En la història dels castells al segle XX, cada vegada que s’ha assolit una fita rellevant a través d’una construcció que suposava un estadi superior, s’ha iniciat un període nou que, amb matissos, ha acabat consolidant l’èxit acabat de signar. Va passar el 1932, quan la Colla Vella va coronar el primer 4de8 de la Renaixança castellera; els anys següents, el carro gros i, fins i tot, el 3de8 carregat, van sovintejar a les places, sobretot, gràcies a la Colla Nova. Només la Guerra Civil va aturar aquest progrés, si bé el mateix 1939 es va tornar a veure el 4de8. També va passar el 1969, quan els Nens del Vendrell van fer el primer folre del segle, amb el pilar de 7. Aquesta colla i la Vella van iniciar una pugna per liderar el món casteller, que, en molt bona part, es va registrar als folres, als quals hi arribarien els Castellers de Vilafranca cinc anys després.
També és el que va succeir el 1981, en la memorable Diada de Santa Úrsula: el 4de9 amb folre de la Vella (i també el 5de8 de la Joves) va obrir la Segona Època d’Or dels castells i les construccions de 9 no van sortir del calendari fins la pandèmia. Exactament el mateix es pot dir del 2de9 amb folre i manilles que van carregar els Minyons de Terrassa el 1993 i que va suposar l’estrena de la gamma extra, que va situar els castells en uns nivells mai vistos fins aleshores, fins i tot per damunt de les glorioses fites del segle XIX.
I cinc anys després d’aquelles manilles malves –que de seguida van anotar-se també les altres tres colles punteres del moment– va ser el torn del 3de10 amb folre i manilles i el 4de9 sense folre. Tots dos –estrenats, respectivament, pels Castellers de Vilafranca i, de nou, pels Minyons– van suposar pujar un pis els castells, fos en alçada del seu conjunt o en el tronc. Va suposar l’arribada de construccions que també es coneixen com a prèmium. D’això fa ara 25 anys i, amb diferents intermitències, els castells de 10 han estat presents en tot aquest període i han marcat l’agenda de les colles punteres per provar de situar-se al capdavant miressin punts o no, anessin al Concurs o no, es fixessin en les altres colles o no… bé, totes ho fan. Els castells prèmium (de 10 i desfolrats) continuen marcant el camí.
L’època de platí. Els castells de 10 van ser l’evolució lògica que va registrar el món casteller a partir de l’arribada de la gamma extra, el 1993. El 2de9fm carregat pels Minyons a la seva Diada –i que els Castellers de Vilafranca havien perseguit des de 1989– va suposar un atac decidit de les colles punteres per noves construccions no vistes mai al segle XX i, en alguns casos, sense constància que s’haguessin fet tampoc en l’anterior. El 1994, la Joves va intentar el 2de8sf i va carregar el 2de9fm, la Vella va descarregar el 2de9f i els Minyons van estar a punt de caoronar el 4de9sf; el 1995, els Verds van coronar el pde8fm i el 4de9fa i van descarregar la tde9fm; també el 1995, els Minyons van coronar el 5de9f; el 1996, la Vella va descarregar el 5de9f, els Verds el 4de9fa i els Minyons el 5de9f i el 2de9fm; el 1997, els Verds van descarregar el pde8fm i van coronar el 5de9f; el 1998, la Vella va carregar el 4de9fp i va descarregar el pde8fm i la Joves va carregar el 5de9f… Les fites eren constants, tant que el qualificatiu “històric” es va gastar de seguida.
Tot resultava una salt endavant de dimensions considerables, que, a més, fomentava la noble pugna entre les colles per obrir noves fronteres, signar diferents èxits i provar de ser els millors. Per aquest motiu, que les colles fixessin la seva mirada en els castells de 10 i els desfolrats va resultar lògic i evident.
Els plans de la Joves. Els primers a parlar d’un 3de10 amb folre i manilles va ser la Colla Joves. El 1994, amb Quico Fabra de cap de colla, i amb la gamma extra acabada d’estrenar, els del carrer d’en Gassó van començar a explorar l’opció d’un castell de 10. Amb un 3 sòlid, com ja era habitual en ells (van ser els primers a descarregar, l’any 1986, el 3de9f) i amb les primeres manilles també assolides, van veure possibilitats de fer un salt endavant. La Joves va ser des de finals dels 80 i fins el 1993 la colla líder del món casteller. Guanyadors de tres concursos consecutius (el de 1992, amb una facilitat extraordinària, assolint la primera tripleta màgica del segle), resultava lògic que fossin ells els primers en plantejar-se un estadi superior, com, de fet, van fer el 1994 portant a Sant Fèlix un molt bon intent de 2de8 sense folre. Però els va faltar decisió i gent per executar el pla.
