La renovació de la cessió dels drets d’imatge de les colles castelleres torna a primera línia. I com és habitual, ho fa amb posicions divergents i allunyades, si més no en aquests moments. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), les colles punteres i La Xarxa (XAL) són els vèrtexs d’una equació que té múltiples visions, sensibilitats i determinacions. Les retransmissions castelleres del 2025 depenen que hi hagi una entesa entre totes les parts –especialment, les colles–, que s’augura complicada i que ja està generant tensions accentuades que fan reviure els episodis viscuts entre els anys 2017 i 2019 i que van acabar provocant una fractura en la fràgil –i, probablement, fictícia– unitat del món casteller.

La cessió dels drets. El 2024 va finalitzar el contracte de cessió de drets d’imatge que les colles castelleres van signar amb La Xarxa i que ha estat vigent des del 2021. La seva renovació és un element imprescindible per a que la cadena que aixopluga les televisions locals pugui produir i emetre les retransmissions aquesta temporada. L’any passat, La Xarxa (i les televisions locals, especialment TAC 12 i Penedès TV) va produir i emetre una trentena de diades. Sense drets cedits, no hi ha retransmissió; i per a fer les del 2025 i els anys vinents, l’operadora televisva necessita aquesta cessió.

La cessió de drets és una pedra de difícil resolució avui en dia. Ho és tant per la dimensió i abast que hauria de tenir la pròpia cessió com pels circuits en què s’ha d’executar aquesta cessió, per la sobirania en qui pren les decisions i, sobretot, per les contraprestacions. No és res de nou, ja que aquests aspectes ja van estar damunt la taula en la primera guerra dels drets d’imatge, l’any 2017, quan els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i, inicialment, els Minyons de Terrassa es van negar a cedir-los en els mateixos termes que la resta de colles, que suposava que fos la CCCC qui els gestionés.

No és el qui, sinó el com i el què. Cap colla es nega a cedir els drets d’imatge, ja que això suposaria impedir les retransmissions castelleres i, de retruc, la resta de continguts castellers que elabora La Xarxa. De fet, cap colla es nega a cedir els drets a La Xarxa. Totes les colles punteres, sense excepcions, valoren de manera altament positiva l’aposta, dedicació i resultats de les produccions castellers per part de La Xarxa i les televisions locals. Cap qüestiona que hagi de ser aquest operador qui continuï realitzant les retransmissions castelleres, com succeeix des del 2013, amb l’excepció de l’agitat 2019, en què el trencament va posar en perill l’abast i qualitat assolida els anys anteriors.

El conflicte se centra a hores d’ara en dos aspectes. En primer lloc, quin tipus de cessió se n’ha de fer, fins on arriba i què implica. I en segon –i per a algunes colles, no és menys important– que els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella no disposin de cap contracte a banda amb La Xarxa, com el que han tingut en els últims set anys i pel qual han percebut prop de 50.000 euros anuals en concepte de patrocini.

El nou contracte. L’any passat, conscient que calia abordar la renovació, la Junta de la CCCC va elaborar un primer document de cessió. Es tracta d’un esborrany que va ser apovat  per la Junta el mes de juliol i que es va posar a disposició de la comissió de drets d’imatge de la mateixa CCCC, on hi participen diverses colles. Al conjunt de colles castelleres, el document va arribar el mes de novembre.

La proposta de cessió de drets del 2025 segueix els patrons del contracte que ha estat vigent fins l’any passat, però incorpora algunes novetats. El document proposat detalla que les colles cedeixen “la gestió dels drets televisius de transmissió i d’executant que ostenta originàriament o per cessió dels seus membres, únicament per les retransmissions de les diades castelleres ja siguin per televisió o per internet, en directe o diferit, a favor de la CCCC”. En l’anterior contracte la cessió era “dels drets d’imatge i d’executant”. En tots dos casos, la cessió dels drets és gratuïta. El document actual, com els anteriors, dona poders a la CCCC per a cedir els drets a un operador televisiu per efectuar les retransmissions i té validesa de tres anys. És a dir, en aquest punt, hi ha poca diferència en el que es proposa respecte l que es feia.

