi havia Josep M. Peso i conjuntament amb Joan Figuerola varen visar el projecte, perquè jo encara no podia, però el vam fer entre tots tres. Va costar molt aconseguir el solar per un tema de titularitats de les quatre finques que el configuraven. Vam fer el que crèiem que necessitàvem: un petit espai de bar, una zona per a assajar i vestidors, una sala d’actes, unes dependències de magatzems i oficines.

Tu pujaves de segons.
Els primers sis o set anys de la colla, jo no pujava, estava a baix a la pinya, feia de vent o de primeres mans. Vaig començar a pujar de casualitat, en algun assaig que devia faltar algú. Vaig començar a plaça amb un 5de7 i després el 4de8, el 3de8, el 2de8 amb folre, el 5de8, el 3de9 amb folre i pilar de 6… van anar venint.

Vas carregar un pilar de 6 que, durant molts anys va ser l’únic de la colla.
Sí, i aquí és on l’esquena se’n va sentir més, perquè en aquella època pujava a tots els castells. Si fèiem tres castells de 8, jo hi anava a tots tres i després feia el pilar de 5. I a més, els assajos especials per als pilars.

També vas ser cap de colla, els anys 90.
Ho vaig ser cinc anys, per sort i per desgràcia encara sóc el que ho ha estat més temps.

En aquells anys, els Xiquets de Reus van passar de ser una colla de 7 a colla de 8 i anar cap al 3de9f.
Quan vaig entrar de cap de colla ja fèiem castells de 8. El canvi de mentalitat crec que l’hem anat fent al llarg dels anys. Hem millorat en tots els aspectes, ara es treballa molt millor que abans. I aquí dintre hi ha un granet de sorra de cadascú. Això sí, si mires les nostres estadístiques, som de les colles que hem caigut menys.

Tu vas estar bastant de temps a la Coordinadora, creus que és important?
Home, és fonamental. La primera Coordinadora no acabava de funcionar, però un grup de colles van la van refundació. Jo hi vaig entrar després i vaig estar deu anys a la junta. Van ser uns anys amb molta feina: es va aconseguir que les colles tinguéssim assegurança, el casc d’enxaneta, el casc de dosos, el protector bucal, el terra atenuant, i al final, com a cirereta, la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial per la Unesco. Per tant, van ser uns anys molt interessants, molt intensos i molt agraïts.

L’any 2011 vam fer la reforma del local.
La reforma es creu necessària perquè la colla havia crescut en nombre de socis i castellers, al local li convenia un rentat de cara i una redistribució d’espais. Avui dia la nostra ubicació és el centre neuràlgic de la nit de Reus, i es va creure que es podia fer un bar-restaurant que donés servei als castellers, però que també funcionés pel seu compte, i fins i tot la colla se’n podia beneficiar. La reforma va costar quasi tant com la construcció. Es va finançar a través d’una banca ètica, amb un préstec i a partir que els socis s’hi involucressin activa i econòmicament.

Això és una demostració de la fortalesa dels Xiquets de Reus?
Quan s’ha demanat la col·laboració de la nostra gent, sempre hi ha sigut. El fet que s’emetessin uns títols participatius i el primer dia s’exhaurissin, va ser una gran satisfacció, perquè la gent creu en el projecte dels Xiquets de Reus. I ara, poquet a poquet, aquests diners es van tornant.

Si ara et situes al moment de crear els Xiquets de Reus, el que volíeu és això? N’estàs content?
Jo estic molt content. Miro enrere i han passat un munt de coses, Déu n’hi do el que hem fet. Però sempre, a nivell casteller, hauries volgut una miqueta més.

Què representa per a tu el Premi Trajectòria?
No me l’esperava en absolut. Quan m’ho van comunicar, jo em vaig quedar de pedra. Ostres, un premi que han donat a personatges amb una trajectòria espectacular… Agraeixo molt els que hagin pogut pensar que jo tinc alguna mena de mèrit. Vull entendre que es premia la trajectòria, no meva, sinó d’aquella gent que, sense ser de nissaga castellera, va creure que això dels castells valia molt la pena. D’aquesta gent n’hi ha molta, en moltes colles. Jo sempre he estat a disposició de la colla i m’ha tocat fer quasi tots els paper de l’auca.

Articles relacionats:
El pilar de 9, els Moixiganguers, la TAP i Quim Vilafranca, protagonistes d’una Nit de Castells amb premis repartits (4 de febrer de 2023)
Els secrets de l’èxit dels Moixiganguers (5 de febrer de 2023)
Nit de Castells 23: la gala (6 de febrer de 2023)