L’atac al 4de10fm. La següent vegada que el castell de 10 va tornar a escena va ser el 1996 i a Cal Figarot. Era la segona temporada de Francesc Moreno Melilla com a cap de colla i havia aconseguit treure el millor dels Verds per situar-los al capdavant de tot. Per a Tots Sants, els Castellers de Vilafranca es van plantejar anar més enllà i portar a plaça el 4de10 amb folre i manilles. Que triessin el 4 i no el 3 tenia una certa lògica; també als castells de 9 s’hi va arribar pel 4 i no pel 3 (malgrat que aquest se sovinteja més des de fa anys per raons, sobretot, de disponibilitat de camises, tant a assaig com a plaça). En aquella època, encara incipient, de castells de 9 a dojo, els codis mentals encara partien que la lògica de la tradició pesava més que la lògica d’assaig.
El 4de10fm no va arribar ni tan sols a ser intent. Les dues vegades que es va alçar es va ensorrar abans que sonessin gralles. Sobretot, va demostrar que els castells de 10 –especialment el 4– requerien un treball força més exhaustiu i precís a assaig. (Amb tot, els Verds van firmar aquell dia la millor actuació del moment, amb 4de9fa, tde9fm, 3de9f descarregats).
Ara va de debò. Dos anys després, van ser els Minyons els qui van fer el pas endavant. El 3de10 amb folre i manilles va entrar en escena i, aquest cop sí, va ser objecte d’un acurat pla de treball, que va cuinar la construcció tant a nivell de tronc com de folre i manilles.
Amb Marc Roure com a cap de colla i Pep Forn com a president, els malves van dissenyar una temporada pensada per abordar tant al castell de 10 com el 4de9 sense folre, que havien intentat el 1994 i que es van quedar a un sol pas de carregar. Van fixar el 3de10fm per a la Festa Major i per aquest motiu van avançar el 3de9f: el van estrenar el 31 de maig a Manresa i el van repetir a Sant Boi, Cornellà i Perpinyà el mes de juny, en una època en què la proliferació de castells de 9 a cada plaça encara no s’havia consolidat.
Dijous 1 de juliol, el darrer assaig abans de la diada, va constituir una mobilització sense precedents. Gràcies a una intensa i resolutiva campanya, els malves van atreure gent de la ciutat i, sobretot, castellers d’altres colles, que van omplir el pati d’assaig com mai s’havia vist abans. Hi van fer pujar els setens i, en acabat, Marc Roure, va clamar: “mai ningú havia arribat fins aquí”, en una clara referència al moment històric que afrontaven. Però tres dies després, a plaça, el castell va patir massa d’hora i va mostrar algunes debilitats, que el van fer cedir abans que es col·loquessin dosos. Desencís, però també una lliçó per continuar treballant portes endins i familiaritzar-se amb un colós fins aleshores desconegut.
Els terrassencs no va ser els únics que es van posar a treballar el 3de10fm. Els Castellers de Vilafranca també l’hi van clavar la mirada i el van fixar com a següent objectiu. Començava la cursa pel castell de 10, amb Verds i malves com a protagonistes. Va ser una pugna intensa i genuïnament castellera. Arribar-hi era l’objectiu per a totes deus colles, però ser els primers no era, en absolut, un tema menor.
Sant Fèlix va ser la meta marcada pels Castellers de Vilafranca. El 3de10fm havia de ser el cap de cartell d’una actuació amb tres gamma extra, però el castell va quedar en intent, tot i que els Verds van firmar una actuació de primer nivell, amb el 4de9fa i la tde9fm. Com als Minyons a la Festa Major de Terrassa, als vilafranquins els va faltar passejar el 3de9f per les places: fins al 30 d’agost només n’havien fet tres.
La cursa. En el primer assalt al 3de10fm, les dues colles van provar la mateixa medicina: els va faltar major profunditat i consistència per a conèixer uin castell fins aleshores inèdit i van arribar-hi mancats de prous 3de9f a plaça. En el tram final de temporada, les dues colles s’hi van posar de ple en aquest objectiu, però sense deixar de banda altres importants i transcendentals objectius. En aquells moments, el món casteller no acabava de ser conscient, però els darrers mesos del 1998 acabarien sent un dels moments més apassionants i immensos de la història.
El primer momentum va arribar al Concurs de Tarragona. Els Verds aspiraven a repetir la victòria assolida dos anys abans, la segona en la seva història, però la Colla Vella –que havia seguit de prop, però al darrere, els passos de vilafranquins i terrassencs, estava disposada a recuperar el títol. Va ser una lluita aferrissada i intensa, marcada per l’estratègia i l’èpica i on totes dues colles van donar el màxim. Van acabar puntuant els mateixos castells (pde8fm, 5de9f, 4de9fa), però els Verds van descarregar el 4 amb l’agulla –al segon intent– i la Vella el 5, una lleugera diferència que va acabar sent determinant.
