A hores d’ara ja està claríssim que ser present a les xarxes socials és gairebé imprescindible per a una colla castellera que vol seguir creixent i guanyant visibilitat. De fet, a les xarxes socials els rànquings de colles són diferents i poden arribar a ser molt diferents. Sí que és cert que hi ha colles amb més nom que tenen més seguidors i interacció perquè són més conegudes, però les xarxes són un espai on, si fas bé les coses, pots créixer molt tinguis el nivell casteller que tinguis.

Però en quines xarxes estàs, com publiques i amb quin objectiu ho fas és importantíssim per no dedicar temps, esforços i recursos a publicar a les xarxes perquè simplement “s’hi ha de ser”.

Cal ser presents a totes les xarxes socials? Quan va haver-hi el boom de Tiktok durant la pandèmia i postpandèmia, el debat sobre si calia o no tenir-hi compte va ser present en la majoria de colles castelleres. La xarxa dels vídeos verticals va revolucionar com entenem actualment totes les xarxes socials i, a poc a poc, les colles van anar obrint-hi els seus perfils. Fins que l’any 2023 moltes colles hi van estar molt actives.

Durant el 2024, però, l’activitat, en molts casos, ha baixat moltíssim. Hi ha moltes colles que ja l’han abandonat completament, altres que hi pengen algun vídeo aprofitat que el creen per a alguna altra xarxa social i algunes, més aviat poques, que segueixen creant continguts adaptats a la plataforma. A què es deu això? Segurament a la quantitat de feina que implica mantenir un compte de Tiktok; però això ho abordarem més endavant.

Generacions diferents, xarxes diferents. El tema és que ser present o no en una xarxa social no depèn de si ens agrada o no, depèn de si allà hi trobarem el públic al qual ens dirigim. Facebook, tot i que a poc a poc va perdent usuaris, segueix sent una plataforma molt forta entre els boomers i la Generació X (més de 65 anys i fins als 45 anys aproximadament). Allà hi fan molta vida i comparteixen molt aquells continguts que els agraden. A Instagram, hi trobem alguns boomers i persones de la generació X, però sobretot hi trobem millennials i la part alta i mitjana de la generació Z (podríem dir que entre els 20 i els 44 anys aproximadament). Finalment, a Tiktok hi trobem –tot i que pugui sorprendre– persones de totes les generacions, però el més important és que aquí hi ha les persones de la part baixa de la generació Z i la generació alpha, que són els adolescents. Aquest públic, actualment, no és enlloc més. Una part, simplement no hi pot ser (l’edat mínima per fer servir gairebé totes les xarxes és de 16 anys) i l’altra part només està present a Tiktok. Per tant, generalment, les persones que tenen entre 16 i 20 anys, només trobaran els continguts de la nostra colla a través de Tiktok.

Twitter és un món una mica a part i no es guia tant amb generacions. Sempre ha tingut unes dinàmiques i llenguatges molt diferents de la resta, tot i que els usuaris que té són molt forts i generen molta conversa al voltant dels temes que els interessen. A les colles castelleres, els comptes de Twitter els serveixen per comunicar-se amb aquestes persones i per formar part del debat públic sobre actualitat i reflexions.

Aquesta radiografia del panorama de les xarxes ens serveix per tornar al que ens ocupava: a qui ens volem dirigir com a colla? Si una singularitat té l’activitat castellera és que tothom en pot formar part. Per tant, necessites arribar a absolutament a tothom per poder fer créixer la teva massa social. I per això és normal voler ser present en moltes xarxes diferents. Però cal ser realistes i fer-ho amb criteri.

El futur del món casteller no es troba a X. La pregunta del milió d’aquests últims mesos entre els equips de comunicació de les colles, possiblement, hagi estat: “hem de fer-nos a Bluesky?”. De la mateixa manera que en el seu moment es va fer la mateixa pregunta amb Mastodon (aquella xarxa que semblava que havia de ser importantíssima perquè havien de tancar Twitter) o amb Threads. Diverses colles ho han fet les últimes setmanes, elevant el debat a l’esfera pública.

En primer lloc, és una decisió política de la junta per tot el que implica Elon Musk i el que promou. Però no només això. Si ho mirem de manera estratègica i numèrica, X s’ha convertit en un espai on l’algorisme promou publicacions que inciten l’odi i el racisme per sobre de les que realment són útils. Les colles han vist reduïdes les seves impressions els últims mesos. Estan arribant a menys persones. Sí que és cert que tenen una base de seguidors alta, però si no aconsegueixen arribar-hi –sigui per l’algorisme o perquè hi ha moltes persones que ja no fan servir X–, potser no té sentit seguir allà. El motiu pel qual té sentit seguir-hi és per la conversa i la capacitat d’arribar a mitjans i institucions. Però ha arribat un punt que potser no és suficient.

Moltes de les colles que han marxat, han migrat cap a Bluesky, perquè la funció que feia X segueix sent important per a les formacions. Però recuperar el debat, la conversa i el contacte amb mitjans i institucions a la nova xarxa social blava no serà possible fins que hi hagi un gruix de colles que hi siguin presents. Cal fer que periodistes, persones expertes en castells i institucions entrin a Bluesky, que sàpiguen que allà hi trobaran les informacions i perquè això passi, no podem esperar, com a colles, a que ho facin totes de cop. Les colles grans són les que tenen el major poder per influir a aquests actors perquè també facin el pas. Ser una colla gran també implica fer passes arriscades per ser coherents amb el que es promou. Tot i així, les colles mitjanes i petites poden fer una empenta cap amunt. Per tant, cal que aquelles formacions que vulguin marxar no tinguin por i segueixin el camí de les que ja ho han fet, per tal de migrar la conversa sobre el món casteller a un espai on pugui donar-se sense competir amb virals racistes i fake news.

