[Aquest text va aparèixer publicat per primer cop al número 844 de la revista Cultura, editada a Valls per l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball de Valls el març de 2022]

Ramon Roca i Vilà és considerat pels historiadors en matèria castellera el gran cronista casteller del segle XIX. Les seves cròniques, publicades entre els anys 1877 i 1883, són encara avui la millor font (i la de més qualitat) per conèixer com es vivien els castells fa més d’un segle. En total, Roca va transmetre, amb certesa, una quinzena de cartes al diari, les més importants i estudiades de les quals són aquelles en què parla de castells, una dotzena, mentre que les altres tres tenen una transcendència més reduïda, malgrat que informen enormement sobre la seva vida personal i la ideologia que professava: un liberalisme fervorós. Com a tal, el mitjà de referència havia de ser La Opinión, el diari liberal per excel·lència de la ciutat de Tarragona i el segon amb més durada històrica (1875-1904), només per darrere del bicentenari Diario de Tarragona, que històricament ha mantingut un perfil conservador i contrari als valors que Roca defensava.

Per fer una mica de memòria sobre el personatge, Ramon Roca va néixer a Valls el 1827 i va rebre la formació suficient per exercir de secretari municipal i de mestre. Després de gairebé mig segle de vida marcada per la mobilitat i la inestabilitat laboral, el juliol de 1874 (l’any que ve farà 150 anys) va fer cap al Catllar i va instal·lar-se amb la seva família a la casa de la vila, on va exercir de secretari durant set anys. Roca va ser un partidari fidel a la causa liberal i també un “admirador entusiasta” (La Opinión 28/9/1878) de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, com ell va encarregar-se de recordar cada cop que en va tenir l’oportunitat. Dels seus escrits no castellers també se n’extreu un profund anticlericalisme, segurament a causa del suport que el sector eclesiàstic va donar al bàndol carlí durant els diversos conflictes d’aquell segle.

Pocs dies abans que el meu llibre El Catllar, passió castellera. 250 anys de tradició (1770-2020) entrés de ple en el procés d’edició, vaig recuperar de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona una crònica a La Opinión (que coneixia però que havia passat per alt) que presentava uns indicis propicis a assumir-ne l’autoria de Roca. Davant la manca de temps material per estudiar-ho a fons i que entrés al llibre, vaig optar per esmentar-la de passada sense assegurar-ne l’autoria (en concret, a la pàgina 81). Un cop passada la publicació del llibre i les presses del procés editorial, vaig poder centrar-me en l’anàlisi del text de la crònica, que va aparèixer publicada el dia 11 d’agost de 1881 a la secció Remitido, de La Opinión. El text és el següent:

Sr. Director de La Opinion.

Muy señor mio: supongo que usted deseará saber si se ha cumplido el programa que oportunamente le envié de esta fiesta mayor, y por lo tanto debo manifestarle: que el día 5 al mediodia hubo la gran salva de morteretes y repique general de campanas; por la tarde recorrieron las dulzainas y Xiquetes [sic] de la colla nova las calles como estaba anunciado. Que hubo completas, otra salva de morteretes y se levantaron las torres bien y cumplidamente.

Al dia siguiente al amanecer se hizo la salva de morteretes, habiendo tenido el disgusto de presenciar la desgracia ocurrida al guarda término, que quedó herido en la cara y pecho á consecuencia de un descuido. Se hicieron las matinadas perfectamente y á satisfaccion habiendo dado la colla nova una prueba más de lo bien que sabe cumplir con su cometido.

El Ayuntamiento asistió á los divinos oficios, y todo andaba bien, hasta que el reverendo sacerdote encargado del sermon subió al púlpito. Despues de unas breves palabras dirigidas en loor del santo patron, empezó criticando á los periódicos la Campana de Gracia, El Globo, y El Imparcial y á sus lectores porque propalaban malas máximas.

