El proper 15 de novembre farà 25 anys que els Castellers de Vilafranca –dos anys i 2 setmanes després de portar a plaça el primer peu, folre i manilles de deu de tots els temps: els del 4de10fm de 1996– vam fer la primera aleta de 10 de la història dels castells, carregant el 3de10 amb folre i manilles (1998). Una setmana després, els Minyons de Terrassa, van descarregar-lo. La seqüència, prou coneguda, entre aquestes dues colles, va fer que algun sector no veiés bé que els Castellers de Vilafranca ens inventéssim una diada per tenir aquesta primera aleta. Per la resta, va ser una altra gesta de la història dels castells, originada per la rivalitat que des dels orígens ha fet que actuació rere actuació fem els castells més grans.

Van haver de passar 15 anys perquè una altra colla, els mateixos Castellers de Vilafranca, descarreguéssim aquest castell. Durant aquest període (1998-2013) només se’n va descarregar dos, a càrrec dels Minyons de Terrassa; se’n van carregar 11 (7 els Castellers de Vilafranca, 3 els Minyons de Terrassa i 1 la Colla Vella dels Xiquets de Valls) i se’n van intentar 30 (21 els Castellers de Vilafranca, 8 els Minyons de Terrassa i 1 la Colla Vella dels Xiquets de Valls). A més de quatre intents desmuntats (3 els Minyons de Terrassa i 1 els Castellers de Vilafranca).

Penso que per a considerar un castell prou assolit tècnicament, s’ha de repetir en un curt període de temps més d’una vegada. Això no va passar fins les temporades 2013, on els Castellers de Vilafranca en van descarregar dos, la temporada 2015 (en què els Minyons de Terrassa en van descarregar quatre) i la temporada 2016 (els Castellers de Vilafranca en van descarregar sis; la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tres, i els Minyons de Terrassa, dos, més un que va descarregar la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona).

L’estadística és demolidora, van haver de passar 15 anys d’aprenentatge i experiència per poder considerar el castell assolit tècnicament. Està clar que les que han treballat més perquè sigui així són les dues colles dominadores dels castells amb folre i manilles: els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Les estadístiques parlen per si soles.

Gent… però ben preparada. Aquest és el nostre camí per arribar al coneixement que ens va permetre descarregar-lo. Al 3de10 amb folre i manilles, sovint, se’l vol desmerèixer argumentant que, per fer-lo, “només” s’ha de tenir molta gent, com si això facilités la seva execució. Dic això perquè, en el nostre cas, aquí va començar la nostra progressió tècnica. Nosaltres tenim molt clar que un castell de 10 requereix més gent que un castell net, però també tenim clar que aquesta gent, en totes les posicions, ha d’estar molt ben preparada.

El primer cop que vam portar un peu, folre i manilles de 10 a plaça (el 4de10fm de 1996), al folre van anar-hi 121 persones. Quan el vam descarregar el 2016, unes 80 persones. Al primer 3de10fm de la història, al folre hi anaven 91 persones, ara el fem amb unes 60 persones. En aquests primers hi havia massa pes per la gent del peu. Fer un castell de 10 amb folre i manilles no és posar el de nou amb folre a sobre d’un gran peu, la gent del folre ha de treballar com la gent del folre d’un castell de 9 i no com la gent del peu.

Vist això ens vam posar a treballar per treure pes del folre i de les manilles. Primer de tot, disminuint la quantitat de gent. Pot semblar una obvietat, però no ho semblava el 1996 i el 1998, tenint en compte, per exemple, que del 1989 al 1993, molta gent i molt entesa, deia que la torre de 9 amb folre i manilles era impossible per la seva fragilitat. Es pot tirar d’hemeroteca, hi ha molt escrit sobre el tema.

Així doncs, primer vam anar traient gent del folre i més endavant vam anar canviant el perfil de moltes posicions, posant-hi castellers i castelleres més lleugers i tècnics. Cal destacar la posició de crosses a les manilles i la posició de sisens. A les manilles, posar castelleres a la posició de crossa, no només ens va rebaixar el pes sinó que també ens va fer passar d’un treball de més  força a un més tècnic. Igual ens va passar amb el pis de sisens (quarts de castells de 8) a partir del 2008. Els nostres castells, a partir d’aquell any –i evidentment amb alguna excepció– es van començar a fer des de principi de temporada amb castelleres en aquest pis. El fet de treballar aquests castells, des de principi de temporada amb el pis alleugerit,  i no només als assaigs previs als castells màxims, va millorar molt els nostres resultats.

