La setmana passada, els Arreplegats de la Zona Universitària van alçar un castell gens habitual a les places: el 4de7 per sota. És un castell tan poc habitual que, de fet, només s’havia vist un cop abans, l’any 2011, de la mà dels Sagals d’Osona. La seva consecució, en el marc de la Diada dels Arreplegats, va resultar èpica, ja que, amb tot el castell dalt, el pom va estar a punt d’enfonsar-se i es va aconseguir salvar gràcies a la perícia de les components dels pisos superiors de l’estructura.

El 4de7 per sota és, en essència, un 3de7 per sota, amb una rengla més. No hi ha gaires particularitats, a banda de la dificultat afegida que suposa alçar quatre rengles alhora amb una tendència evident a obrir-se. Així s’ha manifestat les dues vegades que s’ha assajat i portat a plaça.

L’invent dels Sagals. L’any 2011, els Sagals van optar per obrir una casella inèdita en el món casteller, amb una construcció que mai abans s’havia provat. Dominaven de ple el 3de7 per sota (el 2010 n’havien descarregat onze i l’any següent, en van sumar vuit més), però havien perdut la regularitat amb els castells de 8 de què havien gaudit anys enrere. El 4de7 per sota, que van fer per a la seva Festa Major, els va permetre un motiu afegit per engrescar la colla.

Amb un tronc lleuger i bregat, els d’Osona van aplicar la tècnica del 3 per sota per obtenir el rèdit suficient. Segons i terços agafaven camisa a l’hora d’aixecar-se, i no pas cama, i van aconseguir aplomar les pujades per garantir l’estabilitat necessària, que, inevitablement, va requerir una dosi tècnica extra en la darrera ascensió i el moment de tancar el peu. Per la seva part, els equips d’alçar també seguien els mateixos patrons que els del 3de7s: dos aixecadors en els laterals i un al darrere, amb els seus respectius reforços i segones.

El castell, però, no va tenir continuïtat i no el van tornar a provar. El progressiu abandonament del 3de7s (el 2012 encara en van fer deu, però el 2013 només en van ser tres i l’any següent, cap) i la priorització dels objectius de 8, el van deixar com un episodi del passat.

Aquell any, Júlia Font i la seva germana ja voltaven la colla de Vic com a canalla. Per a la Júlia, igual que a altres components dels Sagals, el 4de7 per sota va resultar una experiència convenientment recordada i que, en certa manera, va marcar la colla pel seu caràcter insòlit. La Júlia és avui la cap de colla dels Arreplegats, que han aconseguit dotar de vida de nou una construcció que havia restat com anècdota de la història recent dels castells.

L’aposta dels Arreplegats. El 4de7 per sota dels Arreplegats va entrar de manera clara en els plans de la colla universitària en els primers assaigs del segon tram, el mes de febrer. En l’inici de curs, el setembre i octubre, van fer proves d’aixecar per sota, en molts casos amb la columna, però sense que aleshores restés clar que l’aposta seria el 4 i no pas el 3. El mes de març, l’objectiu del 4 ja va quedar gravat i les setmanes abans de la diada de dijous passat van ser un intensiu de proves, tant amb les quatre rengles, com amb la columna, quan no hi havia prou gent.

Bona part de les proves que treballaven eren alçar el 4de6 per sota i, quan ja havia baixat el pom, pujar-lo de nou fent entrar els baixos del de 7. En els assaigs abans de la Diada, van alçar dues vegades el de 7 fins a dosos i en una d’elles amb l’enxaneta a lloc i, a continuació, col·locant-se d’aixecadora.

Com en els Sagals fa tretze anys, segons i terços agafen braç a l’hora d’aixecar els pisos, com si es tractés d’un 3, si bé en algun cas arriben a turmell. També, com acostuma a passar en el 3 per baix, l’entrada de les agulles és progressiva. Dues ho fan amb els terços drets i les altres dues, amb els segons aixecats i just abans que entressin els baixos.

El tronc del 4 per sota arreplegat ha begut, en bona part del meritori 4de8 de la colla, però amb un punt afegit de pes. Tres de les quatre quarts pugen al quart del 4de8 i l’altra al quint. Dos terços del 4de7s van al terç del 4de8, un altre hi va al quart i un altre a segons, ja que la seva mida li permet aquesta versatilitat. Dels quatre segons, dos van al mateix pis del 4de8, un al terç i un altre ha fet el 4de8, però amb colla convencional. En conjunt, es traca d’un tronc accentuadament tècnic, per assegurar l’estabilitat i les mides.

Quan els assaigs es van intensificar, l’equip tècnic dels AZU va evidenciar l’esforç i desgast que suposava assajar aquesta construcció per a una colla universitària. Per aquest motiu, van decidir crear quatre equips, un per a cada rengla d’alçar, amb qui treballar conjuntament, reforçar la coordinació i analitzar les proves després de cada assaig. Júlia Font també va tenir especial atenció per al pom, al qual va insistir a reclamar compenetració i cohesió, tant emocional, com física. Precisament, la capacitat de resistència –alhora que la serenor– del pom van resultar cabdals per a salvar la construcció, un cop aixecada tota dalt i quan les dosos van acabar estirades en excés.

Articles relacionats:
Els Arreplegats es llueixen amb noves estrenes universitàries (10 de maig de 2024)
Salvem els castells per sota (7 de novembre de 2023)
Castells aixecats per sota al rescat (13 de juliol de 2023)
S’acabarà perdent el 3de7 aixecat per sota? (6 de desembre de 2022)