La comarca del Garraf ha estat, des de fa més de mig segle, marcada per una dualitat castellera molt definida. Vilanova i la Geltrú i Sitges són els principals escenaris castellers d’aquest territori del litoral penedesenc, amb referències històriques destacades i, des dels anys setanta, amb colles consolidades en totes dues poblacions.

Aquesta dualitat es va veure trencada l’any 2011 amb l’aparició dels Castellers de les Roquetes, del nucli de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, una colla que el passat mes de març va anunciar l’aturada de la seva activitat. Recentment, el 2019, Cubelles va veure néixer els Castellers del Foix, i fa pocs mesos, a Canyelles s’ha començat a promocionar un projecte de nova colla, fet que podria estendre el fet casteller a tots els racons de la comarca. Abans, però, a començament dels 80, una altra població va tenir colla pròpia, els Castellers de Ribes, que es van mantenir actius només durant quatre temporades.

Més enllà dels casos concrets, el Garraf s’ha configurat com una de les comarques amb més densitat castellera en relació amb el seu nombre de municipis, només superada pel Barcelonès. En mig segle, han aparegut fins a 11 colles o projectes castellers: tres convencionals i una universitària a Vilanova i la Geltrú, dues a Sitges, dues a Sant Pere de Ribes i una a Cubelles, a més dels casos efímers de Vilanova fa poc més d’un segle, el de Cubelles al 1995, així com un nou projecte a Canyelles.

La intensitat rivalitat de dues poblacions carnavaleres. Vilanova i la Geltrú i Sitges han mantingut històricament una rivalitat intensa, també traslladada a les seves colles castelleres. Els Bordegassos de Vilanova i la Colla Jove de Castellers de Sitges viuen actualment un dels moments de màxima rivalitat, amb la gamma de 8 com a detonant. Després de les accentuades rivalitats de Valls i Tarragona, la de les colles principals del Garraf es podria situar, sense gaires dubtes, en el tercer esglaó i ben a prop del segon. Contínuament, totes dues colles s’estan mirant què fa l’altra, les referències són constants i el terreny per a la sàtira, a una banda i l’altra (totes dues poblacions són carnavaleres per excel·lència), també està plenament abonat.

L’any després de sorgir la Jove de Sitges (1993), els Bordegassos van fer el salt al 4de8. Això va suposar que en les temporades següents anessin per davant dels sitgetans, tot i que en alguns anys –com el del 1996, en què els de color vi van acariciar el 4de8 amb tres intents que van caure amb aixecador col·locat– les distàncies es van escurçar. Els de color vi van protagonitzar un ràpid creixement: als dos anys de vida ja descarregaven el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla i mesos després coronaven la torre de 7.

A finals de la dècada, els escenaris van canviar de ple, ja que els de la camisa groc terrós van protagonitzar un espectacular salt que els va dur a fer castells de 9 durant quatre anys, mentre que la Jove es va quedar encallada. Va ser la gran època daurada dels de la camisa groc terròs, en què a més descarregar tota la gamma de 8 abans de fer el salt als 9 pisos i van dominar un pilar que va ser l’enveja del món casteller: van arribar a provar a assaig, fins i tot, el pilar de 7 sense folre.

La dinàmica entre Vilanova i Sitges, però, va canviar el 2006, quan els Bordegassos només van poder fer un únic 4de8 a inici de temporada i van veure com els seus rivals els avançaven en el tram final plantant els seus dos primers castells de 8.

Amb tot, poc després, els vilanovins van tornar a prendre la davantera, tot i que en la major part d’anys amb una distància curta, que permetia alimentar el frec a frec i mantenir una certa tensió (controlada) entre les dues colles. Tot i el domini vilanoví, els sitgetans van protagonitzar episodis que els permetien situar-se per sobre en moments puntuals, com en la Diada de Les Neus de 2016, en què els Bordegassos van ensopegar tres vegades amb el 4de8, mentre que a la mateixa hora i en la seva vila, la Jove el recuperava cinc anys després el darrer descarregat. Va ser la diada dels mòbil en totes dues places, ja que importava saber què feia la pròpia colla, però també l’altra.