En el nostre 3de10fm de 1998 el que sí que es va fer per primer cop –i va significar un canvi respecte al 4de10fm de 1996 i una aportació al nostre objectiu de treure pes de les manilles– va ser que les escaletes de les manilles, després de la pujada del tronc, baixaven al folre. A partir d’aquí també es va aplicar a la torre de 9 amb folre i manilles i van fer-ho la majoria de colles.

En els castells amb folre i manilles és necessària molta més gent que sàpiga aguantar-se a sobre d’algú i al costat d’altres castellers. Millorar l’equilibri de la gent del folre i les manilles facilita la feina dels pisos inferiors i fa més resistent el peu. El treball de la gent del tronc és amb més moviment, això fa que es necessiti més equilibri i, per tant, més assaig.

És evident que l’experiència ha fet millorar als castellers en totes les posicions, tant de peu, folre i manilles, com de tronc. I si l’experiència s’ha adquirit en les condicions el més semblants a les que necessitem, millor. Això és el que aconseguim treballant els castells amb folre i manilles que es fan més: la td9fm i el pde8fm. Només cal mirar les estadístiques d’aquestes dues construccions, en els anys que les colles han sovintejat els castells de 10, i ens en fem una idea precisa.

Guillotines i falquetes. Un canvi important al nostre folre es va produir a partir del 2002. Veient el muntatge del 3 dels Minyons, les nostres crosses de manilles també van passar de recolzar el peu exterior a sobre uns porta-crosses, a sobre dels vents. Aquests passaven a anomenar-se guillotines i els porta-crosses, falquetes. Amb dues diferències. D’una banda, la col·locació dels peus de les nostres crosses (nosaltres ens permet ajudar millor al terç) i, d’una altra, la constitució de les nostres falquetes (les nostres són més lleugeres). Aquest canvi ens va permetre tenir el nucli del folre més lligat i estable.

El 2011 també es van fer dos canvis importants per poder descarregar-lo més endavant. En primer lloc, la personalització de totes les posicions del peu. Es va començar a tecnificar amb més intensitat totes les posicions del peu i a especialitzar més la gent en cada posició. Això va facilitar el muntatge i va fer que la gent conegués més la seva posició i la feina que havia de fer. Tot plegat va permetre que la gent es sentís més implicada i important per arribar a descarregar-lo.

Paral·lelament, el perfil dels segons del castell, va passar de segons de castell de 9 a segons de castells de 8 i de castells desfolrats. Aquests controlen més la posició i ajuden també a fer que el folre sigui molt més estable.

Un altre aspecte que també ens facilita el treball del nucli del folre és l’alçada de les agulles. Posar-les més altes que els segons fa que el treball de les cosses de les manilles no afecti el nucli del folre, ja que es canalitza la seva força cap a fora.

La velocitat d’execució. Però si hi ha un a cosa que crec que és determinant per l’efectivitat en els castells amb folre i manilles, i ara també puntals, és la velocitat d’execució. Quan el 2014 vam veure que els Xiquets de Tarragona, en un breu espai de temps, posaven a punt la torre de 9 amb folre i manilles i la descarregaven al primer intent, vam anar a veure com la treballaven. Vist el seu assaig vam decidir muntar les famoses barres que feia temps que ja sabíem que utilitzaven les colles universitàries. Les barres permeten assajar el folre i les manilles amb menys gent a l’assaig. Abans les posicions d’aquestes parts només es podien assajar en els assaigs especials amb molta gent, i no totes. Això provocava que hi hagués gent que a la seva posició en el castell, només la ocupés a plaça. S’allargava el temps d’execució i provocava la corresponent fatiga del castell. Le barres permeten assajar les rengles per separat amb totes les seves posicions de folre i de manilles. Aquesta gent, quan es porta el castell a plaça, sap col·locar-se a la seva posició sense perdre temps. Aquesta velocitat és clau per l’èxit del castell.

Aquest camí no ha acabat, continuem treballant i aprenent per fer-lo millor. L’aprenentatge segueix i el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ens obre moltes portes de coneixement i ens motiva a nous reptes.

Aquest article apareix publicat a l’Anuari Castells 2023. Consulta els continguts i els punts de venda aquí.

El podeu adquirir en format digital aquí.

Articles relacionats:
Què pesa un castell de 10? (13 de setembre de 2019)