Que no hi hagi ni guanyadors ni perdedors. Aquest és el primer punt fonamental per buscar el desllorigador de la guerra dels drets. I al mateix temps –i com no pot ser d’una altra manera quan les posicions estan tan confrontades, com és el cas– que tothom cedeixi en els seus plantejaments inicials per facilitar una entesa. Que tothom cedeixi en una part, però que al mateix temps es trobin còmodes i puguin argumentar que la solució s’apropa a les seves respectives tesis. Els castells, ho saben els nostres lectors, sovint són més complexos que algunes de les disputes polítiques, socials o esportives del món actual. I també requereixen d’enginyeria diplomàtica quan la situació ha arribat a límits extrems, com ha succeït ara. En aquest punt de tensió màxima viscuda en els últims mesos ha aparegut ara una finestra que convida a buscar una entesa. Encara falta lligar-ho, però ja s’ha començat a posar fil a l’agulla.

El context previ. Recapitulem. Per a que enguany pugui haver-hi retransmissions televisives de les principals diades castelleres, totes les colles han de cedir els drets a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Al seu torn, aquest organisme els cedirà a La Xarxa a canvi de 140.000 euros, que és la quantitat que aquesta operadora ja aportava als castells fins ara, però amb conceptes i destinacions diferents (50.000 als Castellers de Vilafranca, 50.000 a la Colla Vella, en tots dos casos com a patrocini, i 40.000 a la mateixa CCCC).

Si no hi ha cessió de drets per part de totes les colles, no hi ha acord. Però per a cedir els drets, entre algunes colles hi ha diferències substancials i, a priori, irreconciliables: els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella –que entre 2017 i 2024 han tingut el contracte de patrocini amb La Xarxa– han estat demanant que els 140.000 euros es destinin a les colles de manera ponderada en funció de la seva importància i nivell. Els Verds ho han posat com a condició imprescindible per signar la cessió. La Vella ha matisat els plantejaments i no ha posat condicions, però també reclama una retribució directa.

Per contra, algunes colles –especialment els Minyons de Terrassa, però també el mateix president de la CCCC, Albert Torres– han defensat que el conjunt dels 140.000 de La Xarxa s’han de destinar a la CCCC i vehicular-los a qüestions de protecció i seguretat. La colla de la camisa malva ha subratllat que no signarà si es destina un sol euro a les colles.

Aquest ha estat el plantejament dels darrers tres mesos, des que La Xarxa va comunicar als Verds i a la Vella que no renovava el contracte de patrocini –arbitrat pels seus antics gestors–, coincidint amb l’oposició contundent que la majoria de les altres colles de 9 i de 8 havien efectuat, i d’una manera especialment clara, els Minyons, la Colla Joves i els Xiquets de Reus. La decisió de La Xarxa de no renovar el contracte, però, estava presa abans de la campanya liderada per aquestes tres colles i a les quals s’hi van sumar la resta.

Per tant, si una part indica que no signa la cessió si no rep diners a canvi, i l’altra part que no signa si es destina un sol euro a qualsevol colla, difícilment hi pot haver un punt entremig… llevat que no es faci política de veritat; és a dir, amb voluntat d’entesa i de responsabilitat col·lectiva i amb la imaginació i generositat suficient per trobar un punt d’equilibri.

Quin punt d’equilibri? Trobar un punt d’equilibri ha estat el difícil objectiu que s’han marcat les colles integrants del G-5 (Castellers de Vilafranca, Colla Vella, Colla Joves, Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona) i la Junta de la CCCC. El màxims representants de totes les parts es van reunir dissabte al Forn de Nulles (Alt Camp), després de l’acte de presentació de la programació castellera de RAC 1. La reunió es va acordar dilluns passat, durant la Junta de la CCCC, per provar de sortir de la situació de paràlisi a l’hora de trobar una sortida al conflicte i davant el risc més que evident que no hi hagi retransmissions televisives.

En la reunió, com era de preveure, no va sortir cap acord concret, però sí la voluntat d’explorar una de les poques solucions que permetrien que els dos extrems s’hi trobessin. Aquest punt passa per a que 100.000 dels 140.000 euros es destinin a les colles, però no de manera directa, sinó a través d’una via paral·lela.