Però la nova proposta incorpora alguns canvis, per exemple per a les diades que no estiguin incloses en el llistat de la trentena de retransmissions castelleres. Fins ara, les colles –sota prèvia comunicació amb la CCCC– podien triar cedir els drets per aquestes diades a altres operadors o canals: “serà la Coordinadora qui farà de gestor dels consentiments, segons instruccions donades per cada colla”. Per contra, en el nou contracte és la CCCC qui tindrà l’opinió decisiva: “en el cas que altres televisions locals o operadors mostrin interès per aquestes, serà la Coordinadora qui negociarà les condicions de retransmissió i avisarà la colla o colles afectades d’aquest acord”. En resum, en el contracta anterior, les colles donaven les “instruccions” a la CCCC i en la proposta actual, les colles són informades per aquest organisme.

Un altre canvi respecte quatre anys enrere és que les colles veuen limitades les seves capacitats per retransmetre diades a través dels seus canals propis. Fins ara, el contracte detallava que “la colla manté el dret a fer emissions pròpies en streaming de les diades en què participi, de producció pròpia i exclusivament mitjançant el web o xarxes socials de la pròpia colla –i a posar-les a disposició posteriorment–”. La nova proposta limita aquestes emissions a les diades “organitzades per les pròpies colles”; és a dir, en queden al marge festes majors i altres esveniments amb gestió organitzativa a càrrec dels ajuntaments o comissions festives.

El cert, però, és que les diades retransmeses per les pròpies colles són ben poques. Fa uns anys, els Marrecs de Salt disposaven d’un canal propi que retransmetia gairebé totes les seves diades, però la interessant iniciativa no va tenir continuïtat.

El contracte de patrocini. Però un dels principals elements de conflicte en la nova temporada de la guerra dels drets –al marge de la cessió per part de les colles a la CCCC– és el contracte de patrocini dels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella amb La Xarxa. La iniciativa va tenir els seus orígens en una hàbil jugada dels Verds, l’any 2017, que els va permetre sumar un altre contracte de patrocini a la seva folgada llista d’acords comercials amb diverses empreses. En aquell moment, per evitar que l’acord fos únicament amb els Castellers de Vilafranca –que van ser qui el van treballar–, La Xarxa va estendre la proposta a les altres tres colles de 10: Colla Vella, Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona. Només els primers van accedir i, per tant, van signar un acord en els mateixos termes que els vilafranquins.

Els Minyons, d’entrada, també s’hi van afegir, però el canvi de dirigents i alguns punts de les contraprestacions –com una diada amb les cinc colles, en recinte tancat i amb pagament per part dels espectadors– els van acabar apartant del grup amb verds i rosats. La Jove sempre s’hi va oposar i la Joves –a qui poc més tard, La Xarxa també els va oferir la proposta de patrocini– també la va descartar. La tensió generada aquell 2018 va acabar fent saltar la Junta de la CCCC pels aires.

Castellers de Vilafranca i Colla Vella han continuat tenint el contrate de patrocini amb La Xarxa cada any, que va començar en 40.000 euros anuals i ha pujat fins prop dels 50.000. L’oposició de la resta de colles punteres es limitava a conversa de barra de bar i poc més. Els danys causats en la guerra d’aquells anys –i la pròpia feina que acaba generant la dedicació a una colla– va deixar aquell tema no acceptat en un dels marges.

El contracte implica la difusió de la imatge de La Xarxa en els respectius locals, la projecció de la imatge de l’operadora en les camises d’assaig o el compromís de les dues colles a participar en una diada organitzada per la XAL, concretada de manera consensuada entre les dues parts.

La carta de 9 de 9. L’escenari de passivitat d’aquests anys, però, ha canviat. Ahir mateix, 9 colles que van fer castells de 9 l’any passat –totes, excepte els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella i els Xiquets de Tarragona– van fer arribar una carta a la Junta de la CCCC de clara oposició a que verds i rosats renovin l’acord, que qualifiquen d’“intolerable”. La carta apunta que “els avantatges econòmics derivats d’aquest acord són substancials en el context de la nostra activitat i generen un greuge comparatiu perjudicial per a la resta de colles. Però sobretot es tracta d’un cas preocupant de manca de bones pràctiques, de transparència i de gestió d’uns recursos públics que són de totes i que haurien pogut beneficiar, i molt, el conjunt del món casteller”.

El document valora positivament la tasca duta a terme en els darrers anys en la gestió dels drets per part de la CCCC i en la qualitat de les retransmisisons per part de La Xarxa i afegeix que “en cas que aquests drets d’imatge generessin un retorn econòmic derivat de la seva explotació, especialment venint d’un operador públic com és La Xarxa, considerem que aquests diners haurien de revertir en la CCCC, és a dir en el conjunt del món casteller”.

