Una trucada minuts abans d’anunciar el cartell. Aquesta va ser la fórmula escollida pels administradors de la Festa Major de Vilafranca per a comunicar dimarts a la tarda a les quatre colles convidades que participarien en la diada del 30 d’agost. Ho van fer només a les quatre que hi actuaran, a cap altra més. És a dir, als presidents del pòquer triat: Xavi Pons (Colla Vella), Ernest Gallart (Castellers de Vilafranca), Ian Gallart (Colla Joves) i Yasmina Armesto (Jove de Tarragona). El telèfon de Jaume Maeso, president dels Minyons de Terrassa, no va sonar.

Que el cartell de Sant Fèlix 2025 estava clar de feia mesos era un una evidència, sobretot perquè ningú que actués amb objectivitat i un mínim de coneixement en castells podria apartar cap de les quatre colles que la temporada passada van firmar castells de 10, a més d’altres fites de gamma extra. Les quatre que seran el 30 d’agost a Vilafranca van fer castells de 10 el 2024 i, especialment rellevant van ser els de la Jove de Tarragona (3de10fm descarregat al Concurs) i la Colla Joves (3de10fm carregat per Santa Úrsula), que, a priori, són les que es disputarien la plaça amb els Minyons de Terrassa. Des d’una òptica castellera, la tria respon a criteris de lògica. Els administradors ho van tenir clar des d’un primer moment i els Minyons –que van protagonitzar un 2024 de menys a més, però amb resultats finals per sota de les altres colles punteres– també eren conscients que enguany tampoc serien a Vilafranca.

Sense sorpresa, però amb distància. A Cal Reig –que just han començat els assaigs aquesta setmana– no ha sorprès la decisió. De fet, fa dos mesos que tenen actuacions contractades per al cap de setmana del 30 i 31 d’agost (i han estat sol·licitats per altres places també per a aquells dos dies). Però que per segon any consecutiu no hagin estat inclosos en la ronda protocol·lària amb la que tradicionalment els administradors visiten les colles previsiblement candidates, ha fet més gran la bretxa invisible que separa els Minyons i Vilafranca.

La posició dels Minyons és clara: “si tenen clar que no ens conviden, no cal perdre el temps en venir a parlar”. Així ho va manifestar fa uns dies el seu president, Jaume Maeso, quan en els circuits castellers es començava a saber que els administradors estaven visitant les colles i no s’havien posat en contacte amb ells.

Certament, que els organitzadors de la Festa Major de Vilafranca no hagin anat a Terrassa si ja tenien clar que no els convidarien, no sap greu a la colla malva. Tenen assumit que els registres de la Joves i la Jove l’any passat van resultar inqüestionables. Però en la colla s’està gestant un estat d’opinió, cada cop més majoritari, que a Vilafranca no se’ls acaba de tractar bé. Així es recull en les converses entre castellers o queda recollit en alguns dels grups interns de whatsapp de la colla (grups que, generalment, a totes les colles acostumen a exhibir un nivell de visceralitat, propi de la fredor de les pantalles, superior a la vida real). Tant és així que les veus que diuen que si se’ls torna a convidar haurien d’estudiar-ho i valorar-ho –i no fer una resposta afirmativa automàtica– ja no són residuals.

L’any passat, trucada a l’últim moment. Aquest estat d’opinió es va començar a notar l’any passat, quan els administradors del 2024 van excloure els Minyons de les visites a les colles candidates, en contra del que acostumava a ser habitual (tot i que altres anys també s’havien fet excepcions). La tria per a Sant Fèlix de 2024 en base a mèrits de l’any anterior no estava tan clara com la del 2025. Però, malgrat respectar el mètode de funcionament, als Minyons no els va agradar ser exclosos de les visites. Tot i això, els administradors els van trucar just abans d’anunciar el cartell per a comunica’ls-hi que no estaven entre les quatre escollides. Enguany, en canvi, no han rebut ni visita ni trucada. I això ha fet augmentar la distància emocional amb Vilafranca.