El frec a frec va tenir també capítols decantats cap a la banda vilanovina, com la torre de 8 amb folre descarregada a l’Arboç el 2017, davant dels sitgetans i, especialment, el 4de8 completat a la Fragata el 2024, sota la imatge de l’emblemàtica i característica Punta de Sitges. Probablement, mai una fotografia ha estat tan compartida a Vilanova com aquell carro gros.

El panorama, però, va patir un brusc gir l’any passat, quan la Jove de Sitges va realitzar un dels salts més grans vistos en una temporada i va passar de zero castells de 8 el 2024 a onze el 2025, una fita mai assolida per cap colla abans. Els Bordegassos, en canvi, en van fer tres, tot i que, això sí, es van anotar millor actuació amb la clàssica de 8 a Les Neus, a més de passejar la torre de 7. L’11 a 3 encara s’exhibeix a Sitges.

El 2026 torna a situar les dues colles en posicions de sortida. Els Bordegassos han iniciat la temporada amb uns assaigs d’inici de temporada no recordats en dècades (la rivalitat esperona, però també un creixement entre el jovent), mentre que els sitgetans van a un ritme més lent (han de substituir una rengla sencera del 3de8 que van estrenar l’any passat), però confiats en tornar a repetir les gestes de la darrera temporada.

Més colles a una comarca petita. El Garraf és la comarca més petita de Catalunya, llevat del Barcelonès: només té sis municipis, però es respira castells pels quatre costats. Forma part de la Zona Tradicional i les seves festes majors estan enquadrades en les dinàmiques culturals del Penedès. A més de Vilanova i Sitges, els castells es viuen també a Ribes, una localitat considerada pròpia de la Jove, per relació històrica i perquè cada vegada hi ha més sitgetans que hi viuen a causa la gentrificació que pateixen al seu poble.

També a Sant Pere de Ribes, però en un altre nucli tocant a Vilanova, les Roquetes, es va crear una colla l’any 2010 que ha arribat a fer el 3 i el 4de7. El 2023, però, van fer la seva última actuació i aquest hivern van anunciar una aturada de la seva activitat. Aquesta mateixa setmana, però, han comunicat la seva voluntat de buscar gent i poder tornar tan aviat com sigui possible.

A Cubelles, van sorgir el 2019 els Castellers del Foix, que actualment representen la tercera colla consolidada del mapa casteller comarcal, amb la clàssica de 7 com a sostre, assolida per primera vegada el novembre passat. Els de Cubelles es caracteritzen per ser una de les colles que surt més vegades fora del país a actuar.

El 1995 ja hi va haver un intent de fundació colla a Cubelles, sota el nom de Colla Jove de Castellers de Cubelles, que no va arribar a consolidar-se mi. En la seva única aparició, al març d’aquell any, es va  veure un pilar de 4 aixecat per sota i dos intents fallits de construccions de 5.

Paral·lelament, a Canyelles està prenent forma un nou projecte de colla, que rebrà el nom de Colla Castellera de Canyelles i tindrà com a renom els Senglars de Canyelles. Aquest hivern el projecte ha estat treballant-se de portes endins amb els assajos inicials. La intenció de la colla és aparèixer públicament per primera vegada amb un pilar de 4 per la Festa Major de Santa Magdalena, el 22 de juliol, amb camisa blanca. L’estrena de camisa i de l’activitat regular està programada per a la temporada 2027. La colla ja té padrins en marxa: la Jove de Sitges i els Castellers de Sant Adrià del Besòs. Vestiran camisa de color marró, i com a singularitat destacada, la canalla lluirà un color marró més clar que els adults.

Referències històriques al Garraf. Vilanova i la Geltrú té documentat el tercer castell de 9 de la història, i el primer de tot el territori penedesenc: va ser el 5 d’agost de 1852, poc després del primer (conegut), vist a Tarragona per la diada de la Mercè de 1851, i el segon, a Valls per Sant Joan de 1852.

També hi ha constància de l’existència d’una colla formalitzada, però efímera, els Xiquets de Vilanova, que va estar activa el 1919 i 1920, en plena decadència castellera i, per tant, en un context d’accentuades dificultats per consolidar qualsevol projecte. Va ser una colla vinculada a l’antiga fàbrica de Pirelli, que va ser un motor econòmic de la ciutat.

