La Festa Major de Valls d’aquest 2014 ens haurà deixat un grapat de bons moments. Dues actuacions d’alt nivell amb dues colles en molt bon estat de forma, que si continuen el guió poden arribar a fer grans coses. D’entre les moltes valoracions positives d’aquests dos dies jo me’n quedo amb una doble: la manera vallenca de fer castells en el nou ordre casteller.
La manera vallenca de fer castells és la tercera ronda vista avui a la plaça del Blat. Les ganes i l’ímpetu de les dues colles per culminar l’actuació –en un context d’accentuada i extraordinària rivalitat– mereix una llarga llista d’adjectius positius, que avalen perquè els castells han arribat fins avui en dia.
Però a aquesta manera vallenca de fer castells, li podem afegir ara la nova manera vallenca, que beu de 200 anys d’història, sentiment i rivalitat i, al mateix temps, incorpora sàviament els mètodes actuals que predominen en l’univers casteller: la nova cultura d’assaig. La combinació dels dos elements permet veure espectacles de primer nivell com la Festa Major d’aquest 2014: els elevats objectius complerts gairebé al 100% i un esperit de lluita èpic, com el de la tercera ronda.
No fa pas gaires anys hagués resultat inversemblant veure les dues colles dels Xiquets de Valls anant al màxim de les seves possibilitats, amb només una caiguda entre les catorze construccions alçades (quatre a Completes i tres a Sant Joan per cada colla). Què ha canviat? Doncs, el mateix que han adoptat les colles que viuen moments d’èxit: la intensificació de l’assaig i el compromís dels castellers, especialment els que ocupen posicions claus en els troncs o el nucli de les estructures. A Valls, ara s’assaja més i millor que fa pocs anys. El segon assaig setmanal ha esdevingut ja gairebé imprescindible, al de divendres se li intenta treure el màxim rendiment i els castellers que pugen a plaça són –llevat d’algun cas concret– els que s’enfaixen a l’assaig. Probablement encara hi ha marge de millora tant a la Vella com a la Joves per implantar aquesta cultura, però a mida que hi pugin nous castellers –molts els quals viuen l’experiència universitària, amb la part positiva que té en la implantació d’aquest mètode– el relat no admetrà més lectures: més assaig i compromís equivaldrà a millors resultats encara.
L’extraordinari èxit dels Castellers de Vilafranca té la seva base en la implantació d’aquesta nova cultura (en el cas dels verds portada a la màxima expressió, ja que són tres assaigs setmanals de compromís). El mateix que en el seu dia van viure uns emergents Minyons de Terrassa, que van ser els primers en descobrir que darrere els objectius calia treballar-hi intensament al pati d’assaig.
No fa gaires anys, quan la Vella o la Joves provaven un 3 o un 4de9 amb folre l’interrogant acompanyava el castell en la major part de les ocasions. Ara ja no és així (de les 43 vegades que la temporada van atacar les dues colles aquestes dues construccions, les van descarregar en 39). I això els permet veure-hi la gamma extra com quelcom més assumible i, fins i tot, quotidià.
El 2013 va ser un punt d’inflexió en la trajectòria de les dues entitats. Res no era nou, ja que el treball s’havia iniciat anys enrere, però l’any passat se’n van començar a recollir els fruits. I aquest 2014, si aconsegueixen mantenir el guió, la nova manera vallenca de fer castells pot aportar nous i extraordinaris episodis castellers. I amb la denominació d’origen autèntica.
SANTI TERRAZA
Foto 1: Celebració del 4de9 amb flore de la Colla Vella sota la pluja (Foto: VisitaValls)
Foto 2: 4de9 amb folre de la Colla Joves (Foto: VistaValls)
Articles relacionats:
Sant Joan, història duna diada
