Cada vegada som més a prop per a que comenci el calendari habitual de retransmissions castelleres, però la guerra dels drets continua encallada. No hi ha acord ni es preveu que hi sigui a curt termini, llevat que les parts cedeixin en els seus plantejaments actuals, que són els mateixos de quan va esclatar el conflicte, fa tres mesos. Sí que hi ha hagut, però, avenços significatius en dos aspectes col·laterals de les divergències: la territorialitat de les retransmissions i la titularitat de les diades no compreses en el calendari de La Xarxa. Però en el principal punt de conflicte (la mercantilització dels drets) les postures estan allunyades i no s’han mogut ni un pam. Sense acord en aquest punt, no hi ha cessió de drets i, per tant, tampoc retransmissions, si més no en el format dels darrers anys.

La primera diada del calendari de retransmissions és Sant Joan, d’aquí a sis setmanes. Les parts implicades haurien de trobar una entesa en aquest temps, si bé han passat dos mesos des que es va plantejar el nou escenari contractual i, en aquest capítol, no hi ha hagut avenços.

Les parts implicades són: d’una banda, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella; i d’una altra, la resta de colles de 9, excepte els Xiquets de Tarragona, que mantenen un punt de neutralitat. Moltes altres colles de 8 també han donat suport a aquest bloc i es van pronunciar en contra que verds i rosats mantinguessin el contracte de patrocini amb La Xarxa, actiu des del 2017, i pel qual rebien 50.000 euros anuals. Al marge de la polèmica, però implícitament implicats, hi ha La Xarxa i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3), que depenen d’un acord per realitzar i emetre, respectivament, les diades.

Cedir els drets a canvi de diners. El punt on pivota el principal element de conflicte és si les colles han de cobrar per cedir els seus drets a una operadora televisiva per a les retransmissions. El plantejament és obert i la resposta va més enllà d’un simple Sí o No, ja que té diversos matisos. D’entrada, però, hi ha una postura clara per les dues parts: els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella defensen que sí que han de cobrar, mentre que la majoria de la Junta de la CCCC –i algunes colles de manera explícita, com Minyons de Terrassa– consideren que els diners que rebran de La Xarxa han d’anar a la mateixa Coordinadora per invertir-se en aspectes de seguretat.

Aquest element és nou en la nova proposta de contracte i no existia fins ara; per aquest motiu, no havia estat una pedra en les anteriors signatures de contracte (2017 i 2021). Fins ara, les colles cedien els drets gratuïtament a la CCCC i aquesta, a l’operadora, que en els darrers anys ha estat La Xarxa, excepte el 2019, que es va fer amb la fallida experiència de la cooperativa Som.

Però ara, per raons jurídiques i legals, La Xarxa planteja rebre els drets per part de la CCCC –que al seu torn els hauria de tenir cedits abans de les colles– a canvi d’una aportació econòmica en concepte de patrocini i explotació de l’emissió. És a dir, la mercantilització dels drets.

Aquesta quantitat ha estat xifrada en 140.000 euros, que són els mateixos que l’operadora ja destinava fins ara en aportacions al món casteller, al marge de les realitzacions. D’aquests 140.000, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella en rebien 50.000 en cada cas, en virtut d’un acord de patrocini que totes dues colles van gestionar pel seu compte el 2017 i que ha tingut continuïtat fins l’any passat. Els altres 40.000, La Xarxa els donava a la CCCC com a contraprestació per l’acord de cessió.

La Xarxa va comunicar fa dos mesos una decisió que tenia presa de feia temps: que no renovaria els acords de patrocini amb el Figarot i el Portal Nou pels dubtes jurídics que presentava i per la dificultat de justificar el repartiment en només dues colles. Però, a més, també va comunicar la fórmula de patrocini global de 140.000 euros a la CCCC, per a que aquest organisme els reparteixi com consideri.

Què fer amb els 140.000 euros? Aquest és punt de la discòrdia. Els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella –que enguany ja no rebran els 50.000 de patrocini de La Xarxa– creuen que hi ha d’haver repartiment ponderat dels diners entre les colles, segons el seu nivell. En el cas dels Verds, no veuen amb bons ulls a que vagin a la CCCC, un organisme amb qui fa prop de vint anys que mantenen una tensió constant per diferències de visions i conceptes i que ara ha augmentat arran aquest conflicte.

