He llegit detingudament l’article de Pere Ferrando a la Revista Castells de dijous 1 de desembre, rectificant-me alguns punts del meu article del passat 14 d’octubre sobre el carregament dels castells, i els motius pels quals van ser redactats per primera vegada al Concurs de Tarragona del 1980. Vull dir, abans de res, que li agraeixo el to que fa servir al referir-se a la meva persona, ja que en casos semblants estic acostumat a rebre improperis de tota mena pel sol fet de puntualitzar uns fets concrets que passen o han passat en aquest món casteller, i que a molts els interessaria que estiguessin esborrats de la història. Sempre he considerat que el meu defecte és tenir bona memòria, ja que en el tema casteller, això de la memòria hi ha qui no ho perdona.

Seguint la norma de la teva prudència, Pere, intentaré ser molt respectuós amb aquesta rèplica del teu article, però una cosa és el respecte que mai hauria de faltar i una altra són les definicions concretes dels fets que ens ocupen.

Sobre la “picardia” dels enxanetes dels Nens del Vendrell que jo exposava, trobo interessant la teva rèplica quan dius: “Darrerament, he pogut preguntar a diversos castellers vendrellencs –per separat– i que ja tenien llavors un contacte estret amb els encarregats de la colla per saber si existia aquesta ordre. Tots ells m’ho han negat rotundament, coincidint que aquesta maniobra era fruit de la iniciativa dels mateixos enxanetes (diversos, com hem vist, ja que el tema es va allargar uns quants anys)”. No creus, Pere, que aquests arguments no fan sinó trair-te a tu i tots els castellers que vas preguntar? No trobes casualitat que durant tants anys i canvis d’enxanetes tots tinguessin la mateixa iniciativa? No trobes del tot normal que jo pensi que se’ls inculcava per la direcció? A més, el que no es pot negar és que aquesta “trapelleria” estava ben acceptada pels capdavanters. Pere, que ja som grandets i no et veig tant innocent per creure’s segons quines historietes. Una altra cosa és que et sentissis dolgut per haver recordat uns fets que gairebé ningú dels més veterans recorden i probablement cap dels joves sabien.

Referent a la foto del 3de8 de la Bisbal que donaves per mostra dius: “Perquè, no ens enganyem: encara que l’enxaneta faci aquesta maniobra, si després fa l’aleta correctament, el castell estarà carregat, oi? La fotografia que acompanya el text de Bartolí, un 3de8 a la Bisbal del 1975, es va carregar sense cap discussió, tot i que allí no ho diu”. Si bé és cert que el peu de foto no ho diu, crec que no pots acusar-me ja que l’últim punt del meu article dic: “Perquè no quedi cap mena de dubte del que feien els Nens del Vendrell, adjunto una foto del 3de8 que van carregar a la Bisbal el 15 d’agost de 1975, on es veu ben clarament que abans de traspassar l’enxaneta fa l’aleta”. Dic ben clar que aquell 3de8 el van carregar.

Del 4de8 de la Bisbal dius: “al llibre editat amb motiu dels 75 anys de la colla vendrellenca, el 2001, apareix aquest castell com a descarregat, com en altres fons. Però la localització de diferent documentació va demostrar que no havia estat ni carregat. Per aquest motiu, ja en el seu moment es va excloure del palmarès de la colla (veure base de dades de CCCC i la Llibreta del Roig, de Salvador Ferré de la Bisbal)”. Com t’he dit al començament, vull ser respectuós amb la rèplica, però també hem de ser seriosos. Si aquella xerrada a casa teva et vaig dir que aquell 4de8 no s’havia carregat, és perquè uns castellers de la Colla Joves que estaven a plaça m’ho van dir. Els espectadors ho van veure i el Jan Julivert que n’era el cap de colla, no? Cap vendrellenc va adonar-se’n? El 2001, a l’editar el llibre, encara no se n’havien assabentat?

El Salvador Ferré de la Bisbal ja fa bastants anys em va donar un resum que tenia anotat les actuacions de les colles que havien fet en aquella localitat, i al repassar-ho vaig veure el 4de8 dels Nens del 1971 carregat. Al fer-li saber que estava equivocat, en un principi en va dubtar, però al cap d’un temps al veure-ho reflectit en unes pel·lícules de l’època, quan va editar La llibreta del Roig va rectificar-ho. Aquesta és la realitat i no que l’exclogués per deferència de la colla implicada. De la base de dades de la CCCC com que no en sé res, no puc opinar.

De la manifestació de Tarragona del 1974 dius: “El Diario Español de l’1 d’octubre publica la foto amb el peu “El discutido Tres de vuit de los Nens del Vendrell”, he mirat el peu de foto la paraula “discutido” no surt en lloc. Que El Diario Español i la premsa local (Baix Penedès) del dia 19 el donés per carregat té poc valor, ja que dos dies després de la diada, si no recordo malament, El Correo Catalán el donava com intent, que és com ho havia vist la majoria de la gent de la plaça.

Del 3de8 de Santa Teresa del 1970, en una de les pel·lícules que es van projectar a la Bisbal el dia 14 de febrer del 2004, es va veure perfectament que va caure abans de traspassar l’enxaneta. Com que la premsa comarcal el va donar per carregat, la colla també.

La reglamentació per ser carregat un castell, si bé no estava escrit i es donava per bo al moment que l’enxaneta feia l’aleta, també se suposava o era de llei que l’aleta l’havia de fer estan ben encavallat damunt l’aixecador. Amb les fotografies que aportes dels 3de8 del 1970 i del 3de8 del 1974, amb el càrrec que actualment tens com a president del jurat del Concurs de Tarragona els dones per carregats, estàs fent un flac favor al món casteller.

També dius: “Al cap i la fi, sempre qui determina si un castell està carregat o no és la pròpia colla implicada. I ningú més”. No confonguem més als lectors i aficionats, Pere, amb imaginacions particulars, però digui el que vulgui la colla implicada si les imatges demostren el contrari i s’és honest, s’ha d’acceptar o del contrari la ridiculesa és enorme.

El que feien els enxanetes de les dues colles dels Xiquets de Valls els anys 1917 i 1935 jo no ho sé perquè no hi era, però les fotos que aportes a mi no em causen gens d’enorgulliment, ans el contrari, rebutjo tota classe de tripijocs que algunes vegades fan les colles, encara que sigui la meva.

També et diré que jo em puc equivocar com el primer, el que no puc tolerar és que un sol lector que llegeixi els meus articles es pugui pensar que menteixo al fer afirmacions o denúncies que són certes i això, és el que pot passar al llegir l’article que has publicat, Pere, simplement per haver recordat uns fets que es van produir uns anys enrere.

(Per acabar, m’he assabentat que alguns vendrellencs es van molestar que el meu article sortís la vigília de la diada de Santa Teresa. Per a que es tranquil·litzin els diré que jo l’havia entregat unes tres setmanes abans. Publicar-lo no és competència meva).