10 anàlisis sobre 10 claus del moment casteller actual.
Llegiu també:
10 claus del moment actual (1): Els de 10 i desfolrats dels Verds i la Vella 
10 claus del moment actual (2): La Joves de Quico de Cabra
10 claus del moment actual (3): La solidesa de la Jove i el retorn de Minyons
10 claus del moment actual (4): El 9de9f estava ben col·locat

Un dels fenòmens que millor va il·lustrar l’espectacular creixement que va protagonitzar el món casteller en la dècada passada va ser el salt als castells de 9 que van experimentar diverses colles. Va ser el cas dels Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sabadell, els Castellers de Sant Cugat, els Nens del Vendrell, els Xicots de Vilafranca i els Xiquet de Reus. Altres, que hi havien arribat anys enrere –com els Castellers de Sants–, van pujar un esglaó superior per plantar-se en la gamma extra. Tot plegat, va posar de manifest una de les expansions més significatives que ha viscut el món casteller en la seva globalitat: els castells de 9, que havien estat patrimoni continuat de les colles punteres, també es mostraven sota el domini d’una sèrie de formacions que anys enrere no podien ni somiar-ho.

Algunes de les colles que van arribar als castells de 9, cinc anys abans ni tan sols feien els de 8. Els Castellers de Sabadell, per exemple, van intentar el 2013 el 3de9f, que van aconseguir carregar l’any següent. El seu primer 4de8 descarregat era del 2010. En només tres anys s’havien vist amb cor (i capacitat) per passar del 5de7 als castells de 9. Un cas similar van ser els Castellers de Sant Cugat: el 2011 descarregaven el seu primer carro gros i sis anys després, assaltaven els castells de 9.

Aquestes dues colles del Vallès van constituir el millor exemple de la projecció de les considerades colles emergents; és a dir, agrupacions que s’havien mogut en els castells de 7 o els bàsics de 8 i que van poder pujar als 9 pisos. Sabadell, Sant Cugat i Gràcia tenien un perfil similar, però també hi havia altres colles de la Zona Tradicional, com els Nens del Vendrell i els Xicots de Vilafranca, que van aconseguir un salt considerable que els va conduir a una altra dimensió. També els Xiquets de Reus es podien incloure en aquest grup, si bé als anys 90 ja havien tastat els castells de 9 i el seu punt de partida per recuperar aquesta condició era més alt.

Totes aquestes colles (amb el matís dels de la camisa avellana) tenien en comú haver forçat el seu salt en base a dos eixos: una decidida aposta per la qualitat, la precisió i la intensitat dels assaigs i un creixement social que sostingués els nous reptes de castells amb folre. A mitjans de la dècada anterior, els seus locals es van convertir en un laboratori de progrés tècnic (en part, gràcies a les xarxes d’assaig), però també d’ebullició social. Eren temps de crisi i els castells es projectaven com un espai obert i acollidor per a persones de tota condició, famílies incloses, a cost zero. La suma dels dos factors va permetre a totes aquestes colles pujar un o dos esglaons en la seva dimensió i recollir un fruits que anys enrere els resultaven inabastables.

Però totes aquestes colles (amb l’excepció reusenca, encara) van patir un quadre similar. Després de l’eufòria, va arribar un desencís generalitzat. Els 2014, 15 i 16 van resultar per emmarcar, però a partir del 2018 no van poder mantenir els registres ni el múscul exhibit. Les causes van ser diverses i en cada colla hi van influir factors de dinàmica interna i substitució de lideratges, però tenien un factor comú: el creixement dels bons anys va ser més conjuntural que estructural i, per tant, va estar mancat de la solidesa suficient en la base per a resistir èpoques de vaques més magres. Altres colles que havien experimentat el salt a finals dels noranta també havien patit en el seu dia un cas similar.

Les dades que van exhibir les colles emergents just abans de la pandèmia ja il·lustren el retrocés viscut. Els Castellers de Sants –condicionats per una caiguda el 2018 que va deixar tocada la canalla– no únicament van perdre la gamma extra, sinó que van deixar els bàsics de 9 a registres notablement més baixos. Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Nens i Xicots no van poder mantenir els castells de 9. La represa va accentuar encara més la tendència: algunes d’aquestes colles van arribar a perdre el 3de8.

Ara, però, tot i els matisos, les colles emergents estan vivint una recuperació progressiva i constant, encara lluny dels millors anys de la seva vida, però sí amb un creixement constant que els convida a continuar mirant amunt. Els borinots, després d’un 2025 excepcional, tornen a tenir la gamma extra en el punt de mira. També Gràcia i Sabadell han experimentat enguany recuperacions significatives (amb el 2de8f i el pde6 els de la camisa blava i el 5de8 els de la verda) i Sant Cugat també ha mostrat solidesa i té ben enfocat el punt de mira.

Un cas a banda serien els Moixiganguers d’Igualada. La seva arribada als castells de 8 va ser també igual que algunes de les emergents (el 2010), però el seu creixement va resultar més continuat. Això els va donar peu a reforçar la base i avui disposen d’un cos social més gran que deu anys enrere, que els ha permès conservar els castells de 9 i la gamma alta de 8.