El conflicte sobre la cessió dels drets d’imatge de les colles per a la realització de les retransmissions castelleres encara la recta final, amb la incertesa pròpia que caracteritza aquesta carpeta, però amb el convenciment generalitzat que hi haurà una entesa. La setmana passada la Junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va enviar un darrer document a les colles del G-5 (Castellers de Vilafranca, Colla Vella, Colla Joves, Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona), que canvia lleugerament l’anterior proposta de tres setmanes enrere, amb l’objectiu de buscar un dels pocs i relliscosos terrenys en què es podria trobar un punt d’acord entre les diverses visions dels dos extrems. Encara no hi ha acord, però és a tocar i tot apunta que es podria tancar la setmana vinent, abans de Les Santes.

Si les cinc colles del G-5 accepten la proposta de la CCCC hi haurà acord i, per tant, aquest organisme podrà cedir els drets de les colles en el seu conjunt a La Xarxa per poder efectuar les retransmissions de les diades. Si una decidís no signar, no hi hauria cessió i, en conseqüència, el programa de retransmissions no es podrà dur a terme tal com s’ha fet en els darrers anys.

Hi haurà acord, però no necessàriament pau. La guerra dels drets deixarà moltes ferides pendents de cicatritzar. La principal, entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa (també la Colla Joves). L’aposta d’aquestes colles per a que La Xarxa no renovés l’acord de patrocini amb els Verds i amb la Colla Vella costarà anys de pair al Figarot.

El resultat del conflicte admet lectures diverses. Totes hi han cedit i totes hi han perdut, algunes més que altres, si bé totes hauran guanyat que els castells es puguin continuar veient per la televisió amb el format d’èxit que ha aplicat La Xarxa aquesta darrers anys.

La clau del repartiment de diners. L’element de conflicte ha estat girant aquestes darreres setmanes entorn el repartiment dels 140.000 euros que La Xarxa aportarà a la CCCC per l’explotació dels drets. La primera proposta de la CCCC, datada del 13 de juny, detallava que 40.000 euros es destinarien al finançament de la Coordinadora –com s’ha fet en els darrers anys– i 100.000 al nou Fons Social de Salut, Seguretat i Cooperació, depenent de la mateixa CCCC i que serà un instrument per a destinar-los a les colles, un cop justifiquin despeses en matèria de prevenció i seguretat. (En vam parlar aquí).

Aquests 100.000, segons la primera proposta, cobririen una part de despeses de diferents mesures de prevenció i seguretat: un 30% per a reduir la quota de les colles a la Coordinadora, un 10% per a reduir el cost dels cascs i un 50% per a despeses en aquesta matèries (ambulàncies, protectors bucals, xarxes de seguretat, terres atenuants, sessions de rehabilitació…). A més, un 10% aniria destinat al mateix fons.

El repartiment seria ponderat i seguiria el criteri que aplica la CCCC per ubicar les colles en categories, que van de les colles de 6 a les de 10. Aquest darrer està format, a hores d’ara tres colles ( els Verds i les dues de Valls), ja que implica haver descarregat dos castells de 10 o desfolrats en les tres darreres temporades.

La proposta va ser acceptada, sense convenciment, però amb voluntat d’arribar a una entesa per part de la Colla Joves i els Minyons de Terrassa (malgrat que inicialment defensaven que el repartiment fos igualitari i no ponderat en funció de la categoria). També el va acceptar la Colla Vella i la Jove de Tarragona, tot i que en aquest cas, trobava excessives diferències en els diners a rebre entre les colles de 10 i la resta.

Per la seva part, els Castellers de Vilafranca van assumir, tot i no estar-hi d’acord, que 40.000 es destinessin a la CCCC, però van proposar canvis en el repartiment dels altres 100.000: que no només es propiciés la ponderació, com ja establia el document, sinó també la presència de les colles a les retransmissions; és a dir, les que més surten en diades que cobressin més per la cessió dels drets.

Un estret marge per l’acord. La Colla Joves i els Minyons van respondre la CCCC que no cedirien més per acontentar els Castellers de Vilafranca. Aquests darrers, per la seva part, van manifestar que sense canvis no signarien. És a dir, a la Coordinadora li quedava un marge molt estret per buscar un acord, que impliqués que fos acceptat per dues visions contraposades: per a uns, que no hi hauria moviments; i per als altres, que sí que n’hi hauria.

I la CCCC se n’ha sortit i tot sembla, que amb nota, ja que aquest acord és gairebé tancat. El document ha estat objecte d’un canvi menor, que admet lectures i interpretacions diferents segons els punts de vista. Cada part pot vendre el seu trumfo, un tema que no és menor en el complex món dels castells, especialment entre les colles punteres i rivals.