Aquesta via seria a través d’un òrgan paral·lel, on la CCCC traslladaria els diners rebuts de La Xarxa per a destinar-los a actuacions de prevenció i seguretat que avui han d’assumir les colles i que no estan coberts per l’assegurança. Seria el cas dels cascos de la canalla, dels protectors bucals, de les xarxes de seguretat als assaigs o, fins i tot, la contractació d’ambulàncies. A falta de concretar la proposta, les colles podrien recuperar una part dels diners que anualment destinen a aquests capítols, gràcies a aquest òrgan alimentat amb els 100.000 rebuts per la cessió de drets.

Segons es va tractar a la reunió, la distribució dels diners seria de forma ponderada; és a dir, les més grans en rebrien més i les més petites, una quantitat que seria testimonial. La Junta de la CCCC ha d’elaborar una proposta d’acord i passar-la a les colles del G-5 aquesta mateixa setmana. En aquesta proposta hauran de figurar els percentatges de la distribució ponderada, que, amb tota probabilitat, serà un dels aspectes que generarà major debat. En la reunió de dissabte, els Castellers de Vilafranca van subratllar la seva tesi de defensar que les colles que generen més atenció mediàtica –per tant, interès televisiu– han de rebre una quantitat substancialment major que la resta. Per als de Cal Figarot aquest punt és irrenunciable i es basen, salvant les distàncies, en la cultura dels drets televisius del futbol: Barça i Reial Madrid en reben més que Valladolid i Leganés, per raons evidents.

Tothom cedeix, tothom es manté a lloc. Aquest punt d’equilibri permetria a totes les parts cedir, però al mateix temps mantenir-se en els seus plantejaments inicials: els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella podrien argumentar que continuen rebent diners, i els Minyons de Terrassa o altres colles de la Junta de la CCCC també podrien sostenir que l’aportació de La Xarxa no es destina directament i íntegra a aquestes dues colles. En realitat, la fórmula inicialment trobada suposa una plataforma d’aterratge òptima per a una nau sense control, que estava destinada a estavellar-se en un punt indeterminat i deixar el món casteller sense retransmissions televisives aquest 2025.

Si realment s’acaba arribant a un acord, les colles, d’una banda, faran gala d’un exercici de responsabilitat col·lectiva i la Junta de la CCCC, d’una altra, haurà estat especialment hàbil en trobar un dels pocs punts d’entesa que hi ha per desencallar un conflicte de plantejaments extrems i incompatibles. Responsabilitat per una banda i enginyeria diplomàtica per una altra.

A favor de la proposta –un cop acabi de prendre forma– hi juga un altre factor: cap colla està disposada a quedar com la culpable que no hi hagi retransmissions castelleres enguany. Els posicionaments que defensen les colles responen, a grans trets, a les respectives cultures castelleres, però els seus dirigents també han notat un estat de preocupació transversal a l’interior de les seves colles davant la hipòtesi que no hi hagi entesa i, per tant, tampoc castells per la televisió. Ningú no vol ser assenyalat i menys encara per la seva gent.

Trobada constructiva, amb tensió inicial. La reunió entre el G-5 i la Junta de la CCCC celebrada dissabte de Nulles va ser cordial, però no exempta d’una certa tensió en els moments inicials, quan les parts es van llençar acusacions sobre les respectives actuacions dels últims mesos i anys. Hi van assistir els màxims dirigents de totes les parts en una mostra de la importància que tothom dona a la cerca d’un acord.

El fet que la reunió fos a la 1 del migdia, després que durant tres hores els seus components coincidissin en l’acte convocat per RAC 1, va ajudar també a canalitzar la trobada i establir un clima de certa complicitat més enllà del color de les camises. Amb tot, l’escenari previ es manté i mantindrà un cop finalitzi el conflicte; això vol dir que les relacions entre Minyons i Verds –que en els darrers mesos han assolit nivells de distanciament similars als de començament de segle– continuaran gèlides. El mateix dissabte a la tarda es va poder comprovar a l’Hospitalet, on hi van coincidir totes dues: cap connexió més enllà de l’estrictament indispensable. El cas de les colles de Valls, òbviament, segueix la tònica pròpia i habitual.

Durant la trobada es va exposar una certa crítica, en tons i formats diferents, a La Xarxa, a qui van acusar d’haver articulat durant aquesta crisi discursos no sempre coincidents i que variaven en funció de l’interlocutor. Acostuma a passar: en escenaris de diferències, rep qui no hi és a taula.