Aquest posicionament, clar i inequívoc, ha estat impulsat pels Minyons de Terrassa i la Colla Joves, les dues colles –junt amb la Jove de Tarragona– que més han criticat el contracte de Verds i Vella. Pero està signat –llevat dels matalassers– per la resta de colles de 9, algunes de les quals mantenen estretes relacions amb els de Cal Figarot o els del Portal Nou: Capgrossos de Mataró, Moixiganguers d’Igualada, Xiquets de Reus, Nens del Vendrell, Castellers de Barcelona i Castellers de Sants. Per la seva part, els Xiquets de Tarragona no s’hi han posicionat en cap sentit, atès que es troben en un procés electoral i, per tant, sense prendre decisions de caràcter ideològic.

La carta suposa un decidit suport a la Junta de la CCCC per a negociar la cessió dels drets. De fet, el paper de la Junta –o part d’ella– en l’elaboració d’aquesta carta no ha estat invisible, més aviat al contrari. El document, però, també trasllada el focus a La Xarxa a l’hora de prendre decisions. O si més no, per prendre les decisions dels darrers anys.

Una única cessió de drets. La Xarxa ha manifestat la seva voluntat i predisposició per continuar apostant pels castells. La seva consellera delegada, Núria de José, ho va dir amb claredat a la Nit de Castells, quan va lliurar el Premi Imatge de la Temporada: “volem ser-hi, i que ens continueu fent confiança”. I la confiança per part del món casteller és absoluta i unànime. Si hi ha un element que genera unitat entre totes les parts és la consideració positiva al treball de La Xarxa, tant en dedicació com en qualitat.

El 2024, la cadena va invertir 550.000 euros en castells. A aquesta xifra, cal sumar les dedicacions pressupostàries que fan, especialment TAC 12 i Penedès TV, però també en quantitats menors, altres televisions com Canal Blau o els canals de Granollers, Mollet i Berga.

La Xarxa vol continuar sent-hi, però només posa una condició: que la cessió de drets sigui conjunta i no que arribi a través de diferents vies i colles. Això, en principi, situa la Coordinadora com a únic interlocutor. Però la situació és tan complexa, que ningú vol ensenyar més cartes de les visibles. Els responsables de la cadena s’han reunit en les darreres setmanes amb la Junta de la CCCC i també amb les dues colles amb qui tenen els acords de patrocini, entre d’altres agents del món casteller.

Els Verds. Si La Xarxa posa com a condició que només hi hagi un únic interlocutor per a negociar la cessió de drets, no és gens fàcil que hi hagi acord. Els Castellers de Vilafranca se senten no només assenyalats, sinó directament atacats per la maniobra de les colles que han demanat que no renovin el seu contracte amb La Xarxa.

Tradicionalment, els Verds han estat reticents a cedir sobirania a la Coordinadora i han revindicat prendre la iniciativa en qüestions d’imatge, seguretat i esponsorització sense haver d’estar tutelats per aquest organisme. Consideren que la Coordinadora hauria de limitar-se a gestionar l’assegurança i poca cosa més i, sobretot, a no interferir en les decisions i rumb de les colles. Ja el 2008, els vilafranquins van optar per avançar-se en l’adopció de mesures de seguretat, com els protectors bucals, abans que els avalessin els estudis mèdics de la CCCC. Van ser els primers, però el cert és que al cap d’un temps hi van arribar la resta de colles.

A Cal Figarot consideren que el moviment de les colles de 9 per a liquidar el seu contracte –que va ser una iniciativa pròpia– sobrepassa els límits del tolerable: “si ells no són capaços d’assolir prestacions, perquè s’han de dedicar a dinamitar les nostres?”. Els Verds s’han mostrat totalment en contra que hagi de ser aquest òrgan qui gestioni els seus drets. “I menys amb un document que encara retalla més les capacitats de decisió de les colles”.

