IniciActualitatLa CCCC entra en una nova dimensió

La CCCC entra en una nova dimensió

-

Els membres de la Junta, amb la consellera Sònia Hernández i la directora general de Cultura Popular, Carol Duran, en nuna trobada a Valls fa tres setmanes.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) celebra assemblea demà a Poblet en un clima de continguda tensió, que no amaga també una crisi interna en la seva Junta Directiva, escollida ara fa un any per a un mandat de tres. A les diferències internes s’hi ha acabat de sumar la guerra dels drets d’imatge, que aquesta setmana ha pujat un nou esglaó amb les derivades arran l’anunci de La Xarxa de no renovar el contracte de patrocini als Castellers de Vilafranca i la Colla Vella.

Albert Torres, en el sopar de final de temporada de la seva colla, els Xiquets del Serrallo.

Canvi de president… i de més membres. La Junta Directiva de la CCCC està integrada per dotze persones, que actuen en representació de les seves respectives colles. El seu mandat és per a tres anys, però cada mes de març es canvia de president de manera rotatòria. És a dir, en un mandat hi ha tres presidents, un sistema que preveu defensar la pluralitat en la representativitat, però que acaba viciant la dinàmica de funcionament: quan un president ja ho ha après tot, és a punt de plegar.

El fins ara president, Carles Cortès (Colla Joves), deixarà el càrrec –com estava previst–, però no continuarà a la Junta Directiva. Això darrer sí que no estava previst i, de fet, no és habitual, ja que quan han complert el seu any, els presidents continuen a la Junta, llevat que no es culmini el mandat.

El que tampoc és habitual és que el següent president no sigui un dels vicepresidents de l’any anterior. De fet, el que no és gens habitual és que els vicepresidents pleguin també. Miquel Àngel Arnal (Bordegassos de Vilanova) va deixar la Junta el mes de gener i Lara Santana (Capgrossos de Mataró) té intenció de fer-ho en les properes setmanes, tot i que esperarà que la seva colla trobi alguna persona per substituir-la.

El nou president serà Albert Torres (Xiquets del Serrallo) i els vicepresidents, Carol Rius (Xiquets de Reus) i Miquel Torregrossa (Castellers de Sant Cugat). La Junta va ser escollida ara fa un any amb dotze persones, però ahir dijous només en tenia onze, ja que la sortida dels Bordegassos és per a tot el mandat i no ha estat substituïda (els estatuts de l’entitat preveuen que la Junta ha d’estar integrada entre vuit i dotze persones).

De fet, tampoc és descartable que demà dissabte siguin menys d’onze membres, ja que la Joves decidirà avui si també abandona la Junta, un cop el seu representant, el president sortint Carles Cortès, ha anunciat que no hi continua. En els darrers dies, al carrer de Gassó de Valls han estat valorant la seva sortida com a colla de la Junta, si bé, a l’hora de la veritat, aquesta decisió sempre ha acabat quedant damunt la taula davant la importància i prioritat de l’altre afer que tenen entre mans: triar cap de colla, que els està provocant unes quantes reunions.

Ian Gallart, president de la Joves, i Manel Urbano, cap de colla de la Vella, abans d’anada a Ofici per Sant Fèlix de 2023.

El debat a Valls. Però la possible sortida de la Colla Joves no és l’única que és objecte de debat. A l’altra banda de la plaça del Blat no hi ha res descartat (ni tampoc decidit). A la Colla Vella, com als Castellers de Vilafranca, la decisió de La Xarxa de no renovar el contracte de patrocini mitjançant el qual percebien 50.000 euros anuals cadascuna d’elles ha generat un malestar que supera la dimensió del conveni i que afecta de ple a la Junta de la CCCC. Per a rosats i verds, el paper que han tingut la Colla Joves i els Minyons de Terrassa per a liderar l’oposició a renovar el conveni –a la qual s’hi han sumat la immensa majoria de colles de 9 i de 8– no és anecdòtic. Algunes veus al Portal Nou consideren que aquesta situació impossibilita treballar plegats.

A banda de la presidència del Serrallo i les vicepresidències de Reus i Sant Cugat, la resta de colles presents a la Junta són Castellers de Lleida (secretaria), Castellers d’Esparreguera (tresoreria), Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de la Vila de Gràcia i els tres casos amb interrogants de Joves, Vella i Capgrossos.

En aquest context, la Junta i, en particular, el nou president ha d’afrontar un període complex en què haurà de construir la seva autoritat per a liderar uns mesos que es preveuen acusadament complicats i amb riscos diversos. Hi estan en joc les retransmissions castelleres per televisió, però també l’estabilitat institucional del món casteller, en funció de com evolucioni l’afer dels drets. La mà estesa i la voluntat de generar consensos hauran de ser especialment visibles i efectives en un organisme que no sempre n’ha fet gala d’aquestes virtuts en els últims sis anys.

Si la Joves no continua i la Vella també plega –cap de les dues opcions estan confirmades, però estan damunt la taula– la Junta no tindria cap representant de les colles del G-5 (Verds, Vella, Joves, Jove i Minyons) per primera vegada en la seva història. Sí que hi és, però, l’altra de les grans, els Capgrossos, però pendent d’aplicar un canvi de representant. Ni la Jove de Tarragona ni els Minyons de Terrassa –que totes dues van participar en l’anterior Junta– tenen intenció de posar-s’hi. I, evidentment, els Castellers de Vilafranca menys encara. De fet, per a les colles, també les grans, no resulta fàcil trobar persones (adequades) que a la seva dedicació a la colla sumin la participació en la Junta de la CCCC, que genera una nivells d’implicació rellevants.