La nova proposta elaborada per la CCCC i tramesa les colles del G-5 divendres passat manté la divisió inicial de 40.000 euros per a la CCCC i 100.000 per a les colles en matèria de seguretat i salut, però amb un petit canvi en les partides de repartiment: desapareixen els 10.000 euros que en la primera proposta es destinaven a subvencionar una part dels cascs i passen als 50.000 de la partida de despeses sanitàries, que ara seran 60.000 euros. Aquests 60.000 euros permetran obtenir descomptes en la compra dels cascs.

A efectes pràctics, el repartiment de diners no variarà en excés. Les tres colles de la categoria de 10 rebran al voltant de 9.000 euros, mentre que les de 9 en seran 2.700; les de 8, 1.500; les de 7, 500, i les de 6, 310.

La Colla Vella ha acceptat la proposta sense objeccions. Els Minyons, la Colla Joves i la Jove de Tarragona, també l’han acceptada, però sense convenciment; en els tres casos han manifestat que ho fan per evitar un desacord que afecti la retransmissió de les diades. Els Minyons –que tenen previst fer un pronunciament públic un cop se signi l’acord– es mostren especialment crítics amb els vilafranquins. La ponderació en el repartiment tampoc no ha agradat a la Joves, que ha decidit destinar la meitat dels 9.000 euros que rebrà a un estudi en matèria de seguretat. La Jove de Tarragona també creu que el repartiment genera divergències “bastant importants” entre els dos extrems.

Precisament, en l’altre extrem, els Castellers de Vilafranca consideren que els 9.000 euros que poden rebre és una quantitat per sota del que els correspon com a colla amb els castells de major nivell i guanyadora del Concurs. Però, tot i així, estan disposats a acceptar el document i signar l’acord. Així hi van decidir ahir a la nit en reunió de Junta Directiva. Les objeccions que avui tenien previst traslladar al president de la CCCC, Albert Torres, eren més de detalls paral·lels, com la selecció de diades incloses en la llista de retransmissions. Els Verds estaven disposats a suportar la pressió de tenir una visió diferent a la resta de colles del G-5, però no han volgut tensionar més la situació ni que els assenyalessin com els responsables que les diades no es fessin per la televisió (i els riscos paral·lels, com la possible pèrdua d’algun patrocinador). A més, hi ha un cert cansament generalitzat d’aquest conflicte.

Si finalment es tanca l’acord, com tot indica, haurà estat un èxit en la gestió d’equilibris en què s’ha mogut el nou president de la CCCC, Albert Torres, que el març va prendre possessió del càrrec amb la patata calenta d’aquest conflicte. En les converses i reunions amb les colles del G-5 no ha participat l’equip gerencial de la CCCC (i això, especialment a Cal Figarot, és assenyalat com una de les claus que hi pugui haver una entesa).

Altafulla, només per TAC 12. L’acord no se signarà avui ni demà. Tot apunta que serà la setmana vinent, abans de Les Santes. Per tant, la Diada de les Cultures, a Altafulla, es retransmetrà per TAC 12, amb cessió de les quatre colles participants (Castellers d’Altafulla, Colla Vella, Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca). Els Verds no autoritzaran que s’emeti per La Xarxa i, per tant, se seguirà el mateix sistema que les retransmissions de les Fires de Vilafranca i els Quatre Fuets de Berga: per la televisió local i pels respectius canals de YouTube. De fet, aquesta diada no estava inclosa en el llistat de la vintena d’actuacions que emet La Xarxa i és de producció exclusiva de TAC 12.

Per a les diades de Sant Joan i de la Festa Major de Terrassa, les colles participants van cedir els drets per a que es poguessin emetre també per La Xarxa. Va ser una acció exclusiva per a aquestes diades, ja que totes hi estaven d’acord en què s’emetés també per l’operadora de manera gratuïta.

El ‘regal’ a TV3. Un dels agents audiovisuals més interessats que hi hagi acord en la cessió dels drets és 3.cat; és a dir, TV3. Per a la televisió catalana, la decidida aposta que La Xarxa ha fet pels castells en els últims deu anys ha estat un bona taula de salvament per evitar dedicar esforços als castells. En les darreres temporades, TV3 ha emès un ampli resum de 45 minuts (en format fals directe) d’una desena d’actuacions rellevants del calendari, com Sant Fèlix, Santa Úrsula o la Diada dels Minyons, entre moltes altres. TV3 no hi fa res, llevat del Concurs, i es dedica posar la pantalla d’un producte que arriba produït íntegrament per La Xarxa i les respectives televisions locals.