Els Verds han manifestat de manera clara i explícita que si no cobren, no cediran els drets. Ahir al vespre ho va tornar a manifestar el seu president, Ernest Gallart, al flamant president de la CCCC, Albert Torres, en una reunió a Cal Figarot. Els vilafranquins no han parlat de quantitats (no s’ha arribat a aquest punt), però sí que consideren que com a colla amb millors registres en el món casteller (primera classificada en els últims anys al Baròmetre i guanyadora dels dos darrers concursos) han de tenir un tracte econòmicament diferenciat. I creuen que les altres colles punteres també. És a dir, en tant que són les colles que, per raons evidents, generen major interès televisiu han de rebre una contraprestació econòmica d’acord amb aquesta audiència i l’espectacle que hi aporten.

La Colla Vella també manté aquesta tesi, tot i que suavitza les formes i, parcialment, el fons. Els del Portal Nou també creuen que una part dels diners de patrocini ha d’anar a les colles i que aquest repartiment no pot ser lineal. Però tampoc s’hi oposen de manera flagrant a que una altra part es destini a la CCCC en matèria de seguretat. I a diferència dels Verds no són tan categòrics en posar com a condició indispensable rebre diners a canvi de la cessió.

Per contra, la majoria de membres de la Junta de la CCCC (no tots, ja que la Colla Vella hi és present) creu que les colles no han de rebre res dels 140.000, si més no, de manera directa. Així ho va plantejar ahir Albert Torres a Ernest Gallart. Amb tot, sí que proposen que una part es destini a finançar parcialment mesures de seguretat, com els cascos, que d’aquesta manera, rebaixarien el seu cost a les colles.

Posicions allunyades i enfrontades. Les postures de les dues parts estan en el mateix punt que fa dos mesos. Els Verds han manifestat amb rotunditat que si no hi ha diners per a les colles de manera ponderada segons el nivell, no cediran els drets i, en aquest sentit, estan esperant una proposta per part de la Junta de la CCCC, a partir del treball de la comissió de Drets d’Imatge. Per contra, els Minyons de Terrassa han dit que si es destina un sol a euro a les colles de manera directa, no signaran la cessió. És a dir, o algú canvia de posició –cosa que és complicada i cada dia que passa, encara més– o es busca una fórmula màgica que satisfaci parcialment les parts.

Salvant les distàncies, l’escenari actual té alguns paral·lelismes amb els drets televisius del futbol. Verds i Vella consideren que Barça i Madrid no poden cobrar el mateix que Valladolid i Leganés. Per la seva part, Minyons rebutja qualsevol “esportivització” dels castells i prioritza el factor col·lectiu. Per dir-ho de manera plana i a grans trets: al Figarot creuen que els Minyons fan populisme i a Cal Reig que en els Verds impera l’egoisme.

Els Castellers de Vilafranca s’han armat de moral per a rebre pressions i ser assenyalats com a “responsables” o “pesseteros” si finalment no hi ha acord. Al Figarot estan acostumats a aquesta pressió i no els fa por l’escenari que es pugui derivar si finalment no hi ha calendari estable de retransmissions en els termes dels darrers anys: “a la TAP sempre entrem amb una forta xiulada i sortim per la porta gran amb el triomf a les mans”. Per contra, assenyalen a la Junta de la CCCC i, especialment, als Minyons i la Joves, com els causants de la crisi “per haver anat a la contra”. Aquesta visió és plenament compartida al Portal Nou, on s’hi afegeix el factor de la rivalitat local.

El factor Damm. Una de les possibles conseqüències que no hi hagi acord seria l’interrogant sobre el patrocini de Damm amb el món casteller. L’acord entre la cervesera i la CCCC detalla que la seva imatge apareix en les retransmissions com a contraprestació als prop de 200.000 euros anuals que hi aporta. Aquesta quantitat és una tercera part del cost total de l’assegurança.

Fa més de 25 anys que Damm és un dels principals aliats del món casteller. La seva col·laboració ha estat fonamental en l’ordre econòmic, però també social, ja que ha contribuït a projectar la imatge dels castells al conjunt del país, més enllà del seu àmbit estricte.

