Quan l’any 2015, Jaume Galofré, Galu, va entrar com a cap de colla de la Joves es va marcar entre els seus objectius que el mètode d’assaig i la tecnificació fos l’element central del funcionament de la colla. Això no implicava, en absolut, renunciar a la rauxa que al llarg del temps havia caracteritzat als diables vermells i que havia forçat la llegenda justificada que amb menys podien fer gairebé el mateix que altres, sinó que el rigor, l’ordre, la intensitat i la precisió adquirissin la importància necessària (i fonamental) en una era en què l’assaig ja havia esdevingut la peça central del progrés i avenç de les colles.

Galu havia entrat a la Joves com a tabaler en el grup de grallers, però el seu pas pels Arreplegats de la Zona Universitària havia mostrat en ell un talent destacat com a component de tronc, que l’havia catapultat recentment a pujar a les estructures dels de la camisa vermella. Als Arreplegats, Galofré s’havia submergit en la precisió com a tècnica en la construcció de folres, la utilització de les barres com a complement d’assaig i la millora del rendiment físic com a element per incrementar les prestacions dels castellers. Tot això ho va aplicar en la seva etapa com a cap de colla de la Joves i ho va posar de manifest sobretot en les manilles, que a partir d’aleshores van reiterar i van poder passejar en diverses diades, fins i tot enfrontant-se per primer cop a un 3de10fm que va quedar a les portes. Precisió tècnica i èpica es van abraçar de ple per seguir dibuixant el camí de la Joves.

I ahir, deu anys després, la memorable diada de Santa Úrsula va exhibir de nou aquest lligam entre precisió tècnica i èpica al carrer d’en Gassó. En el primer cas, perquè els resultats que van recollir ahir –però especialment durant tota la temporada– són fruit d’un minuciós i intens treball a assaig; i en el segon, perquè l’episodi que va envoltar l’atac al 2de9 sense manilles i la seva aleta només es pot entendre amb una determinada idea vallenca de concebre els castells, on es combinen rauxa, passió, picardia i qualitat. Molta qualitat.

La fatídica notícia de les proves dels bombers. Els castells són, com resulta evident i obvi, una feina col·lectiva, però també és innegable que les peces del tronc i del pom tenen un component d’individualitat específic, com a conseqüència de prestacions, mides i, sobretot, assaig. Quan Jaume Galofré va rebre la notificació que les proves físiques per accedir al cos de Bombers eren el mateix dia de Santa Úrsula, al cap de colla, Francesc Inglès, Quico de Cabra, li va caure el cel a sobre. Galofré és una peça fonamental en els tres castells que la Joves tenia en cartera per a Santa Úrsula: terç al 4de9sf i quart al 3de10fm i al 2de9sm.

Per a una colla com la Joves, cobrir amb tres assaigs, un terç de 4de9sf o un quart de 3de10fm és igualment de difícil que per a qualsevol altra colla, però accessible. Cal, evidentment, disposar un planter de castellers d’extraordinari nivell i prestacions i tirar de l’èpica que els caracteritza. Però, en canvi, substituir en aquest temps un quart d’un castell que no han provat mai, com el 2de9 sense manilles, és pràcticament una quimera.

Quico de Cabra va clavar alguns renecs, com és natural, quan va saber que no podria comptar amb Galofré per Santa Úrsula. Però no es va deprimir ni va renunciar, d’entrada, als objectius de màxims plantejats. La solució al 4 resultava factible, tot i que complicada pel castell immens que és. Àlex Frías que ja l’havia fet a plaça i enguany havia pujat amb algun assaig, era el candidat natural a rellevar Galofré.

Per al 3de10fm tots els ulls van apuntar a Francesc Ramon, parella castellera de Galofré al llarg dels últims anys en diverses construccions de màxima dificultat i també en els òrgans de decisió en la seva primera etapa com a cap de colla. Ramon va anunciar fa tres anys que deixava de pujar als castells, però enguany li van demanar d’anar de segons al 4de9sf (sempre l’havia fet al terç), sota David Guirado, un terç de prestacions excel·lents. Ahir, tornava a anar damunt d’unes manilles per suplir al seu amic Galofré.