A Sitges, la presència castellera es remunta a la Festa Major de Sant Bartomeu de 1884, amb una actuació de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. De Sitges, precisament, està datada l’actuació castellera més antiga amb més d’una fotografia a càrrec de dos autors diferents. És una actuació de Festa Major de 1900, amb la Colla Vella de Valls. Les fotos fan referència a la Sortida d’Ofici, amb uin pilar de 5 per sota, al costat dels Cercolets i la Moixiganga, que és un dels elements centrals de la festa.

Primeres colles consolidades a Sitges i Vilanova. L’any 1971 es va constituir a Sitges la primera colla castellera de la vila, els Castellers de Sitges. en aquell moment, només hi havia sis poblacions amb colla. Els sitgetans camisa blava, un color que identifica el municipi. Durant la seva trajectòria van descarregar la torre de 7 en cinc ocasions i van rodar construccions de la gamma mitjana, com el 4de7a o el 5de7. Van provar també el 3 i el 4de8 i el pilar de 6. L’any 1987 van cessar definitivament la seva activitat, cinc anys abans dels primers assaigs del que acabaria sent la nova Colla Jove de Castellers, bastida sobre un projecte diferent i bona part dels seus membres joves en aquell moment.

La colla blava sitgetana va ser, curiosament, una de les padrines dels Bordegassos de Vilanova, que daten del dia de Sant Jordi de 1972. La colla groc terrós van néixer amb una clara voluntat trencadora, amb uns principis democràtics, assemblearis i igualitaris, encara en plena Dictadura franquista.

A finals d’aquell mateix any es va produir una escissió dels Bordegassos amb la creació dels Castellers de Vilanova – Colla de Mar, per la seva vinculació al Pòsit de Pescadors. Aquesta colla marinera va formar part de la trajectòria de castellers destacats de la ciutat, com el pilaner Marcos Montes o Jordi Ferré, Campaner, que posteriorment seria membre dels Castellers de Vilafranca, on va tenir notable protagonisme als anys 90 i inicis de segle.

La rivalitat del moment, es va centrar entre els Bordegassos i la Colla de Mar, mentre que la relació entre les colles de Vilanova i Sitges no destacava per ser competitiva, tot i mantenir la rivalitat pròpia de les dues poblacions.

L’any 1982, després de discrepàncies amb la direcció tècnica, un sector de la Colla de Mar va impulsar la Colla Jove de Vilanova, que va estar activa fins a inicis dels anys noranta. Aquest fer va provocar indirectament la desaparició de la Colla de Mar el 1983, únic any que Vilanova va tenir tres colles alhora.

Una colla a Ribes. Entre el 1981 i el 1984, Ribes va comptar amb una colla pròpia, que vestia camisa de color marró terra. El seu millor registre va ser la clàssica de 7 amb el pilar de 5 carregat.

La desaparició d’aquesta colla es va produir en unes dates pròximes a les de la Colla de Mar de Vilanova i dels Castellers de Sitges, un fet que entreveia una crisi castellera a la comarca: quatre de les cinc colles del Garraf van acabar plegant en un període de deu anys. Només els Bordegassos van aconseguir mantenir l’activitat, tot i fer-ho amb uns registres d’una gamma inferiors als de la dècada anterior.

Colla universitària i aficionats. L’1 de febrer de 2013, al campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú, es van constituir els Llunàtics, la colla castellera universitària de la ciutat. Des dels seus inicis, la colla ha estat un espai de convivència intergeneracional que ha aplegat joves provinents de les colles més properes.

Actualment, els integrants de la colla universitària que participen en el món casteller convencional es reparteixen majoritàriament entre els Bordegassos de Vilanova i la Jove de Sitges. En menor escala, també hi ha castellers que formen part dels Castellers del Foix, els Nens del Vendrell i els Castellers de Viladecans, entre d’altres amb una presència més puntual.

La gent de Ribes fa castells, sobretot, amb la Jove de Sitges, però per a les dues festes majors del poble (Sant Pau, al gener, i Sant Pere, al juny), fan castells com a grup d’aficionats, sense camisa pròpia ni colla constituïda com a tal. Per Sant Pere acostumen a fer el 3de6.