Ara fa un any, els Castellers de Vilafranca van mostrar-se disposats a entrar en la Junta de la CCCC. La seva oferta, però, no va trobar suficient complicitat i la majoria –no totes– de les 12 colles que integren aquest òrgan es va decantar per deixar-los en el purgatori, tot i ser la vigent guanyadora del Concurs i qui ha encapçalat els darrers Baròmetre Casteller. Aquesta decisió va acabar fent més gran la ferida i més en aquests moments, que es necessita la unitat que reclama La Xarxa. Els Verds, ara, ja no volen entrar en la Junta de la CCCC, de qui es mostren clarament distanciats.

La Vella. Al Portal Nou la visió de la Coordinadora és diferent. De fet, en formen part de la Junta i recentment han ocupat la presidència rotatòria. Però coincideixen amb els vilafranquins que la iniciativa de les colles de 9 per evitar que La Xarxa no signi el patrocini és “destructiva” i no positiva: “és com allò de ni menges ni deixes menjar”. Els dirigents de la Vella van aprofitar la celebració de la Nit de Castells, fa tres setmanes, per a reunir-se amb els responsables de La Xarxa i exposar les “bondats” del contracte. El cert, però, és que en el Pressupost del 2025 del Portal Nou ja no figura la partida del patrocini com a ingrés, preveient que la XAL ja no la renovi.

El vídeo dels 100 milions de visualitzacions. En realitat, la cessió dels drets d’imatge no és tan trascendental. Si una cosa ha quedat demostrada en els darrers anys és que cap operador televisiu farà l’aportació i la inversió que realitza La Xarxa. Els únics que podrien fer-ho és Televisió de Catalunya, però els va anar molt bé la irrupció de la XAL per no sentir-se interpel·lats. L’invent que va tutelar la Junta de la CCCC el 2019 amb la productora Som –per saltar-se els dirigents d’aleshores de La Xarxa– va fracassar, i al final va haver de ser La Xarxa mateixa qui tornés a fer les diades i recuperés la qualitat i recursos perduts.

Curiosament, l’origen del conflicte va ser un fet positiu: el vídeo viral que Red Bull TV –un canal en línia dedicat a produir i emetre esports extrems i imatges espectaculars– va fer del 3de10fm dels Castellers de Vilafranca al Concurs del 2016 (amb imatges de TAC 12 i La Xarxa) va assolir, de seguida, milions de visualitzacions. En va arribar a superar els 100 milions, repartides arreu del planeta (actualment, el vídeo ja no està penjat i el que hi ha són les emissions de La Xarxa). Això va fer pensar a alguns que els castells es podien arribar a comercialitzar i a generar ingressos. La Xarxa, fins i tot, va retransmetre diades amb tres àudios diferents (català, castellà i anglès) i va anar al mercat audiovisual de Cannes a vendre els castells. Però el retorn monetari no va arribar. Un vídeo molt ben mogut pot arribar a tenir un impacte extraordinari, com va ser aquest cas. Però es tractava d’un vídeo de 3 minuts, mentre que les diades s’acosten, o superen, a les 3 hores.

En aquest nou conflicte de la guerra dels drets no està en qüestió la internacionalització dels drets, sinó les diferents visions d’entrendre els castells i les divergències entre colles. És a dir, un factor absolutament casteller.

Articles relacionats:
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
La guerra dels drets (Episodi XIX: The Godfather)
La guerra dels drets (Episodi XVIII: El senyor dels anells)
La guerra dels drets (Episodi XVII: A l’est de l’Edèn)
La guerra dels drets (Episodi XVI: Kill BIll)
La guerra dels drets (Episodi XV: Borgen)
La guerra dels drets (Episodi XIV: Mad Max)
La guerra dels drets (Episodi XIII: Reseoir Dogs)
La guerra dels drets d’imatge (Temps de pau)
La guerra dels drets d’imatge (Episiodi XII: Continuarà…)
La guerra dels drets d’image (Episodi XI: Nissaga de poder)
La guerra dels drets d’image (Episodi X: House of Cards)
La guerra dels drets d’image (Episodi IX: Joc de Trons)
La guerra dels drets (Episodi VIII: La venjança)
La guerra dels drets (Episodi VII: El retorn del Jedi)
La guerra dels drets (Episodi VI: L’atac dels clons)
La guerra dels drets (Episodi V: L’amenaça fantasma)
La guerra dels drets (Episodi IV: El despertar de la força)
La guerra dels drets (Episodi III: L’imperi contraataca)
La guerra dels drets d’image (Episodi II)
La guerra dels drets d’image arriba als castells (Episodi I)
La qüestió dels drets d’image i la inconsciència del borratxo