Fa dos anys, els Minyons es van queixar que les condicions que tenien a la plaça de la Vila, especialment per a la canalla, resultaven cada cop més desavantatjoses, ja que l’espai utilitzat a l’Oficina de Turisme (el local dels administradors) és inferior al que tenen les altres colles: els Verds, amb l’Ajuntament; la Vella, amb el carrer de Santa Maria, i la Joves, amb el de la Cort. Les queixes van ser relativitzades per l’organització. De fet, l’espai és el mateix de sempre, però l’augment constant de públic a la diada i l’increment progressiu de les temperatures fa créixer aquesta sensació, en molt bona part real (i que és la que viurà la Jove enguany), d’estar en inferioritat de condicions.

Més de 30 anys de rivalitat. De fet, aquesta relació de tibantor invisible, però real, entre els Minyons i Vilafranca no és, ni de bon tros, nova. Data de més de 30 anys enrere. A Terrassa es fixa la causa en què, el 1993, van ser els primers a fer l’aleta a la torre de 9 amb folre i manilles, que perseguien els Verds des de 1989. A Cal Figarot es considera que la distància data dels anys posteriors (com el 1996) en què els malves van portar millors castells a Sabadell –la setmana després– que a Vilafranca.

L’allunyament va tenir el seu zenit per Sant Fèlix del 2001, quan els malves van ser xiulats per una part del públic a l’entrar a plaça. Mesos abans, dins dels actes de la Diada de la Colla, havien fet una paròdia de Vilafranca i dels Verds que no va ser gaire ben rebuda a la capital de l’Alt Penedès i que va causar un conflicte institucional entre les dues colles. De fet, en aquells moments la rivalitat ja era una partida de tennis. amb retrets a una banda i l’altra… Poques vegades, per cert, els Minyons han celebrat els castells amb tanta efusivitat com en aquell Sant Fèlix dels xiulets, en què van descarregar el 4de9sf en tercera ronda…

La rivalitat entre malves i verds va baixar d’intensitat en els anys posteriors, en molt bona part perquè la igualtat dels 90 i de començament del nou segle es va trencar en les temporades següents en benefici dels vilafranquins. Però mai ha deixat d’existir per part de totes dues parts. Les mirades entre components de les dues colles sempre tenen un rerefons que cal emmarcar-lo en la rivalitat, un factor intrínsec als castells independentment de la manera com s’entenguin.

Ara, s’hi ha afegit un nou element, que no té res a veure amb la diada de Sant Fèlix, però que també plana enmig d’aquesta tibantor invisible però real: la guerra dels drets i, en particular, el contracte de patrocini que els Castellers de Vilafranca (i la Colla Vella) tenen amb La Xarxa. Els Minyons (i la Colla Joves) hi han plantat batalla de manera clara per a que no es renovi i, a més, han sumat el suport de la resta de colles de 9, excepte una. Les visions de la qüestió tornen a ser, no únicament distants, sinó contraposades i, inevitablement, les anàlisis que es fan a Vilafranca o a Terrassa tenen en context la rivalitat que separa les dues colles.

Des que els Minyons van actuar per primer cop a la diada de Sant Fèlix, el 1984, hi ha hagut una relació de mútua necessitat entre la colla i la plaça. Uns han contribuït de manera decidida a situar la diada en la màxim posició (hi han descarregat el 3de10fm i el 4de9sf i han provat el 2de8sf) i l’altra els hi ha ofert un escenari i un moment únic i insuperable en el seu calendari. La incògnita si és aquesta relació de proximitat i distància alhora continua sent necessària o ja ha arribat a ser prescindible, com cada cop es respira més en tots dos territoris…

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades (20 de febrer de 2025)
Sense sorpreses: la Jove serà a Sant Fèlix (4 de març de 2025)
La Jove serà la quarta colla de Sant Fèlix i els Minyons en queden fora (20 de febrer de 2024)