L’any 1881, quan la Colla Vella va descarregar el llegendari 4de9 sense folre a la plaça de les Cols de Tarragona, un dels mítics segons d’aquella estructura, Jaume Tarragó, L’Espiridió, va exclamar: “què us diré, nois, si això és pes, poseu-me a sobre la catedral”. Més enllà de la fatxenderia –tan pròpia de tants segons en la història dels castells– el gran casteller tarragoní il·lustrava d’aquesta manera la sensació generalitzada –i lògica i real– que l’avui en dia considerat castell total era una barbaritat de pes. I més al segle XIX, quan les estructures no eren, ni de bon tros, tan lleugeres com les actuals i les dones no feien castells.
Les colles castelleres inverteixen cada cop més temps al seu local d’assaig, però no només és als assaigs on els caps de les colles inverteixen el seu temps: el laboratori també és un lloc important on es prenen grans decisions i es treballa per seguir millorant sense que es produeixi cap alteració en el castell. Les colles treballen contínuament per reduir el pas dels castells. Els pesos actuals del 4de9 sense folre no tenen res a veure amb els que aguantava l’Espiridió, però, tot i així, és molt de pes. Moltíssim. També els castells de 10, malgrat que la tècnica actual hagi aconseguit establir uns folres i unes manilles que aconsegueixen alleugerir una part (no tanta) del pes al nucli central del castell. La tècnica avança i els castells s’alleugereixen, però els baixos, els segons o els terços continuen aguantant una barbaritat de pes.
Un 3de10 amb folre i manilles acumula un pes total de més de 10.000 quilos i hi poden participar més de 600 persones. Això fa que cada reducció del pes siguin segons d’or per fer l’aleta a un castell d’aquesta mida. Aquestes reduccions s’han de fer sense que l’encaix entre pinya, folre, manilles i quarts, el punt clau dels castells de 10 pisos, se’n vegi afectat.
La temporada 2018 es va tancar amb només una colla que va poder descarregar el 3de10 amb folre i manilles, els Castellers de Vilafranca, que el va completar en quatre ocasions. També el van coronar dues vegades la Colla Jove Xiquets de Tarragona i dues més la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Verds i rosats també van fer intents de 4de10 amb folre i manilles, però van quedar lluny de fer l’aleta.
Qualsevol persona que vegi una construcció de 10 pisos es plantejarà com aquell grup d’homes i dones pot aguantar aquest castell d’increïble envergadura. Com es pot observar en la imatge de la pàgina dreta, els baixos d’un castell de 10 aguanten de mitjana quasi uns 400 quilos. L’equip del baix li treu una part del pes, tant les crosses –que situen les seves espatlles sota l’aixella del baix per evitar que el baix s’enfonsi–, com els contraforts –se situa just darrere del baix i empeny de pit–, i l’agulla –de cara el baix perquè no vagi cap endavant i aguantant els genolls del segon–. També els primeres i segones mans i els laterals són unes peces claus en la tasca de reduir pes al baix. Absorbeixen una part (menor) del pes, però amb la seva força permeten al baix evitar desplaçaments, que és quan es multiplica el pes, tant físicament com mentalment.
En total, hi ha una desena de cordons més després del principal, que poden arribar a descarregar un 60% del pes que aguanten els baixos, segons càlculs realitzats al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat. “També s’hauria de quantificar el moviment del castell i les oscil·lacions i acceleracions provocades pel procés de muntatge”, explica Jaume Rosset, metge especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, casteller dels Minyons de Terrassa i impulsor de l’aplicació de la medicina i la prevenció de lesions als castells. Segons Rosset també s’hauria d’afegir el pes que “intuïm que descarreguen el folre i les manilles, tot i que no en treuen tant com la pinya”.
A mida que pugem de pis disminueix el pes que suporten les persones que hi pugen, però també baixa, i cada com més, el pes dels castellers de tronc. Els quarts, uns 70 quilos, han de treballar amb 170 quilos sobre les espatlles aguantats només pel cul i les cames per les manilles. Els quints d’un 3de10 amb folre i manilles –primer pis que no rep cap ajuda directa de pinya, folre i manilles– han de suportar més de 115 quilos. També s’hauria de tenir en compte que quan un casteller puja o baixa per l’estructura multiplica per dos i per tres el seu pes. “Per això, com més constant sigui la velocitat de pujada i baixada, i menys se separin els castellers, menys tensions addicionals es generaran i menys perill correrà l’estructura”, apunta Rosset.
Un castell de 10 pisos mou un volum de gent i de pes extraordinari i això fa que sigui d’una dificultat enorme poder-lo assajar amb la plena convicció que el treballat a l’assaig ho podràs traslladar a plaça. Tot això fa pensar que realment el castell de 10 sí que són els límits i que les hipòtesis d’una construcció d’11 suposarien un trasbals extraordinari en les lògiques físiques aplicades a les torres humanes. És possible? La història indica que en castells cal ser prudent a l’hora de predir el futur, però també que es pot tocar de peus a terra.