Sense retransmissions castelleres de La Xarxa, TV3 (o 3.cat) tindria un deure (moral, no pas contractual) de generar més continguts castellers, a banda dels resums estrictes de les principals actuacions als TN. I més, especialment, des que fa tres anys va deixar d’emetre el magazín casteller Obrint plaça, que va estar en antena les temporades 2019 i 2022. Ara fa vint anys, el canal 33 va crear Quarts de Nou, un programa setmanal que combinava actualitat, amb difusió i entreteniment per a un públic ampli i que va permetre que els castells superessin les seves fronteres sociològiques.

En els últims deu anys, els dos canals de 3.cat (Tv3 i 33) han reduït la presència dels castells a la meitat. El 2013 i 2014, la suma del Quarts de Nou i de les retransmissions castelleres van ser de 1.083 minuts l’any, segons un càlcul de la CCCC. L’any passat, van ser de només 530.

El document de la CCCC (part 1). Amb l’objectiu que els mitjans de la CCMA (TV3, 33, Catalunya Ràdio i les noves plataformes en línia de 3.cat) augmentin la dedicació als castells, la CCCC va elaborar una proposta en que, d’una banda, evidenciava el descens de la cobertura castellera (especialment en la televisió) i, d’una altra, apuntava diversos suggeriments. Un era la recuperació del magazín casteller que aquest 2025, per tercer any consecutiu, no serà a la graella de TV3 / 33.

Altres propostes apuntaven que de manera indirecta els castells guanyessin presència en pantalla entrant en alguns dels programes de més èxit de la cadena. Per exemple, suggeria que a Està passant s’incorporés personatges castellers, que als espais d’entrevistes Al cotxe o Col·lapse s’abordessin figures que tenen relació amb els castells o que els magazins com Tot es mou o Planta baixa també tractessin l’actualitat castellera. A més, proposava la creació de les càpsul·les Drama extra, que tractessin els castells a través de nous punts de vista i formats, com, finalment s’ha aplicat.

En conjunt, es tractava d’un document interessant i amb idees enginyoses, que perseguia un major presència dels castells en els mitjans de la CCMA, davant l’abandonament, especialment en la televisió, a la que estan sent sotmesos. La proposta es va elaborar el 2024 i s’ha actualitzat aquest 2025.

El document de la CCCC (part 2). Ara bé, el document de la CCCC traspassa tots els límits, amb malaptesa i amb unes formes impròpies en la relació actuals amb els mitjans, quan entra a tractar el 3 rondes, el programa d’actualitat castellera que cada diumenge a la nit emet Catalunya Informació i que és una referència en l’ecosistema informatiu dels castells. El 3 rondes registra una mitjana d’audiència de 20.500 oients cada diumenge a la nit, segons l’EGM, a més de 30.000 descàrregues per exercici.

El document de la CCCC llença una OPA hostil al 3 rondes: proposa un canvi de format, un relleu en la presentació i una substitució en les veus que hi apareixen. És a dir, fa una escaleta de com ha de ser un programa de ràdio.

La proposta ha provocat un acusat malestar a Catalunya Ràdio, tant pel fons com per les formes. D’entrada, que des d’un organisme extern es proposi no només com ha de ser un programa sinó qui l’ha de presentar suposa un desconeixement absolut de quina és la realitat en els mitjans actuals, especialment els públics. Òbviament, tot és opinable i valorable i tothom està en condicions d’emetre les seves visions sobre el que sigui, també un programa de ràdio. Però la CCCC no té cap mena de competència en matèria comunicativa (i la seva directora tampoc és cap experta) per a decidir com ha de ser un programa i assenyalar qui l’ha de presentar. Fa moltes dècades, per sort, que això no va així…

El Consell Professional de Catalunya Ràdio –format per periodistes de la casa– va emetre fa dues setmanes un dur comunicat, en què subratlla que la CCCC “no és ningú per creure’s en el dret de treure i posar professionals, dictar al detall com ha de ser el programa i censurar determinades veus”. No és només que el Consell Professional de Catalunya Ràdio estigui carregat de raó, sinó que actuacions com aquestes acaben perjudicant els castells, precisament en un moment en què es reclama major penetració social fora del seu àmbit.

Articles relacionats:
La guerra dels drets (T2, ep 6): Tan a prop i tan lluny
La guerra dels drets (T2, ep 5): Ni guanyadors ni perdedors
La guerra dels drets (T2, ep 4): Cobrar o no cobrar
La guerra dels drets (T2, ep 3): Sense patrocinis, però amb interrogants
La guerra dels drets (T2, ep 2): Posicions allunyades
La guerra dels drets: nova temporada (episodi 1)
Una de freda i una de calenta a la Junta de la CCCC
Els reptes (i els interrogants) de la CCCC
La CCCC entra en una nova dimensió
Coordinadora: nous reptes, velles polèmiques
Llegiu aquí els capítols de temporades anteriors