L’altre episodi històric d’aquell octubre va ser el dia de Santa Úrsula, però no només es va produir a Valls (on les dues colles van signar les seves millors actuacions), sinó, sobretot, a Girona. Els Minyons van portar a la plaça del Vi el majestuós 4de9 sense folre, el conegut com a castell total, per la seva accentuada dificultat i la quantitat de castellers de tronc d’enormes recursos que es necessiten per portar-lo a terme. Va ser un cop d’autoritat absolut i la demostració de l’extraordinari nivell dels malves, que eren capaços d’assajar alhora dues construccions inèdites (el 4 en el segle XX).
El 4de9 sense folre de Girona es va alçar abans que comencés Santa Úrsula, però aviat es va saber a la plaça del Blat, malgrat que ens aquells moments els telèfons mòbils no tenien un ús comú. La ràdio va donar la notícia i l’afició que omplia el km 0 ho va rebre entre l’admiració i la resignació. No tothom ho va acceptar de bon grat: Melilla, que estava convidat com a comentarista a la retransmissió de TV3, ho va qualificar com “una falta d’ètica”. L’Ajuntament de Valls també va emetre un comunicat criticant que els malves fessin un castell com el 4de9sf el dia de Santa Úrsula a 200 quilòmetres de Valls. Vaja, com si els Minyons no poguessin fer els castell que vulguessin, allà on vulguessin i el dia que vulguessin…La rivalitat es mostrava en la seva màxima expressió. Amb tot, la diada de Santa Úrsula també va ser per emmarcar, però va quedar amagada per la fita de Sant Narcís.
La següent etapa en la cursa del 3de10fm era Tots Sants. Era, a priori, la darrera oportunitat d’uns Castellers de Vilafranca que eren conscients que els Minyons hi acabarien arribant. Els malves acabaven de fer 4de9sf i passejaven el 3de9f amb facilitat per les places (aquell any en van sumar 11 descarregats per 4 dels Verds).
Però, com que la història és cíclica, els vilafranquins van viure aquell dia un episodi que els va recordar a anys enrere, quan competien amb els Minyons per ser els primers en fer la torre de 9 amb folre i manilles. També va ser una cursa en la que es jugaven quelcom més que ser els primers en fer l’aleta. I és que l’1 de novembre van sortir de plaça amb la frustració a sobre: l’assalt al 3 va caure instants abans que l’enxaneta s’enfilés damunt dels dosos. Va anar de dues passes. Abatuts i, quan la majoria ja havia assumit que la història seria diferent a com l’havien somiat escriure, aquella mateixa tarda de Tots Sants un grup de castellers va demanar insistentment al Melilla que tornessin a provar el 3de10fm. Diumenge següent tenien una actuació programada a Lleida, però portar un castell de 10 al Segrià era una missió impossible. Només quedava una opció: el dia 15, ja que el 22 els Minyons tenien la seva agenda. La rivalitat de nou.
L’èxit… i l’èxit superat. Efectivament, així va ser. Els Castellers de Vilafranca van convocar una diada per al dia 15 a la plaça de la Vila. Ho van fer en solitari, ja que en quinze dies i el mes de novembre no hi havia opcions de portar més colles per omplir el peu. La Junta Directriva –encapçada pel que després seria alcalde de la població, Pere Regull– va fer una intensa campanya de mobilització per tota la comarca. Van penjar 400 cartells i van repartir 9.000 fulls volants per convocar tota l’afició, no només a plaça, sinó al peu.
I l’afició, com acostuma a passar a Vilafranca, va respondre. Va omplir la plaça i va reforçar el peu dels Verds. Però en aquella cita amb la història, els nervis no van afluixar. Els vilafranquins van desmuntar el peu amb quints col·locats en dues ocasions i a la tercera, el castell es va ensorrar poc després de sonar gralles.
Van fer la torre de 8 amb folre per sortir del pas i en la darrera oportunitat, quan el rellotge era a punt de marcar tres quarts de 3 de la tarda, el castell es va enfilar ferm i amb plena decisió. Peu, folre i manilles van aguantar, el tronc va resistir i la canalla ho va culminar. Ara sí, el castell de 10 havia estat assolit. Va ser entre un crit ensordidor de la plaça, que va celebrar el nou episodi, just abans que cedís. Els Minyons de Terrassa, que en aquell moment acabaven de finalitzar la seva actuació a la Diada de la Jove de Sitges, van aplaudir educadament, tan bon punt la notícia es va comunicar per la ràdio.
