Semblaria il·lògic parlar de treure manilles quan els dos darrers anys han estat les temporada amb més manilles des de la pandèmia. 56 castells emmanillats el 2024 i 59 el 2025, que ens demostren que poc a poc ens apropem a la normalitat de les temporades anteriors i evidencien una salut social i castellera amb molta progressió en totes les colles.

La gent vol fer castells, volem fer castells i això ens permet somniar. No hi hauria castells sense reptes, els castellers sempre en volem més i quan tenim un pas assolit, per essència, impuls i naturalesa, ja pensem en fer el següent.

En els primers folres dels anys 1969 i 70, fins i tot en el primer 4de9f, els més grans de la colla ens deien “hi posem el folre perquè és impossible fer-lo sense”. Sabíem que era possible, però el que també sabíem que era molt més fàcil…  Més tard ho  hem pogut comprovar, i tant que era possible! Un altre repte i somni assumit, un altre anhel fet realitat, però això és un altre tema; el que ens interessa és que per fer l’inèdit castell de 10 vam escollir l’opció més fàcil (si es pot dir així). Vàrem posar folre i manilles.

Malgrat que considero que el castell de 10 amb folre i manilles és espectacular, increïble i extraordinari; és quasi bé un castell sense adjectius. I personalment, considero el 4de10fm el cúmul de la totalitat: m’esborrona i em treu la llagrimeta només fer l’aleta, em motiva sempre. Però crec sincerament, que el gran castell de 10 ens espera. Diria més: ens està cridant!

Ja vam sentir aquesta veu les temporades 2018 i 19. Els Verds, amb el Toni, ja van fer algun plantejament. N’estic convençut que al cap del Toni i la seva Tècnica el Gran Castell començava a fer-se espai. I nosaltres a la Colla Vella, que al 2015 i 16 ja el vam dibuixar, durant les temporades 18 i 19 hi vam crear les primeres circumstàncies.

Teníem un gran castell net, segur i constant amb molta versatilitat, un folre d’elit amb moltes batalles guanyades en grans castells, una gran pinya confiada, sacrificada i molt dura, una excel·lència amb la canalla excepcional i amb un teixit social espectacular. Més de 23 castells superiors al 3de9 amb folre per temporada i amb un índex de caigudes mínim (detall molt important per la moral, confiança i seguretat de la canalla i de la colla en general). El Gran Castell ens cridava… sentíem la seva veu.

Estic segur que hi tornarem. Tornarem a crear el màxim de circumstàncies possibles per arribar-hi, perquè ho portem dins, perquè és la nostra essència i la nostra manera de ser. Per això  fem castells.

Parlem d’una pinya acostumada a molta brega. Al  treball incansable a l’assaig, a donar-ho tot, a arribar on no pot arribar l’altre. Una pinya acostumada al castells llargs i durs. Castells de manilles foscos i eterns.

Parlem d’uns baixos herois, durs, sacrificats i acostumats a treballar amb equip, a convertir-se en un més per ser el tot.

Parlem d’un folre d’elit, consolidat en el treball esgotador de grans castells amb folre com el 5de9f o el 4de9fp, castells molt dinàmics, imprevisibles, que demanen dels segons, crosses, daus i primeres, respostes immediates, on moltes vegades cal improvisar amb certesa i seguretat. Un folre forjat de castells llargs amb un treball constant i esgotador. Un folre amb lletres majúscules.

Parlem d’un tronc de castell net impecable. Coneixedor del castell, confiat i segur. Cuit a foc lent assaig rere assaig, castell rere castell. Fet de molts 4de7 i 4de8 nets. Fet amb constància i determinació. Creat gaudint i portat a plaça per fer gaudir.

Parlem també d’una excel·lència màxima amb la canalla. Una canalla motivada, que gaudeixi els castells, que frueixi a cada assaig, amb uns líders ferms que es facin seus els objectius i els comparteixin amb els demés. Uns líders que transmetin. Amb un equip de canalla que els motivi a fer-ho bé, a millorar, a augmentar la seguretat i la confiança, que els faci créixer individual i col·lectivament. Una canalla segura i confiada, compromesa amb el grup i disposada a ser-hi sempre.

Motivació i determinació, esforç i sacrifici, rauxa i constància. Creure, voler i ser-hi.  El somni hi és, el repte també. Ara cal seguir creant  les  circumstàncies. El camí per arribar-hi és llarg, però gaudirem moltíssim caminant.