La participació de l’empresa en el món casteller es remunta al 1997, quan la CCCC es va trobar davant la necessitat d’incrementar les contraprestacions de l’assegurança. Les aportacions que l’asseguradora d’aleshores (L’Aliança, amb seu al costat de l’Hospital de Sant Pau) tenia per als casos greus eren irrisòries i així es va posar de manifest amb dues lesions medul·lars de la Jove de Tarragona (1995) i la Jove de Sitges (1996), que si no hagués estat per la mobilització de les respectives colles no haurien ni pogut fer les obres d’adaptació als pisos dels castellers lesionats.

Davant aquest escenari, l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar a Damm que hi entrés al món casteller amb una aportació que es destinaria a millorar les cobertures de l’assegurança. A canvi, la imatge de Damm es veuria en les diades que en aquells moments retransmetia el canal 33 de Televisió de Catalunya. La fórmula Pujol s’ha mantingut estable fins ara.

El cas de les Fires de Vilafranca. En aquest escenari de manca d’acord, una cadena local, Penedès TV (la televisió municipal de Vilafranca), retransmetrà diumenge la primera diada del 2025, l’actuació de les Fires, que comptarà amb la participació dels Castellers de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca.

L’emissió es podrà veure per la TDT (és a dir, només a les tres comarques del Penedès, que és on se sintonitza) i pel canal de YouTube de la televisió, en aquest cas, arreu. En canvi, no es podrà veure per la pantalla En directe del seu web, que depèn tècnicament de La Xarxa. Els Castellers de Vilafranca han cedit els drets només per a PTV i les seves plataformes, però en cap cas han donat permís per a que els pugui aprofitar La Xarxa.

Si no hi ha acord, el que passarà diumenge amb PTV podria ser un model a seguir enguany. És un avís vilafranquí a la resta d’actors en el conflicte que “nosaltres sols” ja fan. Les pressions van i venen.

Hi hagi acord o no, el 24 de juny hi haurà càmeres a la plaça del Blat. TAC 12 –televisió pública del Camp de Tarragona participada per vuit ajuntaments, entre els quals el de Valls– retransmetrà la diada, i les dues colles dels Xiquets de Valls, com diumenge les vilafranquines, no hi posaran cap objecció. De fet, TAC 12 ja retransmetrà la nit abans l’actuació de Completes, com fa cada any. L’interrogant és si el senyal de Sant Joan quedarà limitat només al TDT i canal de YouTube de la televisió del Camp de Tarragona o també es distribuirà per La Xarxa. I el segon interrogant és si la resta de televisions locals que no siguin TAC 12 i Penedès TV (i potser Canal Blau) estan en condicions de retransmetre les diades amb la qualitat a la que ens ha acostumat La Xarxa. El record del 2019 no és llunyà…

Un acostament col·lateral. Però no tot és tensió ni desacord en aquesta polèmica. Dos dels punts que inicialment plantejava divergències entre les parts estan en vies de solució. Es tracta de l’àmbit territorial que abraçaria l’acord en cas que se signi. La darrera proposta presentada per la comissió de Drets de la CCCC torna a la fórmula anterior i es limita als territoris de parla catalana, amb l’afegit e la Franja i l’Alguer (on enguany hi ha previstes actuacions dels Castellers de Sants, el juny, i els Xics de Granollers, el setembre).

L’altre punt que tenia discòrdia i que ha estat provisionalment solucionat és el que afecta a la sobirania de les colles per a decidir quines diades pot retransmetre pels seus canals i que no estiguin incloses en el calendari oficial. La nova proposta torna al contracte anterior, en què són les colles –i no la CCCC– qui ha de decidir quines diades retransmeten. A la pràctica, aquest sistema no s’ha fet servir fins ara, però qui sap si, finalment no hi hagués acord, seria una fórmula a explotar per part de les colles, també comercialment.

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 3): Sense patrocinis, però amb interrogants
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1)
Una de freda i una de calenta a la Junta de la CCCC
Els reptes (i els interrogants) de la CCCC
La CCCC entra en una nova dimensió
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
Llegiu aquí els capítols de temporades anteriors