Però per al 2de9 sense manilles no hi havia solució factible –o, si més no creïble–. D’entrada, el nom més lògic era el de Francesc Ramon, que havia fet el 2de8sf amb Jaume Galofré. Però Ramon no ha pujat mai de quart sense lligar i té una posició de treballar diferent a Galofré. Dimecres i divendres va fer el 2de8sf sencer a assaig, davant Edu Toda; totes dues proves van donar prou informació per saber que si la construcció era de 8 neta podia completar-se, però si era de 9 sense manilles –tot i que dugués un folre folgat– resultava especialment complicat que tingués èxit. En aquestes circumstàncies, el 2de9sm quedava més fora que dins del programa dels vermells per Santa Úrsula. Així ho va anunciar Inglès en la tertúlia dels caps de colla a Ràdio Ciutat de Valls, divendres al vespre, a la Fira Castells.

Amb aquest retrat de les noves alineacions arran la baixa de Galofré, Quico de Cabra va començar a teixir un mapa mental que dibuixava que el 4 es podia veure poc afectat pel canvi; el 3, relativament i 2 era accessible si era de 8. I també va llegir el que podria passar a l’altra banda de la plaça, com és imprescindible a Valls: la Vella, previsiblement, faria el 4de9sf sense problemes, tenia plenes opcions de descarregar el 4de10fm, però arribava justa a un 2de8sf acabat de sortir del forn. En aquest context, el cap de colla dels vermells considerava que amb el 4 i el 3 descarregats, el 2 vermell podia ser de 8 net.

L’opció Fede. Amb tot, l’opció del 2de9sm mai va desaparèixer del tot. Per aquest motiu, Inglès va sondejar un dels castellers més mítics de la Colla Joves, Fede Gormaz, per valorar l’opció que hi pugés, malgrat que fa tres anys que no munta a cap castell i bastants més que no assaja amb regularitat. Però si en el món casteller hi ha algú que és capaç de fer una construcció de màxim nivell sense assajar-la és diu Fede Gormaz, com ha demostrat en reiterades ocasions.

La conversa entre el Quico i el Fede es va mantenir amb discreció. N’estaven al cas el mateix Jaume Galofré, Joan Inglès –germà del cap de colla i amb qui manté una estreta sintonia– i Pep Oller, membre de l’equip tècnic i una de les persones que millor coneix el mapa mental de la colla. Fede Gormaz estava avisat que potser, segons com anés la diada, se’l necessitaria, però en cap cas va ser una confirmació. Per aquest motiu, quan just entrar a plaça, algú li va dir amb rostre seriós però en broma: “estàs preparat per pujar?”, se’l va quedar mirant amb un interrogant d’incertesa intentant esbrinar què en sabia ben bé del que havia parlat amb el cap de colla i que era un secret.

Una actuació diferent. Però la diada no va acabar anant com Francesc Inglès se l’havia imaginat. El 4 es va descarregar després d’una titànica lluita per salvar una construcció que es va fer molt llarga per petits problemes de l’aixecador a l’hora de pujar. Frías, per cert, va demostrar les seves enormes prestacions per aguantar un castell d’aquesta envergadura en circumstàncies complicades, tot i haver fet només dos assaigs.

El principal revés, però, va ser amb el 3de10fm. El gran objectiu de l’any de la Colla Joves (estudiat, definit i treballat de manera intensa) va quedar lluny d’arribar a bon port, ni tan sols de quedar-se a mitges. L’intent desmuntat va presentar aigües per diversos punts, especialment al folre i les manilles, i el peu desmuntat va apuntar en la mateixa línia.

Descartat el 3de10fm (i substituït pel 2de9fm per sumar rondes), Quico de Cabra va considerar que per a que Santa Úrsula fos històrica per a la Joves havia de ser amb el 2de9 sense manilles, només carregat en tres ocasions pels Castellers de Vilafranca (els anys 2005, 11 i 12). Aleshores sí, va ser quan va anar a parlar amb Fede Gormaz per dir-li que hauria de pujar a un castell que no havia assajat i que la colla no havia provat mai. La notícia va córrer, primer entre la colla, i després a la plaça amb una barreja d’estranyesa i admiració. Tornava l’èpica (si és que mai se n’havia anat).

