Ara fa 10 anys, la Jove de Tarragona va coronar el seu primer 3de10 amb folre i manilles. Aquest ampli reportatge –que apareixerà publicat en tres parts– explica com va ser tot el procés per arribar a aquesta fita. Ho fa de la mà d’una de les persones que millor coneix les interioitats de la colla i de com es va plantejar assaltar els castells de 10, Jordi Crespo.
Jove de Tarragona: el repte del 3de10 amb folre i manilles (part 2)
Jove de Tarragona: el repte del 3de10 amb folre i manilles (part 3)
Il·lusió, vertigen, ganes, responsabilitat, aquestes serien algunes de les moltes sensacions que viu una colla quan afronta el repte d’un castellot, com el 3de10fm, per primera vegada. És una mica allò de: Ho consideràvem impossible, fins que algú va començar a pensar que era possible. Així doncs, una de les primeres fites a assolir és convèncer al col·lectiu, la colla en aquest cas, què aquest repte majúscul és factible.
Potser ara es trencarà algun mite o una part de l’encant, però aquest creure-hi no és màgic, ni tampoc arriba gràcies a un líder carismàtic amb la capacitat de mobilitzar les masses, ni tan sols és un exercici de fe, si bé és cert que tot això podria ajudar; el que realment donarà una base sòlida al nostre procés arribarà principalment gràcies al treball fet fins aleshores i a la capacitat d’inspirar confiança en el plantejament dels assajos fins a arribar a l’objectiu.
D’aquesta manera la planificació del treball a fer, el disseny de l’estructura, tant del tronc, com de pinya folre i manilles, així com la capacitat per anar resolent els diferents imprevistos i les complicacions que ben segur aniran sorgint pel camí, faran que el col·lectiu vagi creixent pel que fa a convenciment o en cas de no aconseguir-ho que trontolli en la desconfiança i es comenci a considerar incapaç d’assumir el repte.
L’escenari ideal que es necessita per poder encarar aquesta fita és que la colla arribi en les seves millors condicions a aquest moment, això és en un bon estat de forma i havent seguit un itinerari d’objectius assolits que defineixin el gran pas a fer senzillament com una conseqüència lògica del camí recorregut tant al local d’assaig, com a plaça. A més, si ens situem en aquest moment, tindrem un col·lectiu actiu i motivat, amb un estat de la salut social òptim i, per tant, comptarem amb un gran nombre de camises compromeses. Aquest període inicial té la transcendència vers la major part dels components de l’entitat de marcar la diferència entre treballar per un fi que es consideri viable, a fer-ho per una finalitat encara considerat lluny de l’abast.
L’esforç i el compromís que es pot arribar a aconseguir si estem convençuts de treballar en un propòsit real i relativament proper és bastant superior al que obtindrem en fer provatures sense una finalitat concreta i propera. Quan ens trobem amb la colla en aquest moment, afrontar el repte del 3de10 amb folre i manilles per primer cop a la pròpia història no és pas una obligació, ni una exigència, sinó que com ja hem dit es tracta d’una continuïtat coherent de tot el nostre procés de creixement. D’aquesta manera assolim no sentir-nos obligats per qualsevol tipus de pressió interna o externa, sinó il·lusionats i motivats per la nostra pròpia dinàmica, per tant, toca posar fil a l’agulla i aprofitar el moment.
Dubte amb el tronc del 3. Una de les primeres qüestions a resoldre és què fem amb el tronc del 3? Ens trobarem amb diferents teories i plantejaments. Podem optar per un tronc més lleuger, que resti pes a l’estructura de la pinya i ens permeti treballar amb menys integrants al folre i manilles aconseguint d’aquesta manera reduir el nombre de camises necessàries per tirar endavant el castell; o també podem pensar que la millor opció és optar per un tres més fort i amb envergadura que venci amb solvència la batalla d’un primer intent d’aquesta exigència i que a més tingui la capacitat de mantenir la mida a mesura que el castell pel seu propi desenvolupament es vagi obrint.
El cert, però és que no totes les colles tenen tantes opcions de canviar els seus troncs, ni de generar aquestes variables i a més, com ja hem comentat, si s’ha arribat a aquest punt és perquè les coses s’estan fent molt bé i, per tant, segur que tenim un bon 3 de 9 amb folre, que a més ens deu haver donat moltes alegries.
La conclusió és que una bona opció seria donar-li continuïtat, ben segur que aquest tronc haurà teixit complicitats amb el pas del temps i les repeticions, els diferents pisos s’hauran forjat com a equips entre ells i és més tenen el reforç d’haver compartit les penes i les alegries de tot el trajecte que els ha dut fins aquí. Probablement, el fet d’afrontar la gran fita junts sumarà com un al·licient més per ells i en aquest cas aconseguim aquell regla tan buscada de l’1+1>2.
Ja que les diferents raons que hem donat anteriorment faran que cadascun rendeixi millor pel fet de formar part de l’equip, ajuntar-se com a col·lectiu obté que cada individu sigui millor que sense aquest vincle de compromís. A banda de l’aspecte mental i emocional, podem sumar el factor més tècnic.
Per poc que hàgim anat seguint un itinerari de metes variat, aquests castellers hauran estat la base de moltes de les construccions realitzades, sumant així una gran quantitat d’assaig en les més variades circumstàncies. Els podem haver tingut com a base del 5, això els haurà donat més quantitat de treball amb un increment de dificultat. Ja no treballen sols a la seva dinàmica, sinó que tenen la banda del dos enganxada amb el que els suposa de noves tendències, afegint a més que el temps d’execució amb els dos poms serà inevitablement més llarg.
Una altra estructura que pot donar molt de joc al nostre tronc és la del 3 amb agulla. En aquest cas afegim dificultat en el fet de treballar el castell en una mida diferent i que probablement no serà la idònia. La necessitat d’obertura i d’anar jugant amb la mida a base de resistència i recursos tècnics ens dotarà d’un bagatge més que útil per quan hàgim de defensar aquest castell sobre les manilles. Finalment, també incrementaran les nostres hores de vol castells com el 9de8 o el 3de8 per sota.
Probablement, són estructures menys treballades per la majoria de colles, però que també aniran afegint recursos i capacitats pel nostre tronc. El 9 ho fa més en clau de resistència i fortalesa a l’hora d’anar vencent les sotragades que van arribant a mesura que el gran nombre de castellers implicats van fent el castell, a més de ser una construcció de llarga durada amb un clar component de resistència física.
I per la seva banda l’estructura de 3 aixecat per sota ens generarà una exigència espectacular de treball tècnic, coordinació i capacitat de vèncer circumstàncies inesperades. Només que la colla implicada durant la temporada hagi realitzat un treball continuat amb més d’un parell d’aquestes estructures, ja ha dotat al seu tronc del 3de10 amb folre i manilles d’un gruix d’assaig gran i en les més diverses circumstàncies.
(Properament, les parts 2 i 3 d’aquest reportatge)