Pregunto yo al reverendo orador citado: ¿Era esta la mision que se le habia confiado? De ninguna manera. El Ayuntamiento quería que se ocupase en reseñar las virtudes y méritos del santo patron, y no que mezclara la religion con la política y se metiese en honduras que á nada conducian, puesto que aquel lugar no está destinado para los asuntos que se le ocupó.

Comprenda bien dicho señor orador que su mision no era la de mover zizaña en donde todo debia respirar espansion y alegría, puesto que la fiesta se dedicaba á aquel objeto, como debió comprenderlo al ver delante de la casa rectoral como se levantaban las torres con (aqu)ella algazara, y como detonaban los morteretes en prueba del etusiasmo que reinaba en todas partes.

Por la tarde hubo baile, luego la procesion y por la noche el sarao del entoldado, despues de levantadas las torres por la colla nova que lo practicó bien y perfectamente.

El dia 7 se cumplió al pié de la letra el programa, y no puedo darle pormenores del Cós porque por un asunto urgente me vi obligado ha trasladarme á Catllar.

Disponga de este su afectísimo S. S —R.

Pallaresos 8 agosto de 1881. (La Opinión 11/8/1881)

Hi ha cinc elements a l’interior de la crònica que permeten atribuir-la a Ramon Roca: la signatura, el favoritisme casteller, l’anticlericalisme, l’aparició d’una expressió en consonància amb una crònica posterior i la referència que fa al Catllar.

Signatura. L’escrit apareix signat des dels Pallaresos amb una R com a marca d’autoria. La inicial del nom o del cognom de l’autor no és motiu suficient per assegurar-ho, però sí que cal destacar un fet rellevant com és l’apartat del diari on s’hi recull l’escrit. Habitualment, les cròniques de Roca apareixen a Correspondencia i van signades per El Corresponsal, tal com succeeix a les cròniques signades des del Catllar i a la de la Riera. Posteriorment, quan Roca resideix a Tarragona, les seves col·laboracions a La Opinión es recullen, com en el cas dels Pallaresos, a Remitido. Roca no devia exercir, doncs, de corresponsal del diari als Pallaresos l’estiu de 1881 com sí que ho feia al Catllar i a la Riera. Per tant, no podia signar amb el càrrec, sinó que havia d’incloure les inicials i ser publicat a Remitido.

Favoritisme casteller. Els Pallaresos van ser una plaça recurrent dels Xiquets de Valls durant els millors anys de la Primera Època d’Or i, en concret, sembla que de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, de qui se’n documenten actuacions el 1880 i el 1881. Els Pallaresos són a sis quilòmetres del Catllar i és bastant probable que Roca s’hi desplacés, en part, per veure la seva colla. A l’interior del text, doncs, ens hi trobem les mai acabables lloances a la colla que aleshores dirigia Josep Batalla i Miquel, Navarro. Per al cronista, la Nova feia “las torres bien y cumplidamente” i sabia satisfer el públic allà on anava: “se hicieron las matinadas perfectamente y á satisfaccion habiendo dado la colla nova una prueba más de lo bien que sabe cumplir con su cometido”. Tenim, doncs, un cronista casteller que peca, com encara passa avui, de partidisme.

Anticlericalisme. Més enllà de descriure la Festa Major, que acaba esdevenint l’excusa, el motiu principal de la crònica sembla ser la crítica al capellà que, en comptes de fer un sermó, va acabar fent un discurs polític antiliberal quan havia de centrar-se en les bondats del sant i del poble, com era d’esperar. El capellà, ja de bell antuvi, “empezó criticando á los periódicos ‘La Campana de Gracia’, ‘El Globo’ y ‘El Imparcial’ y á sus lectores porque propalaban malas máximas”. Es tracta de tres mitjans progressistes: els dos primers republicans i el tercer liberal. El cronista acusa el capellà de barrejar la política amb la religió en un acte i un edifici on la política no hi ha de tindre cabuda. A més a més, en una crònica publicada uns mesos abans, Roca ja havia denunciat com un eclesiàstic havia difamat contra capçaleres progressistes catalanistes. Va ser el desembre de 1880 i el cronista, encara que no havia estat present al lloc durant el succés, va criticar efusivament un frare caputxí que sentenciava que “estaban condenados todos los que leyesen ‘La Campana de Gracia’, ‘La Renaixensa’, ‘La Esquella de la Torracha’, y todos los demás diarios de tal clase, escepcion hecha del ‘Borinot’, el cual podían leer sin temor de condenarse” (La Opinión 2/12/1880). Hi ha, doncs, una coincidència destacable entre els escrits, on els membres de l’estament eclesiàstic no surten gaire ben parats.