Però la cursa pel castell de 10 no havia acabat. Els Minyons tenien l’última paraula i l’oportunitat de superar la fita dels Verds. Tot passava per descarregar-lo. En un matí gèlid, amb els termòmetres marcant 0 graus i amb un cel gris que deixava caure algunes volves de neu, els terrassencs s’hi van presentar a la plaça Vella amb el programa més ambiciós portat mai per una colla: 3de10fm, 4de9sf, 5de9f i pde7f. Van sortir de 3de10fm i amb l’aixecadora col·locada, la petita va relliscar, a causa del fred que tenia als peus. Va caure directa des de dalt entre el desencís de la plaça. Era tan gran el domini que els malves tenien de l’estructura, que la van desmuntar ordenadament, sense ensorrar-se.
Van canviar d’enxaneta i hi van tornar. I el van tornar a descarregar, ara sí, amb l’enxaneta fent l’aleta. Una altra diada per a la Història, que arribaria fins i tot a la prestiosa revista Time, que va publicar la foto a pàgina sencera, amb el titular A perfect ten. La caiguda inicial, però, va impedir acompanyar el castell de 10 del 4de9sf, ja que obligava a fer canvis no assajats. Sí que van fer la resta del programa.
Una presència intermitent. El final de temporada del 1998, ara fa 25 anys, va marcar l’evolució dels castells, però va acabar sent inigualable a curt termini. Els anys següents, el 3de10fm tindria una presència intermitent, amb més ensopegades que èxits. En 15 anys només es descarregaria un cop més (Minyons, 2002) i es coronaria 10 vegades: sis dels Verds, tres dels Minyons i una de la Colla Vella, que els va servir per guanyar el Concurs de l’any 2000. En quatre anys (entre Sant Fèlix del 2006 i la Diada de Minyons de 2010), fins i tot desapareixeria dels registres.Van ser anys d’un cert retrocès en els resultats, en què les colles punteres no van poder mantenir el nivell d’anys enrere ni la capacitat de convocatòria.
La següent vegada que el castell de 10 s’elevaria majestuosament seria per Sant Fèlix del 2013. Aquell dia va acabar escrit amb lletres daurades en la història dels castells, ja que els Verds el van descarregar per primer cop i, a més, el van acompanyar del 4de9sf. Per primera vegada, el castell de 10 i un desfolrat eren descarregats per una mateixa colla en una diada. Va ser el senyal de la nova època que situava les construccions anomenades premium (les superiors al 4de9fa i 3de9fa) com un objectiu més assolible per a les colles punteres. Els Verds van tornar a descarregar el 3de10fm per Tots Sants, diada en la que registrarien l’única caiguda de l’any: l’intent de l’altre castell de 10, el 4, encara verge aleshores.
Un espectacular salt endavant. El nou boom dels castells prèmium va estar acompanyat d’un creixement destacat del conjunt del món casteller: en tres anys, coincidint amb l’entrada els castells a la llista del Patrimoni Immenterial de la Unesco, es van constituir 18 colles noves (en els quatre anteriors només havien estat dues) i la immensa majoria de les que ja feia anys que actuaven van pujar el seu nivell. Aquest salt endavant es va reflectir també en els èxits i registres de les colles punteres. Totes cinc –a les quals caldria sumar els Capgrossos, els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants, que també van arribar a la gamma extra, a més dels Castellers de Barcelona i el 9de8– van pujar els seus resultats i van ampliar fronteres. I això es va manifestar en una explosió de castells de 10 entre els anys 2014 i 16.
Si en les quinze primeres temporades des de la seva estrena (1998- 2012) el 3de10fm només s’havia descarregat dos cops, en les quatre següents (2013-16) en van ser vint. Aquells anys, els Minyons de Terrassa van tornar a ser els grans dominadors del 3de10fm, seguits ben de prop pels Castellers de Vilafranca i saludant la Colla Vella, que el 2014 el va carregar (només ho havia fet al Concurs del 2000) i dos anys després el va completar. Exactament, igual que la quarta colla en arribar, la Jove de Tarragona, que el va coronar al Concurs del 2014 i el va descarregar al Vendrell del 2016.
Aquest esclat va portar també el 4de10 amb folre i manilles. Els Minyons van tornar a obrir la llauna i, a més, el van aconseguir descarregar el mateix dia que hi feien l’aleta, a la Diada de la Colla del 2015. L’any següent seria un dels quatre castells amb els quals firmaria l’actuació més completa de tots els temps (4de10fm, 3de10fm, 3de9fa, pde8fm). També la Vella el va acompanyar del 3de10fm (i del 4de9sf) en la Santa Úrsula d’aquell any i els Castellers de Vilafranca del 3de10fm i de la torre de 8 sense folre al Concurs del 2016.
Articles relacionats:
L’assalt dels impossibles: de gamma extra a ‘prèmium’, de Joan Ibarra (18 d’octubre de 2023)
El 3de10fm: de posar-hi gent als detalls precisos, de Toni Bach (5 de setembre de 2023)
