Corria l’octubre de l’any 2022 quan Guillem Bartolí publicava en aquestes pàgines de la Revista Castells un article titulat Què pot més: l’honestedat o la covardia?, on abordava el sempre delicat tema de saber quan un castell es pot donar com a carregat o no. I aprofitava la conjuntura per recuperar uns episodis viscuts a les files dels Nens del Vendrell, quan l’enxaneta aixecava la mà abans d’encavalcar, a la dècada dels 70.

I posava com a exemples algunes construccions dels vendrellencs per il·lustrar aquesta trapelleria de la seva canalla. En la meva rèplica de l’1 de desembre vaig analitzar, un per un, aquests castells exposats per Bartolí. La seva contrarèplica no es va fer esperar: quatre dies després em va respondre amb diversos comentaris i puntualitzacions respecte als castells en qüestió.

Mentre uns d’aquests castells hi vam estar d’acord amb el seu resultat final, n’hi va haver dos on es va mantenir la discrepància. I precisament son dos 3de8, un dels castells màxims del moment, tot s’ha de dir: el de la Fira de Santa Teresa del 1970 i el de la manifestació castellera de Tarragona del 1974.

Justament aviat farà un any, al Festival de Cinema Castells celebrat a Vilafranca del Penedès a finals de novembre i organitzat per la Revista Castells, es van projectar unes pel·lícules retrospectives, obra del fundador dels Castellers de Vilafranca Oriol Rossell, entre les quals hi havia justament les de la manifestació tarragonina del 1974. Entre les imatges apareixia l’al·ludit i polèmic 3de8 dels Nens del Vendrell, un document de primer ordre per aclarir d’una vegada per totes el seu resultat i que, quan vaig redactar la rèplica, no recordava la seva existència, altrament n’hauria fet ús. Entenc que el meu interlocutor tampoc el recordava, si no, també l’hauria citat al seu segon escrit. Sigui com sigui, amb tota la calma del mon, visionant una i altra vegada la pel·lícula, queda fora de qualsevol dubte que aquest 3de8 va caure abans que l’enxaneta encavalqués la cassola. Malgrat la trapelleria de l’enxaneta de fer l’aleta abans, el castell no està carregat. Adjuntem tres fotogrames de la pel·lícula que ho demostren.

De l’altre, el 3de8 de la Fira del 1970, Bartolí recordava –aquí sí– l’existència d’una pel·lícula projectada a la Bisbal del Penedès el 2004 on, segons deia, “es va veure perfectament que va caure abans que l’enxaneta hagués traspassat”. Hem tingut la sort –gràcies a les gestions del casteller vilafranquí Eloi Miralles– de visionar aquestes imatges que també pertanyen a l’al·ludit Oriol Rossell. Però en aquestes, a diferència de les anteriors i contràriament al que afirma Bartolí, no es veu el moment de fer l’aleta perquè ho tapen les fulles del plataners que hi havia a la plaça Vella. També adjuntem tres fotogrames per a que el lector ho comprovi. Per tant, continua essent vàlid el document que vaig aportar a la meva rèplica del desembre –una fotografia que també adjuntem– per considerar aquest 3de8 com a carregat.

Articles relacionats:
Opinió: què pot més, l’honestedat o la covardia?, de Guillem Bartolí (14 d’octubre de 2022)
Algunes aportacions sobre el moment de fer l’aleta, de Pere Ferrando (1 de desembre de 2022)
Opinió: Sobre la “picardia” dels enxanetes, de Guillem Bartolí (13 de desembre de 2022)