Durant el conflicte actual, La Xarxa s’ha mantingut al marge de les diferències entre les colles i ha exposat que la cessió dels drets havia de ser unitària per part de la CCCC, incloent-hi totes les colles. Fins la setmana passada, els equips de la cadena que aborden la carpeta castellera han estat encara inoperatius: o són externs o tenen altres funcions internes. Els senyals, però, que van arribar de la reunió de dissabte apunten que, a partir d’avui dimarts (ahir era festa a Barcelona) es començaran a fer els primers moviments per provar de ser a punt per a la primera retransmissió, el dia de Sant Joan a Valls. Aquest llarg cap de setmana hi ha hagut intercanvi de missatges convidant a estar preparats per arrencar.

I si no hi hagués acord? L’acord és més a prop ara que del que era divendres, ja que la reunió de dissabte va començar a aplanar les bases per buscar una entesa. Ara bé, també podria ser que, per diverses raons, no hi hagi entesa i, per tant, la CCCC no pugui cedir els drets de totes les colles perquè no els disposarà. Això vol dir que no hi hauria retransmissions castelleres enguany? La resposta no és necessàriament afirmativa i aquest va ser un punt que també va sortir a la reunió de dissabte.

La fórmula Fires de Vilafranca és l’escenari que es produiria en cas que no hi hagués un acord. De fet, és la fórmula que totes les colles (les d’una banda i les de l’altra) tenien en ment fins divendres passat. La diada de les Fires de Maig, amb les dues colles de Vilafranca, el passat 18 de maig, es va retransmetre per Penedès TV. Això va ser possible perquè tant els Verds com els Xicots van cedir els drets d’aquesta retransmissió, organitzada per l’Ajuntament i que també és titular de la cadena municipal. La cessió dels de Cal Figarot es va limitar a PTV; és a dir, no es va poder veure a la secció En directe del web de PTV, ja que és un programari de La Xarxa. Sí que es va veure, a banda de la TDT (amb un radi que abasta les tres comarques del Penedès), pel canal de YouTube de la pròpia cadena. És a dir, tothom, allà on fos va poder veure-la.

Un cas similar va succeir la setmana passada amb la Diada de Colles del Vallès Oriental, a Granollers, en què les cinc colles van cedir els drets i es va emetre tant pel TDT i el seu canal de YouTube com per la secció En directe del web, ja que les colles no hi van posar objeccions.

Per a la diada de Sant Joan –territori de TAC12, la cadena que assumeix més retransmissions cada any i que formen part de la seva identitat–, la fórmula seria similar, ja que totes dues colles cediran els drets, així com el mateix Ajuntament, organitzador de la diada. Si abans no hi ha un acord, els castells es veuran per la TDT i el canal de YouTube de la mateixa televisió del camp de Tarragona. Encara estaria per decidir si s’emet també per la secció En directe del web.

És a dir, en cas que no hi hagués programa de retransmissions televisives de La Xarxa hi hauria castells igualment per la televisió, ni que fos a través del canal de YouTube de les cadenes locals, sempre, lògicament, que les colles participants ho autoritzessin. Ara bé, el resultat, de ben segur, no seria el mateix que amb la producció, mitjans i rostres que aporta La Xarxa, on hi ha una coincidència generalitzada, que ofereixen un resultat d’alta qualitat i que, no comptar-hi, resultaria una pèrdua per a tot el món casteller. No totes les televisions locals tenen els recursos tècnics i humans per fer retransmissions.

El retorn del G-5. Independentment a com acabi el conflicte dels drets, la reunió de dissabte va servir per posar de manifest la necessitat de reactivar el G-5, que porta sense cobertura prop de dos anys. Que les cinc principals colles castelleres, tot i les abismals diferències que les separen, no disposin d’un òrgan de diàleg i actuació estable només té conseqüències negatives per al món casteller. No té cap lògica que aquestes cinc colles no mantinguin un canal d’actuació regular. No a tothom li agrada, però, que el G-5 estigui actiu i aquí és inevitable veure qui hi havia a la reunió de dissabte, però també qui no va ser convidat (o convidada) a ser-hi.

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 4): Cobrar o no cobrar
La guerra dels drets (T2, ep 3): Sense patrocinis, però amb interrogants
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1)
Una de freda i una de calenta a la Junta de la CCCC
Els reptes (i els interrogants) de la CCCC
La CCCC entra en una nova dimensió
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
Llegiu aquí els capítols de temporades anteriors