Referència al Catllar. Al final de la crònica, l’escriptor explica que la seva estada a la Festa Major dels Pallaresos no ha pogut ser completa “porque por un asunto urgente me vi obligado ha trasladarme á Catllar”. Tanmateix, pot assegurar que el programa es va complir del tot. Com hem vist, la distància entre els dos pobles no és gaire gran i el temps és suficient com per anar al Catllar a resoldre l’assumpte urgent i tornar als Pallaresos, des d’on signa la crònica l’endemà. Si assumim que l’home darrere la crònica és Ramon Roca, és bastant probable que passés uns dies als Pallaresos per la festa major, que el dia 7 es perdés els actes que s’hi van fer, hi tornés a ser el dia 8 i escrigués la crònica.

Expressions. L’element més particular per assignar aquest escrit a Ramon Roca, més enllà que compleix tots els trets habituals en les seves publicacions a La Opinión, és l’aparició d’una expressió i l’estreta relació que es pot establir amb una crònica de només 22 dies més tard. Durant el sermó-discurs del capellà als Pallaresos no es va poder evitar que el clergue “se metiese en honduras que á nada conducían”. A la Festa Major del Catllar, aquell mateix mes d’agost, es va convidar el teòleg Josep Maria de Barberà, que va ser l’encarregat de fer el sermó del dia del sant i que “estuvo á la altura de su fama, sin meterse en honduras, como los otros predicadores” (La Opinion 2/9/1881). Qui poden ser aquests “otros predicadores” si no el capellà que va causar zitzània als Pallaresos? En tres setmanes, Roca encara devia recordar l’incident dels Pallaresos i, quan va sentir un sermó adequat a la celebració, no es va estar d’aplaudir-lo i de recordar quin és el paper que els eclesiàstics han de tindre durant la missa.

La suma d’aquests factors i l’anàlisi profunda del text ens porta a afirmar que la crònica dels Pallaresos apareguda l’agost de 1881 a La Opinión és del vallenc Ramon Roca i Vilà. A banda de la signatura amb la lletra erra, anecdòtica però reveladora, dos pilars de la ideologia de Roca com són el favoritisme per la Colla Nova i el rebuig cap als capellans conservadors i reaccionaris són elements que permeten que s’engeguin totes les alarmes.

Finalment, el fet que el cronista s’hagués de traslladar fins al Catllar per un assumpte urgent, que tant podia ser laboral com familiar, i que faci servir una expressió que posteriorment repeteix a la crònica del Catllar en referència a un fet anterior, són fets suficients per atribuir-li a Roca l’autoria d’una crònica on no es posa tant d’èmfasi en els castells com en d’altres, segurament a causa de la poca rellevància que van tindre, però que no és gens menyspreable i que ens aporta una mica més de coneixement sobre aquest personatge tan important per a l’estudi del segle XIX casteller.

Articles relacionats:

El 3de9sf al segle XIX: indicis, evidències i dubtes (29 d’octubre de 2019)
Dues frases de Ramon Roca: resposta a Guillem Bartolí (29 de setembre de 2021)
Quan els castells ja eren immensos (4 de gener de 2017)
El 3de9sf al segle XIX: indicis, evidències i dubtes (29 d’octubre de 2019)