Dinàmiques internes. La decisió de Carles Cortès (el casteller de la Joves, no confondre amb el periodista) de no continuar és conseqüència de diferències en les maneres de funcionament, però també del que considera com una desautorització del seu paper com a president. Cortès ha estat en silenci fins ara i ha volgut mantenir intacte el perfil institucional, però no ha amagat la seva intenció de parlar a partir de la setmana vinent, un cop dissabte es faci efectiva la seva sortida.

La renúncia, ara fa un mes i mig, de Miquel Àngel Arnal, representant dels Bordegassos, està emmarcada en la mateixa línia. Arnal –conegut com un home afable, de bon tracte i generador de consensos– va discrepar de les dinàmiques, del funcionament i del sotmetiment dels representants de les colles a l’aparell gerencial de l’organisme. Aquesta opinió, de fet, no és testimonial…

Siscu Benet, aleshores cap de colla dels Castellers de Vilafranca, i Àngel Grau, actual cap de colla, en una reunió a la CCCC avui fa dos anys.

La relació amb els Verds. La Junta actual va néixer el març del 2024 amb una primera pedra a la sabata, que el temps ha demostrat que acabaria sent una roca als peus: deixar fora als Castellers de Vilafranca. Després de set anys fora de l’òrgan de decisió i amb una tensió permanent –en ocasions, visible i en altres, latent–, els Verds van mostrar la seva disposició a tornar-hi. Ernest Gallart i Àngel Grau, que s’estrenaven com a president i cap de colla, havien estès la mà per ser-hi, però, llevat de la Colla Vella, no hi van trobar ningú que els convidés de manera clara i explícita a entrar-hi. Tampoc la Joves es va moure per obrir la porta als vilafranquins, un cop va saber que ni els Minyons ni la Jove hi serien i, per tant, els hagués tocat lidiar sols davant Verds i Vella la proposta interna de renovació dels drets, que es gestiona cada quatre anys.

Un any després, els Castellers de Vilafranca se senten lluny, no únicament de la Junta, sinó de la Coordinadora en sí. La guerra dels drets, com era de preveure, ha fet més gran la distància. I la derivada de la no renovació del contracte de patrocini amb La xarxa pot fer encara més gran la bretxa.

Jaume Maeso, president dels Minyons, amb l’aleshores presidenta de la Joves, Montsé Solé, i el de la Vella, Albert Pedret, en un acte el gener del 2022 a Valls.

Sense cobertura per al G-5. Un dels reptes que s’havia marcat Carles Cortès en aquest darrer any per a compensar l’absència de Verds, Minyons i Jove era reactivar el G-5 com a òrgan de funcionament paral·lel que permetés mantenir en contacte les cinc punteres. Però les diferències prèvies respecte als drets i, sobretot, el patrocini amb La Xarxa ho ha impossibilitat. La darrera reunió del G-5 va ser el 2023 al Vendrell i des d’aleshores les diferències entre algunes d’aquestes colles s’han fet més grans.

L’assemblea de demà. Però càrrecs i equilibris a banda, l’assemblea de la CCCC, demà a Poblet, abordarà altres aspectes, alguns de notable importància. Per exemple, el projecte del nou casc d’enxanetes i aixecadors, que va ser exposat el mes passat a la Jornada de prevenció de lesions. O l’estudi de sinistralitat en la canalla, que enguany, arran la caiguda de Sant Fèlix, adquireix un relleu destacat.

La partida d’assegurances puja aquest any a 596.772 euros, un lleuger increment respecte el 2024, que va ser de 567.066. Aquest capítol –probablement el de major importància dels que gestiona la CCCC– no amaga la complexitat que hi ha al darrere per trobar les cobertures necessàries i efectuar els usos responsables. De fet, la Junta actual presenta com aval que ha aconseguit reduir les aportacions en dues de les quatre línies d’assegurança contractades.

Auditoria. A l’assemblea, la CCCC també donarà compte de l’auditoria comptable dels tres exercicis anteriors. L’informe ha estat realitzat per tres representants dels Castellers de Vilafranca i dos dels Castellers de Castellar, ja que aquestes dues colles –junt amb els universitaris dels Penjats del Campus de Manresa– van ser les escollides per sorteig per a realitzar l’avaluació. L’informe avala la gestió econòmica –que era la proposta de l’encàrrec–, si bé al Figarot es considera que l’estudi hauria d’anar més enllà dels elements comptables i analitzar la gestió executiva i funcional de l’entitat.

En l’assemblea hi estan convidades a participar les 102 colles castelleres registrades, incloses les catorze universitàries. Els vots de les colles són ponderats; és a dir, les de major nivell (els verds i les dues de Valls) en tenen 20; després n’hi ha set que en tenen 15. Les que en tenen menys són tres vots, si bé les colles en formació hi tenen dret a intervenció però no a votar.

La Junta Directiva va celebrar ahir al vespre, de manera telemàtica, la seva darrera reunió abans de l’assemblea, per abordar la situació de la cessió dels drets d’imatge després de l’anunci de La Xarxa de no renovar el contracte de patrocini amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella i de plantejar que la gestió en el nou contracte haurà de ser sobre l’explotació dels drets, en una fórmula diferent a la utilitzada fins ara. Aquesta serà, amb tota probabilitat, la carpeta més complicada a abordar en els propers mesos.

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 3): Sense patrocinis, però amb interrogants (13 de març de 2025)
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades (20 de febrer de 2025)
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1) (13 de febrer de 2025)
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques (14 de març de 2024)
Els Verds continuaran fora de la Junta de la CCCC (17 de març de 2023)

Articles relacionats

Més de l'autor