La diferència d’alçada entre Jaume Galofré i Fede Gormaz és de més de 10 centímetres. Per aquest motiu, van canviar un baix, malgrat que no la compensava del tot. El castell, en tercera ronda, va anar amunt. Va pujar decidit i ferm, però amb els lògics moviments que implica una construcció mai descarregada a la història. Gormaz va tornar a demostrar la seva immensa categoria: va mantenir la posició i va aplacar alguns dels moviments que arribaven de diverses parts del castell. Amb l’aixecador col·locat i l’enxaneta darrere el dos, el castell es va trencar, i no va ser pas pel Fede.

Esperar al Galu. En aquell moment, eren les 15.10 hores i Galofré havia acabat les proves, que se celebraven a Sant Cugat. Els mòbils de Joan Inglès i Pep Oller van rebre un missatge del mateix Galofré a les 15.12 hores, en què els comunicava que ja havia acabat i baixava cap a Valls. Encara van passar ben bé quinze minuts fins que va pujar al cotxe, ja que un dels aspirant de les proves va protestar pel resultat i això va alentir que Galofré hi pogués deixar la seva necessària signatura al document oficial que confirmava que les havia superades.

De Sant Cugat a Valls hi ha 86 quilòmetres i Galofré iniciava en aquells moments una de les curses contrarellotge més intenses de la seva vida. Resultava impossible que la Joves pogués retenir la diada durant gairebé una hora, que és el temps que necessitava per arribar, per ràpid que hi anés. Van tornar a muntar el peu del 2de9sm i, ara sí, amb picardia ja tenien previst baixar-lo per continuar guanyant temps. La veu d’Edu Cristino, al quint, dient al cap de colla que quedava baix –com efectivament era així– va ser un motiu justificat per desmuntar.

Amb l’intent anterior i el peu desmuntat, a la Joves ja no li quedaven més cartutxos, segons el reglament acordat l’any passat per les dues colles. Però sí que tenia encara una carta més. Va ser en aquell moment quan Quico de Cabra va anar a buscar a Manel Urbano i es van trobar en un dels passadissos de darrere l’Ajuntament que connecten els dos espais on se situen les colles. Allà li va dir que tiressin el pilar abans que ells culminessin la tercera ronda, una opció que permet el nou reglament. I Inglès no li va amagar que esperaven l’arribada de Galofré. Urbano hi va accedir. Una mostra del fair play entre els dos caps de colla; un sincer; l’altre, comprensiu. Dues persones que saben con ningú el que es juguen les colles el quart diumenge d’octubre al km 0.

El muntatge i la posterior celebració de pilar de 8 amb folre i manilles de la Vella va donar a Galofré el temps necessari per arribar a Valls. Va enviar un missatge a Joan Inglès quan sortia de l’autopista, a Vila-rodona, i van acordar que pararia a la muralla de Sant Antoni, darrere l’edifici de l’Ajuntament. Rafel Sans –que va ser president de la colla quan Galofré era cap de colla– i la regidora de Cultura i castellera de la Joves, Rosa Rovira, el van esperar al carrer per agafar el cotxe i aparcar-lo. Galofré va entrar a l’Ajuntament per la porta de la Policia i amb la roba castellera a la mà i cansat de les proves intenses del matí, es va dirigir ràpid a l’espai interior de la colla per canviar-se, on va ser rebut entre mostres d’ànims i aplaudiments. Pocs minuts després pujava al 2de9 sense manilles, el primer que es veia a Valls.

La nova muntanya russa. El viscut ahir per part de la Colla Joves entronca de ple amb la muntanya russa de la Santa Úrsula del 2019 i el 3de9 sense folre: una lluita contra l’impossible que era possible (mentre a l’altra banda de la plaça dibuixaven una actuació històrica). Va ser èpica en estat pur. Però també una demostració que l’assaig, la tecnificació i la precisió són la fórmula de l’èxit. Com molt bé ha escrit Quico Domènech en la crònica de la diada, hi ha coses que només passen a Valls.