Com i a qui parlem a les xarxes socials? Cada xarxa social té el seu llenguatge, possibilitats i formats diferents que aconsegueixen més visualitzacions o abast en funció de l’algorisme de cada plataforma. Però dins de cada xarxa es poden crear continguts diferents que ens permetin arribar a persones amb diversos nivells d’implicació amb la colla. Per això, proposo dividir el públic d’una xarxa social en tres nivells: les persones de la colla, les persones que podrien ser potencials castellers o castelleres perquè viuen a prop del local i/o pels gustos que tenen i les persones que potser no vindran mai a fer castells, però que poden ser simpatitzants nostres i consumir els nostres continguts. Aquests els dividim entre persones que poden participar d’activitats puntualment i persones que mai ho faran, però miren les nostres publicacions.

Saber distingir entre aquests públics ens pot ajudar a definir quins continguts fem enfocats a cadascú. Alguns seran per a un grup concret, altres per a dos barrejats i altres podran ser consumits per tots els públics, però aquests són molt pocs.

Així doncs, si publiquem el calendari setmanal o mensual on incloem els assajos, diades, escoles de castells i alguna activitat social, principalment ens estem dirigint als castellers actuals. O, per exemple, quan publiquem un vídeo demanant a les persones que vinguin a assaig. Aquí potser rascaràs alguna persona dels potencials castellers/es però, en general, no. En canvi, si fas un assaig obert especial, t’estàs dirigint als potencials castellers/es i si penges el cartell d’una diada o de la calçotada que organitza la colla, et dirigeixes als potencials i als simpatitzants que tens a prop.

Un algorisme content és una colla contenta. I llavors, per què ens pot interessar arribar a persones que potser mai arriben a posar un peu al local d’assaig o a una plaça per veure’ns? Per donar visibilitat. En primer lloc, perquè és molt important que la gent tingui al subconscient que una marca (en aquest cas, la colla) transmet valors positius i agrada, perquè aporta reconeixement. Però centrant-nos en les xarxes, si fem continguts que agradin en volum a molta gent, aquesta interactuarà comentant o compartint el contingut, l’algoritme considerarà que estem fent contingut de qualitat i ens ajudarà a arribar a aquelles persones que potencialment sí que poden arribar a ser castellers o castelleres de la colla.

Saber a quin d’aquests grups ens dirigim, ens ajudarà a poder veure si els resultats de visualitzacions de les publicacions són o no positius, perquè no pots comparar un vídeo on fas bromes molt internes de la colla amb un vídeo que apel·la a tota la ciutadania catalana, per exemple. En cadascun d’aquests vídeos la mesura de l’èxit serà diferent

El veritable èxit de la gestió de les xarxes, però, és omplir de camises els locals d’assaig i les places, no el nombre de seguidors i visualitzacions. Per tant, és tan complicat com important poder traçar per on ens han conegut les persones noves que arriben a la colla. Només així podrem saber si la tasca que fem a les xarxes socials està donant els seus fruits o no.

Qui gestiona les xarxes socials?  Com hem comentat, cada xarxa social té formats diferents: vídeos curts (o no tan curts), vídeos llargs, verticals, horitzontals, fotos quadrades, 16:9 per a les històries… i moltes especificacions més que faran que un contingut pugui funcionar millor o pitjor dins d’una plataforma. Per tant, no tot s’hi val a tot arreu i la feina dels equips de comunicació s’ha multiplicat i especialitzat moltíssim en els últims anys.

Els equips necessiten persones que sàpiguen dissenyar cartells amb agilitat i podent-los adaptar als múltiples formats, persones que enregistrin els castells en vertical i facin plans per poder fer un resum de la diada posteriorment, persones amb la capacitat d’editar vídeos amb facilitat i recurrència i persones que sàpiguen parlar el llenguatge de cadascuna de les xarxes socials. I això no és gens fàcil.

Cal estar familiaritzat amb les tendències de cada plataforma, de com es fan els continguts o l’humor i tenir la capacitat d’aplicar el que és viral al nostre nínxol que no és el més massiu del món, precisament. A més, s’ha de fer mantenint les línies comunicatives de la colla i assegurant que allò que transmetem de cara enfora amb un vídeo és allò que volem.

I tot això tenint en compte que els equips estan formats per persones voluntàries que dediquen el seu temps de manera altruista a la colla i que, a més, també assisteixen als assajos i a les diades com a castellers/es. Mantenir un compte en una xarxa social implica publicar diversos cops a la setmana, crear els continguts i després revisar els comentaris o respondre els missatges que envien els seguidors. A més, cal estar pendent per si surt alguna tendència on et puguis sumar, que implicarà fer els continguts ràpidament.

És una tasca constant i que, en molts casos, porta més feina de la que pot semblar a simple vista. Per això, l’ideal seria tenir un equip de xarxes amb moltes mans que estigui coordinat amb una estratègia comuna, però això és molt complicat. En la majoria de casos el millor que es pot arribar a fer és centralitzar els esforços en aquelles coses que siguin més prioritàries, buscant un equilibri entre aquells continguts enfocats a la colla i aquells que poden generar més volum de visualitzacions, deixant de publicar continguts rutinaris “per publicar alguna cosa” i intentar no morir en l’intent de ser CM d’una colla castellera.

Llegiu també:
Deixar Twitter ara (o d’aquí un temps) (25 de març de 2025)
Darrere la pantalla (6 de juny de 2023)